occitan

ELEMENTS CONSTITUTIUS

Art.1

PRINCIPIS FONDAMENTALS

  1. La comunitat de LO VERNANT es un ent autònom local que a una representativitat generala second lhi principis d’la Constitucion d’la lei generala de l’Estat.

  1. L’autogovèrn d’la comunitat se realiza abo lhi poguers e lhi instituts dont al present Estatut.

Art. 2

FINALITATS

  1. La Comuna representa l’entiera populacion de son territòri e ne’n cura ensem lhi relatius interès dins lo respèct d’las cracterísticas étnicas e culturalas.

  1. La Comuna promòu lo desvolopament e lo projèct civil, social e econòmic de sa comunitat en s’inspirant a las valors e a lhi objectius d’la Constitucion.

  1. La Comuna perseguís la collaboracion e la cooperacion abo tuchi lhi subjècts públics e privats e promòu la partecipacion di citadins, d’las fòrças socialas, econòmicas e sindacalas a l’administracion.

  1. L’esfèra de govèrn d’la Comuna es constituïa da l’espaci territorial de lhi interès.

Art. 3

TUTÈLA D’LA PERSONA, D’LA FAMILHA E D’LA SANDAT

  1. La Comuna complís un eficaç servici d’assistença sociala, especialament vèrs lhi ancians, lhi minors, lhi joves, lhi inables e lhi invàlids e aquilhi que revèlen de problèmas d’inseriment dins la vita d’la comunitat per satisfar sempre e totun lhi besonh essencials d’la persona.

  1. Tutèla la familha, reconoissua coma fondament moral e social d’la comunitat.

  1. La Comuna concor a garantir, dins lo quadre de sas competenças e en collaboracion abo las estructuras presentas sal territòri, lo drech a la sandat, àctua d’enstruments idòneus per lo rénder efectiu abo un esgard particular a la tutèla d’la maternitat e de l’enfança.

  1. La Comuna garantís, dins las formas judicaas pus idòneas, que lo tractament di dats personals en sa possession vene facha dins lo respèct di drechs, d’las libertats fondamentalas e d’la dignitat d’las personas físicas ai sens dal Decret Legislatiu 30.06.2003 n. 196.

Art. 4

TUTÈLA DAL PATRIMÒNI ESTÒRIC E ÉTNO-CULTURAL

  1. La Comuna representa l’entiera populacion de son territòri e ne’n cura ensem lhi relatius interès dins lo respèct d’las características étnicas e culturalas e de lor particular valor estòric per una sia completa realizacion culturala e econòmico-sociala.

  1. En consideracion d’la particulara apartenença étnica e estòrico-geogràfica a la zòna territoriala de minorança de lenga e cultura occitana e en armonia abo çò qu’es dispausat da la Constitucion, da la lei 15.12.1999 n. 482 e da l’esperit federalístic que marca lo procès d’unificacion europèa en act, la Comuna abo si moiens favorís la promocion, la valorizacion e la tutèla d’las características etno-linguísticas d’la populacion locala en encoratjant e en sostenent lhi pus amples rapòrts culturals, socials e econòmics abo lhi versants confinants de l’arc alpin europèu d’egala cultura e experiença estòrica e en partecipant activament a de procès de revision d’las circonscripcions provincialas, de subdivision d’las províncias en circondaris e de constitucion d’organismes interprovincials de coordinament e proposicion que preveen una precisa identificacion adminstrativa dins l’espaci territorial occitan.

  1. La Comuna, per çò qu’es de sa competença, s’activa per que dins son territòri sie facilitat l’emplec d’la lenga occitana dins las escòlas, dins lhi oficis d’las administracion públicas e da part di organs públics a estructura collegiala coma previst da la lei 15.12.1999 n.482.

  1. Per consentir e favorir l’emplec d’la lenga occitana dins lhi oficis e dins lhi acts oficial d’la Comuna, la conoissença d’la lenga occitana pòl èsser demandaa ai candidats entre las pròvas facultativas d’exam dins las proceduras d’assompcion dal personal.

  1. L’apartenença d’la Comuna a la minorança etno-linguística occitana es rendua pública abo la redaccion en dobla còpia, italiana e occitana, de l’intestacion d’la correspondença e doccumentacion oficiala de l’Institucion e abo l’exposicion a la Maison d’la Comuna d’la bandiera estòrica d’la minorança linguística occitana, de color ros abo la crotz catara de color jaun.

Art. 5

TUTÈLA DAL PATRIMÒNI ARTÍSTIC E NATURAL

  1. La Comuna adòpta las mesuras necessàrias a gardar, defénder e valorizar l’ambient, en actuant de plans per la defensa dal sòl e dal sotasòl e per eliminar las causas e prevenir tota forma d’inquinament atmosfèric, d’las aigas e dal sòl, acóstic ben que provenentas da de zònas extracomunalas.

  1. La Comuna consídera la presença sus una part de son territòri d’la Resèrva naturala dal Bòsc e di Lacs de Palanfré (instituïa abo la lei d’la Region 3/12/79 n. 66), accèpta e fai sias las finalitats institutivas d’aquela lei.

Totas las intervencions da s’efectuar sal territòri d’la zòna protejua chal que sien confòrmas a çò qu’es previst da lhi enstruments de planificacion territoriala aprovats da la Region Piemont relatius a la zòna liaa a la Resèrva Naturala.

Art. 6

PROMOCION DI BENS CULTURALS, DE L’ESPÒRT E DAL TEMP LIBRE

  1. La Comuna promòu lo desvolopament dal patrimòni cultural, dins son expressions de lenga, costuma e tradicion localas, sia a livèl social que de formacion escolàstica.

  1. Encoratja e favorís l’espòrt e lo torísme social e jovenil; consídera l’activitat esportiva essenciala per la formacion e lo melhorament d’las qualitats d’la vita.

  1. Per rejónher aquelas finalitats la Comuna favorís d’ents, d’organismes e d’associacions culturalas, recreativas e esportivas, promòu la creacion d’estructuras, servicis e emplants idòneus que n’en assegura l’accès a lhi ents, organismes e associacions.

  1. Las manieras d’usatge d’las estructuras, di servicis e di emplants serèn disciplinaas da un especial reglament, que deurè decò preveire lo concors di ents, organismes e associacions ai solets costs de gestion, o la gratuïtat enti cas especificats dal reglament.

Art.7

REALIZACION D’LA PARA OPORTUNITAT ÒME-FREMA

  1. La Comuna, en armonia abo l’orientacion legislativa en vigor, adòpta, promòu e àctua

d’idòneas accions positivas tenduas a garantir de paras oportunitats dins la societat e dins lo trabalh entre lhi òmes e la remocion di obstacles e d’las diferenças de fach existentas a chasque livèl d’la comunitat locala, en sintonia abo las propòstas formulaas da las associacions e las organizacions d’las fremas.

  1. An aquel propaus l’empenh d’la Comuna es finalizat en particular a melhorar las condicions de vita e de trabalh d’la frema renduas pus gravosas da las características sòcio-ambientalas dal territòri alpin local ente viu e òpera.

Art.8

DESVOLOPAMENT ECONÒMIC

  1. La Comuna coórdina e reglamenta las activitats comercialas, en favorent l’organizacion racionala e l’aparat distributiu, per garantir la melhora foncionalitat e productivitat.

  1. Reconois, dins lo quadre d’las activitats econòmicas presentas sal territòri, lo ròtle preminent di sectors torístic e artisanal, ne’n tutèla e promòu lo desvolopament en adoptant d’iniciativas tenduass a ne’n estimular l’activitat en sostenent lo renovament e l’expansion ordinaa d’las aisinas e di servicis torístics e receptius.

  1. La Comuna sosten e valoriza las ressorsas umanas e materialas presentas dins lo territòri montan en favorent chasque iniciativa concertaa abo la Comunitat Montana e lhi autri ents públics.

  1. La Comuna reconois lo drech a l’aiga coma drech uman, universal, indivisible, inalienable, lo status de l’aiga coma ben comun públic e la gestion dal servici ídric coma servici públic local, priu d’importança econòmica que deu garantir a tuchi lhi citadins l’accès a l’aiga.

Art.9

PROGRAMACION E FORMAS DE COOPERACION

  1. La Comuna realiza sas finalitats en adoptant lo mètod e lhi enstruments d’la programacion.

  1. La Comuna concor a la determinacion di objectius contenguts dins lhi programas de l’Estat e d’la Region Piemont en se valent de l’apòrt d’las formacions socialas, econòmicas, sindacalas e culturalas operantas sus son territòri.

  1. Lhi rapòrts abo las autras Comunas, abo la Província e la Region son conformats ai principis de cooperacion, equiordinacion, complementarietat e sussidiarietat entre las diferentas esfèras d’autonomia.

  1. Per rejónher una melhora qualitat di servicis socials, de l’organizacion e l’utilizacion dal territòri e dal desvolopament econòmic, abo un esgard particular al sosten e a la valorizacion d’las ressorsa umanas e materialas presentas ental territòri montan, la Comuna pòl delegar de sias foncions a la Comunitat Montana o a d’autri ents públics o privats operants sal territòri.

