LA BURA DEL SOANA
Lo 23 e lo 24 de s-tember del 1993 ô i et ahtà en te nostra Val en groh desahtro: depoi trei djer de piodji, qu’ô sembiavet qui vudisont l’aivi a sedele, l’arian ô l’et venu gros e ô at menà via piante, pont, vie, pal dla luce e avoi dué mazon.
O Vilaneva, la mazon de Tchitcho e de Mariutcha i et ahtai menei via totà.
O Ronc, a la mazon de Noël e de Milia, l’aivi i at miudjia le fondamenta e i l’at “setai”. (La mazon i et poi ahtai traiti dju dertot da i Alpin per gavar lo periclo).
Avoi a le mazon “Fanfane” l’aivi i at fait sautar dju en toc de mur en tel derer e Djip e Mario Rostaldo i sont ahtà, per en poc de ten, sensa savei dareui alar ahtar.
Tchitcho e Mariutcha i sont ahta sensa gnent dartot i sont vihta mahqué pi con la roba qui avont ados e i sont ala ahtar a Sparon dal patron dla fabrica de Roberto.
Noël e sia fenà i sont venu o Ronc en te na pitoda cambra. Djip, l’aivi i at menà via tot la roba qu’ô aveit en te sia cambra, avoi li fuzil qu’ô droavet per alar a tchefi.
Per la peiri ô l’et venu malado e i ant dovu menalo djiu a l’ahpedal, de noit, sot a la piodj faxandolo pasar su pla vi d’Ahtaval.
A Mario Rastaldo l’aivi i at menà via “l’aperequio” qu’ô droavet per levasa lo sanc (dialisi).
Avoi d’auta djent i at avu de dant: a carcun i at menà via li garages, e a d’autri lo poler con le djerné dediut; a d’autri lo boch e lo bombolon del gas.
A carcun l’aivi i et entrai o mazon e, acanque i et alai via, i at lasia pieu de nita. La vi qui vat o Pont i et ahtai menai via en te vairo poht: a Fornea, da Pontilio a le Fanfane, a la Presa, o Vileneva e, da Pianei o Pra, la vi i eret pi.
Ahcazi tuti li pont per aklar a le frasion i sont ahta porta via.
Pasà li primi djer de peiri e de fahtudi, la djent dla Val Soana i at pensà d’aidir tuti fli qui eront ahta sensa mazon.
Lo 11 d’otober 1993 ô s’et fait en “Comitato” de quinde persone con a la tehta la madjihtra Gabriela.
Lo Comitato ô l’et fait de quinde persone:
Stefano Gabriella (la madjihtra Gabriela) qui et lo president;
Foglietta Roberto (Bobo) qu’ô l’et lo vitche-president;
Pezzetti Ivonne (la fii del Bes) qui et la segretaria;
Venezia Fabrizio (Bibi de Martchelo) qu’ô fait lo casie;
Grindatto Patrik (lo fi de Noel);
Banando don Lorenzo (lo prevoht de Ronc);
Corsetto Franco;
Filippi Alberto (Samurai);
Lemaine Luigi
Mazzarello Giuseppe (Pinutcho);
Recrosio Roberto (Roberto del Bazar);
Rapello claudio (Claudio del Soana);
Rigaldo Elda (Elda del Pra);
Rogano don Giuseppe (lo preve de Cordoneri);
Stefano Giancarlo (Djancarlo de Pinelo).
I sont alà dal Nodar ô Tchah-tlamont e i ant firmà en papé darei qu’ô i eret ahcrit que lo “Comitato” ô cuivet li sot per donali a cali qui avont avu de dant.
Lo “Comitato” ô ariret fercà d’audir lo Comun perqué li varcan de refaito i fusone fait lo pi leu posibile.
Avoi o Paris, li Valsoanin i aut fai n’Asotchasion per aidir la Val Soana e a la tehta ô i eret Didier Pupin. Tanta djent e quetente asotchasion dla Val e gnent dla Val i ant mandà de sot e de roba.
