Portal d’Occitània    Letteratura occitana

San Manh 2001.Parlata ët San Manh a Roucavioun

Sant Manh 2001-Parlada de Sant Manh a Rocavion

Tipologia file: testo Oc, file audio
Tipologia testo: poesia
Lingua file audio: occitano
Grafia testo Oc: Escolo dóu Po, normalizzata
Data Pubblicazione: 2010
Fonte: VVG, p.77-82

Autore:
-del testo Oc: L.Artusio, G.Giraudo, E.Macario
-trascrizione normalizzata: Macario Eliano, Anghilante Dario, Anghilante Peire
-del file audio: Renzo Artusio

Luogo:
-di provenienza dell'autore del testo oc: Roccavione
-di provenienza dell'autore del file audio: Roccavione

Valle: Vermenagna

 

Ët L. Artusio, G. Giraudo, E. Macario

(vous ët Renso Artus)

 

Ën salut a veiti, brava gënt,

que për coustuma o devousioun

seve vënù ën pourtisioun

e a sënte 'sti razounamënt.

Da la vila o d'ën campanha,

da teit, mère, bourguê e cazœt

d'ëscaouderà, coti, amœt

eve fèt na grosa arouanha.

Gënt que 'studia o l'é ar vanh,

que l'é ën pensioun e jua a boche,

que ën coumuna fa machoche,

tuit isì a coumpanhâ San Manh.

Àn ëncô sens la gezia e i sant

ura que fan i bèrou e bère

sënsa prënhê, 'smëns e uvere,

copia idéntica da quèl grant?

Da neiti van a pèrde i vaque,

e ës nën fouma gran maravìe,

tënouma mac pì cunî, galine e avìe,

pì nhune bestie a i ëstaque.

Ma tant pì ou mount ës dësranja:

melia e sioule ëmbastardìe

patìsën pì poui e malatìe,

ma qui sà co fan a qui i manja!

Coura i sant paràvën ou troun,

la tëmpesta da i campanhe

e di bestie i ësviroutianhe,

ësmiàva i feisa pì ët counhisioun.

Ën dìou fazìa bel, brut, suit e mol,

coun i rougasioun ën lou paziava;

tante  tante vire l'ësbalhava:

ou savìën fora dou nost countrol.

Ura quèi œmi, mac sèt o œt,

ës soun trasmutà ën padretèrn:

padroun ët paradis e unfèrn

dai sœ guich coumàndën a barœt.

Tut so l'é fora ët nosta pourtâ

ës nën parla për cousiënsa,

ma ët mezou souma bele sënsa

se nhënt dijunâ o baroutâ.

 

Ar nost chot counven fâ artourn

ounda queicôs fouma e countouma;

fazœi e paella o pan e touma

soun i ënterés ët veiti sì ëntourn.

Ma mi è la lënga que s'ëncola

trubula a sœrte la parola,

përdoùni se vë n'ësmounou pà

e a la pelbouc tirou ën fià.

'Stou quèr, dai Marcantoni tënù,

l'é sëmpe luiënt ma n'ëscù.

I bùsoule soun ben ëngrasê,

la bourga e i roe piturê.

Për i vaque ës va pì que ben

fin que Jouanin di Fournaze i ten,

coura chèl vonhe-pe ën pensioun

toucarà chamâ qui dla clounasioun?

Ën i eiti paìs isì vëzin,

coura fan ët feste o ët fëstin,

ës dan d'andi i maserage

que fan d'ësbatuf e farage.

Ën la Proloco i nh'era quinze,

ma soun ëndèt a repiquinze.

Për d'anh n'asouchasioun digourdìa

ura soun malaviù, ën agounìa.

Coun tut que ën doue soun 'stèt

ën bon travài àn ëncô fèt.

Se i masée i déisën n'aouta man

i surtarìa ën gros San Manh.

Questa da dountré anh porta paia,

ma à ëncô nen sërnù soua couàia;

tra pelegrinage e balustre bërlicâ

quèi bizoque truvarà-pe da mariâ.

La prioura truvant bél 'stou travai

à dco rablà l'ome a jutà-i,

l'é Anamarìa di 'Sgari, que fa pisèt,

à ëncô arivà a dà-se ou blèt.

Bel andi, grasiouza, digourdìa

suda e frusta sole për la vìa,

coun soul, nebia, piuveri, fioca

la vegui ëndâ aou pas ët l'oca.

