Una vinca a 'S Counfines, entre Sant Peire e Chastel Dalfin, i era la desbòina (1) entre lo rei de França e lo duc de Savòia. Justament per aquò i era dequò lo peage e lo peagier (2) dal duc. Un marrit jorn lo peagier es anat a gardar i jalines dal preire (3); e a laissat una paura vìdoa (4), encara coma aquò, coma dir? mai bela que bruta, que se sonava danda Linda (5).
Quò far? Danda Linda i sauta pas lo balin (6) de tornar mai se mariar? A laissat passar un an passarol e 'ncara 'n tòc e 'na quiapa (7), perque i fasessen pas la chabra marrìaa (8) lo jorn de l'Abaìa, e après es anaa trobar lo preire, lo prevòst dal Vilar, que i disìen dom Pendèbat, coma qu'al era grand e 'na brisa pendolin denant, perqué al poìa pas ésser pendolin arreire (9). Per i quèrrer conselh (10): - Perdonatz-me, barba prevòst (se dounaven, coma encuèi, masque dal "vos") mas mi, paura frema, soleta, ambé does mainaas (11), i arribo pa pus a far lo vir. Avarìau pensat de me marriar. De pilhar aquel brav'òme de Peta d'enjòuna (12)(cora avia fam petava), Jaco, que fai lo peagier e lo fasìa jò sot a mon Peire, que Nòste Senhor l'asse en glòria, el e sa cicòria (13). E al sap ben son mestier. E es lo rei gai de l'araire dal magau (14). Quò me disetz, barba prevòst, fàu-iu ben? O ben mal?
- Mah, se vos semelha qu'ane ben (15), pilhatz-lo. Es pas ni pecahat ni pe-jarri (16)-
- E se apres al se butés a far lo pretendut, lo barrabin barraban (17)? -
- Eh alora es mielh i pensar denant e pas lo mariar -
- E coma fasarèi a tirar anant la baraca ambé la familha, mi soleta, paura frema? -
- Eh, alora fasetz mielh a vos mariar, paura de vos (18)-
- Mas se après al volgués me minjar choquins e choquiniera (19)?-
- Eh, alora la chal se gardar denant (20)-
- Mah... -
A la far corta, danda Linda, ambé sies "e" e sies "mas" l'avarìa menaa lonja per 'na peça, ma dom Pendèbat qu'era pas fòl eh, Dìu garde la Madòna, i a tampat alai i talharins a la talhalenga (21): - Bocatz (22), danda Linda, i a masque 'na causa a far, escotar ben i does chòques Dondona e Dondena lo jorn de la baudeta (23), e conforma aquò que sentaretz entre la tribaudeta e la batalhiera (24), aquò sarè justament aquò que vos disarè lo còr, la consiença. Nòste just e bon Senhor nos a donat la libertat, la consiença, per tant que (25) fossem nos a nos desvertolhar (26), a far. Pas El.-
Danda Linda es tornaa a la foganha (27), tota reviscolaa (28) e contenta coma 'n jarri: - Ai pas i boches pro largues per vos dir totes i gracies que volarìau que i Sants vos faséssen (29), barba prevòst - i a dich en corent.
E danda a fach coma aquò: a escotat escotat escotat i chòques e après i a fach l'acompanhaa en chantant e 'n sautant sus una chamba soleta: - Marìa-lo, dan-da Lin-da, marìa-lo, dan-da Lin-da, de-man o après de-man (30). -
E coma aquò i se son mariats, an fach nòces e renòces e espatùs e a mi que fasìau "pio pio" darrier de l'uis, i m'an nimanc donat 'na quiapa d'un perùs (31).
Mas l'estòria sarìa tròp bela, mas tròp de minque jorn (32) , s'i finiés coma aquò. E en efet era pas finìa, mas anava anant que Petad'enjòuna, dich qualques vinques Jaco, tant qu'i piasìen i chòques, avìa pilhat sa frema per 'na chòca, e la batalhava (33). De dins e defòra. La bonasso de fremassa, 'na brisa e 'n pauc e après pro, es corùa al bonet de tres caires (34): - A barba prevòst, 'quò ai pas fach a 'scotar i chòques. Aüra siau mi la chòca, mas me batalha pas masquè, al me sona la baudeta ambé lo varalhòur de la polenta (35)-.
