Ët L. Artusio, G. Giraudo, E. Macario
(vous ët Renso Artus)
Ën salut a veiti, brava gënt,
que për coustuma o devousioun
seve vënù ën pourtisioun
e a sënte 'sti razounamënt.
Da la vila o d'ën campanha,
da teit, mère, bourguê e cazœt
d'ëscaouderà, coti, amœt
eve fèt na grosa arouanha.
Gënt que 'studia o l'é ar vanh,
que l'é ën pensioun e jua a boche,
que ën coumuna fa machoche,
tuit isì a coumpanhâ San Manh.
Àn ëncô sens la gezia e i sant
ura que fan i bèrou e bère
sënsa prënhê, 'smëns e uvere,
copia idéntica da quèl grant?
Da neiti van a pèrde i vaque,
e ës nën fouma gran maravìe,
tënouma mac pì cunî, galine e avìe,
pì nhune bestie a i ëstaque.
Ma tant pì ou mount ës dësranja:
melia e sioule ëmbastardìe
patìsën pì poui e malatìe,
ma qui sà co fan a qui i manja!
Coura i sant paràvën ou troun,
la tëmpesta da i campanhe
e di bestie i ësviroutianhe,
ësmiàva i feisa pì ët counhisioun.
Ën dìou fazìa bel, brut, suit e mol,
coun i rougasioun ën lou paziava;
tante tante vire l'ësbalhava:
ou savìën fora dou nost countrol.
Ura quèi œmi, mac sèt o œt,
ës soun trasmutà ën padretèrn:
padroun ët paradis e unfèrn
dai sœ guich coumàndën a barœt.
Tut so l'é fora ët nosta pourtâ
ës nën parla për cousiënsa,
ma ët mezou souma bele sënsa
se nhënt dijunâ o baroutâ.
Ar nost chot counven fâ artourn
ounda queicôs fouma e countouma;
fazœi e paella o pan e touma
soun i ënterés ët veiti sì ëntourn.
Ma mi è la lënga que s'ëncola
trubula a sœrte la parola,
përdoùni se vë n'ësmounou pà
e a la pelbouc tirou ën fià.
'Stou quèr, dai Marcantoni tënù,
l'é sëmpe luiënt ma n'ëscù.
I bùsoule soun ben ëngrasê,
la bourga e i roe piturê.
Për i vaque ës va pì que ben
fin que Jouanin di Fournaze i ten,
coura chèl vonhe-pe ën pensioun
toucarà chamâ qui dla clounasioun?
Ën i eiti paìs isì vëzin,
coura fan ët feste o ët fëstin,
ës dan d'andi i maserage
que fan d'ësbatuf e farage.
Ën la Proloco i nh'era quinze,
ma soun ëndèt a repiquinze.
Për d'anh n'asouchasioun digourdìa
ura soun malaviù, ën agounìa.
Coun tut que ën doue soun 'stèt
ën bon travài àn ëncô fèt.
Se i masée i déisën n'aouta man
i surtarìa ën gros San Manh.
Questa da dountré anh porta paia,
ma à ëncô nen sërnù soua couàia;
tra pelegrinage e balustre bërlicâ
quèi bizoque truvarà-pe da mariâ.
La prioura truvant bél 'stou travai
à dco rablà l'ome a jutà-i,
l'é Anamarìa di 'Sgari, que fa pisèt,
à ëncô arivà a dà-se ou blèt.
Bel andi, grasiouza, digourdìa
suda e frusta sole për la vìa,
coun soul, nebia, piuveri, fioca
la vegui ëndâ aou pas ët l'oca.
Ën Eouropa l'é aruâ la prima
tant que ura cour ën China.
L'é Eliza Rigaout, dou teit Griva
la nosta granda gloria 'spourtiva.
Mën trafèrmou, tirou ou fià.
lo pì bel vë l'è jo countà.
Na goulâ pe tacou i noutisie,
i sëgrét, lamënte e malisie.
Ou camin vei ët Roubilant
për i bichi sarìa piazant,
l'é tut a garbadan e tampe:
fiaca ou cul e roump i gambe.
È vist coun la barocha là darée
i ësquine d'azou i àn gavê,
ma për qui que ìstën lì vëzin
travërsâ la via l'é ën sëgrin.
A la Tœia na routounda àn butà
e coun dui viture l'àn ënnaougurâ:
gava ou tràfic ai bourgarin,
ma la tèra ai nœsti campanhin.
Là ën mes i sarìa lœva për l'azilou,
ën poch fora man, venta amëtì-lou.
Ën post bel vëzin ar ricòvero i sarìa,
ma lì l'é na grosa camamìa.
A teit Checou vira la coriera:
na routounda, la justa manera,
e për fâ ët pì bela figura
l'àn fèta grosa fora mëzura.
Për qui que l'èva ténën pì vere,
për nen que vònhën sëmpe tacà ai quère,
àn piasà na gabina a pesa:
dà sousleou e ajou a qui pisa.
Se sœs nen pràtic o fas ou fol
vas a rìzic ët fa-t'la acol.
E tant për gavâ qui bon oudoû
l'àn countournâ a vas ët fioû.
Ënveche nhun proublema për i can
ës dësquìvën nhanca fora man:
basta vegue co nën làsën
su di marchapé ounda pàsën.
Ou sìndic blaga su dla gazëtta,
ma qui, atent, dovra la palëtta
e dëstrìa për couloû di bidoun
l'é la gënt ët Roucavioun.
Ouma dco la chimenterìa
que bruza onhi sort ët pourcarìa;
a Roubilant chàpën i sòou a casul
e neiti s'la piouma ënt ou cul.
Për nen ese da menou, la cartiera
fierava da damatin a ët sera,
so l'era-pe mac ai prime caout
e l'àn 'smënâ finc a ermalaout.
Coura mi è la chabota que va pì
tacou e la dësvòidou: tut lì.
Dco lour a la fin i soun aruà,
ma a fà-ou cantou tëmp i àn butà!
Për l'èva da beve e i ches 'sgurâ
souma pì padroun a nosta ca':
àn armëtù sourgent e fonhe;
pagouma sëmpe ët pì, ma sic vonhe.
Neiti avìën ëncô na sourgënt,
tant freida que jalava i dënt.
La fountana dl'azilou cubitàvën,
coudoulene ët gënt que la piàvën.
Ura que i tubou së soun 'stoupê
së soun 'smoust dountré pënsiounê:
arìën ësgurà për ën bicher ët vin,
ma i àn nhënt dèt ou përmësin.
Mën soun pià ou përmés ët countâ
i pì grose nœve, sënsa ezagerâ.
Ura que seve tuit a counousensa
ët tournâ a ca', pìou lusiensa.
Veiti, se la foumna ëv n'à fèt,
ëndeve a manjâ ën bon grilèt,
se seve single, coun pare e mare,
sensa sëgrin tourni a disnà-ve.
Se aou ricòvero l'é la taoulanha
sëntaréve que bona la banha.
A la Crous Bianca qui l'é ëngajà
ëncœ tastarà d'ëspechalità.
E dou past aruant a la fin
dëstèri i bicher, feve chin chin.
Viva San Manh, viva l'alegrìa,
viva i feste ën armounìa.
commenta