Art.10

TERRITÒRI, MAISON D’LA COMUNA, GONFALON, BLASON E ALBO PRETÒRI

  1. Lo territòri d’la comuna s’estend per 63 kmq e confina abo las Comunas de Limon, Robilant, Roascha, Entraigas, Bueves. L’entier territòri comunal es montan per sa collocacion geogràfica e per sas características ambientalas.

  1. La Comuna a la demora legala a Lo Vernant.

  1. Las adunanças di organs electius collegials se passon dins la demora comunala. En de cas dal tot excepcionals e per d’exigenças particularas lo Conselh se pòl reünir decò en de luecs diferents da son luec..

4. La Comuna a un siu gonfalon e un siu blason, que son aquilhi estoricament en usatge.

  1. Lo Conselh Comunal identífica dins lo palais cívic un espaci especial da destinar a lo “Albo Pretòri” per la publicacion di acts e di avís prevists da la lei, da l’Estat e dai Reglaments.

6. La publicacion deu garantir l’accessibilitat, l’integralitat e la fàcila lectura.

7. Lo secretari cura lo placardatge di acts dont al còmma 1 en se valent d’un messo comunal e, sus atestacion d’aqueste, ne’n certífica l’avengua publicacion.

TÍTOL I

ORGANS DE GOVÈRN

Art.11

ORGANS DE GOVÈRN D’LA COMUNA

  1. Lhi organs de govèrn d’la Comuna son lo Conselh, la Jonta e lo Séndic; lo Conselh e lo Séndic son d’organs elejuts dai citadins.

  1. Lo Status di administrators comunals es disciplinat da la lei e dal Reglament Comunal per lo foncionament dal Conselh Comunal.

Art.12

CONSELH COMUNAL

  1. Lo Conselh Comunal, en representant l’entiera comunitat, detèrmina l’orientacion e exèrcita lo contròl polític-administratiu.

  1. Lo Conselh, constituït en conformitat abo la lei, a un’autonomia organizativva e foncionala.

  1. Lo foncionament dal Conselh es disciplinat da l’especial Reglament Comunal second lhi principis establits dal present Estatut.

Art.13

COMPETENÇAS DAL CONSELH COMUNAL

  1. Lo Conselh Comunal exèrcita lhi poguers e las competenças previstas da la lei e pràctica sas atribucions en se conformant ai principis, ai critèris, a las modalitas e ai procediments establits dins lo present Estatut e dins las nòrmas reglamentaras.

  1. Emprenh l’accion complexiva de l’ent di principis de publicitat, transparença e legalitat per assegurar lo bòn anament e l’imparcialitat de l’activitat administrativa.

  1. Lhi acts fondamental devon contenir l’identificacion di objectius e d’las finalitats da rejónher e la destinacion d’las ressorsas e di enstruments necessaris a l’accion da menar.

  1. Lo Conselh, dins lo quadre de sas foncions d’orientacion e de contròl, adòpta de recomandacions o de directivas tenduas a adeqüar las modalitats d’la gestion administrativa comunala a la direccion generala programaa da l’ent.

  1. Al Conselh venon comunicaas da la Jonta e dal revisor di còmptes de relacions periòdicas e d’informacions sus l’activitat d’la Comuna e di ent que gestisson lhi servicis públics comunals.

Art.14

SESSIONS E CONVOCACIONS

  1. L’activitat dal Conselh se ten en sessions ordinàrias e extraordinàrias.

  1. Son de sesssion ordinàrias aquelas convocaas per l’aprovacion dal bilanç de prevision e dal bilanç consuntiu.

  1. Per la convocacion, son en tot cas ordinàrias las sesilhas ente venon inscrichas las propòstas de deliberacion previstas da l’art. 42 còmma 2 letra b) dal D.L.vo 108.8.2000 n. 267.

  1. Lo Conselh es convocat dal Séndic, que après aver sentut la Jonta Comunala fòrmula l’òrdre dal jorn e ne’n presidís lhi trabalh second las nòrmas dal reglament.

  1. La premiera sesilha dal Conselh deu èsser convocaa dins lo tèrme perentòri di dètz jorns da la proclamacion e se deu tenir dins lo tèrme di dètz jorns da la convocacion. En cas d’inobservança dal dever de convocacion prové en via substitutiva lo Prefèct.

  1. bis. La premiera sesilha dal Conselh es convocaa e presidia dal Séndic neo-elejut.

  1. Lo Conselh pòl èsser convocat en via extraordinària sus demanda d’un quint di conselhiers en charja. En aquesti cas l’adunança deu èsser tengua dins vint jorns da la data qu’es pervengua la demanda, en inserent a l’òrdre dal jorn las questions demandaas.

Passat aquel tèrme sensa que se tene la reünion¸ lo Conselh pòl èsser convocat après avertiment dal Prefèct ai sens de l’art. 39 còmma 5 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

  1. Lo Séndic, President dal Conselh, assegura un’informacion adeqüaa e preventiva ai grops consiliars e a chasque Conselhier sus las questions somesas al Conselh.

  1. Per la validitat d’las sesilhas l’especial Reglament Comunal deu preveire la presença de almenc un tèrç di Conselhiers assignats sensa comptar lo Séndic.

  1. Las sesilhas dal conselh son públicas. Ental cas que deven èsser formulaas de valutacions e d’apreciaments sus de “personas”, lo president pòl dispausar la tractacion de l’argument en “sesilha secreta” dins las formas establias da l’especial Reglament Comunal.

Art.15

FORMAS DE VOTACION DAL CONSELH COMUNAL

  1. Las votacions se tenon abo un vot públic.

  1. Lo reglament establís lhi cas ente lo Conselh vòta a escrutini secret.

  1. Per la nòmina e la designacion di representants dal Conselh dont a l’art. 42, second còmma letra m) dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267 se àplica lo principi d’la majorança relativa da s’obtenir abo una votacion públic.

Enti cas que la lei, l’Estatut o de reglaments especials preveen un’específica representança d’la minorança consiliara, lo Conselh prové abo un’especiala deliberacion; se àplica lo principi dal vot limitat abo una votacion públic en garantent la representança d’las minoranças; a paritat de vots resulta elejut lo pus vielh d’atge.

Abo lo mesme principi dal vot limitat abo la representança d’las minoranças son elejuts lhi

representants d’la Comuna dedins la Comunitat Montana.

  1. La propòstas de deliberacion son aprovaas, ente sie pas previst diversament, a majorança absoluta di votants. Dins las votacions dubèrtas e a escrutini secret lhi Conselhiers que declaron de s’absténer se còmpton pas dins lo numre di votants, mas ren que dins lo numre di Conselhiers necessaris per la validitat d’la sesilha. Dins las votacions abo d’esquèdas, aquelas blanchas e nullas se còmpton dins lo numre di votants. Lhi Conselhiers que declaron de ren voler partecipar a la votacion se còmpton pas per la validitat d’la sesilha, bèla se rèston dins la sala.

5. Lhi Conselhiers susppenduts da la charja ai sens de l’art. 59 dal D.L.vo 267/2000, ente sie pas possible lo remplaçament, o ben tant que sie pas convalidaa la suplença, son pas comptats per la verificacion dal numre legal ni per la determinacion de qual se sie quorum o majorança qualificaa.

Art.16

CONSELHIERS

  1. La posicion jurídica e lo status di Conselhiers son reglats da la lei; ilhs representon l’entiera comunitat a la quala respòndon constantement.

  1. Las foncions de Conselhier ancian son exercitaas, entre lhi Conselhiers elejuts contemporaneament, gavat lhi candidats a a charja de Séndic e d’aquilhi nominats Assessors da aquel que a obtengut mai de vots.

A paritat de vots se a per ancian lo Conselhier d’atge major.

  1. Las dimissions da la charja de Conselhier, adreçaas al Conselh, devon èsser assumuas immediatament al protocòl de l’ent dins l’òrdre temporal de presentacion. Son irrevocablas, necéssiton pas d’una presa d’act, e son d’abòrd eficaças. Lo Conselh, d’aquí e ren delai de dètz jorns, deu procèder a la subrogacion di Conselhiers dimissionaris, abo de deliberacions separaas, en seguent l’òrdre de presentacion d’las dimissions coma resulta dal protocòl. La subrogacion aven pas se, ental cas que lhi aie las condicions, se deve procèder a la dissolucion dal Conselh a nòrma de l’art. 141, còmma 1 letra b), n. 3 dal L.D,vo 18.08.2000. n.267.

  1. Se lo Séndic prové pas a la convocacion dal Conselh Comunal, per la subrogacion dal Conselhier dimissionari prové, après avertiment, lo Prefèct.

Art.17

DEVERS DAL CONSELHIER

  1. Lhi conselhiers comunals an lo dever d’intervenir a las sesilhas dal Conselh Comunal e de participar ai trabalhs d’las comissions consiliaras dont fan part.

  1. Lhi conselhiers comunals que, sensa un motiu justificat e de vàlidas causas justificativas, intervenon pas a un’entiera session ordinària son declarats dechaüt.

  1. La decadença es prononciaa dal Conselh Comunal, d’ofici o sus demanda de qual se sie elector d’la Comuna, passat lo tèrme di dètz jorns da la notificacion a l’interessat d’la propòsta de decadença.

