occitan Exist una nòva arquitectura occitana?
Dins la premiera part de l'escrich, publicat sus lo numre passat de Nòvas, avem parlat dal fenomèn de la nòva arquitectura alpina que d'a pauc près 15 ans ista interessant las montanhas europeas. S'es puei vist coma l'arquitectura de qualitat, ren mac aquela que nais dal recuperament de l'existent, mas decò aquela bastia ex novo, represente un element importat dedins la valorizacion dal territòri, sia en sens torístics sia en aquel identitari.
Mas es arribat aüra lo moment de s'interrogar sus las valadas occitanas italianas. S'exist en efèct una nòva arquitectura di Grisons, dal Sud Tiròl, dal Voralsberg, fai mal far dir se exist una nòva arquitectura de las Valadas Occitanas. Segurament lhi darriers ans an senhaa una decisiva inversion de tendença devèrs lo patrimòni istòric, qu'encuei comença a èsser agachat, decò a livèl comun, embe una nòva sensibilitat e atencion. Pròpi a l'entorn dal tèma dal recuperament de l'arquitectura tradicionala se son concretizaas d'unas experienças innovativas - én pense ai cas d'Ostana en Val Pò, d'Usseaus en Val Cluson, de La Chanal en Val Varacha - que demostron concretament çò que s'es dich derant, o ben l'importança de la qualitat de l'arquitectura e de l'ambient construït dedins la valorizacion torística e la reconstruccion d'una identitat locala. A l'entorn de la mesma linha de pensier a pres còrp lo projècte fortunat des Locandas Occitanas en Val Maira, mesme se de bòt s'es exagerat embe d'atejaments arquitectònics folklorístics qu'an pas gaire a que veire embe la reala istòria locala.
Ma al delai d'aquesti cas positius, lo chamin que resta da far es encara lòng. Se en efèct sus lo tèma dal recuperament dal patrimòni lhi a d'exemples de qualitat, ben pus rars son lhi cas qualitativament rilevants de construccions realizaas ex novo. Certament, l'atencion per rapòrt ai devastants ans '60 e '70 en general es creissua; creis l'emplec de materials almec aparentement locals coma la peira e lo bòsc. Mas lhi modèls abitatius reston d'importacion urbana: la maison o la palaissina isolaa sus lòt, la maison en banda embe lhi garatges en dessot. Manca una reflexion sus de possiblas tipologias insediativas específicas de l'abitar encuei la montanha. Coma las comunitats istòricas avion saubut butar a fuec de modèls abitatius originals capables d'interpretar lhi biais de vita e l'economia agro-silvo-pastorala, parelh encuei seria important desvolopar de modèls abitatius que vanen encòntra a las demandas d'identitat, d'especificitats localas, d'eco-sostenibilitat. E una relectura de l'istòria d'aqueste ponch de vista pòl nos èsser de grand ajut. Revestir las maisons de peira e de bòsc pòl èsser já qualquaren, mas las esfidas pausaas dal futur nos obligon benlèu a èsser mai radicals e coratjós.
Coma interpretar, per exemple, lo tèma de l'exposicion solara e dal rapòrt embe la riba que tant d'importança e de valor avion dins l'aquitectura tradicionala? Encuei aquesti dui tèmas son sovent negats da l'edilícia contemporànea de montanha: l'exposicion ven retengua un element indiferent e la riba eliminaa embe la formacion de planòls artificials sus lhi quals bastir una maison suburbana. L'arquitectura alpina istòrica era ensita  - per adobrar un'image de Le Corbusier - una perfècta "machine à habiter" que saubia utilizar d'un biais positiu d'elements encuei considerats problemàtics e fastidiós coma la riba o lo diferencial de temperatura. La maison de montanha era en soma la traduccion físico-constructiva, en mai que d'un modèl econòmic e des aspiracions culturalas di siei abitants, di liams e des oportunitats pausaas da l'ambient alpin. La sièrv decò, benlèu, remarcar la valença ecològica d'aquel biais d'interpretar constructivament l'espaci alpin.
Lo mesme discors pòl èsser fach per las modalitats d'agregacion de chasque arquitectura. Lo modèl de la ruaa trobava sas rasons dedins la necessitat de menajar lo terren agrícol, de protéger las maisons da las inclemenças dal clima. Al modèl de la ruaa s'es remplaçat aquel de l'urbanizacion suburbana, embe de maisons e de cabanons entornats de clausuras e vias de distribucion. Impossible tornar prepausar dins las nòvas realizacions lo modèl de la ruaa, que totun deu èsser recuperaa e valorizaa ente exist decò en vertut de son unicitat e riquessa espaciala (lhi labiríntics borgs de la Provença e de la Ligúria occidentala encuei son tant amats dai torístas, son pas benlèu la varianta colinara des ruaas des valadas occitanas? Mas al mesme temp es necessari experimentar decò de tipologias alternativas an aquelas des lotizacion a maisonetas, gaire pertinentas respèct al contèxt e extremament costosas en tèrmes ecològics.
Ben de causas reston da far decò sus lo terren de las públicas administracions. Elas deurion aver lo dever, sustot a livèl local, de possar en direccion de la qualitat, en promovent de propòstas (l'edifici públic, la disposicion de l'espaci públic etc...) que sien innovativas. Sovent ensita prevalon de solucion de caràcter rotinier, de ren autíssim lívèl qualitatiu, que reïteron de modèls estranhs al contèxt alpin. Se tracta ben sovent d'ocasions importantas mas gaspilhaas, vist lo ròtle que deurion aver lhi intervents públics dins l'indicar de novèls chamins virtuós. D'autra part totun aquilhi límits son de bòt comprensibles, en de contèxts que veon las potencialitats e las ressorsas des administracions localas reduchas pauc près a ren.
Darreire nosautri, dins las valadas occitanas italianas, lhi a un'istòria extraordinària qu'a laissat sus lo terren de restas e traças físicas de grandíssima valor. Denant nosautri, après lhi decènni de la crisi la dissolucion d'un mond, lhi gèrmes d'un possible avenir capable de conciliar raïtz e innovacion, identitats e desvolopament sostenible. Un luec per cèrti vèrs privilegiat, ente la modernizacion dal second après-guèrra a laissat en fons gaire oltratges físics. Un luec privilegiat, sustot en tant que tèrra de confin, crosament geogràfic entre lhi dui versants de la chaena alpina, entre la peira mediterranenca e lo bòsc dal nòrd d'Euròpa.
(contunha)