Ën Eouropa l'é aruâ la prima

tant que ura cour ën China.

L'é Eliza Rigaout, dou teit Griva

la nosta granda gloria 'spourtiva.

Mën trafèrmou, tirou ou fià.

lo pì bel vë l'è jo countà.

Na goulâ pe tacou i noutisie,

i sëgrét, lamënte e malisie.

 

Ou camin vei ët Roubilant

për i bichi sarìa piazant,

l'é tut a garbadan e tampe:

fiaca ou cul e roump i gambe.

È vist coun la barocha là darée

i ësquine d'azou i àn gavê,

ma për qui que ìstën lì vëzin

travërsâ la via l'é ën sëgrin.

A la Tœia na routounda àn butà

e coun dui viture l'àn ënnaougurâ:

gava ou tràfic ai bourgarin,

ma la tèra ai nœsti campanhin.

Là ën mes i sarìa lœva për l'azilou,

ën poch fora man, venta amëtì-lou.

Ën post bel vëzin ar ricòvero i sarìa,

ma lì l'é na grosa camamìa.

A teit Checou vira la coriera:

na routounda, la justa manera,

e për fâ ët pì bela figura

l'àn fèta grosa fora mëzura.

Për qui que l'èva ténën pì vere,

për nen que vònhën sëmpe tacà ai quère,

àn piasà na gabina a pesa:

dà sousleou e ajou a qui pisa.

Se sœs nen pràtic o fas ou fol

vas a rìzic ët fa-t'la acol.

E tant për gavâ qui bon oudoû

l'àn countournâ a vas ët fioû.

Ënveche nhun proublema për i can

ës dësquìvën nhanca fora man:

basta vegue co nën làsën

su di marchapé ounda pàsën.

Ou sìndic blaga su dla gazëtta,

ma qui, atent, dovra la palëtta

e dëstrìa për couloû di bidoun

l'é la gënt ët Roucavioun.

 

Ouma dco la chimenterìa

que bruza onhi sort ët pourcarìa;

a Roubilant chàpën i sòou a casul

e neiti s'la piouma ënt ou cul.

Për nen ese da menou, la cartiera

fierava da damatin a ët sera,

so l'era-pe mac ai prime caout

e l'àn 'smënâ finc a ermalaout.

Coura mi è la chabota que va pì

tacou e la dësvòidou: tut lì.

Dco lour a la fin i soun aruà,

ma a fà-ou cantou tëmp i àn butà!

Për l'èva da beve e i ches 'sgurâ

souma pì padroun a nosta ca':

àn armëtù sourgent e fonhe;

pagouma sëmpe ët pì, ma sic vonhe.

Neiti avìën ëncô na sourgënt,

tant freida que jalava i dënt.

La fountana dl'azilou cubitàvën,

coudoulene ët gënt que la piàvën.

Ura que i tubou së soun 'stoupê

së soun 'smoust dountré pënsiounê:

arìën ësgurà për ën bicher ët vin,

ma i àn nhënt dèt ou përmësin.

Mën soun pià ou përmés ët countâ

i pì grose nœve, sënsa ezagerâ.

Ura que seve tuit a counousensa

ët tournâ a ca', pìou lusiensa.

Veiti, se la foumna ëv n'à fèt,

ëndeve a manjâ ën bon grilèt,

se seve single, coun pare e mare,

sensa sëgrin tourni a disnà-ve.

Se aou ricòvero l'é la taoulanha

sëntaréve que bona la banha.

A la Crous Bianca qui l'é ëngajà

ëncœ tastarà d'ëspechalità.

E dou past aruant a la fin

dëstèri i bicher, feve chin chin.

Viva San Manh, viva l'alegrìa,

viva i feste ën armounìa.

De L. Artusio, G. Giraudo, E. Macario

(votz de Renso Artús)

 

Un salut a vautri, brava gent,

que per costuma o devocion

seve venuts en portission

e a sénter 'sti rasonaments.

Da la vila o d'en campanha,

da teits, meiras, borgaas e casòts

d'escauderats, còtis, a mued

avetz fait na gròssa arroanha.

Gent qu'estudia o l'es al vanh,

que l'es en pension e jua a bòchas,

que en comuna fa machòchas,

tuit aicí a acompanhar Sant Manh.