  1. Chasque conselhier es tengut a eléger un domicili dins lo territòri comunal.

  1. Lhi Conselhiers, lo Séndic e lhi Assessors devon s’absténer dal prene part a la discussion e votacion de deliberacions regardantas d’interès pròpris o di lors parents o aliats fins al quart grad, gavat quora regarden de provediments normatius o de caràcter general, coma lhi plans urbanístics, sensa que sussiste una correlacion immediaa e dirècta abo lhi precitats interès específics de l’administrator o di siei parents e aliats fins al quart grad. En cas de plans urbanístics s’àplicon las disposicions dont a l’art. 78 còmma 4 dal D.L.vo 267/2000.

6. A lhi administrators dont al precedent còmma es bandit ocupar d’encharjas e prene de consulenças dins d’ents o d’institucions dependentas o en tot cas dessot lo contròl e la vigilança d’la Comuna.

Art.18

DRECHS E POGUERS DAL CONSELHIER

  1. Lo conselhier exèrcita lo drech d’iniciativa deliberativa per tuchi lhi acts de competença dal Conselh Comunal e pòl formular d’interrogacions, d’interpelanças e de mocions. Las propòstas de deliberacion, lhi onoraris de deliberacion e lhi emendaments, que incidon en maniera substanciala sus las mesmas, son subordinats a l’aquisicion d’las opinions previstas da la lei.

Lo Séndic e lhi Assessors respòndon dins 30 jorns a las interrogacions e a tota autra instança de Sindacat ispectiu presentaas dai Conselhiers dins las formas e las manieras disciplinaas da la lei.

  1. Lo conselhier a drech a obténer da lhi oficis d’la Comuna e da las empresas e lhi ents dependents da ela totas las notícias e informacions en lor possession útilas al compliment dal mandat. Es tengut al secret d’ofici enti cas espicificament determitats da la lei.

  1. Las formas e la manieras per l’exercici d’aquilhi drechs son disciplinats dal reglament.

  1. Pòl complir d’encharjas sus dirècta atribucion dal Séndic en de matèrias que revesten una particulara importança per l’activitat de l’ent a livèl collaboratiu e sensa importança exteriora.

  1. Lhi Conselhiers, lo Séndic e lhi Assessors dependents, públics e privats pòlon pas èsser subjécts dins lor pòst de trabalh, senon per consens exprimut, a transferiment durant l’exercici dal mandat.

Art.19

COMISSIONS

  1. Lo Conselh Comunal pòl instituïr a son dedins de comissions permanentas, temporàneas o especialas.

  1. Lo reglament disciplina lor numre, las matèrias de competença, lo foncionament e lor composicion dins lo respèct dal critèri proporcional, ne’n preveient la presidença per lhi representants de l’oposicion, se presenta en Conselh, per aquelas abo de foncions de garancia e de contròl.

  1. Las comissions pòlon envitar a partecipar a si trabalhs lo Séndic, d’Assessors, d’organismes associatius, de foncionaris, de representants de fòrças socialas, políticas e econòmicas e de citadins abo de particularas qualitats de professionalitat e d’experiença administrativa per l’exam d’arguments específics.

  1. Las sesilhas d’las comissions son públicas, gavat lhi cas prevists dal reglament.

Art. 20

GROPS CONSILIARS

  1. Lhi conselhiers pòlon formar de grops, second çò qu’es previst dins lo reglament, ne’n donant comunicacion, d’en premier abo l’indicacion dal relatiu cap-grop, al Secretari Comunal. Se aquela facultat ven pas exercitaa o dins lhi retards de designacion, lhi caps-grop identificats enti conselhiers, ren membres d’la Jonta, que aien reportat lo major numre de vots per chasque lista.

  1. Lhi grops consiliars pòlon se valer di oficis e d’las estructuras de l’ent per lo debanament de lor activitat a nòrma de reglament.

  1. Lo reglament pòl preveire l’institucion d’la conferença di caps-grop consiliars e las relativas atribcions e foncions.

CAP II – LA JONTA COMUNALA

Art. 21

JONTA COMUNALA

  1. La Jonta es l’organ de govèrn d’la Comuna.

  1. Emprenh son activitat di principis de collegialitat, d’la transparença e dal bòn foncionament.

  1. Adòpta tuchi lhi acts concrets e adapts a rejónher lhi objectius e las finalitats de l’Institucion dins lo quadre d’las orientacions generalas e en actuacion di acts fondamentals aprovats dal Conselh Comunal.

  1. Exàmina collegialament lhi arguments da propausar al Conselh Comunal.

Art. 22

ELECCION – LINHAS PROGRAMÀTICAS – MOCION DE DESFIANÇA

  1. Lo Séndic nòmina lhi membres d’la Jonta, entre lhi quals lo Vice-Séndic, entre las personas elejuas dins lo Conselh e ne’n dona comunicacion al mesme conselh dins la premiera sesilha sucessiva a l’eleccion ensem a las linhas programàticas relativas a las accions e ai projècts da realizar lòng dal mandat, definias abo la mesma Jonta.

Dins las mesma sesilha lo Conselh exàmina aquel programa, transmés ai Conselhiers abo dètz jorns d’avança, e sus aquel se pronóncia abo una votacion dubèrta nominala. Lo Conselh definís e íntegra anualment las linhas programàticas abo l’aprovacion d’la relacion revisionala e programàtica, dal bilanç preventiu e dal bilanç pluriennal que dins l’act deliberatiu deurèn èsser declarats coerent abo las linhas dichas denant, abo una motivacion adeqüaa d’las eventualas deviacions.

La verificacion da part dal Conselh de l’actuacion dal programa aven dins lo mes de setembre de tuchi lhi ans ensem a l’acertament que rèsten lhi equilibris generals dal bilanç previst da l’art. 193 dal T.U. 267/2000.

  1. La nòmina d’la Jonta deu èsser efectuaa dins dètz jorns da l’installacion, o ben de l’escadença di membre da l’encharja precedenta.

  1. La duraa en charja, las causas d’inelegibilitat e incompatibilitat, la posicion jurídica, lo status di membres, l’organ e lhi instituts d’la decadença e d’la revocacion son disciplinats da la lei.

  1. Lo Séndic e la Jonta quiton la charja en cas d’aprovacion d’una mocion de desfiança votaa per apèl nominal d’la majorança absoluta di membres dal Conselh.

La mocion de desfiança dèu èsser motivaa e soscricha da almenc dui quints di Conselhiers assignats, sensa comptar pr’aquò lo Séndic, e ven butaa en discussion ren denant de 10 jorns e ren delai de 30 jorns da sa presentacion.

Se la motivacion ven aprovaa, se procèd a la dissolucion dal Conselh e a la nòmina d’un Comissari ai sens de l’art. 141 dal D.L.vo 18.08.2005 n. 267.

  1. La mocion vai presentaa al Secretari Comunal per que ne’n dispause l’aquisicion immediaa al protocòl general de l’ent, en mai que la contestuala e formala comunicacion al Séndic e a lhi Assessors. D’aquel moment decorron lhi tèrmes dont al quart còmma.

Art. 23

COMPOSICION

  1. La Jonta Comunala es compausaa al Séndic que la presedís e da un numre ren superior a quatre d’Assessor, inclús lo Vice-Séndic.

  1. En cas d’empediment o absença dal Séndic, presidís las reünion d’la Jonta lo Vice-Séndic.

  1. Un membre d’la Jonta Comunala en derogacion an aquò establit da l’art. 22 còmma 1 dal present Estatut pòl èsser nominat decò entre lhi citadins ren fasents part dal Conselh que aien lhi requesits de candidabilitat, compatibilitat e elegibilitat a la charja de Conselhier, en mai que de qualitats reconoissuas de professionalitat e d’experiença administrativa.

  1. Pòl pas en tot cas èsser chausit a far part d’la Jonta Comunala coma Assessor extra consiliar lo candidat ren elejut a las darrieras eleccions per lo renovament dal Conselh Comunal.

  1. La presença de l’Assessor dont al precedent còmma 3 modífica pas lo numre di Assessors que formon la Jonta, dont al còmma 1.

  1. L’Assessor extra-consiliar pòl pas èsser delegat dal Séndic a recurbir la charja de Vice-Séndic.

  1. L’Assessor extra-consiliar es equipat dins las foncions pròprias e delegaas dal Séndic a tuchi lhi efècts a lhi Assessors d’extraccion consiliara: partécipa a las sesilhas d’la Jonta Comunala abo tuchi lhi drechs comprés aquel de vot, que aparten a tuchi lhi Assesors; pòl partecipar a las sesilhas dal Conselh Comunal, mas sensa drech de vot.

  1. Lhi membres d’la Jonta Comunala competents en matèria d’urbanística, d’edilícia e de trabalhs públics devon s’absténer da l’exercitar d’activitats professionalas en matèria d’edilícia privaa e pública dins lo territòri comunal administrat da ilhs.

Art. 24

VICE-SÉNDIC, DÉLEGAS ASSESSORILAS

  1. Lo Více-Séndic es l’assessor que receu dal Séndic la délega generala per l’exercici de totas las foncion en cas d’absença o d’empediment.

