Lo beu

Lo beu o l’eret sot a la cusina perqué le vatche con lo fia i atchauvont la mazon. Enfumà a la cusina o i eret la cambra per dormir. Le vatche en tel beu i eront tacaie con na tchena a la rechi dareu qui butavont lo fen o l’erba da mindjer. Avoi li vel i eront tacà a la rechi con na pitoda tchena. D’inver le vatche i stahont o beu. I li portavont da mindjer duì iadjio lo djer: a la matina e a la noit. Depoi mindjia le vatche i le broavont (portavont beire) a la fontana qu’o i eret en tel pais.

Lo fen

Lo fen en Val Soana (Ronc e Cordoneri) i lo taivont lo mei de djugn e lugn serque doant o l’eret gnent meur. Apena taia o se ahpatavet con lo forchin. A la noit doant qu’o alaste via lo serai, lo fen o venivet muelà (piccoli mucchietti). Acanque o l’eret sec, i lo fenavont con lo rahtel, i fazont li fai e i lo portavano en tel soler o en tla mura. (lo portavano sulle spalle).

Lo soler e la mura

A pia a la mazon o i eret la mura e lo soler dareu qui butavont lo fen qu’o servivet per donar da mindjer a le vartche d’inver.

Lo lafel

Le vatche i se bietchivont dui iadjo lo djer (matin e noit). Depoi bietchia lo lafel i lo portavont en tla crota e i lo colavont en tle ramine de rodji carentaie.

Lo buro e lo magno

Con la fioretà (panna) o se fazivet lo buro. Con lo lafel infiora o se fazivet lo magno. (tomè-tomin, morteret). Le tome i le vendont.

La mazon d’un iadjo 

Lo beu dle vatche sot, la cuzina en fumà al beu e le cambre per durmir enfumà a la cuzina. Le mazon i eront faite parè per avei depì de tchaut.

Lo iam

Dal beu ô se portavet fer lo iam (letame) con na carità de bohc o con la fiveri. Lo iam o se portavet en poc logn da le mazon e o se fazivet na bla biehta 8biehta de iam) e poi de primà (acanque i alavet via la nei) le fenè con lo fahton i lo portavont en tli pra e en tli tchamp per enigmali.

Come o se dit

La mucca

La vatchi

Il toro

Lo bori

Il bue

Lo be

Il vitello

Lo vel

La giovenca

La manda

Il latte

Lo lafel

Mungere le mucche

Bietchier le vatche

Il secchiello per il latte

Lo sedelin del lafel

Lo sgabello per mungere

L’ahcagn per bietchier

La panna

La fioretà

Lo sfioratolo

La cafola per enfiorar

La zangola

Lo burel

Il burro

Lo buro

Il latticello del burro

La burà

Il formaggio

Lo magno

Il caglio

Lo cai

La cagliata

La caia

Il latticello del formaggio

La laita

Tipi di formaggio

Li tomin, lo mortaret, le tomè

Il pascolo

Li pra per lardjer

Pascolare

Bordjer le vatche

Portare le mucche al pascolo

Menar lardjer le vatche

Le mucche pascolano

Le vatche i lardjont

Il malgaro

Lo marguer

Il pastore

Lo berdjer

Il bastone del pastore

La canna del marguer o del berdjer

Il cane da pastore

Lo tchin da berdjer: li tchin i devono oidir al marguer a lardjer le vatche

La stalla

Lo beu

La mangiatoia

La rechi

Abbeverare

Broar le vatche

Razione di fieno data alla mucca nella stalla

En trosel de fen

La mucca mangia

La vatchi i mindjet

La mucca beve

La vatchi i beit

Il letame

Lo iam

Pulire la stalla dal letame

Portar fer lo iam

Il letamaio

Lo buser

Attrezzi per portare il letame

La fiveri, la caretà, lo fahton

Lo nom dle vatche: tuite le vatche i ant en nom: Belina, Pavia, rena, Vespa, Stella, Partenza, Pavon, Marmotta, Falva, Griva, Alpina, Furia, Regina, Griotta, Fiocca, Tremenda, Bruna, Maresca

Nomi dei tori: Leo, Portogallo

Le sonaie dle vatche

Li marguer acanque i muntunt e acanque i sendont da l’arp (alpeggio) i fant na grosa fehta. Al col dle vatche i butunt de grose sonaie (li tupun). Enfumà a li sonaie o i et disegnia de vatche, de pais de montagni, de tchapele. Sul “collare” o i et de retrat (foto) de maina, de cavanne, de fieu, de montagne. O i et poi aherit:

Regina della Val Soana”

Va e torna…”

Viva la Val Soana”

Li mul e li caval

Li marguer per portar su en tli arp tot fin qui ont dabesen e per portar djù le tomè i drovont li mul, li caval e avai li branchi.