An encà sens la gleisa e lhi sants

aüra que fan lhi bèros e bèras

sensa prenhaas, semenç e uveras,

còpia idéntica d'aquel grand?

Da nautri van a pèrder lhi vacas,

e se ne'n foma gran maravilhas,

tenoma masque pus cunilhs, galinas e avilhas,

pus niunas bèstias a lhi estacas.

Ma tant pus lo mond se desranja:

mèlia e ceulas embastardias

patisson pus peolhs e malatias,

ma qui sa quò fan a qui lhi manja!

Quora lhi sants paraven lo tron,

la tempèsta da lhi campanhas

e di bèstias lhi esviroteanhas,

semelhava lhi feisse pus de cognicion.

Un diu fasia bèl, brut, suit e mòl,

con lhi rogacions én lo pasiava;

tantas, tantas viras al esbalhava:

lo sabíem fòra dòu nòstre contròl.

Aüra qualqui òmes, masque sèt o ueit,

se son trasmutats en padretèrn:

padrons de paradís e unfèrn

dai seus guichs comanden a barròts.

Tut çò l'es fòra de nòstra portaa

se ne'n parla per consciença,

ma de mesos soma bèl e sensa

se nent dejunar o barrotar.

 

Al nòstre chòt conven far retorn

onda qualcòs foma e contoma;

fasòls e paella o pan e toma

son lhi enterès de vautri aiçí entorn.

Ma mi ai la lenga que s'encòla,

trubula a sòrter la paròla,

perdonetz se ve ne semono pas

e a la pelboc tiro un flat.

Esto quèr, dai Marcantòni tenut,

l'es sempre luient 'ma n'escut.

Las bússolas son ben engraissaas,

la borga e lhi roas pituraas.

Per lhi vacas se va pus que ben

fins que Joanin di Fornasas lhi ten,

quora chèl vònhe-puei en pension

tocarà chamar quilhs d'la clonacion?

En lhi autri país aiçí vesins,

quora fan de fèstas o de festins,

se dan d'andi lhi massieratges

que fan d'esbatufs e faratge.

En la Pro Loco lhi n'era quinze,

ma son anats a repiquinze.

Per d'ans n'associacion desgordia

aüra son malaviuts, en agonia.

Con tut que en does son estats

un bòn trabalh an encà fait.

se lhi massiers lhi donessen n'autra man i surtaria un gròs Sant Manh.

Questa da dos-tres ans pòrta palha,

mas a encà nen cernut sia qüalha;

tra pelegrinatges e balustras berlicar

qualquas bisòcas trubarà puei da mariar.

La priora trubant bèl esto trabalh

a decò rabelat l'òme a jutar-ilh,

l'es Anamaria di Esgari, que fa picets,

a encà arrivaa a dar-se lo belet.

Bèl andi, graciosa, desgordia,

suda e frusta sòlas per la via,

con sol, nebla, plovèris, flòca

la veguetz andar au pas de l'òca.

En Euròpa l'es arrubaa la prima

tant que aüra cor en China.

L'es Elisa Rigaud, dal Teit Griva

la nòstra granda glòria esportiva.

Me trafèrmo, tiro lo flat,

lò pus bèl ve l'ai já contat.

Na golaa, puei taco lhi notícias,

lhi segrets, lamentas e malícias.

 

Lo camin velh de Robilant

per lhi bici seria plasent,

l'es tut a garbadans e tampas:

flaca lo cul e romp lhi gambas.

Ai vist con la barròcha là darrer

lhi esquinas d'ase lhi an gavaas,

ma per quilhs que isten lí vesin

traversar la via l'es un sagrin.

A la Tuelha na rotonda an butaa

e con dui veituras l'an enauguraa:

gava lo tràfic ai borgarins,

ma la tèrra ai nòstri campanhins.

Là en metz lhi seria lueia per l'asilo,

un pauch fòra man, venta admetir-lo.

Un pòst bèl vesin al ricòvero lhi seria,

mas lí l'es na gròssa camamilha.

A Teit Checo vira la corriera:

na rotonda, la justa manera,

e per far pus bèla figura

l'an faita gròssa fòra mesura.

Per quilhs que l'aiva tenon pus vaire,

per nen que vònhen sempre tacats ai caires,

an plaçat 'na gabina a peça:

da soslèu e ajo a qui pissa.