  1. Lo Více-Séndic ven designat dal Séndic ental provediment de nòmina d’la Jonta Comunala, coma indicat da lart. 22 còmma 1 dal present Estatut.

  1. bis. Lo Vice-Séndic remplaça lo Séndic en cas d’absença o d’empediment temporàneu e en cas de suspension da l’exercici d’la foncion adoptaa ai sens d’lart 59 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

2 tèrç. Lo Séndic pòl donar de délegas decò a l’Assessor ren designat Vice-Séndic.

  1. Lhi Assessors exèrciton las foncions lor atribuïas second las délegas recebuas dal Séndic, decò en cas d’una sia absença o d’empediment.

  1. Las délegas donaas al Vice-Séndic e a l’Assesor devon èsser comunicaas al Conselh e a lhi organs prevists da la lei.

Art. 25

FONCIONAMENT D’LA JONTA

  1. L’activitat d’la Jonta Comunala es collegiala, bèla se rèston las atribucions e las responsabilitats de chasque Assessor.

  1. La Jonta es convocaa e presidia dal Séndic, qu’establís l’òrde dal jorn, tengut còmpte di arguments propausats da chasque Assessor.

  1. La jonta delíbera abo l’intervencion d’la meitat pus un di mèmbres en charja e a majorança absoluta di vots.

  1. A las sesilhas d’la Jonta pòl partecipar, sensa drech de vot, lo revisor dal còmpte.

  1. Las sesilhas d’la Jonta de nòrma son pas públicas, gavat una decision diferenta d’la Jonta.

  1. Las votacions se tenon abo un vot dubèrt. En cas de paritat de vots preval aquel dal Séndic o de qui per el presidís las sesilhas.

6 bis. Las deliberacions d’la Jonta devon èsser soscrichas dal Séndic, o da qui per el presidís la sesilha, e dal Secretari Comunal.

7. Abo un especial reglament, polerèn èsser encà definits lo foncionament d’la Jonta, las modalitats de convocacion e de formacion de l’òrdre dal jorn, d’iniciativa, de consenha di acts e de votacion.

Art. 26

ATRIBUCIONS

  1. A la Jonta Comunala compet l’adopcion de tuchi lhi acts d’administracion, gestion e de contengut general o a auta discrecionalitat, en mai que de tuchi lhi acts que per lor naura devon èsser adoptats da un organ collegial e rintron pas dins la competença exclusiva dal Conselh. Collàbora abo lo Séndic dins l’actuacion d’las orientacions generalas dal Conselh.

  1. La Jonta exèrcita las foncions de sa competença abo de provedimens deliberatius generals abo lhi quals s’índica la mira e lhi objectius perseguits, lhi moiens idòneus e lhi critèris ai quals deurèn s’aténer lhi autri oficis dins l’exercici de lors competenças gestionalas e executivas lor atribuïas da la lei e da l’Estatut;

  1. La Jonta, en particular, dins l’exercici d’atribucions de govèrn:

a) propausa al Conselh lhi reglaments e adòpta aquilhi sus ordinament di oficis e di servicis dins lo respèct di critèris generals establits dal Conselh;

b) adòpta anualment lo programa triennal e l’elenc anual di trabalhs públics da propausar a l’aprovacion definitiva dal Conselh; apròva lhi documents preliminars e lhi projècts de chasque òbra, lhi programas executius e lhi dessenhs actuatius di programas que rintren pas entre las competenças dal Conselh e que sien pas atribuïts per Lei o Estatut ai dirigents;

c) elàbora de linhas d’orientacion e prepara de dessenhs e de propòstas de provediments da sométer a lhi organs de partecipacion;

d) assum d’activitats d’iniciativa, d’impulsion, de proposicion e de racòrd abo lhi organs de partecipacion;

e) elàbora e propausa al Conselh de critèris per l’institucion di tributs e aprova anualment la determinacion e variacion di relatius percentatges e tarífas;

f) pren de provediments en matèria de viabilitat e de disciplina dal tràfic lhi atribuïts dal Còde d’la Via (D.L.vo 30.4.1992 n. 285);

g) definís e apròva la programacion anuala e triennala dal personal dependent;

h) apròva, ai sens dal reglament e di acòrdis decentrats, lhi paramètres, lhi standards e las charjas foncionalas de trabalh per valutar la productivitat de l’aparat e lhi consequets plans ocupacionals apres aver sentut lo Secretari Comunal

i) identífica lhi enstruments e las metodologias adeqüaas a garantir la concreta efectuacion d’las tipologias di contròl interors dont a l’art. 147 dal D.L.vo 267/2000; instituís decò abo una convencion lhi oficis e lhi núcleus ai quals confiar l’efectuacion d’aquilhi contròls;

l) apròva lhi acòrdis de contractacion decentraa e autoriza lo President d’la delegacion tractanta de part pública a la soscripcion di contracts collectius decentrats integratius di CCNL dal personal, en determinant e en constituents preventivament las ressorsas necessàrias per las relativas políticas de desvolopament e productivitat;

m) definís abo un provediment motivat l’eventual emolument omnicomprensiu da erogar al personal assumut a lhi oficis de supòrt a lhi organs de direccion política ai sens de l’art. 90 còmmas 2 e 3 dal D.L.vo 267/2000 en mai que lhi enventuals contracts de drech públic da estipular per las encharjas dirigencialas o d’auta especialisacion dont a l’art. 110 dal D.L.vo 267/2000;

n) se pronóncia abo un siu act deliberatiu respèct a l’eventuala nòmina da part dal Séndic dal Director General dont a l’art. 108 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267 a travèrs una convencion abo las autras Comunas dont las populacions somaas consenton de rejónher lo límit de lei de 15.000 abitants, o al conferiment d’las susdichas relativas foncions al Secretari Comunal;

o) dispausa l’acceptacion o lo refús d’laissas o donacions que compòrten pas de charjas de natura financiària pluriennalas;

p) autoriza lo Séndic a istar en judici coma actor o partecipant e apròva de transaccions; pren de decisions sus las accions judicialas de l’Organisme e la relativa atribucion d’encharja a de legals de confiança de l’administracion;

q) fixa la data de convocacion di comicis per lhi referendum consultius e constituís l’ofici comunal per las eleccions, al qual es remés l’acertament d’la regularitat dal procediment;

r) exèrcita, après la determinacion di costs e l’identificacion di moiens, de foncions delegaas da la Província, la Region e l’Estat se ren expressament atribuïas da la lei ae da l’Estatut a l’autre organ;

s) referís anualment al Conselh sus sas activitats e sus l’actuacion di programas e complís d’activitats positivas e d’impulsion vèrs lo mesme;

t) fòrmula las previsions de bilanç, lhi programas e las orientacions generalas da sométer al Conselh, apròva l’esquèma de bilança preventiu, lhi plans executius de gestion e la relacion finala al còmpte consuntiu;

u) definís las indemnitats de foncions que apartenon al Séndic e a lhi Assessors ai sens de l’art. 82 dal D.L.vo 267/2000 e di relatius Decrets Ministerials d’actuacion;

v) pren lhi provediments lhi atribuïts da la lei en matèria d’expropriacion e d’ocupacions apropriativas;

z) concèd de contributs extraordinaris per de rasons sòcio-econòmicas e d’assistença e concèd lo patrocini a d’iniciativas e de manifestacions culturalas e esportivas.

  1. La Jonta, de mai, dins l’exercici d’atribucions organizatòrias, pòl pilhar de provediments abo un contengut de simpla orientacion sustot en matèria de:

a) controvèrsias de competenças foncionalas que naissen entre lhi organs gestionals de l’organisme;

b) identificacion di responsables d’las posicions organizativas di servicis e di oficis da nominar e revocar da part dal Séndic entre lhi dependent de l’ent en recorrent, en cas d’absença de professionalitats adeqüaas al dedins, a de formas d’acòrdi convencionalas abo d’autri ent ai sens de l’art. 30 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, a de contracts a temp determinat dins las formas establias da l’art. 110 dal mesme D.Lvo, o a l’afidament parcial d’aquela responsabitat al Secretari Comunal; se rescòntra en concret la mancança absolutament ren remediabla de figuras professionalas idòneas entre lhi dependents, pòl motivatament confiar en via excepcionala e temporànea a de siei membres la responsabilitat de qualqui servicis dins lo tèrme ren superior ai 30 jorns da la susdicha carença transitòria acertaa de personal;

c) definicion d’la graduacion de l’indemnitat de posicion da correspònder ai responsables d’las posicions organizativas di oficis e diservicis dins second las disponibilitats de bilanç e en tenent còmpte d’las disposicions reglamentaras en vigor;

d) identificacion di técnics extèrns da nominar da part dal Séndic dins las Comissions per las seleccions públicas e reservaas;

e) proposicion di critèris generals e específics per la concession da part di responsables di servicis competents de subvencions, contributs, sussidis e vantatges econòmics de qual se sie genre a d’ents e de personas;

f) critèris d’afidament abo de “encharjas fiduciàrias” d’encharjas e de consulenças professionalas a d’extèrns.