Avoi nozauti mainà dle Alcole elementar, acanque nen fait lo teatro d’Endegnal, li sot qui s’aut dona, i en buta a la banca pla djent qui n’aveit da bezen.
Lo “Comitato” en tot ô at ramafia fentsetanta mion qu’ô at donà a tuti cali qui avont avu li daut pi grosi.
La madjihtra Gabriela i et alai veiro iadjo en Redjon per vere se li varcan i alavont avanti e i at afina ahcrit al President dla Repubblica qu’ô i at rehpondu en dizando qu’ô se sariret enteresa dlo “problema”.
Lo “Comitato” ô s’et enteresà, avoi, acanque o Ronchet i sont brucia catro mazon: a fla dla guida Eno Valerio ô i et mahqué pi ahta li mur.
Fra li tenti qui ant aidia la Val Soana ô i et ahta avoi na television: Rete Canadese.
La fenà qui parlet e qui vat en djir a vere e a demandar i et Tchelentiana Ronchetto. I et venua tenti iadjio en tla nohtra Val e i at fait quetante “trasmision” per aidir tuti cali qui avont avu de dant.
Guidjio, acanque i et venua la bura, djei u peiri. Lo “dehtrebuteur de benzina” de mon amiz Miquele o l’et ahtà menà via da l’aivi e ora, ô Ronc, ô i et pi de “benzina”.
Pierre- Yves Oddone- classe prima sei anni
La bura i et ahtai burta e pericoleuisa perquè i at avoi menà va duè mazon. Acanque ô i eret le bura, la lutche i eret sautai e l’ahcola e l’asilo i eront serà.
Savanin Daniele classe seconda otto anni
La bura dli arion i et ahtai tanto grosa. L’aivi i at nemà via pont, teren, piante e mazon. Avoi de persone i sont vilitaie senza mazon
Rocchietto Francesca classe seconda sette anni.
Acanque i et ahtai la bura, guido, li mie frare e mia mama sen ahta menà via da “l’elicotero” e sen alà da mia cusinà ô Turin.
Marzia Esposito classe seconda otto anni
La bura del Soana i at menà via le mazon de Tchitchio e de Noel. I at avoi menà via lo pont de bohc per alar o Tiei.
Vanessa Savin classe terza otto anni
La bura del Soana i et ahtai na chiosa burtà perquè i at debelà tot e i at menà via: poler, garages, pont e avoi dué mazon.
Simone Recrosio classe terza otto anni
En ten tla bura guidjio dje suro ô Ronc e fla matin …. dje su gnent venu ahecola perque l’aivi i aveit menà via la vi. Apia o ionu l’aivi i at menà via dui pont en capitel.
Diego Grindatta classe quarta nove anni
La bura i et ahtai en desahtro perqué quetente persone i sont ahtaie sensa mozon. Lo distributeur de “benzina” ô l’et tcheit, tente vatche i sont neia, la vi i et ahtai ..ntua en po dapertot, l’aivi i eret grosa e i mena via li pont. Li pal dla lutee i sont soutà djiu e nozauti sen ahta sensa lutche per vario djer. Guido djei avu peiri perquè l’aivi i eret apia a mia mazon e sei ala a durmir o mazon de Miquele, mon amir.
Mirko Sandretto Locanin classe quarta nove anni
Le bura del Soana del 23-24 s-tember del 1993 i et ahtai en dezahtro per tuti li Valsoanin. L’aivi grosa i at menà via pont e vie. Per tenti djer sen ahta sensa lutche e sensa aivi. Due famie i sont ahtai sensa mazon e d’auti i sont alà ahtar d’aute bande per peiri que l’aivi i menasse via la leui mazon. L’aivi grosa i at avoi menà via quetante piante, de teren enter, lo “ campo de pallavolo e de tennis” , lo dehtributeur de “benzina”. Per pasar su i arian i ant fait de paserele. L’aivi i at fait len a fare en desahtro, ma l’om o at e ô buteret enco quetanti anf per refare tute le tchioze che la bura i at mena via.
