Lo beu
Lo beu o l’eret sot a la cusina perqué le vatche con lo fia i atchauvont la mazon. Enfumà a la cusina o i eret la cambra per dormir. Le vatche en tel beu i eront tacaie con na tchena a la rechi dareu qui butavont lo fen o l’erba da mindjer. Avoi li vel i eront tacà a la rechi con na pitoda tchena. D’inver le vatche i stahont o beu. I li portavont da mindjer duì iadjio lo djer: a la matina e a la noit. Depoi mindjia le vatche i le broavont (portavont beire) a la fontana qu’o i eret en tel pais.
Lo fen
Lo fen en Val Soana (Ronc e Cordoneri) i lo taivont lo mei de djugn e lugn serque doant o l’eret gnent meur. Apena taia o se ahpatavet con lo forchin. A la noit doant qu’o alaste via lo serai, lo fen o venivet muelà (piccoli mucchietti). Acanque o l’eret sec, i lo fenavont con lo rahtel, i fazont li fai e i lo portavano en tel soler o en tla mura. (lo portavano sulle spalle).
Lo soler e la mura
A pia a la mazon o i eret la mura e lo soler dareu qui butavont lo fen qu’o servivet per donar da mindjer a le vartche d’inver.
Lo lafel
Le vatche i se bietchivont dui iadjo lo djer (matin e noit). Depoi bietchia lo lafel i lo portavont en tla crota e i lo colavont en tle ramine de rodji carentaie.
Lo buro e lo magno
Con la fioretà (panna) o se fazivet lo buro. Con lo lafel infiora o se fazivet lo magno. (tomè-tomin, morteret). Le tome i le vendont.
La mazon d’un iadjo
Lo beu dle vatche sot, la cuzina en fumà al beu e le cambre per durmir enfumà a la cuzina. Le mazon i eront faite parè per avei depì de tchaut.
Lo iam
Dal beu ô se portavet fer lo iam (letame) con na carità de bohc o con la fiveri. Lo iam o se portavet en poc logn da le mazon e o se fazivet na bla biehta 8biehta de iam) e poi de primà (acanque i alavet via la nei) le fenè con lo fahton i lo portavont en tli pra e en tli tchamp per enigmali.
Come o se dit
La mucca |
La vatchi |
Il toro |
Lo bori |
Il bue |
Lo be |
Il vitello |
Lo vel |
La giovenca |
La manda |
Il latte |
Lo lafel |
Mungere le mucche |
Bietchier le vatche |
Il secchiello per il latte |
Lo sedelin del lafel |
Lo sgabello per mungere |
L’ahcagn per bietchier |
La panna |
La fioretà |
Lo sfioratolo |
La cafola per enfiorar |
La zangola |
Lo burel |
Il burro |
Lo buro |
Il latticello del burro |
La burà |
Il formaggio |
Lo magno |
Il caglio |
Lo cai |
La cagliata |
La caia |
Il latticello del formaggio |
La laita |
Tipi di formaggio |
Li tomin, lo mortaret, le tomè |
Il pascolo |
Li pra per lardjer |
Pascolare |
Bordjer le vatche |
Portare le mucche al pascolo |
Menar lardjer le vatche |
Le mucche pascolano |
Le vatche i lardjont |
Il malgaro |
Lo marguer |
Il pastore |
Lo berdjer |
Il bastone del pastore |
La canna del marguer o del berdjer |
Il cane da pastore |
Lo tchin da berdjer: li tchin i devono oidir al marguer a lardjer le vatche |
La stalla |
Lo beu |
La mangiatoia |
La rechi |
Abbeverare |
Broar le vatche |
Razione di fieno data alla mucca nella stalla |
En trosel de fen |
La mucca mangia |
La vatchi i mindjet |
La mucca beve |
La vatchi i beit |
Il letame |
Lo iam |
Pulire la stalla dal letame |
Portar fer lo iam |
Il letamaio |
Lo buser |
Attrezzi per portare il letame |
La fiveri, la caretà, lo fahton |
Lo nom dle vatche: tuite le vatche i ant en nom: Belina, Pavia, rena, Vespa, Stella, Partenza, Pavon, Marmotta, Falva, Griva, Alpina, Furia, Regina, Griotta, Fiocca, Tremenda, Bruna, Maresca |
|
Nomi dei tori: Leo, Portogallo |
Le sonaie dle vatche
Li marguer acanque i muntunt e acanque i sendont da l’arp (alpeggio) i fant na grosa fehta. Al col dle vatche i butunt de grose sonaie (li tupun). Enfumà a li sonaie o i et disegnia de vatche, de pais de montagni, de tchapele. Sul “collare” o i et de retrat (foto) de maina, de cavanne, de fieu, de montagne. O i et poi aherit:
“Regina della Val Soana”
“Va e torna…”
“Viva la Val Soana”
Li mul e li caval
Li marguer per portar su en tli arp tot fin qui ont dabesen e per portar djù le tomè i drovont li mul, li caval e avai li branchi.