  1. La Jonta Comunala, ai sens de l’art. 53 còmma 23 d’la lei 23 .12.2000 n. 388 e en derogacion a l’art. 107 dal D.L.vo 267 /2000, ental cas que rescòntre e demostre la mancança irrimediabla dins lo personal de figuras professionalas idòneas a decò afin d’obtenir un conteniment dal cost de l’ent en evitant lo recors a d’encharjas extèrnas a contract d’aut cost, pòl adoptar de disposicions regulmentaras organizativas que preveen l’atribucion a de siei membres de responsabilitats d’ofici e servicis e dal relatiu poguer d’adopcion d’acts decò de natura técnica gestionala. Lo conteniment di costs deu èsser documentaat chasque an abo un’especiala deliberacion d’la Jonta durant l’aprovacion dal bilanç de prevision.

  1. CAP III – LO SÉNDIC

Art. 27

SÉNDIC

  1. Lo Séndic es lo cap dal govèrn local e en aquela vesta exèrcita de foncions de representança, de presidença, de sobrentendença e de responsable de l’administracion.

  1. A la competença e lhi poguers d’orientacion, de vigilança e de contròl de l’activitat di Assessors e d’las estructuras gestionalas – executivas.

  1. La lei disciplina las modalitats per l’eleccion, i cas d’incompatibilitat e d’inelegibilitat e d’inelegibilitat a l’ofici de Séndic, son status e las causas de cessacion da la charja.

  1. Al Séndic, en mai que las competenças de lei, son assignaas dal present Estatut e dai reglaments d’atribucions en tant que organ d’administracion, de vigilança e de poguers d’auto-organizacion d’las competença liaas a l’ofici.

  1. Lo Séndic, o qui lo remplaça, exèrcita las foncions d’Oficial de Govèrn, enti cas prevists da la lei e precisats da l’art. 54 dal D.L.vo 267/2000, en adoptant se necessaris lhi provediments contingibles e urgents dont al successiu art. 71.

  1. Lo Séndic prèsta denant al Conselh, dins la sesilha d’installacion, lo jurament d’observar lealament la Costitucion Italiana.

Art. 28

ATRIBUCIONS D’ADMINISTRACION

  1. Lo Séndic:

a) a la representança generala de l’ent, compresa la representança judiciala;

b) a la direccion unitària e lo coordinament de l’activitat política e administrativa d’la Comuna; sobrentend al foncionament di oficis e servicis e a l’execucion di acts; nòmina lo secretari Comunal en lo cernent entre lhi inscrichs a l’albo dont a l’art. 98 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, lhi responsables di oficis e servicis e, après la deliberacion d’la Jonta Comunala, lo Director Generl convencionat abo d’autras Comunas ai sens de l’art. 108 còmma 3 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, o ne’n conferís las relativas foncions al Secretari Comunal; révoca, aprés la deliberacion d’la Jonta, lo Director General e, per violacion di devers d’ofici, lo Secretari Comunal.

c) coórdina e estímula l’activitat d’la Jonta e de chasque assessor;

d) dona de directivas al Secretari Comunal, al director general e ai responsables di oficis e di servicis en òrdre a las orientacion foncionalas e de vigilança sus l’entiera gestion administrativa de tuchi lhi oficis e servicis;

e) a la facultat de délega;

f) promòu e pren d’iniciativas per sarrar d’acòrdis de programa abo tuchi lhi subjècts públics prevists da la lei apres aver sentut, se necessari, lo Conselh Comunal;

g) concòrda abo la Jonta o lhi Assessors interessats las declaracions e las presas de posicion públicas que interesson l’ent;

h) pòl sarrar d’acòrdis abo lhi subjècts interessats per determinar lo contengut discreccional dal provediment final:

i) cònvoca lhi comicis per lhi referendum consultius;

l) sebrentend al compliment d’las foncions estatalas e regionalas atribuïas o delegaas a la Comuna;

m) atribuís e definís après una deliberacion motivaa d’la Jonta, se necessari, las encharjas extèrnas dirigencialas o d’auta professionalitat dont a l’art. 110 dal D.L.vo 267/2000;

n) adòpta lhi provediments concernents lo personal pas da la lei e dal reglament a las atribucions di responsables di servicis e dal Secretari Comunal;

o) coórdina, dis lo quadre d’las orientacions exprimuas dal Conselh Comunal e di critèris eventualament indicats da la Region, lhi oraris di exercicis comercials, di exercicis públics e di servicis públics e, d’acòrdi abo lhi responsables competents sal territòri, lhi oraris de dubertura al públic di oficis periférics d’las administracions públicas per tal d’armonizar la pràctica di servicis abo las exigenças complexivas e generalas de lhi utents;

p) prové, sus la basa d’las orientacions establias dal Conselh a la nòmina, a la designacion e a la revocacion di representants d’la Comuna en cò d’ents, d’empresas e d’institucions quora la lei resèrve pas aquelas competenças al Conselh Comunal;

q) estípula coma legal representant de l’ent de convencions e d’acòrdi abo d’autri ents públics;

r) autoriza lo Secretari Comunal a trabalhar remunerat, enfòra de l’orari de trabalh, dins d’ents públics d’Assistença e beneficença o d’autri ents públics locals.

s) nòmina lhi messos notificaires entre lo personal d’la Comuna;

t) representa la Comuna en judici.

  1. Lo Séndic es decò competent en matèria d’informacion al públic sus de situacions de perilh per de calamitats naturalas, en proveient an aquò atribuït denant lo Prefèct da l’art. Dal D.P.R. 6.2.1981 N. 66.

Art. 29

ATRIBUCIONS DE VIGILANÇA

  1. Lo Séndic:

a) aquisís directament dins tuchi lhi oficis e servicis d’informacions e d’acts decò reservats.

b) promòu directament o en se valent dal núcleu de valutacion o dal Secretari Comunal d’enquèstas e de verificacions administrativas sus l’entiera activitats d’la Comuna;

c) complís lhi acts conservatius di drechs d’la Comuna;

d) collàbora abo lo revisor di còmptes d’la Comuna per definir las modalitats d’exercici de sas foncions vèrs las institucions;

e) promòu e pren d’iniciativas tenduas a assegurar que lhi oficis, lhi servicis, las empresas especialas, las institucions e las societats apartenentas a la Comuna menen lors activitats second lhi objectius indicats dal Conselh en coerença abo las orientacions actuativas exprimuas da la Jonta;

f) en analogia abo çò qu’es previst da l’art. 14 còmma 3 dal D.L.vo 30-03-01 n. 165, a lo poguer d’anullament per de motius de legitimitat d’las determinacions o d’autri acts promulgats dai responsables di oficis e di servicis;

g) adòpta, coma representants d’la Comunitat Locala, d’ordinanças contingiblas e urgentas en cas d’emergenças sanitàrias o d’igièna pública a caràcter exclusivament locala;

h) adòpta tuchi lhi autri provediments lhi atribuïts da la lei en qualitat d’Autoritat Ssanitària e de Pública Seguressa locala.

Art. 30

ATRIBUCIONS DE ORGANIZACION

  1. Lo Séndic:

a) establís lhi arguments a l’òrdre dal jorn d’las sesilhas e dispausa la convocacion dal Conselh Comunal e lo presidís ai sens dal reglament. Quora la demanda es formulaa da 1/5 di conselhiers prové a la convocacion en inserent a l’òrdre dal jorn de questions demandaas.

b)cònvoca e presidís la conferença di caps-grop consiliars, second la disciplina reglamentara.

c) exèrcita lhi poguers de policia dins las adunanças consiliaras e dins lhi ents públics de partecipacion populara dal Séndic presidias, enti límits prevists da las leis;

d) propausa d’arguments da tractar e dispausa abo un avís informal la convocacion d’la Jonta e la presidís.

e) a lo poguer de délega generala o parciala de sas competenças e atribucions a un o mai assessors.

f) délega la soscricion d’acts específics particulars que rintron pas dins las atribucions delegaas a d’Assessors al Secretari Comunal;

g) receu las interrogacionse las mocion da sométer al Conselh o a lhi Assessors competents tenguts abo El mesme a respònder dins 30 jorns;

h) pòl conferir d’encharjas de collaboracion decò ai Conselhiers Comunals. Aquelas encharjas pòlon pas configurar-se en degun cas coma délega de foncions. Ihs prenon una natura estrechament collaborativa e en consulença vèrs lo Séndic. Las encharjas devon restar dins de límits restrech a un específic argument, son limitats dins lo temp e sensa importança exteriora.

TÍTOL II

ORDINAMENT ADMINISTRATIU

Art. 31

PRINCIPIS E CRITÈRIS DIRECTIUS

  1. La Comuna inspira son activitat administrativa a de principi de democracia, partecipacion, decentrament e separacion entre lhi devers d’orientacion e de contròl, de competença di organs electius, e lhi devers de gestion administrativa técnica e comptabla, de competença dal Secretari Comunal, al Director general e ai respinsables di oficis e di servicis.

  1. Pren coma caràcters essencials de son organizacion lhi critèris de l’autonomia, d’la foncionalitat e economicitat de gestion, second de principis de professionalitat e responsabilitat.

