COMUNA DE BARDONESCHA

ESTATUT

TAULA

TÍTOL I – PRINCIPIS FONDAMENTALS

Art. 1 Autonomia Estatutària

Art. 2 Finalitats

Art. 3 La populacion, lo territòri, la demora, lo gonfalon, l’estèma, lo bol

Art. 4 Conselh Comunal di Filhs

Art. 5 Programacion e formas de cooperacion

TÍTOL II – ORDINAMENT ESTRUCTURAL

CAP I – Organs e lors atribucions

Art. 6 Organs

Art. 7 Deliberacions di organs collegials

Art. 8 Conselh Comunal

Art. 9 Linhas programàticas de mandat

Art. 10 Comissions

Art. 11 Conselhiers

Art. 12 Drechs e devers di Conselhiers

Art. 13 Grops Consiliars

Art. 14 Séndic

Art. 15 Atribucions d’administracion

Art. 16 Atribucions de vigilança

Art. 17 Atribucions d’organizacion

Art. 18 Vice-Séndic

Art. 19 Mocions de desfiansa

Art. 20 Dimissions dal Séndic

Art. 21 Jonta Comunala

Art. 22 Composicion

Art. 23 Nominacion

Art. 24 Foncionament de la Jonta

Art. 25 Competenças

TÍTOL III – INSTITUTS DE PARTECIPACION E DRECHS DI CITADINS

CAP I – Partecipacion e decentrament

Art. 26 Partecipacion populara

CAP II – Associacionisme e volontariat

Art. 27 Valorizacion d’las formas associativas e organs de partecipacion

CAP III – Modalitats de partecipacion

Art. 28 Consultacions

Art. 29 Peticions

Art. 30 Instanças e proposicions

Art. 31 Referendum

Art. 32 Accès a lhi acts e drech d’informacion

Art. 33 Defensor Cívic Comunal

TÍTOL IV – ACTIVITAT ADMINISTRATIVA

CAP I – Accion administrativa

Art. 34 Principis e critèris informators de l’accion administrativa

Art. 35 Organizacion de l’accion administrativa

Art. 36 Servicis públics comunals

Art. 37 Formas de gestiondi servicis públics

Art. 38 Empresas especialas

Art. 39 Estructura d’las empresas especialas

Art. 40 Institucions

Art. 41 Societats per accions o a responsabilitat limitaa

Art. 42 Convencions

Art. 43 Consòrcis

Art. 44 Acòrdis de programa e conferença di servici

TÍTOLV – OFICIS E PERSONAL

CAP I – Oficis

Art. 45 Principis estructurals e organizatius

Art. 46 Organizacion di oficis e di servicis

Art. 47 Reglament di oficis e di servicis

CAP II – Lo Secretari Comunal

Art. 48 Secretari Comunal

Art. 49 Vice-secretari Comunal

TÍTOL VI – PATRIMÒNI FINANÇA E COMPTABILITAT

CAP I – Patrimòni e comptabilitat

Art. 50 Demani e patrimòni

Art. 51 Ordinament financiàri e comptable

Art. 52 Revision econòmica e financiària

TÍTOL VII – PART NORMATIVA

CAP I – Activitat Reglamentària

Art. 53 Lhi reglaments

Art. 54 Domini d’aplicacion di reglaments

TÍTOL VIII – DISPOSICIONS FINALAS

Art. 55 Intrada en vigor de l’Estatut

Art. 56 Revision de l’Estatut

TÍTOL I – PRINCIPIS FONDAMENTALS

Art. 1

Autonomia Estatutària

1. La Comuna de Bardonescha:

- es un ent autònom local abo rapresentativitat generala second lhi principi de la Constitucion e ental respèct d’las leis de la República Italiana, da las leis de l’Estat, dai principis generals e dal present Estatut;

- es un ent democràtic que cre dins de principis europeïstas, dins la patz e la solidarietat;

- se reconois dins un sistèma estatual unitari de tipo federatiu e solidal, basat sal principi de l’autonomia di ents locals;

- consideraa la particulara realitat territoriala e sociala ente en situat, revéndica per ela e per las autras Comunas un ròtle específic dins la gestion de’las ressorsas econòmicas localas, comprés las intradas fiscalas, e dins l’organizacion di servicis públics o de públic interès; aquò en respectant lo principi de sussidiarietat, secon lo qual la respnsabilitat pública es de competença de l’autoritat territorialament e foncionalament pus vesina ai citadins;

- valoriza tota forma de collaboracion abo lhi ents locals;

- realiza, abo lhi poers e lhi instituts dal present estatut, l’autogovern de la comunitat.

2. Lo present Estatut, dins lo quadre dal reconoissiment, dins lo quadre dal reconoissiment consticional d’las autonomias localas, ven liberament format dal Conselh Comunal e constituís la fònt normativa primària, ental respèct de la Constitucion, d’las leis de l’Estat e de la Region edi principis generals de l’ordinament, per l’exercici deson activitat e lo perseguiment de sas finalitats institucionalas.

Art. 2

Finalitats

1. La Comuna de Bardonescha s’inserís dins lo comprensòri geogràfic e ambiental de l’Auta Val Susa, que a exprimut, daus l’ancian temp, d’identitats étnicas e culturalas peculiaras, la lenga e la cultura occitana, tutelaas da la lei 15.12.99 n. 482, dins un quadre socio-econòmic d’interès omogèneus, derivants da de comunas características agro-silvo-pastoralas, de rapòrts de liam abo las comunitat transalpinas e una pus recenta vocacion torística en expansion.

2. Aquelas características lion dins una mesma inspiracion las populacions de chasque Comuna de l’Auta Val Susa e constituïsson la condicion necessària e l’objectiu de la volontat de compausar dins un esperit unitari las instanças emergentas da la realitat sociala.

3. La Comuna de Bardonescha se reconois dins aquela identitat estòrica, culturala en afortient l’empenh de defénder e desvolopar, dins las formas pus oportunas, las valors transmesas da las generacions precedentas coma eretatge vital per l’avenir de sas populacions.

4. En particular la Comuna de Bardonescha s’empenha a realizar lo desvolopament social, cultural e econòmic de la comunitat que representa a travèrs la defensa d’las tradicions localas, dins la tutèla de l’ambient e lo melhorament d’las condicions de vita de la populacion, en atenuant tant coma es possible lhi inconvenients deguts a las condicions climàticas e territorialas desfavorablas.

5. La Comuna, en mai, inspira son accion a las seguentas finalitats:

- donar lo plen drech a l’efectiva partecipacion di citadins, da solets o associats, a la vita organizativa, ppoítica, administrativa, econòmica e sociala de la Comuna de Bardonescha; a fin d’aquò sosten e valoriza l’apòrt constructiu e responsable dal volontariat e d’las libras associacions;

- valorizacion e promocion d’las activitats culturalas e esportivas coma d’enstruments que favorisson la creissua d’las personas;

- tutèla

- valorizacion dal desvolopament econòmic e social de la comunitat, en promovent la partecipacion de l’iniciativa imprenditoriala di privats a la realizacion dal ben comun;

- sosten a las realitats d’la cooperacion que perseguisson d’objectius de caràcter mutualístic e social;

- tutèla de la vita umana, de la persona e de la familha, valorizacion sociala de la maternitat e de la paternitat en assegurant lo sosten a la corresponsabilitat di genitors dins l’empenh dins la cura e l’educacion di filhs, bèla a travèrs lhi servicis socials e educatius; garancia dal drech a l’estudi e a la formacion culturala e professionala per tuchi dins un quadre dal institucional inspirat a la libertat d’educacion;

- respèct e tutèla d’las diversitats étnicas, linguística, culturalas. Religiosas e políticas, bèla a travèrs la promocion d’las valors e de la cultura de la tolerança;

- sosten a la relizacion d’un sistèma global e integrat de seguressa sociala e de tutèla activa d’las personas pauras e desavantatjaas;

-reconoissiment de paras oportunitats professionalas, culturalas e socialas entre lhi sèx.