- Danda Linda, danda Linda. Mi vos l'aviau dich: pas masqué d'escotar i chòques, mas de i escotar "ben". E jò mai 'na chòca soleta, mas totes does. Sentetz-ie ben, aüra que sona mesjorn. I sentetz? I sentetz?: mar-rit ma-rit dan-da Lin-da, mar-rit ma-rit, dan-da Lin-da, 'n damn, un damn, per tant tant de de-man (36).
- Jàque l'es ver - se dona 'na man sus lo suc (37) danda Linda: vos l'ai dich qu'era 'na bonassa de fremassa - sonava justament coma aquò. Coma vai que l'ai pas endevinat?
La chal dir que dom Pendèbat tarabastava dequò 'na brisa dins la fisica (38) e, coma se dis, pinotisava la gent (39): masquè que te boquès dins i uelhs, coma 'na serp auceliera, e te i empendolìa (40), encharmava d'una maniera tala, qu'i restaven tuchis bieis durs coma de pinòts, pardon! de panòts (41).
- E aüra - sinholava danda Linda en piorant (42) - coma ai-iu a
far? Jaco me donda e me bimba (43) per un ren, s'enchòca, un jorn o l'autre me maça. Paciença per mi, mas i mies filhs? Barba prevòst, ajutatz-me. -
Dom Pendèbat que, a laissar pérder la fisica, era brave coma lo solelh e bon coma lo pan, s'es embrancat lo menton per la poncha, lo nifiòt, la cocorda, ambé 'na man e apres ambé totes does, per i musicar ben de sobre (44). E apres a dich: - Venetz tuchis duis aicì, 'n ser. Aquest an a treze lunes: aquò pòrta ben. Cora veietz la luna per drech sus lo lindal, ambé duis cerclhs, venetz (45). E que Nòste Senhor vèisse qu'i butem un tacon entre tuchis tres (46). Mas pregatz, danda Linda, perqué aquò conta lo mai de tot. -
E coma aquò, 'n bel ser, mas bel eh, i son venguts. Lo provòst fasìa lo morre arrenos (47) e denant de parlar i a ben bocats dins i uelhs, mai que mai Jaco Peta-pas(48), e après a començat a parlar pian pian, coma s'al disés messa, perqué 'na vinca i messes se disìen pian, en chanterliant (49): - Voletz vos ben, ambé lo còr e la coradela, l'ànima e l'animeta, la molar, la piantar e i donar un talh (50)? -
I duis an fach "bò bò jaque" ambé la nhòca e 'n'aire forest de campanha e montanha (51) - Ben, alora, fasetz aquest vot e disetz ensem a mi, pian pian: "Fasem tuchis duis lo vot que totes i vinques qu'un patela l'autra (52), tuchis duis nos disarem ensem en chantant: viva l'amor, Nòs Senhor; Nòs' Senhor, viva l'amor -.
Dom Pendèbat avìa chantat ambé tot lo duech e lo gaubi qu'al sabìa, ambé de volades coma s'al fogués a la Chapela de la Sistina (53):
- Pas masqué, mas aquel que sona la baudeta a còl a l'autra, deu puei dequò i regalar des torrons, mas d'aquilhs dòuçs, per far la festa entiera (54)-.
I duis espos guespos(55) an prometut e an chantat coma de ransinhòls (56). D'enlora totes i vinques qu'el començava a patelar ilhe, ilhe començava a bramar: - Lo vot! Lo voot! - e a chantar: - Viva l'amoor, Nòs' Senhor; Nòs' Senhor, viva l'amoor!-
El finìa dequò per chantar, perqué poìa pas se tirar arreire; 'n vot es pas 'na bala eh. Mas coma que se pòl pas far does causes ent una, e manhinem-se (57) pei chantar e bimbar, 'na menuta après i se butaven tuchis duis a bafarar coma duis fòls (58), i s'embraçaven e baisaven ambé i uelhs lusents.