Se sues nen pràctic o fas lo fòl

vas a rísic de far-te-la a còl.

E tant per gavar aquilhi bòn odors

l'an contornaa a vas de flors.

Enveche niun problèma per lhi cans,

se desquiven nhanca fòra man:

basta véguer quant ne laissen

sus di marchapé onda passen.

Lo síndic blaga sus d'la gaseta,

ma qui, atent, dòbra la paleta

e destria per color di bidons

l'es la gent de Rocavion. Oma decò la cimenteria

que brusa ònhi sòrt de porcaria;

a Robilant chapen lhi sòuds a caçuls

e nautri s'la pilhoma ental cul.

Per nen èsser da meno, la cartiera

flairava da matin a d' sera,

çò l'era puei masque ai primas cauds

e l'an esmenaa fins a ier mas l'autr.

Quora mi ai la chabòta que va pus

taco e la desvòido: tut lì.

Decò lor a la fin lhi son arrubats,

ma a far-lo quanto temp lhi an butat!

Per l'aiva da bèver e lhi ches esgurar

soma pus padrons a nòstra ca':

an remetut sorgents e fònhas;

pagoma sempre de pus, mas si que vònhe.

Nautri avíem encà na sorgent,

tant freida que jalava lhi dents.

La fontana de l'asilo cubitàvem,

codolenas d' gent que la pilhaven.

Aüra que lhi tubos se son estopats

se son semosts dos-tres pensionats:

aurien esgurat per un bichel de vin,

ma lhi an nent dait lo permessin.

Me son pilhat lo permès de contar

lhi pus gròssas nòvas, sensa exagerar.

Aüra que seve tuit a conoissença

de tornar a ca', pilho luciença.

Vautri, se la fomna ve n'a fait,

andeve a manjar un bòn grilet,

se seve single, con pare e mare,

sensa sagrin torni a disnar-ve.

Se au ricòvero l'es la taulanha

sentareve que bòna la banha.

A la Crotz Blanca qui l'es engatjat

encuei tastarà d'especialitats.

E dòu past arrubant a la fin

destèrri lhi bichèls, feve chin chin.

Viva Sant Manh, viva l'alegria,

viva lhi fèstas en armonia.

 


San Manh 2001.Parlata ët San Manh a Roucavioun

Sant Manh 2001-Parlada de Sant Manh a Rocavion

Tipologia file: testo Oc, file audio
Tipologia testo: poesia
Lingua file audio: occitano
Grafia testo Oc: Escolo dóu Po, normalizzata
Data Pubblicazione: 2010
Fonte: VVG, p.77-82

Autore:
-del testo Oc: L.Artusio, G.Giraudo, E.Macario
-trascrizione normalizzata: Macario Eliano, Anghilante Dario, Anghilante Peire
-del file audio: Renzo Artusio

Luogo:
-di provenienza dell'autore del testo oc: Roccavione
-di provenienza dell'autore del file audio: Roccavione

Valle: Vermenagna

 

Ët L. Artusio, G. Giraudo, E. Macario

(vous ët Renso Artus)

 

Ën salut a veiti, brava gënt,

que për coustuma o devousioun

seve vënù ën pourtisioun

e a sënte 'sti razounamënt.

Da la vila o d'ën campanha,

da teit, mère, bourguê e cazœt

d'ëscaouderà, coti, amœt

eve fèt na grosa arouanha.

Gënt que 'studia o l'é ar vanh,

que l'é ën pensioun e jua a boche,

que ën coumuna fa machoche,

tuit isì a coumpanhâ San Manh.

Àn ëncô sens la gezia e i sant

ura que fan i bèrou e bère

sënsa prënhê, 'smëns e uvere,

copia idéntica da quèl grant?

Da neiti van a pèrde i vaque,

e ës nën fouma gran maravìe,

tënouma mac pì cunî, galine e avìe,

pì nhune bestie a i ëstaque.

Ma tant pì ou mount ës dësranja:

melia e sioule ëmbastardìe

patìsën pì poui e malatìe,

ma qui sà co fan a qui i manja!

Coura i sant paràvën ou troun,

la tëmpesta da i campanhe

e di bestie i ësviroutianhe,

ësmiàva i feisa pì ët counhisioun.

Ën dìou fazìa bel, brut, suit e mol,

coun i rougasioun ën lou paziava;

tante  tante vire l'ësbalhava:

ou savìën fora dou nost countrol.

