invia mail   

País

País

di Jean Michel Effantin

País
italiano L'occitano país « paese » deriva dal latino pagus « villaggio, borgo », tramite l'aggettivo pagensis usato in locuzioni, ulteriormente ridotte, dal tipo ager pagensis « campagna, territorio coltivato di un villaggio ». L'origine del termine spiega la varietà di senso delle parole di questa famiglia lessicale, da païsan « coltivatore » a país « territorio di uno Stato ».

La pronuncia è [pa-is], o [paî] nelle parlate che non conservano le consonanti finali (Salbertrand, Rochemolles).
L'occitano comune distingue graficamente il dittongo ai [ai] e la sequenza delle due vocali a e i, che viene notata aï [a-i] come in païsan, païsatge. Quando è necessario segnare graficamente che l'accento tonico della parola cade sul secondo elemento, l'accento acuto si sostituisce alla dieresi : país [pa-is]. In occitano alpino aï può anche essere pronunciato [ei] : raïtz, enraïsar « radice, radicare ».

In occitano país ha, come nelle lingue vicine (italiano, francese), multiple accezioni : « nazione, stato » (lhi país d'Euròpa « i paesi d'Europa »), « patria » (Val Germanasca : tornar al país [tournâ â paî] « tornare in paese »), « territorio dal punto di vista geografico » ( un país plat « un paese piatto », un país da blat « un paese granifero » ), « villaggio, centro abitato » (Rochemolles : la gent dau país [la zhen do paî]).
Nell'accezione ristretta di « centro abitato principale di un comune », che corrisponde a una delle accezioni di paese in italiano (andare in paese), l'occitano alpino impiega anche vila, o i suoi equivalenti viela, viera in Alta Valle Susa. Per esempio i quartieri dal centro di Salbertrand sono : Cima de Viela [vieřa] « Alto del paese », Mei de Viela « Centro del paese », Pè de Viela « Piede del paese ».

Quando uno cambia di residenza, deve s'apaïsar (Val Germanasca : [apa-isâ]) « abituarsi al suo nuovo paese ».

I derivati di país sono païsòt « piccolo paese », païsatge « veduta su un territorio, paesaggio », païsan. Païsan ha due accezioni : « contadino, quello che lavora la campagna » e « compaesano, quello che abita lo stesso paese » (Robilante). Nel senso di « uomo rozzo », si usa anche païsanàs (Rochemolles).

In Val Germanasca si dice : " Ental país de la cocanha, quand la plòu la banha " « Nel paese di cuccagna, quando piove bagna » e " Lo païsan, un an al ri e sèt al plora " [lou pa-izan un ann â ri e sèt â plouro] « Il contadino ride un anno e piange sette".
occitan L'occitan país deriva dal latin pagus « vilatge, borg », a travèrs l'adjectiu pagensis empleat dins de locucions, puei reduchas, dal tipe ager pagensis « campanha, territòri cultivat d'un vilatge ». L'origina de la paraula explica la varietat de sens di mots d'aquesta familha lexicala, da païsan « cultivator » a  país « territòri d'un Estat ».

    La prononciacion es [pa-is], o [paî] dins lhi parlars que conservon pas las consonantas finalas (Salbertrand, Ròchasmolas).
    L'occitan comun distinguís graficament lo diftong ai [ai] e la sequéncia de las doas vocalas a e i qu'es notaa aï [a-i], coma dins païsan, païsatge. Quand l'es necessari de notar graficament que l'accent tonic de la paraula chei sus lo segond element, l'accent agut se substituís al trèma : país [pa-is]. Chal notar qu'en occitan alpin aï pòl decò èsser prononciat [ei] : raïtz, enraïsar.

    En occitan país a, coma dins las lengas vesinas (italian, francés), de multiplas accepcions : « nacion, estat » (lhi país d'Euròpa), « patria » (Val Sant Martin : tornar al país [tournâ â paî]), « territòri dal punt de vista geografic » ( un país plat, un país da blat ), « vilatge, centre abitat » (Ròchasmolas : la gent dau país [la zhen do paî]).
    Dins l'accepcion restrencha de « centre abitat principal d'una comuna », que correspond a una de las accepcions de paese en italian (andare in paese), l'occitan alpin emplea decò vila, o si equivalents viela en Val d'Ols. Per exemple  lhi quartiers dal centre de Salbertrand son Cima de Viela [vieřa], Mei de Viela, Pè de Viela.
    
    Quand un chambia de residença, al deu s'apaïsar (Val Sant Martin : [apa-izâ]) « s'abituar a son novèl país ».

    Lhi derivats de país son païsòt « pechit país », païsatge « vista sus un territòri », païsan. Païsan a doas accepcions : « qui travalha la campanha » e « qui abita lo mesme país » (Robilant). Dins lo sens de « òme grossier », la s'emplea decò païsanàs (Ròchasmolas).

    En Val Sant Martin la se ditz "Ental país de la cocanha, quand la plòu la banha " e "Lo païsan, un an al ri e sèt al plora " [lou pa-izan un ann â ri e sèt â plouro].