Art. 3

La populacion, lo territòri, la demora, lo gonfalon, l’estèma, lo bol

1. La Comuna de Bardonescha es constituït da l’ensem d’las populacions e diterritòris, dal Cap-luec e da sas fraccions abo un’extencion de Kmq. 132,31. La Comuna de Bardonescha es confinanta abo las seguentas comunas: Ols, Salbertrand e Ensilha; lhi cants restants confinon abo lo Briançones e la Mauriene second las resultanças dal plan topogràfic dont a la lei 24 de desembre 1954 n. 1228.

2. Lhi oficis e lhi organs comunals an la demora principala dins lo cap-luec, en plaça A. De Gasperi n. 1. A la demora de la Comuna se reünisson normalament lo Conselh, La Jonta e la Comissions; las reünions pòlon tenir-se dins de luecs diferents, en cas de necessitat o per d’exigenças particularas, esclarzias dal Séndic.

3. La modífica de la denominacion d’las borjaas e d’las fraccions ven dispausaa dal Conselh Comunal après consultacion populara abo avís constrenhent.

4. La Comuna a un siu gonfalon e blason, que son aquilhi estoricament en usatge.

5. Lo gonfalon comunal ven expausat dins las cerimònias e las autras fèstas pùblicas, acompanhat dal Séndic o da la persona da el encharjaa, ental respèct d’las disposicions legislativas e reglamentàrias en vigor. De mai, quora sie necessari rénder oficial la partecipacion de l’ent a una particulara iniciativa, lo Séndic pòl dispausar que vene exibit lo gonfalon e lo blason de la Comuna.

6. L’usatge e la reproduccion dal blason de la Comuna per de finalitats ren institucionalas pòl èsser autorizat da la Jonta Comunala, masque ente lhi aie un interès públic.

7. Lo bol es lo sagèl que pòrta l’emblèma de la Comuna, ne’n identífica lhi acts e lhi documents e rend lhi mesmes legals a tot efèct.

Art. 4

Conselh Comunal di filhs

1. La Comuna, per favorir la partecipacion di filhs a la vita collectiva, pòl promòure l’eleccion dal Conselh di Filhs.

2. Lo Conselh Comunal di Filhs a lo’encharja de deliberar en via consultiva dins las materia seguentas: política ambientala, espòrt, temp libre, juecs, rapòrts abo l’associacionisme, cultura espectale, instuccion pública, assistença ai joves e a lhi ancians, rapòrts abo l’UNICEF.

3. Las modalitats d’eleccion e lo foncionament dal Conselh Comunal di Filhs son establias abo un reglament especial.

Art. 5

Programacion e formas de cooperacion

1. La Comuna realiza sas finalitats en adoptant lo metòde e lhi enstruments de la programacion.

2. La Comuna concor a la determinacion di objectius contenguts enti programas de l’Estat e de la Region Piemont, de la Província de Turin, de la Comunitat Montana Auta Val Susa, en se valent de l’apòrtdl¡as formacions socialas, econòmicas, sindacalas, esportivas e culturalas sus son territòri.

3. Dins lo quadre dal principi dont al còmma 1, la programacion d’las òbras e di servicis públics deu èsser emprencha de critèris de prioritat e d’anàlisi técnica di costs gestionals, abo la predisposicion de plans financiaris idòneus.

4. Lhi rapòrts abo las autras Comunas, abo la Província e la Region son confòrmes ai principis de cooperacion, complementarietat e sussidarietat entre las divèrsas esfèras d’autonomia.

5. La Comuna pòl delegar, dins las formas de la lei, a la Comunitat Montana, a de Consòrcis entre Comunas e entre Comunas e Províncias e a las autras formas associativas entre d’ents locals previstas da lei la gestion e l’organizacion de servicis quora las capacitats comunalas consenten ps una gestion optimal o quora aquò resulte oportun per realizar d’objectius de desvolopament e de promocion intercomunala.

TÍTOL II – ORDINAMENT ESTRUCTURAL

CAP I

Organs e lors atribucions

Art. 6

Organs

1. Son d’organs de la Comuna lo Conelu Comunal, lo Séndic e la Jonta e las respectivas competenças establias da la lei.

2. Lo Conselh Comunal es un organ d’orientament e de contròl polític e administratiu.

3. Lo Séndic es responsable de l’Administracion e es lo legal representant de la; exèrça, de mai, las foncions d’oficial de Govèrn second las leis de l’Estat.

4. La Jonta collàbora abo lo Séndic dins la gestion administrativa de la Comuna e entrepren d’accions propostivas e d’impulsion vèrs lo Conselh.

Art. 7

Deliberacions di organs collegials

1. Las deliberacion di organs collegials son assumuas, de règla, abo una votacion dubèrta; son da assúmer a escrutini secret las deliberacions concernentas de personas físicas e jurídicas, quora vene exerçaa una facultaa discrecionala fondaa sus l’apreciacion d’las qualitats subjectivas d’una persona o sus la valutacion de l’accion complia da aquesti.

2. L’istructòria e la documentacion d’las proposicions de deliberacion avenon a travèrslhi responsables di servicis; la verbalizacion di acts e d’las sesilhas dal Conselh e de la Jonta es curaa dal Secretari Comunal second las modalitats e lhi tèrmes establits dal reglament per lo foncionament dal Conselh.

3. Lo Secretari Comunal parècipa pas a las sesilhas quora se tròba en estat d’incompatibilitat; dins aquel cas es remplaçat en via temporànea dal membre dal Conselh o de la Jonta nominat dal president, de nòrma lo pus jove d’atge.

4. Lhi verbals d’las sesilhas son firmats dal president e dal Secretari.

Art. 8

Conselh Comunal

1. Lo Conselh Comunal es dotat d’autonomia organizativa e foncionala e, en representant la comunitat, delíbera l’orientacion política-econòmica e exèrça lo contròl sus son aplicacion. La presidença dal Conselh Comunal es atribuïa al Séndic. En cas d’absença o empediment dal Séndic, la presidença es assumua dal Vice-Séndic e ente aquesti sien absents o empedits, da lhi autri Assessors, second l’òrdre donat da l’atge. En absença dal Séndic e di membre de la Jonta, la presidença ven assumua dal Conselhier Comunal pus vielh d’atge.

2. L’eleccion. La duraa de la charja, la composicion e la dissolucion dal Conselh Comunal son reglats da la lei.

3. Lo Conselh Comunal exèrça las podestats e las competenças establias da la lei e da l’estatut e exèrça sas atribucions en se conformant ai principis, a las modalitats e a las proceduras establias ental present estatut e dins las nòrmas reglamentàrias.

4. Lo Conselh Comunal definís definís las orientacions per la nominacion e la designacion di representants de la Comuna a d’ents, empresas e institucions e prové a la nominacion di mesmes enti cas prevists da la lei. Aquelas orientacions son valablas limitatatament a l’arc temporal dal mandat polític-administratiu de l’organ consiliar.

5. Lo Conselh Comunal conforma l’accion complexiva de l’ent ai principis de publicitat, transparença e legalitat per assegurar l’imparcialitat e la corrècta gestion administrativa.

6. Lhi acts fondamentals dal Conselh devon contenir l’identificacion di objectius da rejónher e las modalitats de trobar e destinar las ressorsas e lhi enstruments necessaris.

7. Lo Conselh Comunal inspira son accion al principi de solidarietat.

8. L’activitat dal Conselh Comunal se passa en session ordinària o extraordinària abo las modalitats previstas dal reglaments dal Conselh Comunal.

9. Las sesilhas dal Conselh son públicas, gavat lhi cas prevists dal reglament consiliar que ne’n insipira lo foncionament.

10. Durant l’aprovacion dal bilanç de prevision tuchi lhi ans venon las ressorsas financiàrias destinaas a favorir l’activitat dal Conselh Comunal. Lo reglament dal Conselh Comunal disciplinarè la gestion d’las ressorsas sobredichas.

Art. 9

Linhas programàticas de mandat

1. Dins lo tèrme de cent e vint jorns da la data de son installacion son presentaas da part dal Séndic sentua la Jonta, las linhas programàticas relativas a las accions e ai projècts da realizar durant lo mandat polític-administratiu.

2. Chasque Conselhier Comunal a lo plen drech d’intervenir dins la definicion d’las linhas programàticas, en propausant las integracions, lhi adeqüaments e las modíficas, a travèrs la presentacion d’especials emendaments, dins las modalitats indicaas dal reglament dal Conselh Comunal.

