Esperanço portes pa et dous, portes pa et fiour, / ma calmes e fas taise i piour, / 'nt i palais, 'nt le granges / es tu arrubes tout aranjes. / Gent en peno abou ed gran sagrin, / que de la vito voularioun le fin, / tu i fas sourrire, tu fas couraje 'nt i liur ben trist passage. / L'oumbro niero de la malancounìo, / tu l'esbardes abou meravìo, / sempre presento couro vai mal, / lou soulei fas luse amoun, aval, /

A la guerro m'avioun pourta, / de retournar ou sabiou pa / 'nt la pòu, doulour e torment / esperanço m'as quita en moument, / m'as acoumpagna outro i counfin / erou 'nt les arpies di Tougnin / e 'nt i Lagher de tristo memorio / m'as fach esperar ent la nosto vitorio. Avesinant-me al tramount / vui ben esperar de l'autre mound, / que néu, pueio, auro e soulei / me seran custode 'nt al long soumei / que i sifle de l'auro o si, si / canteren le requiem per mì /.