Pradleves
Pradlievi

All’inizio del 1600 si era sviluppata qui l’attività metallurgica grazie ad artigiani bresciani che costruiscono alcune fucine e dei “fornelli”, cioè fonderie per sfruttare i giacimenti locali, localizzati nei pressi di Rulavà, frazione di Castelmagno, Sarlounc e Tournet nel vallone di Pencheniero. Altra attività locale è documentata dall’ex centrale Gallina, antico impianto preindustriale trasformato poi in centrale idroelettrica. Probabilmente la struttura ospitava fin dal XV secolo un follone per la battitura dei panni di lana. Dalla fine del Cinquecento la struttura viene convertita in una fucina per la lavorazione del ferro, e nel secolo successivo alla fucina si affiancano un mulino a tre palmenti e una falegnameria. Tutte le macchine attive nell’impianto, il maglio, i mulini, le seghe, erano mosse dalla forza idraulica. Nei primi decenni del Novecento agli impianti artigianali originari si affianca una piccola centrale idroelettrica che fornirà l’energia elettrica a Pradleves fino alla fine degli anni Settanta. Attualmente la fucina è divenuta un piccolo museo, e l’economia locale si basa su agricoltura e allevamento i bovini da latte per la produzione di Castelmagno.
Pradlievi se tròba en Val Grana a 822 m d’autessa, e fai 270 abitants. Lo topònim, per lhi residents, arsòna lo dialectal prà d’l’eve, prat des aigas, mas chal dir que lo nom ven da la gens romana di Levesium, qu’en epoca emperiala avia grands terrens aquì. Era popolat jà ental neolitic, coma testimonion de copelas all’ubac, da Riosec verso Frise. Fins al XVII secle las chapèlas de Pradlievi eron dependentas da la gleisa de S. Pier de Montros. Ental 1597 l’evesco comanda la constitucion de la parròquia per acuelhir la popolacion ben creissua e per arginar la penetracion de lhi Ugonòts. Una frema judicaa eretica ven deportaa abo siei filhs, coma atesta la legenda locala de la Brarda, la mascha d’la Pencheniera, caturaa dai fraires capucins de Caralh, inquisitors de la val Grana. Al principi del Sieis Cents lo cap luòc era dividut en ruaas que prenion lo nom da la familha residenta: a l’entorn, despuei lo XVIII secle, sot la creissenta pression demografica naisson las fracions. Lo cap luòc, la Vila, se duerb a l’entorn de la parroquiala de Sant Ponç del Sèt Cents, que conserva una aigasantiera dataa 1520, e al palais comunal, realizat ental 1912 en estil medieval. S’las restas de l’antic chastèl di Marqués de Saluces, del XIII secle, ven edificat un alberg en la seconda metat de l’1800, que aculhìa familhas de la nobiltat turinesa e de l’auta borguesia liaa a l’industria des maquinas. Après la seconda guerra e sustot en lhi ans de la represa econòmica Pradlievi deven una des pus conoissuas localitat de vacança del Piemont.
Al principi del 1600 s’era esvilupaa aquì l’activitat metalurgica abo artisans brescians que realizon fòrjas e fornèls, fonderias per esfruchar lhi minerals del pòst, presents dapè a Rulavat, fracion de Chastelmanh, Sarlong e Tornet ental valon de la Pencheniera. Autra activitat es documentaa da l’ex centrala Gallina, antic emplant preindustrial transformat puei en centrala idroelectrica. L’estructura devia ospitar despuei lo XV secle un folon per batre la lana. Despuei la fin del Cinq Cents ven tranformaa en una fòrja per lo ferre, e ental secle d’après venon ajontats un molin a tres palments e una botega da mes da bòsc. Totas las maquinas activas, lo martinet, lhi molins, las resseas, foncionavon a fòrça idraulica. Al principi del Nòu Cents a lhi emplants artisanals originaris se jonta una pichòta centrala idroelectrica que donarè energia electrica a Pradlievi fins a la fin de lhi ans Setanta. Encuei la fòrja es devengua un pichòt museu, e l’economia locala se fonda sus agricoltura e enlevament de vachas da lach per la produccion de Chastelmanh.

commenta