3. Abo una cadença almenc anuala, lo Conselh pòl proveire a integrar, lòng la duraa dal mandat, abo d’adeqüaments estructurals e/o de modíficas, las linhas programàticas sus la basa d’las exigenças e d’las problemàticas que devesson emèrger a livèl local.

4. Al tèrme dal mandat polític-administratiu lo Séndic presenta a l’organ consiliar lo document de còmpte-rendut de l’estat d’actuacion e de realizacion d’las linhas programàticas; aquel document es somés a l’aprovacion dal Conselh, après exam dal grad de realizacion d’las intervencions previstas.

Art. 10

Comissions

1. Lo Conselh Comunal polerè instituïr, abo un’especiala deliberacion, de comissions permanentas. temporàneas o especialas per de finalitats de contròl, d’enquèsta e d’estudi. Per çò que regarda las comissions aventas de foncions de contròl e de garancia, la presidença es atribuïa ai Conselhiers apartenents al grop d’oposicion.

2. Lo foncionament, la composicion, lhi poers, l’objèct e la duraa d’las comissions venerèn disciplinats abo un reglament especial.

3. La deliberacion d’institucion d’las comissions deurè èsser adoptaa a majorança absoluta di membres dal Conselh.

Art. 11

Conselhiers

1. L’estat jurídic, las dimissions e lo remplaçament di Conselhiers son reglats da la lei; ilhs representon l’entiera comunitat a la quala respòndon d’un constantement.

Art. 12

Drechs e devers di Conselhiers

1. Lhi Conselhiers an lo drech de presentar d’interrogacions, interpellanças, mocions e proposicions d’interrogacion.

2. Las modalitats e las formas d’exercici dal drech d’iniciativa e de contròl di Conselhiers Comunals son disciplinaas dal reglament dal Conselh Comunal.

3. Lhi Conselhiers Сomunals an lo d’rech d’obtenir da lhi Oficis de la Comuna e da las empresas, institucions o ents dependents, totas las notíticas e las informacions útilas al compliment de lor mandat. Ilhs, enti límits e abo las formas establias dal reglament, an lo drech de visionar lhi acts e documents, decò preparatòris, e de conóisser chasque autre act utilizat per l’activitat administrativa e son tenguts al secret enti cas especificatament determinats da la lei. En mai d’aquò an lo drech d’obtenir da part dal Séndic un’informacion preventiva e adeqüaa nformacion sus las questions somesas a l’organ, decò a travèrs lhi cap-grops consiliars.

4. Chasque Conselhier es tengut a eléger un domicili ental territòri comunal, secon las modalitats previstat ental reglament comunal.

5. Lhi Conselhiers Сomunals que intervenon pas a las adunanças per tres bòts consecutius sensa justificacion son declarats dechaüts abo una deliberacion dal Consenh Comunal. Regard a aquò, lo Séndic, après aver acertat l’absença maüraa da part dal Conselhier interessat, prové abo una comunicacion escricha, ai sens de l’art. 7 de la lei 7 avost 1990 n. 241 3 s.m.i., a lhi comunicar l’aviament dal provediment administratiu. Lo conselhier a la facultat de fal valer las causas justificativas d’las absenças e de fornir al Séndic d’eventuals documents probatòris, dins lo tèrme indicat de dins la comunicacion escricha que, totun, pòl pas èsser infferior a vint jorns decorrnts da la data de la recepcion. Escadut aqueste darrier tèrme, lo Conselh exàmina e enfin delíbera, tengut adeqüatament còmpte d’las causas justificativas presentaas da part dal Conselhier interessat.

Art. 13

Grops Consiliars

1. Lhi Conselhiers Comunals pòlon se constituïr en grops, second coma previst ental reglament dal Conselh Сomunal.

Art. 14

Séndic

1. Lo Séndic es elejut directament dai citadins second las modalitats establias dins la lei que disciplina decò lhi cas d’inelegibilitat, d’incompatibilitat, l’estat jurídic e las causas de cessacion da la charja.

2. Representa la Comuna e es l’organ responsable di oficis e servicis relatius a las orientacions administrativas e gestionalas, parelh coma sus l’execucion di acts.

3. Lo Séndic exèrça las foncions lhi atribuïas da las leis, da l’estatut, dai reglaments e supervisa lo compliment d’las foncions estatalas o regionalas atribuïas la Comuna. En mai a de competença e de poers d’orientacion, de vigilança e de contròl sus l’activitat di Assessors e d’las estructuras gestionalas e executivas.

4. Lo Séndic, sus la basa d’las orientacion establias dal Conselh, prové a la nòmina, a a designacion e a la revocacion di representants de la Comuna a d’ents, empresas e institucions.

5. Lo Séndic puei encara es competent, sus la basa d’las orientacions exprimuas dal Conselh Comunal, dins lo quadre di critèris indicats da la Region, sentuas las categorias interessaas, a coordinar lhi oraris di exercicis comercials, di públics exercicis e di servicis públics e decò, après acòrdi abo lhi responsables territorialament competents d’las administracions interessaas, di oraris de dubertura al públic di oficis públics localizats sal territòri, en considerant lhi besonhs d’la divèrsas faissas de popolacions interessaas, abo un esgard particular a las exigenças d’las personas que trabalhon.

Art. 15

Atribucions d’administracion

1. Lo Séndic a la representança generala de la Comuna, pòl delegar sas foncions a una part d’elas a chasque assessor e es un l’organ responsable d’e l’administracion de la Comuna; en particular lo Séndic:

a) dirig e coórdina l’activitat política e administrativa de la Comuna e l’activitat de la Jonta e de chasque Assessors;

b) promòu e pren d’iniciativas per sarrar d’acòrdi de programas abo tuchi lhi subjècts públics prevists da la lei, sentut lo Conselh Comunal;

c) cònvoca lhi comicis per lhi referendum prevists da l’art. 6 de la lei n. 143/90, e s.m. e i.;

d) adòpta las ordinanças contingiblas e urgentas previstas da la lei;

e) nòmina lo Secretari Comunal, lo chausent dins l’albo especial.

f) conferís e revocacion al Secretari Comunal, se lo jutja oportun e après deliberacion de la Jonta Comunala, las foncions de director general;

g) nòmina lhi responsables di oficis e di servici, atribuís las encharja dirigencialas e de collaboracion extèrna, second las exigenças efectivas e verificablas;

h) conferís d’encharjas específicas ai Conselhier Comunals en matèria de particulara importança per l’activitat de l’ent.

Art. 16

Atribucions de vigilança

1. Lo Séndic, dins l’exercici de sas foncions de vigilança, aquisís directament a tuchi lhi oficis e servicis las informacions e lhi acts, bèla reservats, e pòl dispausar l’aquisicion d’acts, documents e informacions a las empresas especialas, las institucions e las societats per accions apartenentas a la Comuna, a travèrs lhi representants legals d’las mesmas, ne’n informant lo Conselh Comunal.

2. El complís lhi acts consevatius di drechs de la Comuna e promòu, directament o en se valent dal Secretari Comunal o dal director, se nominat, las enquèstas e las veríficas administrativas sus l’entiera activitat de la Comuna.

3. Lo Séndic promòu e pren d’iniciativas aptas a assegurar que lhi oficis, servicis, empresas especialas, institucions e societats apartenentas a la Comuna menen lors activitats second lhi objectius indicats dal Conselh e en coerença abo las linhas actuativas exprimuas da la Jonta.

Art. 17

Atribucions d’organizacion

1. Lo Séndic, dins l’exercici de sas foncions d’organizacion:

a) establís lhi arguments a l’òrde dal jorn dins las sesilhas dal Conselh Comunal, ne’n dispausa la convocacion e lo presidís. Prové a la convocacion quora la demanda es formula da un quint di Conselhiers;

b) exèrça lhi poers de policia dins las adunanças consiliaras;

c) propausa d’arguments da tractar en Jonta, ne’n dispausa la convocacion e la presidís;

d) receu dlas interrogacion e las mocions da sométer al Conselh.

Art. 18

Vice-Séndic

1. Lo Vice-Séndic, nominat dal Séndic, es l’Assessor que a la délega generala per l’exercici de totas las foncions dal Séndic, en cas d’absença o empacha d’aqueste darrier.