  1. La subdivision orgànica d’las foncions en d’esfèras d’activitat, semblas o acorpaas, tot en restant l’exigença se salvagardar l’omogeneïtat d’las activitats, constituís l’objectiu da perseguir per menar a un union entre l’orientacion política e l’activitat burocràtica, en foncion d’una majora capacitat sia de caràcter programatòri que de gestion, en garantent totun las finalitats e lhi objectius delineats dai contracts collectius de trabalh en matèria d’organizacion.

L’organizacion d’las foncions deu perseguir lo principi dal sobrament d’la separacion rígida d’las competenças dins la division dal trabalh en maniera d’assegurar la flexibilitat d’las estructuras e dal personal.

  1. L’organizacion comunala se repartís en àreas e sectors a la tèsta di quals son butaas en charja las pus autas qualíficas apicalas consentias da l’Ent second la tipologia vigenta.

  1. L’àrea foncionala es estructuraa en sectors, oficis e servicis second l’especial reglament.

Art. 32

PERSONAL

  1. Lhi dependents d’la Comuna son enquadrats dins un ròtle orgànic, deliberat da la Jonta Comunla dins la programacion triennala dal besonh de personal e d’las orientacions generals aprovaas dal Conselh.

  1. Lo reglament d’organizacion di oficis e servicis, dins lo respèct di principis generals delineats dal Conselh, disciplina en tot cas precisament:

a) lo ròtle orgànic dal personal;

b) las proceduras per l’assompcion dal personal;

c) l’organizacion di oficis e di servicis;

d) l’estat jurídic e lo tractament econòmic dal personal, en conformitat abo lhi acòrdis collectius nacionals de trabalh;

e) l’atribucion al Secretari Comunal e ai responsables de sectors foncionals de responsabilitats gestionalas per l’actuacion di objectius fixats da lhi organs comunals;

f) las modalitats de foncionament d’la Comission de disciplina;

g) las modalitats per lo conferiment d’las collaboracions extèrnas d’auta expecializacion dont a l’art. 110 dal D.L.vo 267/2000 e per la constitucion d’oficis de supòrt a lhi organs de direccion política dont a l’art. 90 dal D.L.vo 267/2000;

h) las unitats organizativas responsablas d’las istructòrias procedimentalas e lhi responsables dal procediment.

  1. Per lo personal di ents locals e per lhi Administrators s’obsèrvon las disposicions en vigor en matèria de responsabilitat di emplegats civils de l’Estat rementaas a l’article 93 dal D.L.vo 267/2000. Lhi dependents ai quals es atribuïa la responsabilitat d’las posicions organizativas d’àrea e di servicis respòndon en via administrativa e comptabla di avís exprimuts ai sens de l’art. 49 còmma 1 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

Lhi mesmes en mai d’aquò son responsables di acts e d’las proceduras actuativas d’las deliberacions e determinacions liaas al servici dal qual son encharjats.

  1. La Comuna promòu la formacion e l’ajornament professional de son personal.

  1. La Comuna garantís l’efectiu exercici di drechs sindacals de son personal.

  1. La Comuna per la notificacion di siei acts se val d’un o mai de messos comunals. La nòmina de messo es conferia a de dependents de l’ent abo un provediment dal Séndic.

Lhi messos pòlon notificar d’acts dins l’interès d’autras Administracions públicas que

ne’n facen demanda a la Comuna.

Art. 33

LO SECRETARI COMUNAL E LO DIRECTOR GENERAL

  1. Lo Secretari Comunal es un dirigent o foncionari públic dependent da un’especiala Agencia

abo una personalitat jurídica de drech públic e inscrich a l’albo dont a l’art. 98 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

  1. La lei de l’Estat règla l’entiera matèria relativa al Secretari Comunal.

  1. Lo Secretari complís de devers de collaboracion e de foncions d’assistença jurídico-administrativa vèrs lhi organs de l’ofici en òrdre a la conformitat de l’accion administrativa abo las leis, l’estatut e lhi reglaments. Lo Séndic, ente recorre a la facultat prevista dal còmma 1 de l’art. 108 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, ensem al provediment de nòmina dal director general, second l’ordinament de l’ent dins lo respèct di lors ròtles distinguits e autònoms, disciplina lhi rapòrts entre lo Secretari e lo Director General. Lo Secretari sobrentend a la realizacion d’las foncions di dirigents e ne’n coórdina l’activitat, gavat quora ai sens e per lhi efècts dal còmma 1 dal citat l’art. 108 dal D.L.vo 267/2000 lo Séndic aie nominat lo Director General.

  1. Lo Secretari, dins lo quadre de sas competenças, provee autonomament. En particular es de competença dal Secretari Comunal, dins lo respèct dal ròtle e d’las foncions eventualament atribuïas al Director General:

a) proveire a l’istructòria e a las proceduras actuativas d’las deliberacions;

b) curar l’actuacion di provediments;

c) ental cas que la Comuna, en dependença de l’enquadrament foncional dal personal a la nòrma di acòrdis nacionals de trabalh e second la classa d’apartenença, aie pas entre son personal lo foncionari o lhi foncionaris responsables di servicis, dona son avís dessot lo profil d’la regularitat técnica e comptabla en relacion a sas competenças;

d) partecipar abo de foncions consultivas, referentas e d’assistença a las foncions dal Conselh Comunal e d’la Jonta e ne’n curar la verbalizacion;

e) presidir las Comissions concors per l’assompcion dal personal quora manque dins l’orgànic d’la Comuna una figura directiva de livèl idòneu totun ren inferior a la posicion economica D3;

f) redíger tuchi lhi contracts ente l’Administracion Comunala es part e autentificar las escrituras privas e d’acts unilaterals dins l’interès de l’ent;

g) propausar de provediments per l’amelhorament de l’eficiença e d’la foncionalitat di oficis e di servicis;

h) emanar d’instruccions, de directivas e d’òrdres de servici ai responsàbles di sectors, di servicis e di oficis, tot en restant la competença e la responsabilitat d’aquesti dins la chausia d’las accions per l’actuacion d’las disposicions;

i) coordinar l’activitat entre lhi organs polítics e l’estructura burocràtica;

4 bis. Lo Secretari en mai:

a) recèu dai Conselhiers las demandas de transmission d’las deliberacions d’la Jonta subjèctas al contròl eventual e efèctua aquel contròl en absença de nòmina dal Defensor Cívic;

b) presidís l’ofici comunal per las eleccions en ocasion d’las consultacions popularas e de referendum;

c) recèu l’act de dimissions dal Séndic e di Conselhiers e la mocion de desfiança;

d) avia la procedura de comissariament en cas de mancaa aprovacion ins lhi tèrmes de lei dal bilanç de prevision e di provediments de salvagarda di equilibris de bilanç denant l’emersion d’un desavanç d’administracion o gestion de débits fòra dal bilanç.

  1. Lo Director General nominat, al defòra d’la dotacion orgànica e abo un contract a temp determinat dins la formas e lhi critèris prevists dal precedent art. 28 còmma 1 letra b) e dal reglament comunal d’organizacion di oficis e di servicis, prové a actuar las dralhas e lhi objectius establits da lhi organs de govèrn de l’Ofici, second las directivas donaas dal Séndic, e sobrentend a la gestion de l’ent en perseguent de livèls optimals d’eficaça e d’eficiença en complent lhi devers prevists. Dal citat art. 108 dal D.L.vo 267/2000; an aquel respondon dins l’exercici d’las foncions lor assignaas lhi dirigents e lhi responsables di oficis e di servicis de l’ent a excepcion dal Secretari Comunal.

  1. Es dal Secretari e al Director General tota autra competença lor atribuïa da la lei, dal present Estatut o dai reglaments o conferia dal Séndic, compresa l’adopcion di acts de caràcter gestional que an un’importança exteriora.

Art. 34

RESPONSABILITAT DAL SECRETARI COMUNAL

  1. Lo Secretari Comunal e lhi responsables di oficis e di servicis respòndon en via administrativa e comptabla d’las opinions exprimuas ai sens de l’art. 49 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267 sus las deliberacions di organs collegials de l’ent e dal vist de regularitat comptabla exprimut ai sens de l’art. 151 còmma 4.

  1. Lo Secretari Comunal es responsable, en relacion a lhi objectius de l’ent, de l’onestat administrativa d’la gestion.

Art. 35

ENCHARJAS DE COLLABORACION EXTÈRNA - ESPONSORIZACION

  1. Per d’objectius e de programas determinats lo Reglament pòl preveire de collaboracions extèrnas a aut contengut de professionalitat da estipular abo una convencion a tèrme.

  1. Per favorir una melhora qualitat di servicis prestats, aumentar lo debanament d’activitats foncionalas a l’organizacion e la manutencion dal territòri e a sa salvagarda e promòure las vocacions productivas e la tutèla d’las produccions agroalimentaras localas, la Comuna pòl estipular de contracts d’esponsorizacion, d’acòrdis de collaboracion e de convencions abo de subjècts públics o privats e de empresaris agrícols solets o associats en conformitat abo aquò dispausat da l’art. 119 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267 e da lhi art. 14 e 15 dal D.L.vo 18.05.2001 n. 228.