Ura quèi œmi, mac sèt o œt,

ës soun trasmutà ën padretèrn:

padroun ët paradis e unfèrn

dai sœ guich coumàndën a barœt.

Tut so l'é fora ët nosta pourtâ

ës nën parla për cousiënsa,

ma ët mezou souma bele sënsa

se nhënt dijunâ o baroutâ.

 

Ar nost chot counven fâ artourn

ounda queicôs fouma e countouma;

fazœi e paella o pan e touma

soun i ënterés ët veiti sì ëntourn.

Ma mi è la lënga que s'ëncola

trubula a sœrte la parola,

përdoùni se vë n'ësmounou pà

e a la pelbouc tirou ën fià.

'Stou quèr, dai Marcantoni tënù,

l'é sëmpe luiënt ma n'ëscù.

I bùsoule soun ben ëngrasê,

la bourga e i roe piturê.

Për i vaque ës va pì que ben

fin que Jouanin di Fournaze i ten,

coura chèl vonhe-pe ën pensioun

toucarà chamâ qui dla clounasioun?

Ën i eiti paìs isì vëzin,

coura fan ët feste o ët fëstin,

ës dan d'andi i maserage

que fan d'ësbatuf e farage.

Ën la Proloco i nh'era quinze,

ma soun ëndèt a repiquinze.

Për d'anh n'asouchasioun digourdìa

ura soun malaviù, ën agounìa.

Coun tut que ën doue soun 'stèt

ën bon travài àn ëncô fèt.

Se i masée i déisën n'aouta man

i surtarìa ën gros San Manh.

Questa da dountré anh porta paia,

ma à ëncô nen sërnù soua couàia;

tra pelegrinage e balustre bërlicâ

quèi bizoque truvarà-pe da mariâ.

La prioura truvant bél 'stou travai

à dco rablà l'ome a jutà-i,

l'é Anamarìa di 'Sgari, que fa pisèt,

à ëncô arivà a dà-se ou blèt.

Bel andi, grasiouza, digourdìa

suda e frusta sole për la vìa,

coun soul, nebia, piuveri, fioca

la vegui ëndâ aou pas ët l'oca.

Ën Eouropa l'é aruâ la prima

tant que ura cour ën China.

L'é Eliza Rigaout, dou teit Griva

la nosta granda gloria 'spourtiva.

Mën trafèrmou, tirou ou fià.

lo pì bel vë l'è jo countà.

Na goulâ pe tacou i noutisie,

i sëgrét, lamënte e malisie.

 

Ou camin vei ët Roubilant

për i bichi sarìa piazant,

l'é tut a garbadan e tampe:

fiaca ou cul e roump i gambe.

È vist coun la barocha là darée

i ësquine d'azou i àn gavê,

ma për qui que ìstën lì vëzin

travërsâ la via l'é ën sëgrin.

A la Tœia na routounda àn butà

e coun dui viture l'àn ënnaougurâ:

gava ou tràfic ai bourgarin,

ma la tèra ai nœsti campanhin.

Là ën mes i sarìa lœva për l'azilou,

ën poch fora man, venta amëtì-lou.

Ën post bel vëzin ar ricòvero i sarìa,

ma lì l'é na grosa camamìa.

A teit Checou vira la coriera:

na routounda, la justa manera,

e për fâ ët pì bela figura

l'àn fèta grosa fora mëzura.

Për qui que l'èva ténën pì vere,

për nen que vònhën sëmpe tacà ai quère,

àn piasà na gabina a pesa:

dà sousleou e ajou a qui pisa.

Se sœs nen pràtic o fas ou fol

vas a rìzic ët fa-t'la acol.

E tant për gavâ qui bon oudoû

l'àn countournâ a vas ët fioû.

Ënveche nhun proublema për i can

ës dësquìvën nhanca fora man:

basta vegue co nën làsën

su di marchapé ounda pàsën.

Ou sìndic blaga su dla gazëtta,

ma qui, atent, dovra la palëtta

e dëstrìa për couloû di bidoun

l'é la gënt ët Roucavioun.

 

Ouma dco la chimenterìa

que bruza onhi sort ët pourcarìa;

a Roubilant chàpën i sòou a casul

e neiti s'la piouma ënt ou cul.

