Portal d’Occitània    Letteratura occitana

Soulestrelh òucitan - Antonio Bodrero

Estench

Tipologia file: testo Oc
Tipologia testo: poesia
Grafia testo Oc: normalizzata
Data Pubblicazione: 1971
Fonte: SO, p.56
Autore:
-del testo Oc: Antonio Bodrero (Barbo Tòni Baudrier)
Luogo:
-di provenienza dell'autore del testo Oc: Frassino
Valle: Varaita


Volia 'stegne 'n'estela, alpina, e oai lo vòli

brament dal ròch mai jòli: estench;

volìen estegne i lòure, dui chassòu estremàt

se son "tron tron" tronat: estench;

gandìen san Richard: sòrdi! an estench i arbo;

àigue lavanche, rune ilh an estench.

No ràfen i lavanche, amon grigna quarcun;

sarvanòt, pimassin, avèu pa grignat pro?

Trèlhen i pimassin a mote s'i préit biò,

chèien sie pimme blanche, brisolìe pavaron

e pelonelha mèsi e charamalha fito

s'i estench. Quò fa(r)? Ninatz, maire, ninatz i estench:

-Oai filhet que sìes mòrt, filhet qu'ères per muère,

quò te nìnoquo a fa(r) se te revelhes pus?

Pa ve, as enca' n'àrima; duèrm, que mèq tu sìes viv».

Nos erian i darrìer, sen vengut i premìer;

que d'arimal premìer 'stegném, avem estench.

I crestian dal Brasil, i sarrasin d'Afrìca

'stégnen i dòus salvatge, i salvanòt de Criste;

òura tocha a nosautre que tròp se sen gabat:

bombe bombe e rebombe.

Quarcun a descubert e s'e 'n òme de sciencia

que lo dalfin, oai foste, arimal masc sacrat,

es mai cròi que nosautre. Relèveno, dalfin.

Nuèch lunà, bolnda, blancha, oelh nìer, fons d'ombre;

nuèch d'Occitanha, nièra, mè jòlia d'oelh de fuèc,

sìes nosta nuèch d'esclavi qu'an enca 'n' esperancia:

solelh de libretat es lo Criste dai liori.

 

Estench

Tipologia file: testo Oc
Tipologia testo: poesia
Grafia testo Oc: normalizzata
Data Pubblicazione: 1971
Fonte: SO, p.56
Autore:
-del testo Oc: Antonio Bodrero (Barbo Tòni Baudrier)
Luogo:
-di provenienza dell'autore del testo Oc: Frassino
Valle: Varaita


Volia 'stegne 'n'estela, alpina, e oai lo vòli

brament dal ròch mai jòli: estench;

volìen estegne i lòure, dui chassòu estremàt

se son "tron tron" tronat: estench;

gandìen san Richard: sòrdi! an estench i arbo;

àigue lavanche, rune ilh an estench.

No ràfen i lavanche, amon grigna quarcun;

sarvanòt, pimassin, avèu pa grignat pro?

Trèlhen i pimassin a mote s'i préit biò,

chèien sie pimme blanche, brisolìe pavaron

e pelonelha mèsi e charamalha fito

s'i estench. Quò fa(r)? Ninatz, maire, ninatz i estench:

-Oai filhet que sìes mòrt, filhet qu'ères per muère,

quò te nìnoquo a fa(r) se te revelhes pus?

Pa ve, as enca' n'àrima; duèrm, que mèq tu sìes viv».

Nos erian i darrìer, sen vengut i premìer;

que d'arimal premìer 'stegném, avem estench.

I crestian dal Brasil, i sarrasin d'Afrìca

'stégnen i dòus salvatge, i salvanòt de Criste;

òura tocha a nosautre que tròp se sen gabat:

bombe bombe e rebombe.

Quarcun a descubert e s'e 'n òme de sciencia

que lo dalfin, oai foste, arimal masc sacrat,

es mai cròi que nosautre. Relèveno, dalfin.

Nuèch lunà, bolnda, blancha, oelh nìer, fons d'ombre;

nuèch d'Occitanha, nièra, mè jòlia d'oelh de fuèc,

sìes nosta nuèch d'esclavi qu'an enca 'n' esperancia:

solelh de libretat es lo Criste dai liori.