Le feie
Li marguer en tli arp i portont avoi le feie per fare ianparc (concimare i prati) dareu qui polont gnent fare alar la busa. En iadjio li berdjer i bietchivont le feie e lo lafel i lo butavont con lo lafel dle vatche parè lo magno o l’eret pi bon e pi gras.
Li berdjer per portar su la roba en tli arp e per portar li pitoni agnel i drovont li branchi. Li branchi de Felice Grindatto qu’o vat su con le feie en tl’arp d’Arlenf qu’o se travet enfumà a Pianei.
Le bech
Le bech i le tenivont per lo lafel. Con lo lafel i fazont li tomin qui vendono.
Li arp
En Val Soana o i et quetanti arp. Da la banda de Tchampii o i et: l’Azaria, barmaion, lo Rancho, l’Arietta, San Bes, Fanton, la Barma, Pugnon, le Tole e Sant’Antoni.
Li padron de Barmaion e de l’Azaria i sont de Tchampii. Le cavane i sont quasi neve e o se ruet en machina perqué o i et na vi, ma gnet asfaltai. Li cavane dl’Arietta e del Rancho i sont djù e li marguer i menont su marque le vatche suite (senza lafel). Per raur o San Bes e a la Barma vente viadjer due eure e le cavane i son pi gnent tant ble. Le cavane de Fanton i at portaie via la laventchi del 1972. Sant’Antoni o l’et a pia a Thampii e o se ruet con la machina.
Le cavane de Barmaion (1650 m)
Le cavane de Barmaion i sont a fanf dli pian de l’Azaria. I sont sot a na montino per reparale da la laventchi. Lo marguer qu’o portet su le vatche o l’è Fennerino Duilipo con la fenà e lo fii.
Le vatche i ruant o Barmaion li primi djer del mesi de djugn e i sendont lo meis de settembre. Lo meis d’ort Duilio o portet le vatche a l’Arietta (2288 m). i diont que l’erba de l’Arietta i et bona e con lo lafet o se pet fare la fontina.
L’Azaria (1575)
Li brotchi i sont la famii Clerico de Tchiampii. Dal meis de djugn al meis de settembre o i et lo marguer Giacoma Pin Giacomo con la fenà Savina. Lo marguer o l’et cognesu con il “soprannome” de Nino dl’Abate. La famii Abate i vat a l’Azaria con le vatche a almeno “quattro generazioni”.
Le cavane dla famii Gallo de Tchampii. Orà en tla cavana o li vat de djent maretà a pasar le “ferie” lo meis d’ort.
I arp dla Val de Piampra i sont:
Fivet bas e Fivet aut
Arlenf - La Beri d’Arlenf
Pariot – li Pontet
Vandeiana
L’Arlet
La Bora
Lo Bec bas e lo Bec out
La Tchaunafi
L’Arial
La Marmotta – La Marmotina
I arp dla Val de Sevin i sont:
La Pera
Lo Sasset
La loit
Val Freidi
Lo Tor
Pi gnun marguer i vant su con le vatche. L’erba i la mindjunt le feie de Felice.
I arp dlaVal de Guarì i sont:
Tchavanis
Pian
Saler
Scioney
Maquè o Tchavanis o li vat su lo marguer Nino con la fenà e li maina.
I arp dla Val de Fos:
Peggio
Djavin (Giavino)
Manda
Lavinetta
Lavina Grosa
Lavassion
Lazin
Pariont
Gran Femà
La Tchal
Li marguer acanque i sendont da l’arp lo meis d’otobre i fant na grosa fehta.
La fehta dli marguer
Tuiti i anf li marguer, lo meis de marf i fant na fehta « La fehta dli marguer ». avent la fehta i eret dedicai a “San Pancrazio ed alla Vergine Consolata” della frazione Bose de Sparone
Preghiera dedicata a San Pancrazio ed alla Vergine Consolata
Dall’alto del monte di Bose
Vegliate sulle nostre case,
voi Santi che i vecchi hanno scelto
per proteggere ogni loro evento.
San Pancrazio e la Vergine Consolata
ci proteggon guidandola giornata
e salendo noi all’antica lor frazione
non ci manchi sul labbro l’orazione.
Ora Bose è borgata abbandonata
E ogni cosa non ha suono, né parlata,
sol si sente nel silenzio del mattino
cinguettare un passerotto piccolino.
Ma le menti de tanti cuori sono sul monte
rimembrando giochi e corse
a quella fonte, dove l’aria ancora è tersa,
senza velo, perché a Bose con un dito tocchi il cielo.
Li maina i sont: Norberto Oddone Maria Maddalena Peretti Nikita Panucci Lisa Oddone Luca Stefano |
Classe II Classe II Classe IV Classe V Classe V |
Rita Faccio |
L’insegnante |
commenta