Qui sies tu que vienes de primo a pistounhà moun pra
couro lou mienc es a 'na brancho:
quì sies tu que vienes ravioulate l'istà sus la seil méouro
e sus l'arieizo nouvelo.
Pavouno a Materin, l'uvern a 'stabi brulen, l'uvern a 'stabi piouren,
per la grupio vuído e per gaire de lach.
Pavouno e Materin soun touto la mio vito.
mi soulet defendou miou prà, miou liam, tout so que aì
per Pavouno e Materin.
Qui sies tu que fas en chanabìe bou tie bouàte vuíde
lou miou trasol vienes gastame
Lou darboun de sout e tu de soubre fazé mio liero vùido
jountà mizerio a mizerio.
. . . .
A San Micel se anése dia la piano dia tìou bel jardin
a schancasià rousmarin e rozes;
me fazarìes chapà da la justisio e 'mprezounà sariou
perqué siés tan defendù.
Masino Anghilante
commenta