Monica Chiale classe quinta anni dieci
Per me la bura del Soana i et ahtai na tchioza terible, perqué l’aivi i at mahque gnent menà via pont e vie, ma avai de mazon. I sont posà ahcasi trei anf e tuti li dont i sont encò gnent ahtà arendjia. Guido, en fli djer iqui, sero gnent ô Ronc: dje sero al mar ma avoi iquio faziven burt e l’aivi i eret grosa. Acanque sei tornai, sei vihtai carqui djier djiu ô Cornei da mon pa e da mia ma, perqué le vie per veni si i eront pi. Gujio djahpero de vere mai pi na tchioza paré.
Stefano Luisa classe quinta anno dieci
Il 23-24 s-tember 1993 en tel Canaveis e en tla nostra Val o i et ahta na grosa Bura qui i at fait quetenti desahtro e i at avai menà via de mazon.
Martinelli Michele classe quinta undici anni
La bura dl’otant del 1993 i et ahtai en desohtro que quidjio djavai mai viut. L’aivi dl’arian i muntavet sli pont e i pasavent en tle vie. O at pievu per quetenti djer e quidjo djei avu peiri.
Roberto Gallo Balma classe quinta dieci anni
En ten tla bura quidjio dje sero o mazon, o Cugnon. Dje veioi dapertot aivi neiri qui i avet tanta forfi. I at portà via lo pont; le piante e avoi de mazon.
Donatella Aimonetto classe terza otto anni
LA VAL SOANA
La prima “Asotchasion” per aidir que li Valsoanin i ant fait o Paris en tel 1906 i se demandavet “Val Soana”.
Li Valsoanin qui eront alà en Deva per varcanar come vedriat acanque i se fazivont mal, i vihtavont sensa varcan e sensa sot. Aleuira, per aidise en tra d’aleui, tuti li meis, cali qui varcanavont i donavont de sot qui viuivont droà acanque carcun ô n’aveit da bezon.
ASOTCHIASION “COMBATENT E REDUTCHI”
O Ronc ô i et l’Asotchiasion dli “Combatent e Redutchi” qui i et ahtai faiti per gnent dezmentiar li cali qui ant fait la guera e i sont magari pi gnent tornà o mazon.
Li “Redutchi” dla Val Soana i sont pi poqui ma i se troont encò ple fehte e lo pi de tot, ple sepolture. Lo President dli “Combatent e Redutchi” de Ronc ô l’et Umberto Viglino, clase 1918 (Berto) qu’ô at avu li pia condjelà en Gretcha; lo vitche- president ô l’et Caula Felice, clase 1921 (Renato de Vilaneva); lo segretari ô l’et Peradotto Giacomo, clase 1921 (Jac del Viret). Li consier i sont: Valsoanei Giovanni, clase 1910 (Djoanela); Recrosio Vittorio, clase 1917; Faccio Agostino, clase 1918 (Giustin d’Arpetà); Picchiettino Maggiorino clase 1920 (Madjo dla postina).
Lo con sei dli “probiviri” ô l’et fait da Parrucca Giuseppe Battista clase 1917 (Pioio), Busi Giuseppe clase 1916 e Peretti Giuseppe clase 1915 (Dje Bernart).
Li Combatent i tegnont le leui tchzo dint a na pitoda cambra apia a i alcole de Ronc.
L’ASOTCHIASION DLI ALPIN
Ô Ronc ô i et avoi l’Asotchiasion dli Alpin. Li Alpin i se aidont acanque o i et dabezen, come acanque ô i et ahtai la bura del Soana en tel s-tember 1993. tuti li anf, la seconda dimendji d’oht, i faut la leui fehta e avoi nozauti mainà n’alen ensembio a leui.
-
Darei co i et la creus ô i eret la mazon de Tchitchio
-
La mazon “setai” de Noël e Milia
-
Djip e Mario Rahtoldo i sont pi darei alar ahtar
-
La cambra de Djip
-
Li fuzil de Djip
-
L’aivi i et alai dinte a na mazon
-
Ô Vilaneuva la vi i et pi!
-
La vi a la Presa i et pi; lo pont pla Bodjri o l’et debelà e li tubo de l’acquedot de Pont i sont tenu su da de pal
-
La vi per alar o Prà i et pi!