Për nen ese da menou, la cartiera

fierava da damatin a ët sera,

so l'era-pe mac ai prime caout

e l'àn 'smënâ finc a ermalaout.

Coura mi è la chabota que va pì

tacou e la dësvòidou: tut lì.

Dco lour a la fin i soun aruà,

ma a fà-ou cantou tëmp i àn butà!

Për l'èva da beve e i ches 'sgurâ

souma pì padroun a nosta ca':

àn armëtù sourgent e fonhe;

pagouma sëmpe ët pì, ma sic vonhe.

Neiti avìën ëncô na sourgënt,

tant freida que jalava i dënt.

La fountana dl'azilou cubitàvën,

coudoulene ët gënt que la piàvën.

Ura que i tubou së soun 'stoupê

së soun 'smoust dountré pënsiounê:

arìën ësgurà për ën bicher ët vin,

ma i àn nhënt dèt ou përmësin.

Mën soun pià ou përmés ët countâ

i pì grose nœve, sënsa ezagerâ.

Ura que seve tuit a counousensa

ët tournâ a ca', pìou lusiensa.

Veiti, se la foumna ëv n'à fèt,

ëndeve a manjâ ën bon grilèt,

se seve single, coun pare e mare,

sensa sëgrin tourni a disnà-ve.

Se aou ricòvero l'é la taoulanha

sëntaréve que bona la banha.

A la Crous Bianca qui l'é ëngajà

ëncœ tastarà d'ëspechalità.

E dou past aruant a la fin

dëstèri i bicher, feve chin chin.

Viva San Manh, viva l'alegrìa,

viva i feste ën armounìa.

De L. Artusio, G. Giraudo, E. Macario

(votz de Renso Artús)

 

Un salut a vautri, brava gent,

que per costuma o devocion

seve venuts en portission

e a sénter 'sti rasonaments.

Da la vila o d'en campanha,

da teits, meiras, borgaas e casòts

d'escauderats, còtis, a mued

avetz fait na gròssa arroanha.

Gent qu'estudia o l'es al vanh,

que l'es en pension e jua a bòchas,

que en comuna fa machòchas,

tuit aicí a acompanhar Sant Manh.

An encà sens la gleisa e lhi sants

aüra que fan lhi bèros e bèras

sensa prenhaas, semenç e uveras,

còpia idéntica d'aquel grand?

Da nautri van a pèrder lhi vacas,

e se ne'n foma gran maravilhas,

tenoma masque pus cunilhs, galinas e avilhas,

pus niunas bèstias a lhi estacas.

Ma tant pus lo mond se desranja:

mèlia e ceulas embastardias

patisson pus peolhs e malatias,

ma qui sa quò fan a qui lhi manja!

Quora lhi sants paraven lo tron,

la tempèsta da lhi campanhas

e di bèstias lhi esviroteanhas,

semelhava lhi feisse pus de cognicion.

Un diu fasia bèl, brut, suit e mòl,

con lhi rogacions én lo pasiava;

tantas, tantas viras al esbalhava:

lo sabíem fòra dòu nòstre contròl.

Aüra qualqui òmes, masque sèt o ueit,

se son trasmutats en padretèrn:

padrons de paradís e unfèrn

dai seus guichs comanden a barròts.

Tut çò l'es fòra de nòstra portaa

se ne'n parla per consciença,

ma de mesos soma bèl e sensa

se nent dejunar o barrotar.

 

Al nòstre chòt conven far retorn

onda qualcòs foma e contoma;

fasòls e paella o pan e toma

son lhi enterès de vautri aiçí entorn.

Ma mi ai la lenga que s'encòla,

trubula a sòrter la paròla,

perdonetz se ve ne semono pas

e a la pelboc tiro un flat.

Esto quèr, dai Marcantòni tenut,

l'es sempre luient 'ma n'escut.

Las bússolas son ben engraissaas,

la borga e lhi roas pituraas.

Per lhi vacas se va pus que ben

fins que Joanin di Fornasas lhi ten,

quora chèl vònhe-puei en pension

tocarà chamar quilhs d'la clonacion?

En lhi autri país aiçí vesins,

quora fan de fèstas o de festins,

se dan d'andi lhi massieratges

que fan d'esbatufs e faratge.

En la Pro Loco lhi n'era quinze,

ma son anats a repiquinze.

