PaísPaísdi Jean Michel Effantin País Ruaa Gleisa Clochier Cementieri Marchat Plaça Quintana Maison Pònt italiano Vai alla versione in occitan L'occitano país « paese » deriva dal latino pagus « villaggio, borgo », tramite l'aggettivo pagensis usato in locuzioni, ulteriormente ridotte, dal tipo ager pagensis « campagna, territorio coltivato di un villaggio ». L'origine del termine spiega la varietà di senso delle parole di questa famiglia lessicale, da païsan « coltivatore » a país « territorio di uno Stato ». La pronuncia è [pa-is], o [paî] nelle parlate che non conservano le consonanti finali (Salbertrand, Rochemolles). L'occitano comune distingue graficamente il dittongo ai [ai] e la sequenza delle due vocali a e i, che viene notata aï [a-i] come in païsan, païsatge. Quando è necessario segnare graficamente che l'accento tonico della parola cade sul secondo elemento, l'accento acuto si sostituisce alla dieresi : país [pa-is]. In occitano alpino aï può anche essere pronunciato [ei] : raïtz, enraïsar « radice, radicare ». In occitano país ha, come nelle lingue vicine (italiano, francese), multiple accezioni : « nazione, stato » (lhi país d'Euròpa « i paesi d'Europa »), « patria » (Val Germanasca : tornar al país [tournâ â paî] « tornare in paese »), « territorio dal punto di vista geografico » ( un país plat « un paese piatto », un país da blat « un paese granifero » ), « villaggio, centro abitato » (Rochemolles : la gent dau país [la zhen do paî]). Nell'accezione ristretta di « centro abitato principale di un comune », che corrisponde a una delle accezioni di paese in italiano (andare in paese), l'occitano alpino impiega anche vila, o i suoi equivalenti viela, viera in Alta Valle Susa. Per esempio i quartieri dal centro di Salbertrand sono : Cima de Viela [vieřa] « Alto del paese », Mei de Viela « Centro del paese », Pè de Viela « Piede del paese ». Quando uno cambia di residenza, deve s'apaïsar (Val Germanasca : [apa-isâ]) « abituarsi al suo nuovo paese ». I derivati di país sono païsòt « piccolo paese », païsatge « veduta su un territorio, paesaggio », païsan. Païsan ha due accezioni : « contadino, quello che lavora la campagna » e « compaesano, quello che abita lo stesso paese » (Robilante). Nel senso di « uomo rozzo », si usa anche païsanàs (Rochemolles). In Val Germanasca si dice : " Ental país de la cocanha, quand la plòu la banha " « Nel paese di cuccagna, quando piove bagna » e " Lo païsan, un an al ri e sèt al plora " [lou pa-izan un ann â ri e sèt â plouro] « Il contadino ride un anno e piange sette". occitan Vai alla versione in italiano L'occitan país deriva dal latin pagus « vilatge, borg », a travèrs l'adjectiu pagensis empleat dins de locucions, puei reduchas, dal tipe ager pagensis « campanha, territòri cultivat d'un vilatge ». L'origina de la paraula explica la varietat de sens di mots d'aquesta familha lexicala, da païsan « cultivator » a país « territòri d'un Estat ». La prononciacion es [pa-is], o [paî] dins lhi parlars que conservon pas las consonantas finalas (Salbertrand, Ròchasmolas). L'occitan comun distinguís graficament lo diftong ai [ai] e la sequéncia de las doas vocalas a e i qu'es notaa aï [a-i], coma dins païsan, païsatge. Quand l'es necessari de notar graficament que l'accent tonic de la paraula chei sus lo segond element, l'accent agut se substituís al trèma : país [pa-is]. Chal notar qu'en occitan alpin aï pòl decò èsser prononciat [ei] : raïtz, enraïsar. En occitan país a, coma dins las lengas vesinas (italian, francés), de multiplas accepcions : « nacion, estat » (lhi país d'Euròpa), « patria » (Val Sant Martin : tornar al país [tournâ â paî]), « territòri dal punt de vista geografic » ( un país plat, un país da blat ), « vilatge, centre abitat » (Ròchasmolas : la gent dau país [la zhen do paî]). Dins l'accepcion restrencha de « centre abitat principal d'una comuna », que correspond a una de las accepcions de paese en italian (andare in paese), l'occitan alpin emplea decò vila, o si equivalents viela en Val d'Ols. Per exemple lhi quartiers dal centre de Salbertrand son Cima de Viela [vieřa], Mei de Viela, Pè de Viela. Quand un chambia de residença, al deu s'apaïsar (Val Sant Martin : [apa-izâ]) « s'abituar a son novèl país ». Lhi derivats de país son païsòt « pechit país », païsatge « vista sus un territòri », païsan. Païsan a doas accepcions : « qui travalha la campanha » e « qui abita lo mesme país » (Robilant). Dins lo sens de « òme grossier », la s'emplea decò païsanàs (Ròchasmolas). En Val Sant Martin la se ditz "Ental país de la cocanha, quand la plòu la banha " e "Lo païsan, un an al ri e sèt al plora " [lou pa-izan un ann â ri e sèt â plouro]. links Leggi la poesia di Clelia Bouvet Baccon "Mun paī" (OC) Leggi il bozzetto di Miliou Raina "Arubo l'unvern a Elvo" (OC) Leggi la poesia di Maria luigia Ponte "Rengret" (OC) Leggi la poesia di Marco Mastrocola "País" (OC) Leggi la poesia di Franca Damiano "Moun pais" (OC) Leggi la poesia di Angela Laugero "Lou miou pais" (OC) Leggi il bozzetto di Pietro Antonio Bruna-Rosso "m'a fach peno al veire moun pais" (OC) Leggi la poesia di Secondina Bauma "Lou miou pais" (OC) [vimeo=http://vimeo.com/17862964]Paìs - Adorino Giordano - Vernante - Valle Vermenagna "100 Paràulas da Tresòr": una raccolta di cento parole occitane, accompagnate da analisi etimologiche dei lemmi e testimonianze video [continue] lo país - Un pais que vol viure.mp3 Un país que vòl viure / Un paese che vuole vivere "Un país que vòl viure (Marti)Vos vau parlar d’un paísQue vòl viureVos vau parlar d’un paísQue morísLa tèrra la conoissetzEs la vòstra amicsEs la tieuna vinhairon......"/Vi parlo di un paeseChe vuole vivereVi parlo di un paeseChe muoreLa terra la conosceteE’ la vostra amiciE’ la tua vignaiolo.... [indietro] commenta nome *e-mail * (mai visualizzata)sito web titolocommento * Desidero ricevere una mail in caso di risposta al mio commentoverifica codice commenta