Lë Serafin dâ Rivée, que mi èi ben counouissù, l'ére un tip drolle, fait a sa maniëre, souvent embori e mal lunà.
Dzamai persà, cant toù lë mound avia finì dë semenô, éel â duvia encôre acoumensô; a môi, cant en ratlôve lë valoun e su la basoure en venia aboù lâ rosa e lâ leia per tsardzô lë boc abarounà din la dzournô, éel aribôve cant tu lh'autri s'entsaminôvon dzò avôl pla drôie... E se lou mansia coumandôvon lou coumûn per fô lâ via dâ garait ou dë l'imouvau l'ére souvent qu'al aribesse cant lë travôlh ére bell'e finì!...
Ma lë bel l'ére vée lë Serafin dâ Rivée aboù soun Balìn, un muël nia, vingart e counouisent c'mà la gn'avia da gaire.
Ventôve lou vée, tu du, un aprê l'autre, amount plâ via dâ garait ou dâ valoun: se lë muël s'plantôve malhô l'erbe dlâ ribba ou dlâ broua, lë barbou biscôve e lë savatiôve ma lë broucasoun soupatòve lâ-z-ourellha e s'direndzôve pô; ma se lë Serafin voulia s'plantô, aloure lë Balìn tirôva anônt c'mà se rien fousse!
Un dzourn (gaire d'ôn soun ée pasô? L'ée melh pa zë dire... moû pìëls soun grî e a n'èi pa plu gaire!) ou tsariôvon lë blà, lë barbarià e lë froument dâ garait dlâ Grizola: lâ rosa e lou rousia anôvon amount e avôl boù dë bau baloûn plên dë dzerba que proumetìon sitia e sitia dë gron.
Su la basoure, cant lë soulelh acoumensôve a baisô dareire lë Pittre dë l'Aigle e la valadde venia balzô dlâ prumìëra-z-oumbra, èi rancountrà barbou Serafin que s'ére finalmenta desidà d'embatô soun Balìn e dë venî tsardzô lou baloûn que sa fenne, dônde Dalfine, avia aprestà dzò da lountemp. Al èi dzounch su Rivét, dount la via dl'Alavé vire din lâ tèra dë Pounét.
Barboun Serafin e soun Balìn anôvon amount planot, toù cincirin cincirin, c'mà d'abitùdde. Ei pa pougù lour pasô dront perqué lë barbou ée pa ità boun dë fô reivô soun muël: melh paria perqué un pìël aprê èi pougù m'goddre une belle scene!
Ou deva sabée que lë Serafin menôva d'cò sa tsabbre, per qu'i pouguèsse malhô quacaren per sine. Il ére itatsô â bôt dâ muël aboù une londze corde e i trouttôve aprê lë Balìn ma, temp e aut, is plantôve broutô l'erbe dla broua.
Dë sou la via, din lë prà dà Fedricot, lh'avia dë sôli boù lâ brôntsa tsardô dë foellha. Cant la tsabbre à sentì lë parfun dlâ foellha il à fait un saut din lë prà e il à acoumensà a malhô. Tout s'ére pasà dint un clign d'oelh e lë Serafin, s' n'ére pa avizà.
Ton que lh'à agù dë corde tout ée-z-anà ben ma cant la corde à acoumensà a tezurô la tsabbre ée soubrô empincô entre lë sôli e le murét que souten la via. La pore bes-ce i riscôve dë s'itrangoulô.
Mi, qu'érou dzùsta dareire, èi fait aloure un brôlh â barbou:
-Barbou Serafin, plantà-ou que votre tsabbre s'itrangoule!
Lë barbou plônte soun muël, que si viedze oubeî, pei â tatse mouien dë tirô la corde per fô mountô la tsabbre su la via. Pa ren a fô, la corde ée talmenta tezurô que la tsabbre boudze gnanca d'une oungle e i soubbre itsì boù lë col itendù. Aloure barbou Serafin desent da cavôl, â fai arcuelô un pìël soun muël e, a corde arlamô, â fai mountô la tsabbre su la via pèi â brôlhe:
-Uhhh... Balìn!
Lë muël, en së sentent libbre e ledzia, noun pô dë fô mequé caqui pô, c'mà ouguere voulgù soun patroun, â fai un saut brùsque e â pren lë galop, leisent barbou Serafin boù la goule uberte.
Fai caqui pô, lë muël, que s'ére rablà aprê la tsabbre, as plônte. Aloure barbou Serafin s' fai anônt planot pr'anô prenne lë muël ma quèlle marì bes-ce dë Balìn arpart dë grôn carìëre, boù la tsabbre toudzourn aprê! A vire din lâ tèra dë soubbre la via, â së plônte argardô areire, pèi â së vìoute din la tère, â së leve, â fai un saut dë caire, â tourne së vìoutô. La tsabbre, iglaiô, i bezelle dë pau!....
Notre barbou, qu'acoumensôve dzò a s'inervô, as tsôve aloure lë tsapel e pèi
al avônse planot planot ver soun Balìn boù lë tsapel a la mon c'mà s'â voulguesse lhë dounô la pidônse.
-Tèh, Balìn...tèh...- â dì aboù un fìël dë vou coti coti, en itoufent la coulere que couvôve dint éel.
Lë muël s'vire, â semble tranquil e pôzi, pèi, cant lë barbou fai pël prenne,
â soupatte la cabôse e â tourne partî: un saut, un icart isì e un ilôi, une coursce d'une tère a l'autre, un vìout e via! Naturalmenta la tsabbre, itatsô â bôt, i galoppe d'cò élle aprê qui muël que semble fol!
La farse à durà une belle dumeie oure: lou rousia perdion lë ventre a rire a vee lâ foulia dâ Balìn e â icoutô lâ bisca dë barbou Serafin, roui dë coulere e dë rabbi.
Finalmenta lë muël à finì sâ caravôna e â s'ée leisà prenne, c'mà se la fousse un agnel. Aloure barbou Serafin ée mountà a cavôl e al ée-z-arpartì per sa tère dlâ Grizola dount sa Dalfine, aprê aguée fait lou baloûn e culhì lâ-z-ipia, l'agatsôve astô sla broua.
La tsabbre, que tenflôve c'mà lë souflét d'un feria, itatsô â bôt, is tenia caméme loegn dâ panô dë qui muël nia, vingart e fol c'mà la gn'avia segure pa gaire!
commenta