2. Lo conferiment d’las délegas, liuraas da lhi Assessors, deu èsser comunicat al Conselh o a lhi organs prevists da la lei e publicat a l’albo pretòri.

Art. 19

Mocions de desfiansa

1. Lo vot dal Conselh Comunal contrari a una proposicion dal Séndic o de la Jonta ne’n compòrta pas las dimission.

2. Lo Séndic e la Jonta cesson da la charja en cas d’aprovacion d’una mocion de desfisansa votaa per apèl nominal da la majorança absoluta di membres dal Conselh.

3. La mocion de desfiança deu èsser motivaa e soscricha dda almenc dui quints di Conselhiers assignats, sensa comptar a fin d’aquò lo Séndic, e ven butaa en discussion pas derant de detz jorns e pas après lhi trenta da sa presentacion. Se la mocion ven aprovaa, se procend a la dissolucion dal Conselh e a la nominacion d’un comissari, ai sens d’las leis en vigor.

Art. 20

Dimissions dal Séndic

1. Las dimissions presentaas totun dal Séndic al Conselh Comunal devenon irrevocablas après vint jorns da lor presentacion. Passat aquel tèrme, se rocèd a la dissolucion dal Conselh, abo la contextuala nominacion d’un comissari.

Art. 21

Jonta Comunala

1. La Jonta es un organ d’impulsion e de gestion administrativa, collàbora abo lo Séndic al govèrn de la Comuna e emprenh son activitat di principis de la transparença e de l’eficiença.

2. La Jonta adòpta tuchi ljhi acts idòneus al rejonhement di objectius e d’las finalitats de la Comuna, din lo quadre d’las orientacions e en actuacion d’las decisions fondamentalas aprovaas dal Conselh Comunal. En particular, la Jonta exèrça las foncions d’orientacion políca e administrativa, en definent lhi objectius e lhi programas da actuar e en adoptant lhi autri acts que rintron dins l’exercici d’aquelas foncions, e verífica la conformitat di resultats de l’activitat administrativa e de la gestion a las orientacions donaas.

3. La Jonta rapòrta anualament al Conselh Comunal sus l’activitat en cocasion de l’aprovacion dal còmpte-rendut anual.

Art. 22

Composicion

1. La Jonta es compausaa dal Séndic e da un numre màxim de sieis Assessors, dont un es envestit de la charja de Vice-Séndic.

2. Lhi Assessors son chausits normalament entre lhi Conselhiers; pòlon, totun, èsser nominats bèla d’Assessors exteriors al Conselh, a condicion que sien dotats di requisits d’elegibilitat e aien una particulara competença e experiença técnica, administrativa o professionala.

3. Lhi Assessors ren Conselhiers partécipon a las sesilhas dal Conselh Comunal sensa drech de vot.

Art. 23

Nominacion

1. Lo Vice-Séndic e lhi autri membres de la Jonta son nominats dal Séndic e de representantts dal Conselh Comunal dins la premiera sesilha successiva a lor nòmina.

2. Lo Séndic pòl revocar un o mai d’un Assessor, ne’n donant una comunicacion motivaa al Conselh, e deu remplaçar d’aquí a quinze jorns lhi Assessors dimissionaris. Las dimissions da Assessor son presentaas per escrich dal Séndic, son irrevocablas, necéssiton pas d’una presa d’act e deveno eficaças una vetz adoptaa dal Séndic lo relatiu remplaçament.

3. Las causas d’incompatibilitat, la posicion e l’estat jurídic di Assessors, en mai que lhi instituts de la decadença e de la revocacion, son disciplinats da la lei.

4. Gavat lhi cas de revocacion da part dal Séndic, la Jonta rèsta en charja fins al jorn de la proclamacion di elejuts en ocasion dal renovament dal Conselh Comunal.

Art. 24

Foncionament de la Jonta

1. La Jonta es convocaa e presidia dal Séndic, que coórdina e contròla l’activitat di Assessors e establís l’òrdre dal jorn d’las reünions, bèla tengut còmpte di arguments propausats da chasque Assessors. Las sesilhas de la Jonta Comunala son pas públicas.

2. Las modalitats de convocacion e de foncionament de la Jonta son establias en maniera formala da la mesma.

3. Las sesilhas son vàlidas se son presents la meitat di Assessors nominats pus lo Séndic e las deliberacions son adoptaas a majorança di presents abo votacion dubèrta. Gavat enti cas expressament previst da la lei.

Art. 25

Competenças

1. La Jonta collàbora abo lo Séndic dins l’administracion de la Comuna e complís lhi acts que, ai sens de lei e dal present estatut, sienpas reservats al Conselh e rintren pas dins las competenças atribuïas al Séndic, al Secretari Comunal, al director, se nominat, o ai responsables di servicis comunals.

2. La Jonta trabalha en maniera collegiala, dona actuacion a las orientacions generalas exprimuas dal Conselh e exèrça un’activitat positiva e d’impulsion vèrs lo mesme.

3. Son decò de competença de la Jonta:

a) l’autorizacion a resíster a las rusas, qual que sie la magistratura jutjanta e lo grad d’apèl;

b) l’aceptacion de laissas e donacions de bens mòbils;

c) lhi critèris e las directivas ai competent responsables de servicis per la concession de subvencions, contribucions, sussidis e vantatges econòmics de tota sòrta a d’ents o de personas;

d) la fixacion de la data de convcacion di comicis per lo referendum e la constitucion de l’ofici comunal per las operacions referendàrias, al qual es remés l’acertament de la regularitat dal procediment;

e) l’aprovacion di acòrdis de contractacion decentraa.

TÍTOL III – INSTITUTS DE PARTECIPACION E DRECHS DI CITADINS

CAP I – Partecipacion e decentrament

Art. 26

Partecipacion populara

1. Ven garantia e promogua la partecipacion di citadins a l’activitat de la Comuna per ne’n assegurar la corrècta gestion, l’imparcialitat e la transparença.

2. Per las mesmas finalitat son privilegiaas las formas associativas, cooperativas e las organizacions de volontariat, en encoratjant l’accès a las estructuras e ai servicis de la Comuna.

3. Ai citadins son consentuas de formas dirèctas e semplificaas de tutèla di interès que que favorissen lor intervencion dins la formacion di acts.

4. La Comuna pòl activar de formas de consultacion per aquisir l’avís d’las categorias productivas e d’las representanças sindacalas.

CAP II

Associacionisme e volontariat

Art. 27

Valorizacion d’las formas associativas e organs de partecipacion

1. L’administracion comunala favorís e promòu l’ativitat d’interès públic d’las associacions, di comitats o di ents quetrabalhon sus lorterritòri. En particular son valorizaas:

a) las parròquias e las autras comunitats religiosas localas, sie coma representants d’interès espirituals e d’elements de promocion umana, sie coma gardians d’edificis de culte e de tradicions religiosas;

b) l’associacion torística Pro-loco, regularament reconoissua ai sens de la legislacion regionala en vigor coma enstrument de basa per la tutèla d’las valors naturalas, artísticas, culturalas e de promocion de l’activitat torística. Lo Conselh Comunal polerè preveire que l’associacion Pro-loco sie representaa enti organismes consultius comunals e que a la mesma siem confiats lhi servicis comunals relatius al sector.

c) las associacions e lhi ents caritatius, assistencials e educatius a caràcter volontari, de natura laica o religiosa, ai quals pòl èsser confiaa la gestion de foncions comunalas en sintonia abo lors finalitats;

d) las associacions esportivas, recreativas e culturalas, folclorísticas, musicalas e d’arma, a las qualas pòl èsser confiaa la gestion di emplants e servicis e la realizacion de projècts e d’iniciativas d’interès comunal;

e) lhi consòrcis agrícols e las autras associacions que se dédicon a la tutèla e al melhorament dal patrimòni agrícol e zootécnic;

f) las associacions e lhi grops de citadins que s’activon espontaneament per la tutèla ambientala, la proteccion civila, lo menteniment di usatges cívics e la conservacion d’las rueidas agro-silvo-pastoralas.