CAP II – LHI SERVICIS

Art. 36

SERVICIS PÚBLICS LOCALS

  1. Lhi servicis públics que pòl exercitar la Comuna, adreçats a la produccion de bens e d’activitats per la realizacion de miras socialas e la promocion dal desvolopament econòmic e civil d’la Comunitat locala, pòlon èsser resevats en via exclusiva a l’Administracion o practicats en concurrença abo d’autri subjècts públics o privats.

  1. Lhi servicis reservats en via exclusiva son establits da la lei.

  1. La gestion di servicis pòl avenir dins las formas seguentas:

a) en economia, quora per las dimensions modèstas o per las características dal servici sie pas oportun constituïr un ent o un’empresa;

b) en concession a tèrç, quora sussiston de rasons técnicas, econòmicas e d’oportunitat sociala;

c) aboun’empresa especiala, per la gestion de mai de servicis d’importança econòmica empresariala;

d) abo un’institucion, per l’exercici di servicis socials sensa importança empresariala;

e) abo de societats per accions o a responsabilitat limitaa a prevalent capital públic local constituïas o partecipaas da l’ent titolar dal servici públic, quora sie oportuna, en relacion a la natura o a la zòna territoriala dal servici, la partecipacion de mai de subjècts públics o privats;

f) abo de societats per accions sensa l’obligacion d’la proprietat pública majoritària a nòrma de l’art. 116 dal D.L.vo 267/2000.

  1. L’exercici d’las foncions e di servicis d’la Comuna pòl èsser realizat en forma associaa o abo una délega a la Comunitat Montana quora la dimension comunala consente pas de realizar una gestion optimala e eficienta abo un esgard particular a las disposicions dictaas en matèria da la Lei 31.1.1994 n. 97 e dal cap V dal D.L.vo 267/2000.

  1. Dins l’exercici di servicis públics la Comuna pòl se valer d’la collaboracion d’organizacions de volontariat e de l’associacionisme.

  1. Lhi provediments deliberatiu que organizon e adòpton lhi servicis públics, dins las formas previstas a las letras c), d), e), f) dal còmma 3, devon èsser acompagnats da una relacion dal revisor dal còmpte que illustra lhi aspècts econòmics-financiaris d’la propòsta.

Art. 37

GESTION DI SERVICIS EN ECONOMIA

  1. L’organizacion e l’exercici di servicis en economia son disciplinaas da un especial

reglament.

Art. 38

EMPRESA ESPECIALA E INSTITUCION

  1. Ental cas que l’Admnistracion comunala decide de se valer, er la gestion di servicis públics, d’las formas relativas a l’empresa especiala o a l’institucion, previstas da l’art. 1154. Dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, procederè dins la maniera seguenta:

a) l’ordinament e lo foncionament d’las empresa especialas son disciplinats da un pròpri Estatut aprovat dal Conselh Comunal e dai reglaments d’empresa adoptats dal Conselh d’Administracion; l’ordinament e lo foncionament d’las Institucions son disciplinats dal present Estatut e dai Reglaments Comunals;

b) lo Conselh d’Administracion d’las empresas especiala o de l’Institucion ven nominat, dins las manieras e lhi tèrmes prevists da l’art.28 còmma 1 letra p) dal present Estatut, entre las personas en defòra al Conselh e d’la Jonta Comunala en charja que ren masque aien lhi requesits per la candidabilitat, elegibilitat o la compatibilitat a la charja de Conselhier, mas presenten de qualitats de professionalitat e de provaas capacitats administrativas, sus la basa d’un ducument que mostre lo programa e lhi objectius da rejónher dai respectius ents.

c) lo President de tuchi dui lhi ents es nominat a son dedins dai respectius Conselhs d’administracion;

d) dins las mesmas formas dont a la precedenta letra b) se prové, sus propòsta dal Conselh d’Administracion, a la nòmina dal Director de l’empresa especiala e de l’Institucion entre lhi citadins que possèdon d’idòneas e específicas qualitats de professionalitat e de capacitats administrativas e gestionalas; aquelas qualitats deurèn èsser atestaas abo la produccion d’una idònea documentacion, coma es disciplinat dai reglaments;

e) lo Director de l’Institucion pòl èsser un foncionari dependent da la mesma;

f) lhi administrators de l’empresa especiala e de l’Institucion, dins las manieras previstas da l’art; 28 còmma letra p) dal present Estatut, pòlon èsser revocats per comportament contrari a la lei e per de causas acertaase motivaas prejudiciablas a lhi interès d’la Comuna e di ents mesmes, sus propòsta dal Séndic, sus iniciativa d’la Jonta o sus demanda d’un tèrç di Conselhiers assignats;

g) l’entier Conselh d’Administracion e lo director de l’empresa especiala o de l’Institucion quiton la charja en cas en cas d’aprovacion d’una mocion de desfiança exprimua dins las formas dont a l’art. 52 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267;

h) Ental cas que lo Director de l’Institucion sie un foncionari dependent d’la mesma, la mocion de desfiança dont al precedent còmma pòl pas comportar la resolucion dal rapòrt de trabalh, qu’es exclusivament disciplinat da la Lei.

Art. 38 BIS

SOCIETATS PER ACCIONS O A RESPONSABILITAT LIMITAA

  1. Lo Conselh Comunal pòl aprovar la partecipacion de l’ent a de societats per accions o a responsabilitat limitaa per la gestion di servicis públics en proveient decò a lor constitucion.

  1. L’act constitutiu, l’estatut o l’aquisicion de quòtas o d’accios devon èsser aprovats dal Conselh Comunal e deu èsser garantia en tot cas la representativitat di subjècts públics dins lhi organs d’administracions.

  1. La Comuna chausís si representants entre lhi subjècts d’específica competença técnica e professionala e consídera, en concorrent a lhi acts gestionals, lhi interès di consumators e di utents.

  1. Lhi Conselhiers Comunals pòlon pas èsser nominats enti Conselhs d’administracion d’las societats per accions o a responsabilitat limitaa.

  1. Lo Séndic o un siu delegat partécipa a l’assemblea di sòcis en representança de l’ent.

  1. Lo Conselh Comunal prové a verificar chasque an l’anament d’la societat per accions o a responsabilitat limitaa e controlar que l’interès d’la collectivitat sie ben tutelat dins l’activitat exercitaa da aquela societat.

CAP III – FORMAS COLLABORATIVAS

Art. 39

GESTION ASSOCIAA DI SERVICIS E D’LAS FONCIONS

  1. La comuna desvolopa de rapòrts abo las autras Comunas, la Província e la Comunitat Montana per promòure e recerchar las formas associativas pus apropriaas entre aquelas previstas da la lei en relacion a las activitats, ai servicis, a las foncions da exercitar e a lhi objectius da rejónher, dins las manieras, lhi tèrmes e lhi límits prevists da lhi articles 30 / 35 dal D.L.vo 267 / 2000 e da l’art. 11 d’la lei 97/1994.

Art. 40

CONVENCIONS

  1. La Comuna promòu la collaboracion, lo coordinament e l’exercici associat de foncions, decò en trobant de nòvas activitats de comun interès, o ben l’execucion e la gestion d’òbras públicas, la realizacion d’iniciativas e de programas especials e d’autri sevicis, la constitucion d’oficis comuns en privilegiant l’estipulacion d’especialas convencions abo d’autri ents dont a l’article 30 dal D.L.vo 267/2000.

  1. Las convencions contenentas lhi elements e lhi devers prevists da la lei son aprovats dal Conselh Comunal a majorança absoluta di membres.

Art. 41

CONSÒRCIS

  1. Lo Conselh Comunal, en coerença abo lhi principis estatutaris, promòu la constitucion de consòrcis entre d’ents públics prevists da l’art. 31 dal D.L.vo 267/2000 per realizar e gestir de servicis decò importants dessot lo profil econòmic o empresarial, o ben per economia d’eschala quora sie pas convenenta l’institucion de un’empresa especiala e sie pas oportun se valer d’autras formas organizativas per aquilhi servicis.

2 Pr’aquò far lo Conselh Comunal apròva a majorança absoluta di membres una convencion dont al precedent ar. 40 e l’estatut dal consòrci que devon disciplinar l’ordinament organizatiu e foncional dal nòu ent coma previst da l’art. 31 dal D.L.vo 267/2000.

Art. 42

UNION D’LAS COMUNAS

  1. En actuacion di principis dont a l’art. 9 dal present Estatut e al T.U. Nòu Ordinament di ents locals, lo conselh comunal, ente lhi aie las condicions, pòl aderir, dins las formas e abo las finalitats previstas da la lei, a la constitucion d’unions de Comunas per l’exercici d’una pluralitat de foncions e de servicis abo l’objectiu de melhorar las estructuras públicas e d’ofrir de servicis eficients a la collectivitat.

  1. La Comuna pòl propausar la trasformacion d’la Comunitat Montana en Union d’las Comunas, en prevision d’la fusion d’las Comunas que formon aquel ent, ai sens de l’art. 15 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

Art. 43

CONFERENÇA DI SERVICIS

  1. Coma previst da lhi art. 14 e segg. d’la lei 7.8.90 n. 241 la Comuna, per promòure lo coordinament de mai d’ interès públics implicats dins un procediment administratiu, duerb generalament d’especialas conferenças di servicis.

