Qui sies tu que vienes de primo a pistounhà moun pra

couro lou mienc es a 'na brancho:

quì sies tu que vienes ravioulate l'istà sus la seil méouro

e sus l'arieizo nouvelo.

Pavouno a Materin, l'uvern a 'stabi brulen, l'uvern a 'stabi piouren,

per la grupio vuído e per gaire de lach.

Pavouno e Materin soun touto la mio vito.

mi soulet defendou miou prà, miou liam, tout so que aì

per Pavouno e Materin.

Qui sies tu que fas en chanabìe bou tie bouàte vuíde

lou miou trasol vienes gastame

Lou darboun de sout e tu de soubre fazé mio liero vùido

jountà mizerio a mizerio.

 

.   .   .    .  

 

A San Micel se anése dia la piano dia tìou bel jardin

a schancasià rousmarin e rozes;

me fazarìes chapà da la justisio e 'mprezounà sariou

perqué siés tan defendù.

 

Masino Anghilante