-
En iadjio if ô I eret la vi!
-
Dequé co vihtet dla vi a Fontanetà
-
Lo pont dla Bodjiri
-
Lo pont de bohc per alar o Tiei
-
Lo Soana ô at menà via li pra
-
La mazon de Noel ô Ronc
-
Lo Soana vuit da la « Presa »
-
L’arian ô l’et pasà a mef dle mazon
-
Lo “dehtrebuteur de benzina” ô l’et sautà djiu
-
Tchelehtiana qui fait de demande a Noel
-
Douant, ifi, i eront li « campo da tennis e da pallavolo » de Ronc !
-
Ô i et mahque pi de roc!!
-
La bura i at fait sautà dju lo « dehtrebuteur de benzina » del papa de Miquele
-
L’aivi i at menà via tot !
-
Li pra i sont pieni de roc!
-
Le mazon i eront piene d’aivi.
-
La Sotchetà dli Vedrait
-
Dui vedrait con la bertchi per alar a varcanar
-
Donato d’Arpetà ô parlet con Chirac, lo president dla Deva
-
Lo Nini con sia bertchi e sia bitchicleta
-
Lo bertchi del vedrait
-
En djono con sia bertchi
-
Vedrait d’Arcant ô Paris en tel 1920
-
Berto, Vito e Grato Anselmo en tel 1959 su li cuert de Paris
-
Djiusé Clerico en tel 1965 o butet lo “mastic” enfumà a en cuert.
-
Dui vedriat Valsoanin ple vie de Paris
-
Frantchesca e Vanessa con lka bandiera dli « Combaten e Redutchi »
-
Marzia con lo ritrat dli polà Valsoanin dla Grante Guera
-
Djacomo Peradotto (Jac del Viret) ô at fait la Seconda Guera e ô l’et ahta “deporta” en Djermagna. En tel ritrat ô l’eret a Palermo en tel 1942
-
Jac del Viret ô l’et venu ahcola e ô at fait en ritrat ensembio a li mainà
-
Lo Monument dli “Caduti” de Ronc
-
Li “Combatent e Redutchi” dla Grante Guera (1915-18)
-
En ritrat d’en alpin dla Seconda Guera
-
Rigaldo Carlo mort en Guera
-
Rahtelo Batista de Fos o l’et pi gnent tornà da la Rusia
-
L’arian a mef dle mazon del Prà
-
Li mainà dl’ahcola de Ronc a la fehta dli Alpin
-
Don Lorenzo ô dit mesà lo djer dla fehta dli Alpin
Li mainà dl’ahcola i sont: Aimonetto Donatella Chiale Monica Esposito Marzia Gallo Balma Roberto Giono Vittorio Grindatto Diego Martinelli Michele Oddone Pierre-Yves Ronchietto Francesca Sandretto Locanin Mirko Savin Daniele Savin Vanessa Stefano Luisa |
Le madjihtre i sont: Borgaro Reana Faccio Rita Nora Marilena Riva Riveda Maria Grazia Zenzolari Caterina |
Li mainà dl’ahcola qui parlont da nozauti i sont: Chiale Monica e Recrosio Simone. Tuti i auti i lo capeisont, ma i lo parlont gnent. Ô i et quetente famie que, en tra da leui i parlont da nozauti, ma con li mainà i parlont italian. Ô gnet d’aute qui parlont mahqué italian perqué o lo papa o la mama o l’et marià con na maretà o con en maret. Due madjihtre dl’ahcola i sont nasue en Val Soana e i parlont da nozauti; i aute trei i sont de mareté, ma i ant varcanà leui avoi ensembio a li mainà e a i aute madjihtre. Lo varcan ô l’et ahta fait da tuti li mainà, i aut fait li design e i aut colorà.
Le madjihtre i aut ahcrit e fait li ritrat. I s’at aidia la madjihtra Gabriela (Stefano Gabriella)
LEGENDA
ô: verbo
tchia, tchio, tchui: cia, cio, cui
dji, dje: gi, de
cua, cuo : qua, quo
qui, que: chi, che
h: s aspirata
commenta