2. A fin d’aquò ven encoratjaa la partecipacion di subjècts sobredich a la vita administrativa de la Comuna, a travèrs d’apòrts consultius a lhi organs comunals, l’accès libre a l’as estructuras e ai sarvicis comunals, la possibitat de presentar de memòrias, de documentacions, d’observacions útilas a la formacion di programas d’intervencion pública e a la solucion di problèmas administratius.

3. L’administacion comunala interven abo la concessionde subvencions. Contibucions, sussidis, ajuts financiaris o d’autri vantatges econòmics a sosten d’las iniciativas promoguas da lhi organismes dont al còmma 1, en basa ai reglaments especials. Abo un reglament especial venerèn disciplinaas las concessions de locals comunals. An aquilhi organismes es estaa donaa la possibilitat d’adobrar las estructuras e lhi servicis de la Couna, a títol de contribucion promocionala ren financiària, bèla en relacion a activitats d’expecíficas.

4. Es decò favoria la formacion d’organismes a basa associativa de l’utença que se propauson de concórrer a la gestion di servicis públics a demanda individuala. An aquesti organismes pòl èsser confiaa, en basa a las nòrmas de reglament, la gestion d’aquilhi servicis abo l’obligacion de raportar al Conselh Comunal respèct ai resultats de la gestion.

CAP III

Modalitats de partecipacion

Art. 28

Consultacions

1. Dins las matèrias d’exclusiva competença locala que l’Administracion jutge èsser d’interès comun e per consentir la melhora impostacion e realizacion d’as iniciativas, venon aviaas de formas divèrsas de consultacion de la populacion.

2. Las consultacions, aviaas da l’administracion comunala polerèn se tenir second la forma dal confront dirèct a travèrs un’assemblea, de l’interlocucion a travèrs de questionaris, de l’implicacion enti trabalhs d’las comissions e abo qual se sie autre meian útil al rejonhement de l’objectiu. Las iniciativas deurèr èsser preceduas da la pus ampla publicitat.

3. Las observacions, lhi suggeriments, las proposicions que devessen seguir da part di citadins, da solets o associats, formon l’objèct de un’atencion da part de l’administracion, que respond ai propausants sus lors intervencions, en indicant lhi oficis designats.

4. Las consultacions pòlon pas aver luec en coïncidença abo d’operacions electoralas provicialas e comunalas.

Art. 29

Peticions

1. Qui se sie, en forma personala o associaa, bèla se resident ental territòri comunal, pòl s’adreçar a lhi organs de l’administracion per sollicitar l’intervencion sus de questions d’interès comun o per expausar d’exigenças de natura collectiva.

2. La culhia d’adesions pòl avenir sensa deguna formalitat, en bas dal tèxte comprenent las requèstas que son adreçaas a l’administracion.

3. La peticion es facha seguir al Séndic que, dins quinze jorns, l’assignacion al subjèct competent e ne’n transmet una còpia ai grops presents en Conselh Comunal.

4. Lo contengut de la decision dal subjèct competent, ensem al tèxt de la peticion, son publicats a travèrs lo placatge dins lhi espacis apropriats, per ne’n permèter la conoissença.

Art. 30

Instaças e proposicions

1. Lhi electors de la Comuna pòlon adreçar d’instanças e de proposicions al Conselh e a la Jonta Comunala relativament ai problèmas d’importança citadina.

2. Lo Conselh Comunal o la Jonta, dins trent jons da la recepcion, abo una deliberacion especiala, prenerè act de la recepcion de l’instança o proposicion, en prenent d’eventualas determinacions consequencialas.

3. Las proposicions deurèn èsser soscrichas almenc dal 10% di electors inscrichs a las listas electoralas de la Comuna, abo de fimas autenticaas second la procedura prevista per la soscripcion di referendum populars.

4. Lo contengut de l’organ competent abo jonch lo tèxt de l’instança/proposicion son publicicizats a travèrs lo placatge dins lhi espacis apropriats e, totun, en maniera da perméter la conoissença a tuchi lhi firmataris que residisson ental territòri de la Comuna.

Art. 31

Referendum

1. Un numre d’electors residents, ren inferior a un tèrç di enscrichs dins las listas electoralas,

2. Pòlon pas esser endichs de referendum en matèria de tributs e de tarifas, d’activitats administrativas liaas a de leis estatalas o regionalas e quora sal mesme argument sie já istat endich un referendum enti darriers cinc ans. Per de pus son exclusas da la podestat referendària las matèrias seguentas:

a) estatut comunal;

b) reglament dal Conselh Comunal;

c) plan regulator general e lhi enstruments urbanístics actuatius;

d) projècts d’òbras públicas;

e) òbras per las qualas pòle pas èsser garantia una cubertura financiària adeqüaa.

3. La question da sométer a lhi electors deu èsser d’immediaa comprension e tala da pas generar d’equívocs.

4. Son admesas de demandas de referendum decò relativas a l’objèct di acts administratius já aprovats da lhi organs competents de la Comuna, gavat aquilhis relatius a las matèrias dont al precedent còmma 2.

5. Lo Conselh Comunal apròva un reglament ente venon establias las proceduras de debanament dal referendum.

6. Las soscripcions referendàrias devon èsser autenticaas dins las formas de lei.

7. Lo referendum es pas vàlid se aie pas partecipar a las consultacions almenc la meitat pus un di avents drech.

8. Las indicacions aprovaas dai citadins dins la consultacion referendària son, de nòrma, recebuas da l’administracion comunala.

9. La mancaa recepcion d’las indicacions aprovaas dai citadins dins la consultacion referendàriadeu èsser adeqüatament motivat e deliberat da la majorança absoluta di Conselhiers Comunals.

10. En cas que la proposicion somesa al referendum sie aprovaa da la majorança absoluta di avents drechs al vot, lo Conselh Comunal e la Jonta devon adoptar lhi provediments actuatius conseguents.

11. Lhi referendum pòlon pas aver luec encoïncidença abo d’autras operacions electoralas gavat aquelas referendàrias.

Art. 32

Accès a lhi acts e drech d’informacion

1. Ai citadins da solets o associats es garantia la libertat d’accès a lhi acts de la Comuna e di subjècts que gestisson de servicis públics comunals, o ben d’intervencion enti procediments administratius, second las modalitats definias dal reglament e en observança di principis establits en matèria de leis de l’Estat.

2. Son sostrachs al drech d’accès lhi acts que de disposicions legislativas declaren reservats o somés a de límits de divulgacion e aquilhi definits expressament dal reglament.

3. Lo reglament disciplina, de mai, lhi cas ente es aplicable l’institut de l’accès diferit e dècta las nòrmas d’organizacion per la remesa de còpias.

4. Chasque elector pòl far valer en judici las accions e lhi recors de competença de la Comuna. En cas de sucombença, las espesas processualas son a charja de l’elector, fòra que la Comuna aderisse pas al recors, en se constituent.

5. Tuchi lhi acts de l’administracion, gavat aquilhi abo un destinatari determinats, son públics e devon èsser adeqüatament publicizats.

6. Es instituít dins la demora de la Comuna, dins un luec facilament accesible al públic, l’albo pretòri comunal per la publicacion que la lei, l’estatut e lhi reglaments prescrivon.

7. La publicacion deu èsser facha en maniera que lhi acts pòlen èsser lesuts per entier e facilament.

Art. 33

Defensor Cívic Comunal

1. A la Comuna es instituït l’ofici dal Defensor Cívic. Lo Defensor Cívic es nominat dal Conselh Comunal ai sens dal Reglament.

2. Lo Defensor Cívic exèrça un ròtle de garant de l’imparcialitat dal bòn anament de la pública administracion comunala, en senhalant al Séndic bèla de son iniciativa lhi abús, las disfoncions, las carenças e lhi retards de l’administracion devèrs lhi citadins.

3. Lo Defensor Cívic a lo dever d’intervenir a lhi organs lhii oficis de la Comuna per garantir l’observança dal present estatut e di reglaments comunals.

4. Lo Defensor Cívic interven, sus demanda di interessats o pròpria, quora jutge que sie istaa violaa la li, l’estatut e lo reglament.