Le feie

Li marguer en tli arp i portont avoi le feie per fare ianparc (concimare i prati) dareu qui polont gnent fare alar la busa. En iadjio li berdjer i bietchivont le feie e lo lafel i lo butavont con lo lafel dle vatche parè lo magno o l’eret pi bon e pi gras.

Li berdjer per portar su la roba en tli arp e per portar li pitoni agnel i drovont li branchi. Li branchi de Felice Grindatto qu’o vat su con le feie en tl’arp d’Arlenf qu’o se travet enfumà a Pianei.

Le bech

Le bech i le tenivont per lo lafel. Con lo lafel i fazont li tomin qui vendono.

Li arp

En Val Soana o i et quetanti arp. Da la banda de Tchampii o i et: l’Azaria, barmaion, lo Rancho, l’Arietta, San Bes, Fanton, la Barma, Pugnon, le Tole e Sant’Antoni.

Li padron de Barmaion e de l’Azaria i sont de Tchampii. Le cavane i sont quasi neve e o se ruet en machina perqué o i et na vi, ma gnet asfaltai. Li cavane dl’Arietta e del Rancho i sont djù e li marguer i menont su marque le vatche suite (senza lafel). Per raur o San Bes e a la Barma vente viadjer due eure e le cavane i son pi gnent tant ble. Le cavane de Fanton i at portaie via la laventchi del 1972. Sant’Antoni o l’et a pia a Thampii e o se ruet con la machina.

Le cavane de Barmaion (1650 m)

Le cavane de Barmaion i sont a fanf dli pian de l’Azaria. I sont sot a na montino per reparale da la laventchi. Lo marguer qu’o portet su le vatche o l’è Fennerino Duilipo con la fenà e lo fii.

Le vatche i ruant o Barmaion li primi djer del mesi de djugn e i sendont lo meis de settembre. Lo meis d’ort Duilio o portet le vatche a l’Arietta (2288 m). i diont que l’erba de l’Arietta i et bona e con lo lafet o se pet fare la fontina.

L’Azaria (1575)

Li brotchi i sont la famii Clerico de Tchiampii. Dal meis de djugn al meis de settembre o i et lo marguer Giacoma Pin Giacomo con la fenà Savina. Lo marguer o l’et cognesu con il “soprannome” de Nino dl’Abate. La famii Abate i vat a l’Azaria con le vatche a almeno “quattro generazioni”.

Le cavane dla famii Gallo de Tchampii. Orà en tla cavana o li vat de djent maretà a pasar le “ferie” lo meis d’ort.

I arp dla Val de Piampra i sont:

Fivet bas e Fivet aut

Arlenf - La Beri d’Arlenf

Pariot – li Pontet

Vandeiana

L’Arlet

La Bora

Lo Bec bas e lo Bec out

La Tchaunafi

L’Arial

La Marmotta – La Marmotina

I arp dla Val de Sevin i sont:

La Pera

Lo Sasset

La loit

Val Freidi

Lo Tor

Pi gnun marguer i vant su con le vatche. L’erba i la mindjunt le feie de Felice.

I arp dlaVal de Guarì i sont:

Tchavanis

Pian

Saler

Scioney

Maquè o Tchavanis o li vat su lo marguer Nino con la fenà e li maina.

I arp dla Val de Fos:

Peggio

Djavin (Giavino)

Manda

Lavinetta

Lavina Grosa

Lavassion

Lazin

Pariont

Gran Femà

La Tchal

Li marguer acanque i sendont da l’arp lo meis d’otobre i fant na grosa fehta.

La fehta dli marguer

Tuiti i anf li marguer, lo meis de marf i fant na fehta « La fehta dli marguer ». avent la fehta i eret dedicai a “San Pancrazio ed alla Vergine Consolata” della frazione Bose de Sparone

Preghiera dedicata a San Pancrazio ed alla Vergine Consolata

Dall’alto del monte di Bose

Vegliate sulle nostre case,

voi Santi che i vecchi hanno scelto

per proteggere ogni loro evento.

San Pancrazio e la Vergine Consolata

ci proteggon guidandola giornata

e salendo noi all’antica lor frazione

non ci manchi sul labbro l’orazione.

Ora Bose è borgata abbandonata

E ogni cosa non ha suono, né parlata,

sol si sente nel silenzio del mattino

cinguettare un passerotto piccolino.

Ma le menti de tanti cuori sono sul monte

rimembrando giochi e corse

a quella fonte, dove l’aria ancora è tersa,

senza velo, perché a Bose con un dito tocchi il cielo.

Li maina i sont:

Norberto Oddone

Maria Maddalena Peretti

Nikita Panucci

Lisa Oddone

Luca Stefano

Classe II

Classe II

Classe IV

Classe V

Classe V

Rita Faccio

L’insegnante