Per d'ans n'associacion desgordia

aüra son malaviuts, en agonia.

Con tut que en does son estats

un bòn trabalh an encà fait.

se lhi massiers lhi donessen n'autra man i surtaria un gròs Sant Manh.

Questa da dos-tres ans pòrta palha,

mas a encà nen cernut sia qüalha;

tra pelegrinatges e balustras berlicar

qualquas bisòcas trubarà puei da mariar.

La priora trubant bèl esto trabalh

a decò rabelat l'òme a jutar-ilh,

l'es Anamaria di Esgari, que fa picets,

a encà arrivaa a dar-se lo belet.

Bèl andi, graciosa, desgordia,

suda e frusta sòlas per la via,

con sol, nebla, plovèris, flòca

la veguetz andar au pas de l'òca.

En Euròpa l'es arrubaa la prima

tant que aüra cor en China.

L'es Elisa Rigaud, dal Teit Griva

la nòstra granda glòria esportiva.

Me trafèrmo, tiro lo flat,

lò pus bèl ve l'ai já contat.

Na golaa, puei taco lhi notícias,

lhi segrets, lamentas e malícias.

 

Lo camin velh de Robilant

per lhi bici seria plasent,

l'es tut a garbadans e tampas:

flaca lo cul e romp lhi gambas.

Ai vist con la barròcha là darrer

lhi esquinas d'ase lhi an gavaas,

ma per quilhs que isten lí vesin

traversar la via l'es un sagrin.

A la Tuelha na rotonda an butaa

e con dui veituras l'an enauguraa:

gava lo tràfic ai borgarins,

ma la tèrra ai nòstri campanhins.

Là en metz lhi seria lueia per l'asilo,

un pauch fòra man, venta admetir-lo.

Un pòst bèl vesin al ricòvero lhi seria,

mas lí l'es na gròssa camamilha.

A Teit Checo vira la corriera:

na rotonda, la justa manera,

e per far pus bèla figura

l'an faita gròssa fòra mesura.

Per quilhs que l'aiva tenon pus vaire,

per nen que vònhen sempre tacats ai caires,

an plaçat 'na gabina a peça:

da soslèu e ajo a qui pissa.

Se sues nen pràctic o fas lo fòl

vas a rísic de far-te-la a còl.

E tant per gavar aquilhi bòn odors

l'an contornaa a vas de flors.

Enveche niun problèma per lhi cans,

se desquiven nhanca fòra man:

basta véguer quant ne laissen

sus di marchapé onda passen.

Lo síndic blaga sus d'la gaseta,

ma qui, atent, dòbra la paleta

e destria per color di bidons

l'es la gent de Rocavion. Oma decò la cimenteria

que brusa ònhi sòrt de porcaria;

a Robilant chapen lhi sòuds a caçuls

e nautri s'la pilhoma ental cul.

Per nen èsser da meno, la cartiera

flairava da matin a d' sera,

çò l'era puei masque ai primas cauds

e l'an esmenaa fins a ier mas l'autr.

Quora mi ai la chabòta que va pus

taco e la desvòido: tut lì.

Decò lor a la fin lhi son arrubats,

ma a far-lo quanto temp lhi an butat!

Per l'aiva da bèver e lhi ches esgurar

soma pus padrons a nòstra ca':

an remetut sorgents e fònhas;

pagoma sempre de pus, mas si que vònhe.

Nautri avíem encà na sorgent,

tant freida que jalava lhi dents.

La fontana de l'asilo cubitàvem,

codolenas d' gent que la pilhaven.

Aüra que lhi tubos se son estopats

se son semosts dos-tres pensionats:

aurien esgurat per un bichel de vin,

ma lhi an nent dait lo permessin.

Me son pilhat lo permès de contar

lhi pus gròssas nòvas, sensa exagerar.

Aüra que seve tuit a conoissença

de tornar a ca', pilho luciença.

Vautri, se la fomna ve n'a fait,

andeve a manjar un bòn grilet,

se seve single, con pare e mare,

sensa sagrin torni a disnar-ve.

Se au ricòvero l'es la taulanha

sentareve que bòna la banha.

A la Crotz Blanca qui l'es engatjat

encuei tastarà d'especialitats.

E dòu past arrubant a la fin

destèrri lhi bichèls, feve chin chin.

Viva Sant Manh, viva l'alegria,

viva lhi fèstas en armonia.