5. Lo Defensor Cívic deu proveire a fin que la violacion, per quant possible, vene eliminaa e pòl donar de conselhs e d’indicacion a la part ofensaa per que la mesma pòle tutelar si drechs e interès la dins la forma de la lei. Per de pus deu vigilar per que a tuchi lhi citadins sien reconoissuts lhi mesmes drechs.

6. Lo Defensor Cívic exèrça lo contròl sus las deliberacions comunalas dont a l’art. 17, còmma 38 de la lei 15 de mai 1997 n. 127, second las modalitats previstas dal còmma 39 dal mesme article 17.

7. Lo Defensor Cívic a libre accès a tuchi lhi oficis comunals e a las pràcticas relativas al compliment de son mandat e pòl beneficiar di meians e dal personal de la Comuna.

8. Lo Defensor Cívic es pas somés a deguna forma de dependença geràrquica o foncionala da lhi organs de la Comun e es tengut exclusivament al respèct de l’ordinament en vigor.

9. Lo Defensor Cívic deu aver lhi requisits d’elegibilitat e de compatibilitat abo la charja de Conselhier Comunal e èsser cernut entre lhi citadins que, per preparacion e experiença donen garancia d’independença, objectivitat de judici e competença jurídica e administrativa.

10. L’ofici dal Defensor Cívic es incompatible abo:

- qual se sie autra charja electiva pública e abo l’exercici de qual se sie activitat de trabalh autònom o subordinat, en mai de qual se sie comèrci o profession fornits da l’Administracion Comunala;

- l’estat de membre dal Parlament, Conselhier Regional, Provincial, Comunal e de Comunitat Montana;

- las foncions d’administrator d’empresa, consòrci, ent o societat dependents o controlats da l’Estat o da un autre ent pùblic o que totun aie una partecipacion dins lo capital o dins la gestion;

- la qualitat de membre de comitat regional de contròl.

11. L’incompatibilitat originària e sobrevengua compòrta la declaracion de decadença da l’ofici de Defensor Cívic se l’interessat fai pas cessar la relativa causa dins lhi tèrmes establits da la lei per lhi Conselhiers Comunals.

12. Lo Defensor Cívic dura en charja per un períod de tres ans e pòl èsser mai reelejut un bòt solet.

13. Lo Defensor Cívic, en mai d’las iniciativas previstas dal precedent còmma 2, envia de relacions detalhaas al Séndic per las oportunas determinacions sus d’arguments importants e enti cas ente rescòntre de gravas e repetuas irregularitats o de negligenças di oficis.

14. Lo Defensor Cívic envia al Conselh Comunal, d’aquí al 31 de març de chasque an, una relacion sus l’activitat menaa ental precedent an solar, en formulant d’observacions e de suggeriments.

15. Lo Defensor Cívic a lo drech d’esser sentut, dins chasque session dal Conselh Comunal, sus de questions inscrichas a l’òrdre dal jorn e objèct de sas foncions e competenças.

16. Al Defensor Cívic revenon lo rembors d’las espesas de mission de la mesura establia da la lei per lhi membres dal Conselh Comunal e un’indemnitat de foncion determinaa anualament dal Conselh Comunal.

17. L’específic reglament, aprovat second las nòrmas dal present estatut, definís las modalitats d’intervencion dal Defensor Cívic Comunal.

18. Lo titolar de l’ofici de Defensor Cívic deu de preferença residir dins la Comuna de Bardonescha.

19. L’ofici dal Defensor Cívic Comunal, previst da la lei,escompatible abo l’existença d’un ofici anàlog a la Comunitat Montana A.V.D..

20. Gavat las disposicions precedentas, l’institucion dal Defensor Cívic pòl avenir decò abo una convencion intercorrenta abo d’ents locals insistents sal territòri de la Províncioa de Turin. Dins aquel cas lo foncionament e las competenças dal defensor cívic serèn disciplinaas en conformitat a çò previst da la predicha convencion.

TÍTOL IV – ACTIVITAT ADMINISTRATIVA

CAP I

Accion administrativa

Art. 34

Principis e critèris informators de l’accion administrativa

1. La Comuna informa son accion administrativa a de principis de democracion, partecipacion, decentrament, transparença e imparcialitat.

2. L’organizacion di oficis e di servicis es fondaa sus l’autonomia, sus la foncionalitat e sus l’economicitat de gestion, second lhi critèris de professionalitat e de responsabilitat, abo la separacion entre las encharjas d’adreçament e de contròl de competença di organs de govèrn e las encharjas de gestion administrativa , técnica e comptabla de competença dal Secretari Comunal e di dependents nominats responsables di oficis e di servicis.

Art. 35

Organizacion de l’accion administrativa

1. L’administracion de la Comuna s’exèrça a travèrs lo perseguiment d’objectius específics e deu èsser confòrma ai seguents principis:

a) organizcion dal trabalh per projècts, objectius e programas;

b) identificacion d’una responsabilitat estrechament liaa a l’esfèra d’autonomia decisionala di subjècts;

c) sobrament de la separacion regda d’las competenças dins la division dal trabalh e màxima flexibilitat d’las estructuras e dal personal;

2. Dins l’organizacion de son activitat la Comuna pòl se valer d’enstruments operatius e informàtics a aut contengut tecnològic. Dins aquel cas pòlon s’activar de formas de documentacion a supòrt magnétic o d’autre genre en substitucion de la documentacion cartàcea.

3. La Comuna reconois la valor ai documents transmés abo d’adreças telemàticas de comunicacion.

4. La Comuna, per satisfar las exigenças di citadins, àctua las formas de partecipacion previstas dal present estatute favorís las formas de cooperacion aabo d’autri ents locals.

Art. 36

Servicis públics comunals

1. La comuna prové a la gestion di servicis públics que aien per objèct la produccion de bens e de servicis o l’exercici d’activitats tendentas a perseguir de miras socialas e a promòure lo desvolopament econòmic e civil de la comunitat locala.

2. Lhi servicis da se gestir abo lo drech de privativa son establits da la lei.

Art. 37

Formas de gestiondi servicis públics

1. Lo Conselh Comunal pòl deliberar l’institucion e l’exercici di públics servicis dins las formas seguentas:

a) en economia, quora per las modèstas dimencions o per las características dal servici sie pas oportun constituïr un’institucion o un’empresa. Lorganizacion e l’exercici di servici en economia son disciplinats da un especial reglament;

b) en concession a de tèrç, quora existen rasons técnicas, econòmicas e d’oportunitats socialas;

c) a travèrs un’empresa especiala, decò per la gestion de mai d’un servici d’importança econòmica e imprenditoriala;

d) a travèrs l’institucion, per l’exercici di servicis socials sensa importança imprenditoriala;

e) a travèrs de societats per accion o a responsabilitat limitaa a prevalent capital públic, quora se se rende oportuna, en relacion a la natura dal servici da erogar, la partecipacion d’autri subjècts públics e privats;

f) a travèrs de convencion, de consòrcis, d’acòrdis de programa, d’unions de Comunas e en qual se sie autra forma consentia da la lei;

2. La Comuna pòl partecipar a de societats per accions a prevalent capital públic local, constituïas o partecipaas da la Comuna, per la gestion de servicis que la lei reserve pas en via exclusiva a la Comuna.

3. La Comuna pòl decò donar impulsion e partecipar, bèla directament, a d’activitats econòmicas liaas a sas finalitats institucionalas, en se valent di principis e di instruments de drech comun.

4. Lhi poers, a excepcion dal referenfum, que lo present estatut reconois ai citadins vèrs lhi acts de la Comuna, son estenduts decò a lhi acts d’las empresas especialas, las institucion e d’las societats de capitals a majorança pública.

5. Lhi sevicis públics jutjats necessaris jutjats necessaris al desvolpament de la comunitat son finançats da las intradas fiscalas, abo las qualas ven decò a èsser integraa la contribucion erariala finalizaa a l’erogacion di autri servicis públics indispensables. Son da considerar necessaris e indispenables per lo desvolopament d’las comunitats, bèla en derogacion a a la normativa sus lhi servicis públics a demanda individuala, aquilhi servicis de qualificacion, valorizacion e promocion de la potencioalitat torística pròpria de la Comuna de Bardonescha.

