Aquesta nuech i esteles fòn n'arçon

per se mesquiar bo i lumes dla valada,

un aprè l'aute sus i crests dl'ubac

d'un crep i fuecs s'elèven,

te lai na combaliera de belùes,

de grignades, d'eschhòps.

Minca 'n bram ai na ròcha que repossa;

Ròcha la Guardia lo poschetta ar Marro

lo Marro a Chaborel, la Randoliera

le redona amontàut a i Armilhon,

la Gulha ar Polenton, la Cuna a l'Omme.

I sarvanòts, surtònd di barmes nieres

nuecholés 'ma de ladres,

se cachen drier di tosches a guinchar.

Demòn festa a la Béula,

Beula la Nòsta que gandis lo Mell;

bo l'arluci sanhònt di patalernes,

i morres di vitons cuéchs de solei

tralusen color terra,

me i uelhs trelhen de gracia confiençosa

que la Madona gradiré i faròs.