E es ben per aquò que i pateles, i palavirets sus lo morret, al pòst di poponades (59), en Piamont e 'n Provença, i an chamats e sonats, endevinatz se setz bons? "Vivalamor".
Dalmage (60) que l'aire de la chançon s'es perdut. E per aquò que pus degun la chanta e aquilhs que plhidéien (61), sovent, fan pas pus la patz.

1)frontiera
2)il pedaggio e il gabelliere
3)è andato a far la guardia alle glline del prete (che razzolavano sul sagrato della chiesa, dov'erano sepolti i parrocchiani) = è morto
4)vedova
5)zia Linda (Franca/snella)
6)non le salta il ticchio
7)ha lasciato passare un anno appassito e ancora un pezzo e una fetta di un altro
8)la "capra cattiva" (il capramarito, la chiassata contro i vedovi che si risposavano)
9)perchè era alto e un po' pendulo in avanti, non potendo essere pendulo all'indietro
10)per chiedergli consiglio
11)con due bambini
12)scorreggia-a-digiuno
13)cicoria (mente/anima)
14)ed è il re gaio dell'aratro e della zappa
15)che vada bene
16)né peccato (piede-gatto) nè piede-topo
17)a fare il pretenzioso, il barabba
18)povera voi
19)campanelli (quattrini) e campanelliera (gruzzolo)
20)bisogna stare in guardia prima
21)le ha gettato là le tagliatelle alla (erba) taglialingua
22)guardate
23)il giorno dello scampanio festivo
24)tra il suono dei tre martellatori di campane e quello del battacchio
25)affinchè
26)fossimo noi a sbrigarcela
27)focolare
28)ravvivata
29)non ho labbra abbastanza larghe per dirvi tutte le grazie che vorrei che i Santi vi facessero
30)-Marita-lo, zia Lin-da, marita-lo zia Lin-da, domani o dopo domani-
31)hanno fatto nozze e ri-nozze e sfoggio e scialo e a me che facevo "pio pio" dietro l'uscio non han nemmeno dato una fetta di pera
32)di tutti i giorni (feriali)
33)aveva preso sua moglie per una campana e la battagliava
34)la sempliciotta, un briciolo e un poco e poi basta, è corsa dal berretto a tre spigoli (tricorno = parroco)
35)con il mestone della polenta
36)cat-tivo ma-rito zia Lin-da, cat-tivo ma-rito, zia Lin-da, un danno, un danno, per tanti do-mani
37)sulla zucca
38)pasticciava anche un po' nella fisica (magia)
39)ipnotizzava la gente
40)come una serpe uccellaria e ti insonnoliva
41)incantava in una maniera tale che restavano tutti bei duri come piccoli pini, scusate!come tutoli di granoturco
42)gemeva zia Linda piangendo
43)Giacomo mi batte e mi picchia
44)si è preso la punta del mento, il naso, la testa con una mano e poi con tutte e due, per pensarci bene sopra
45)quando vedete la luna per diritto sulla soglia, con due aloni, venite
46)voglie che ci mettiamo una toppa tra tutti e tre
47)faceva la faccia severa
48)soprattutto Giacomo Non-scorreggiare
49)canterellando
50)volete voi davvero, con il cuore e la coratella (le viscere), l'anima e l'animella, mollarla, piantarla e darci un taglio (smetterla)?
51)i due han fatto "sì certo" con la testa e un'aria foresta (fuori del comune, remota, strana, ma frizzante) da campagna e montagna (da contadini di montagna)
52)tutte le volte che uno picchia l'altra
53)il garbo e la finezza che sapeva, con delle volate come se fosse stato alla Cappella Sistina
54)regalarle dei torroni (torroni significa anche botte), ma dolci, per far la festa completa
55)i due sposi vesposi (discordi)
56)usignoli
57)immaginiamoci
58)sghignazzare come due folli
59)è proprio per questo che le botte, i manrovesci sul faccino, invece delle carezze
60)peccato
61)più nessuno la canta e quelli che litigano