Art. 38

Empresas especialas

1. Lo Conselh Comunal pòl deliberar la constitucion d’empresa especialas, dotaas de personalitat jurídica, d’autonomia gestionala e imprenditoriala, e ne’n aprova l’estatut.

2. Las empresas especialas conformon lor activitat a de critèris de transparença, eficacitat, eficiença e economicitat e an l’obligacion de l’equilibri financiari e econòmic, da obtenir a travèrs l’equilibri di costs e di profits, comprés lhi desplaçaments.

3. Lhi servicis de competença d’las empresas especialas pòlon èsser exercitas bèla al defòra dal territòri comunal, après estipulacion d’acòrdis tendents a garantir l’economicitat e la melhora qualitat di servicis.

Art. 39

Estructura d’las empresas especialas

1. L’estatut d’las empresas especialas ne’n disciplina l’estructura, lo foncionament, las activitat e lhi contròls.

2. Son d’organs d’las institucions lo Conselh d’Administracion, lo President e lo Director.

3. Lo President e lhi administrators d’las empresas especialas son nominats dal Séndic entre de personas respondentas ai requisits d’elegibilitat a Conselhier Comunal, dotaas de un’especiala competença técnica per lhi estudis complits, per las foncions exerçaas dins d’empresas públicas o privaas e per las charjas recubèrtas.

4. Lo Director es engatjat per públic concors, gavat lo cas previst da l’art. 4 dal R.D. 15-10-1925 n. 2578, en presença dal qual se pòl procéder a la chamada dirècta.

5. Lo Conselh Comunal prové a la nominacion dal collègi di revisors di còmptes, conferís lo capital de dotacion e detèrmina las orientacions e las finalitats de l’administracion d’las empresas, comprés lhi critèris generals per la determinacion d’las tarifas per l’usatge de bens o de servicis.

6. Lo Conselh Comunal apròva decò lhi bilança anuals e pluriennals, lhi programas e lo còmpte consuntiu d’las empresas e exèrça la vigilança sus lor trabalh.

7. Lhi administrators d’las empresas especialas

Art. 40

Institucions

1. Las institucions son d’organismes enstrumentals de la Comuna privats de personalitat jurídica, mas dotats d’autonomia gestionala.

2. Son d’organs d’las institucions lo Conselh d’Administracion, lo President e lo Director.

3. Lhi organs d’las intitucions son nominats dal Séndic, que lhi pòl revocar per de gravas violacions de lei per ineficiença documentaa o per diformitat respèct a las orientacions e a las finalitats de l’administracion.

4. Lo Conselh Comunal detèrminaa las orientacion e las finalitats de l’administracion d’las institucions, comprés lhi critèris generals per la determinacion d’las tarífas per l’usatge di bens o di servicis, apròva lhi bilança anuals e pluriennals, lhi programas e lo còmpe consultiu e exèrça la vigilança sus lor trabalh.

5. Lo Conselh d’Administracion prové a la gestion de l’institucion en deliberant dins lo quadre d’las finalitats e d’as orientacions aprovaas dal Conselh Comunal e second las modalitats organizativas e foncionalas previstas ental reglament.

6. Lo reglament pòl decò preveire de formas de partecipacion di citadins o di utents a la gestion o al contròl de l’institucion.

Art. 41

Societats per accions o a responsabilitat limitaa

1. Lo Conselh Comunal pòl aprovar a de societats per accions o a responsabilitat limitaa per la gestion de servicis públics, eventualament en proveient decò a lor constitucion.

2. En cas de servicis públics de primària importança, la partecipacion de la Comuna, ensem an aquea d’autri eventuals ents públics deurè èsser obligatoriament majoritària.

3. L’act constitutiu, l’estatut, l’achat de quòtas o accions devon èsser aprovats dal Conselh Comunal e deu, en tot cas, èsser garantia la representativitat di subjècts públics dinslhi organs d’administracion.

4. La Comuna chausís si representants entre lhi subjècts dotats d’una específica cmpetença técnica e professionala e, en concorrent a lhi acts gestionals, consídera lhiinterés di consumadors e di utents.

5. Lhi Conselhiers Comunals pòlon pas èsser nominats enti Conselhs d’Administracion d’las societats per accions o a responsabilitat limitaa.

6. Lo Séndic o un siu delegat partécipaa l’assemblea di socis en representança de la Comuna.

7. Lo Conselh Comunal prové a verificar anualament l’anament de la societat per accions o a responsabilitat limitaa e a controlar quel’interès de la collectivitat sie tutelat en maniera adeqüaa dins lo quadre de l’activitat exerçaa da la mesma societat.

Art. 42

Convencions

1. Lo Conselh Comunal, sus proposicion de la Jonta, delíbera d’especialas convencions da s’estipular abo d’administracions estatalas, regionalas, provincialas e comunalas abo d’autri ents públics o prrivats per fornir, en maniera coordinaa, de foncions e de servicis públics coma per exèmple lo “Sportello unico per le attività produttive”.

2. Las convencions devon establir las finalitats, la duraa, las formas de consultacion di ents contraents, lors rapòrts financiaris e las recíprocas obligacions e garancias.

3. Art. 24 c. 3-bis L. 142/90 – Las convencions dont al present article pòlon preveire decò la constitucion d’oficis comuns, que trabalhon abo de personal destachat da lhi ents partecipants, ai quals confiar l’exercici d’las foncions públicaas sal pòst di ents partecipants a l’acòrdi, o ben la delegacion de foncions da part di ents partecipants a l’acòrdi a favor d’un d’ilhs, que trabalha sal pòst e per còmpte di ents delegants.

Art. 43

Consòrcis

1. La Comuna pòl partecipar a la constitucion de consòrcis abo d’autri ents locals per la gestion associaa d’un o mai d’un servici, second las nòrmas previstas per las empresas especialas, dins la mesura que son aplicablas.

2. A fin d’aquò, lo Conselh comunal aprova, a majorança absoluta di membres, una convencion ai sens de le l’article precedent, ensem a l’estatut dal consòrci.

3. La Convencion deu preveire l’obligacion, a charja dal consòrci, d’la transmission a la Comuna di acts fondamentals, que deurèn èsser publicats a l’albo pretòri.

4. Lo Séndic o un siu delegat fai part de l’assemblea dal consòrci, abo una responsabilitat eigala a la quòta de partecipacion fixaa da la convencion e da l’estatut dal consòrci.

Art. 44

Acòrdis de programa e conferença di servici

1. Lo Séndic, per la definicion e l’actuacion d’òbras, intervencions o programas d’intervencion que demandon, per lor completa realizacion, l’accion integraa e coordinaa de la Comuna e d’autri subjècts públics, en relacion a la competença primària o prevalenta de la Comuna sus l’òbra o sus las intervencions o sus lhi programas d’intervencion, promòu la conclusion d’un acòrdi de programa per asseguras lo coordinament d’las accions e per determinar lhi temps, las modalitats, lo finançament e qual se sie autre compliment liat an aquò.

2. L’acòrdi de programa, consistent dins lo consens unànim dal President de la Region, dal President de la Província, di Séndics d’las administracions interessaas, ven definit dins un’especiala conferença que prové decò a l’aprovacon formala de l’acòrdi mesme, ai sens de l’art. 27, còmma 4, de la lei 8 de junh 1990 n. 142, modificat da l’art 17, còmma 9, de la lei 127/97.

3. En cas que l’acòrdi sie adoptat abo un decret dal President de la Region e compòrte de variacions di enstruments urbanístics, l’adesion dal Séndic al mesme deu èsser ratificaa dal Conselh Comunal d’aquí a trenta jorns, a pena de decadença.

4. Se es oportun efectuar un exam contextual di divèrs interès públics interessats dins un procediments aministratius, l’administracion enditz de règla una conferènça de servicis.

5. La conferença mesma pòl èsser endicha bèla quora l’administracion deve aviar la conclusion d’acòrdis e de concèrts o aver lo permés e l’assentiments, coma que sien denominats, d’autras administracions públicas. Dins aquel cas las determinacions concordaas dins la conferença remplaçon a tuchi lhi efècts lhi concèrts, lhi permés e lhi assentiments demandats.

