'n iage a la ciasso anaven gaire e i ciassòu eren ben respetus e prüdent ent'al dubrà l'eschiop belo si de bestie n'ero ben de mai ch'encüi. Dal ciassòu n'avio'scasi damanco per defende gialine, cunì e d'aute bestie d'achei uslas sarvage. Encüi, belovans, d'achesle bestie da ciassà n'à püs gaire per achelo destrüssiun sarvagio facio d'achesti farinel ben armà che sun n'esterni.
I es encà ilamun àuto, àuto,
delüegn, delüegn,
en piciot puntin nìe 'ntal ciel,
Barbis lei lu premìe a veirlo
-
e giapo, giapo lunc cumo 'n lament,
mio maire bu la man a la frunt
bòuco sagrinà lu firmament:
la Pundrà! La Pundrà!
Bramo fort antüci,
-
e taparo i cunì, i pürchet
-
e: pi! pi! pi! ai gialine:
"òuto, òuto, tüci a 'stabi!
Minà, minà, duname issì la man!"
Frrr, frrr, van de sut di cübert i passarot
-
e 'n grassius e piciot beru
-
bu sìu penas drecc
bòuco 'sfaragià e pei: frec,
e en tal pertüis d'en fraisse ciaramenc.
En virant, en virant la pundrà calo:
qua! qua! qua!
na picioto ànio suleto suleto
ciamo sìo maire ma l'uslas i es gio süs,
escasi, la tucio... ban! ban!
Miu paire, dareire de na sucio,
da bun ciassòu ià ben tirà,
curen tüci a veirlo:
La Pundrà!
commenta