Fa gaire França agèt coma Primièr ministre En Castèx qu’a París l’i trapèron l’accent d’una tresena mièg-temps de rugbí. N’i agèt un autre, jovenòt, qu’èra nascut a París e qu’èra pas jamai anat endacòm mai: un tipe atal-atal. Lo Primièr ministre actual, En Bairon, es bearnés. Fa un trentenat d’ans, coma ministre de l’Educacion, obrèt per contractualizar amb l’Estat las escòlas de las lengas minorizadas per immersion coma Calandreta, Diwan, Ikastolas,…. De mai, es conse de Pau. Òm auriá pogut creire que prengue lèu-lèu mesuras claras per sortir França de son monolinguisme assumit e tristonet.

Las possibilitats mancan pas e dins plan de domènis. N’avèm establit una tièra (plan mens abondosa çaquelà que los decrets signats dins la jornada e a la volada pel president Trompeta), tèxtes qu’aurián clarament indicat un cambiament bèl de vejaire.

Vaquí las possibilitats qu’un Primièr ministre poiriá botar en camin :

- modificacion del funèste article 2 de la Constitucion, ratificacion de la Carta europèa de las lengas minorizadas, acceptacion de l’article 30 de la Convencion internacionala dels dreits de l’enfant,

- oficializacion de la reconeissença d’utilizar las lengas autoctònas dins las deliberacions de las amassadas territorialas,

- transformacion del Ministèri de la Cultura (parisenca) en Ministèri de las Culturas (divèrsas e multiplas),

- Sus las armas de França, remplaçament del pol per las vacas biarnesas.

- Obligacion (liurament admesa) per totes los fogals de França de manjar una garbura lo dimenge a miègjorn. Eventualament, las personas al regime o del tresen atge poiràn remplaçar la garbura per una galina negra d’Astarac al topin.

- Imne nacional : Remplaçament immediat de La Marseillaise (amai se d’unes bruches de corredors agen anonciat la causida de L’immortèla o de L’Encantada, mas es pas Nadau cada jorn) per Bèth cèu de Pau 

- Las avengudas e baloards principals de las vilas e las carrièras grandas dels vi-latges deuràn prene dins un delai maximom de 1600 jorns lo nom d’Enric IV.

- Signatura d’un pacte de non-agression, sens preséncia necessària dels cascos blaus de l’ONU, entre los tenents de la chocolatina e los partesans del pan de chocolat (un debacte tarrible e totalament bufèc).

- remplaçament dels libres de contes de Charles Perrault dins las bibliotècas e mediatècas municipalas, departamentalas, regionalas e universitàrias per libres de contes de Joan-Francés Blader, d’Andrieu Lagarda e de plan d’autres.

- Cambiament de denominacion : lo 14 de julh se dirà pas mai Fèsta nacionala mas Fèsta de la Federacion dins l’esperit del 14 de julh de 1790 (abans que l’abat Grégoire se bote a la programacion de l’escanament dels « pateses »)

- L’arribada del Torn de França se farà pas mai sus la mai bèla avenguda del monde (parisenc), mas al pè del castèl de Pau.

- Participacion de las esquipas d’Occitania, de Catalunya e d’Euskadi al Tornèg de las IX Nacions (rugbi de XV)

- Cada an, lo/la ganhant/a del concors de cant de Siròs representarà oficialament França al concors de l’Eurovision e dobrirà la sason d’Hestiv’Òc.

- Las cavas de Matinhon s’emplenaràn de Juranson, Madiran e Pacherenc e d’autres vins dels terradors occitans

- Pel temps de dormitòri dins las mairalas, las ATSEM (ajudas de las regentas) seràn encargadas de canturlejar una version de Sòm, sòm, veni, veni d’endacòm…

- Los burèus de Matinhon seràn transferats a Bordèras (visca la decentralizacion).

- Lo cèu de Pau serà dins l’obligacion legala d’èsser bèth en tota sason.

- Tota persona suspresa a prononciar Bérou en ocultant la diftonga de la primièra sillaba serà estacada en plaça publica per cridar long de 3 oras totes los mots a diftonga de la lenga occitana (e, eventualament, d’autras lengas).

- Tota persona que portariá per rason oficiala o per escais lo nom de Ravalhac (l’òme qu’escotelèt lo rei Enric IV de França) serà fòrabandida non solament de França mas tanben de l’Union europèa.

Mas fa ja mai d’una mesada que lo Francés Bairon es lo Primièr ministre de França e per l’ora a pas dit un mot per l’occitan, lo catalan, lo basc, l’alsacian, lo còrse, lo breton, lo flamenc e totas las lengas dels territòris d’oltra-mar.

Li avèm preparat lo trabalh: deman, benlèu?