TÍTOL V – OFICIS E PERSONAL

CAP I

Oficis

Art. 45

Principis estructurals e organizatius

1. L’administracion de la Comuna s’exèrça a travèrs lo perseguiment d’objectius específics e deu èsser emprencha di seguents principis:

a) un’organizacion dal trabalh per projècts, objectius e programas;

b) l’anàlisi e l’identificacion d’las productivitats e d’las charjas foncionalas de trabalh parelh coma dal grad d’eficacitat de l’activitat menaa da chasque element de l’aparat;

c) l’identificacion d’una resposabilitat estrechament liaa a l’esfèra d’autonomia decisionala di subjècts;

d) lo sobrament de la separacion regda d’las competenças dins la division dal trabalh e l’obteniment de la màxima flexibilitat d’las estructuras e dal personal parelh coma la màxima collaboracion entre lhi oficis.

Art. 46

Organizacion di oficis e di servicis

1. La Comuna disciplina abo d’acts especials la dotacion orgànica dal personal e, en conformitat a las nòrmas dal present estatut, l’organizacion di oficis e di servicis, sus la basa d’la distincion entre la foncion política e de contròl, atribuïa al Conselh Comunal, al Séndic e a la Jonta, e la foncion de gestion administrativa, atribuïa al director general, se nominat, e ai responsables di oficis e di servicis, tengut decò present lo principi constitucional dal bòn anament e de la simplificacion de l’accion administrativa.

2. La comuna prové a la determinacion de sa dotacion orgània e a l’organizacion e gestion dal personal dins l’esfèra de son autonomia normativa e organizativa, abo lhi solets límits derivants da sa capacitat de bilanç e da las exigenças d’exercici d’las foncions di servicis e d’las encharjasatribuïas.

3. Lhi oficis son organizats second lhi principis d’autonomia, transparença e eficiénça e de critèri de foncionalitats, economicitat de gestion e flexibilitat de l’estructura, en utilizant decò las innovativas formas de flexibilitat dal rapòrt de trabalh.

4. Lhi servicis e lhi oficis agisson sus la basa de l’identificacion d’las exigenças di citadins, en adeqüant d’un contun lor accion administrativa e lhi servicis semosts, ne’n verificant la respondença ai besonh e l’economicitat.

Art. 47

Reglament di oficis e di servicis

1. La Comuna, a travèrs lo reglament d’organizacion, establís las nòrmas generalas e l’organizacion e lo foncionament di oficis e, en particular, las atribucions e las responsabilitat de chasque estructura organizativa, lhi rapòrts recíplrocs entre lhi oficis e lhi servicis e entre aquesti, lo director, se nominat, e lhi organs administratius.

2. Lhi reglaments s’unifòrmon al principi second lo qual a lhi organs de govèrn es atribuïa la foncion política d’orientament e de contròl, entendua coma podestat d’establir, en plena autonomia, lhi objectius e las finalitats de l’accion administrativa dins chasque sector e de ne’n verificar l’obteniment; al director, se nominat, e ai foncionaris responsables incombon, per lo perseguiment di objectius assignats, lo dever de definir, congruament abo las finalitats institucionalas, lhi objectius pus operatius e la gestion administrativa, técnica re conmptabla, second lhi principis de professionalitat e de responsabilitat.

3. L’organizacion de la Comuna s’artícula dins d’unitats operativas que son agregaas, second de critèris d’omogeneïtat, dins d’estructuras progressivament pus amplas, coma dispausat da lo reglament especial, bèla en recorrent a d’estructuras trasversalas o de staff intersectorialas.

4. La Comuna receu e accèpta e àplica lhi acòrdis collectius nacionals aprovats dins las formas de lei e tutèla la libra orgnizacion sindacala di dependents, en estipulnt abo las representanças sindacalas lhi acòrdis collectius decentrats ai sens d’las nòrmas de lei e contractualas en vigor.

5. Lo reglament comunal sus l’ordinament di oficis e di servicis disciplina, entre l’autre, las modalitas de nominacion e las foncions dal director general, di responsables di oficis e di servicis, las encharjas d’auta especializacion, las encharjas de consulença e las collaboracions extèrnas.

CAP II

Lo Secretari Comunal

Art. 48

Secretari Comunal

1. Lo Secretari Comunal es nominat dal Sèndic, dal qual depent foncionalament e es chausit dins l’ albo especial.

2. Lo Conselh Comunal pòl aprovar l’estipulacion de convencions abo d’autras Comunas per la gestion convencionaa de l’ofici dal Secretari Comunal.

3. L’estat jurídic e lo tractament econòmic dal Secretari Comunal son establits da la lei

4. Lo Secretari Comunal, ental respèct d’las directivas donaas dal Séndic, prèsta una consulença jurídica a lhi organs de la Comuna,, ai simples Conselhiers e a lhi oficis.

Exèrça las foncions previstas da la lei, dal reglament sus l’ordinament di oficirs e di servicis e da lhi autri reglaments, e tuch las encharjas e las foncions que lhi venon assignats dal Séndic.

Art. 49

Vice-secretari comunal

1. Lo Séndic pòl assignar las foncions de Vice-secretari comunal, en l’identificant dins un di foncionaris apicals de la Comuna.

TÍTOL VI – PATRIMÒNI FINANÇA E COMPTABILITAT

CAP I

Patrimòni e comptabilitat

Art. 50

Demani e patrimòni

1. Un reglament especial, da s’adoptar ai sens de l’art. 12, còmma 2, de la lei 15 de mai 1997 n. 127, disciplinarè las alienacions patrimonialas.

2. Tal reglament disciplinarè decò las modalitat de relevacion di bens comunals, lor gestion e la revision periòdica de lhi inventaris.

Art. 51

Ordinament financiàri e comptable

1. L’ordinament financiari e comptable de la Comuna es reservat a la lei de l’Estat.

2. Un reglament especial disciplinarè la comptabilitat comunala, en conformitat a çò qu’es prescrich da l’art. 108 dal D.L.vo dal 25 de febrier 1995 n. 77 e de successivas modíficas e integracions.

Art. 52

Revision econòmica e financiària

1. La revision ecònòmica e financíaria de la Comuna es disciplinaa da la normativa estatala.

2. Lo Reglament dont al còmma 2 dal precedent article 52 disciplinarè decò que l’organ de revision sie dotat, a cura de la Comuna, di meians necessaris per lo compliment de si devers.

TÍTOL VII – PART NORMATIVA

CAP I

Activitat Reglamentària

Art. 53

Lhi reglaments

1. Lo Conselh Comunal adòpta lhi reglaments ental respèct di principis fixats da la lei e da l’estatut relativament a las matèrias de sa competença.

2. Lhi reglaments devenon obligatòris après autri quinze jorns de publicacions da l’executivitat de la dela deliberacion dal Conselh Comunal d’adopcion.

Art. 54

Esfèra d’aplicacion di reglaments

1. Lhi reglaments, dont a l’art. 5 de la lei de l’8 de junh 1990, n. 142 e s.m.i., son subordinats ai límits seguents:

1. pòlon pas contenir de disposicions en contrast abo las normas e lhi principis costitucionals, abo las leis e lhi reglaments estatals e regionals e abo lo present estatut;

2. lor eficacitat es limitaa a l’esfèra comunala;

3. pòlon pas contenir de nòrmas a caràcter particular;

4. pòlon pas aver d’eficacitat retroactiva;

5. son pas abrogats e disaplicats que da de reglaments posteriors determinats abo una deliberacion dal Conselh Comunal o de la jonta, second las respectivas competenças, o per incompatibilitat abo de disposicions de leis sobrevenguas.

TÍTOL VIII – DISPOSICIONS FINALAS

Art. 55

Intrada en vigor de l’Estatut

1. L’Estatut intra en vigor lo trenten jorn successiu a son placatge a l’albo pretòri de la Comuna e deurè èsser asseguraa la conoissença de l’estatut da part di citadins que residisson dins la Comuna e di ents que lhi an la demora.

Art. 56

Revision de l’Estatut

1. Las deliberacions de revision de l’estatut son aprovaas dal Conselh Comunal, ai sens de l’art. 4, còmma 3, de la lei 142/90 e s.m.i..

2. La deliberacion d’abrogacion totala de l’estatut es pas vàlida se es pas acompanhaa da la leliberacion d’un nòu estatut que remplace lo precedent.