Art. 44

ACÒRDIS DE PROGRAMA

  1. La Comuna, ai sens di art. 34 dal D.L.vo 267/2000, per la definicion e activacion d’òbras, intervencions o programas d’intervencion que aien besonh de l’activacion d’un procediment complèx per lo coordinament e l’integracion d’activitats de mai de subjècts interessats, pòl promòure la conclusion d’acòrdis de programa. Per d’iniciativas particularas da realizar dins la zòna montana prenerè en exam, prioritariament, lhi acòrdis e lhi programas abo la Comunitat Montana, en concertant e en armonizant lhi respectius objectius sócio-econòmics.

  1. L’acòrdi pòl preveire decò d’eventuals procediments d’arbitrat e d’intervencions subrogadoras de defalhenças di subjècts partecipants.

  1. Lo Séndic promòu e sarra l’acòrd, fòra que lhi aie una ratificacion dal Conselh Comunal dins 30 jorns a pena de decadença ental cas que l’acòrdi compòrte una variacion de l’enstrument urbanístic.

Art. 45

PARTECIPACION E SOCIETAT

  1. La Comuna pòl partecipar a de societats de capitals, o a de consòrcis d’empresaris, quora las finalitats d’aquilhi organismes aie un particulara importança per l’ent.

  1. Lo provedimen dal Conselh Comunal, en aquel cas, es acompanhat da una relacion dal revisor dal còmpte, que illustra lhi aspècts econòmics e financiaris d’la propòsta.

TÍTOL III

PARTECIPACION POPULARA

Art. 46

PARTECIPACION

  1. La Comuna garantís e promòu la partecipacion di citadins italians, de l’Union Europèa e d’estrangiers que sojornon regularament a l’activitat de l’ent per assegurar lo bòn anament, l’imparcialitat e la transparença.

  1. Per lhi mesmes objectius la Comuna privilègia las libras formas associativas e las organizacions de volontariat, en incentivant l’accès a las estructuras e ai sevicis de l’ent.

  1. Ai subjècts predichs, en mai, son consentias de formas dirèctas e simplificaas de tutèla de lhi interès que favorisse lor intervencions dins la formacion di acts.

  1. L’Administracion pòl activar de formas de consultacion per demandar l’avís de subjècts econòmics sus de problèmas específics.

Art. 47

INTERVENCIONS DINS LO PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

  1. Lhi citadins e lhi subjècts portaires d’interès implicats dins un procediment administratiu an la facultat de lhi intervenir, fòra que per lhi cas expressament exclus da la lei e dai reglaments comunals.

  1. La representança de lhi interès da tutelar pòl avenir a òbra sia de subjècts solets que de subjècts collectius representatius de lhi interès sobreindividuals.

  1. Lo responsable dal procediment, contestualament al començament dal mesme, es obligat a informar lhi interessats a travèrs una comunicacion personala contenenta las indicacion previstas second la lei.

  1. Lo reglament establís quals sien lhi subjècts, ai quals las divèrsas categorias d’acts deven èsser inviaas, en mai que lhi dependents responsables di relatius procediments, o ben lhi mecanisme d’identificacion di responsables dal procediment.

  1. Ental cas que sussisten de particularas exigenças de celeritat, o lo numre di destinataris, o l’indeterminatessa di mesmes, la rende particularament gravosa, es consentit laissar da cant la comunicacion, en proveient abo una publicacion a l’Albo Pretòri o d’autri moiens, en garantent, totun, d’autras formas d’idònea publicizacion e informacion.

  1. Lhi avents drech, dins trenta jorns da la comunicacion personala, o da la publicacion dal provediment, pòlon presentar d’instanças, de memòrias escrichas, de propòstas e de documents pertinents a l’objèct dal provediment.

  1. Lo responsable de l’istructòria, dins 20 jorns da la recepcion d’las demandas dont al precedent còmma 6, deu se prononciar sus l’aculhiment o menc e reméter sas conclusions a l’organ competent a l’emanacion dal provediment final.

  1. Lo mancat o parcial aculhiment d’las demandas e sollicitacions pervenguas deu èsser motivat adeqüatament dins la premessa de l’act e pòl èsser precedut da un contradictòri oral. Deu puei èsser comunicat a l’instant denant encà de l’adopcion formala dal provediment negatiu.

  1. Se l’intervencion partecipativa concèrn pas l’emanacion d’un provediment, l’Administracion deu en tot cas exprímer per inscrich, dins trenta jorns, sas valutacions sus l’instança, la peticion e la propòsta.

  1. Lhi subjècts dont al còmma de mai an lo drech de prene vision de tuchi lhi acts dal procediment, gavat aquilhi reservats per exprèssa indicacion de Lei o per efèct d’una declaracion dal Séndic temporànea e motivaa que ne’n proïbisse l’exibicion conformement a çò qu’es establit dins l’especial Reglament Especial.

  1. La Jonta e lhi responsables di servicis polerèn sarrar d’acòrdis abo lhi subjècts intervenguts per determinar lo contengut discreccional dal provediment.

  1. L’estipulacion de l’acòrdi es precedua da una determinacion de l’organ competent per l’adopcion dal provediment.

Art. 48

INSTANÇAS

  1. Lhi citadins, las associacions, lhi comitats e lhi subjècts collectius generalament pòlon adreçar al Séndic d’interrogacions abo las qualas se demandon las rasons sus d’aspècts específics de l’activitat de l’Administracion.

  1. La respòsta a l’interrogacion ven fornia dins lo tèrme màxim de 60 jorns dal Séndic, o dal Secretari, o dal dependent responsable second la natura política o gestionala de l’aspèct solevat.

Art. 49

PETICIONS

  1. Tuchi lhi citadins pòlon s’adreçar, en forma collectiva, a lhi organs de l’Administracion per sollicitar l’intervencion sus de questions d’interès general o per expausar de necessitats comunas.

  1. Lo reglament dont a qüart còmma de l’art. 47 detèrmina la procedura d’la peticion, lhi temps, las formas de publicitat e l’assignacion a l’organ competent, que procèd dins l’exam e predispausa las modalitats d’intervencion d’la Comuna sus la question solevaa, o dispausa l’arquiviacion ental cas que vuelhe pas aderir a l’indicacion contengua dins la peticion. Dins aqueste darrier cas lo provediment conclusiu de l’exam da part de l’organ competent deu èsser expressament motivat e adeqüatament publicat.

  1. La peticion es examinaa da l’organ competent dins trenta jorns da la presentacion.

  1. Se lo tèrme previst al còmma tèrç es respectat, chasque Conselhier pòl solevar la question en Conselh, en demandant al Séndic la rason dal retard o en provocant una discussion sal contengut d’la peticion. Lo Séndic totun es tengut a butar la peticion a l’òrdre dal jorn d’la premiera sesilha dal Conselh dal tèrme de 30 jorns da la demanda.

  1. La procedura se sarra en tot cas abo un provediment exprimut, dont es garantia la comunicacion al subjèct propausant.

Art. 50

PROPÒSTAS

  1. Lhi citadins en numre ren inferionr al 5% dal còrp electoral al 31 de desembre de l’an precedent pòlon avançar de propòstas per l’adopcion d’acts administratius que lo Séndic transmet dins 40 jorns successius a l’organ competent, acompanhaas da l’avís di responsables di sevicis interessats, en pus de l’intestacion relatiu a la cubertura financiària.

  1. L’organ competent deu sentir lhi propausants de l’iniciativa dins 60 jorns da la presentacion d’la propòsta.

  1. Entre l’Administracion comunala e lhi propausants se pòl arribar a l’estipulacion d’acòrdis dins lo perseguiment de l’interès públic per determinar lo contengut dal provediment final per lo qual es estaa promogua l’iniciativa populara.

  1. Son exclusas da l’exercici dal present drech d’iniciativa las matèrias seguentas:

a) tributs e bilanç;

b) expropriacion per pública utilitat;

c) designacion e nòminas.

Art. 50 BIS

CONSULTACIONS

  1. L’Administracion Comunala pòl dispausar tota forma oportuna de consultacion d’la populacion, d’las organizacions professionalas, sindacalas e cooperativas e de tota autra formacion econòmica e sociala en via dirècta o indirècta, decò abo de sistèmas d’enquèsta e de sondatge d’opinion.

  1. Aquelas formas deurèn, totun, garantir l’objectivitat e la neutralitat d’las informacions reculhias e deurèn regardar de matèrias d’exclusiva competença comunala.

  1. L’especial reglament disciplinarè las modalitats e las proceduras d’las consultacions, en mai que lhi critèris de valutacion e d’emplec di relatius risultats. Lo resultat d’las susdichas consultacions polerè pas constituïr un precedent constrenhent per l’Administracion.

CAP II – ASSOCIACIONISME E PARTECIPACION

Art. 51

PRICIPIS GENERALS

  1. La Comuna valoriza las formas associativas autònomas e de cooperacion di citadins a travèrs lhi ajuts prevists ai successius art. 54 e 55, l’accès ai dats dont es en possession l’Administracion e abo l’adopcion de formas de cosultacion idòneas dins lo procediment de formacion di acts generals.

  1. Lhi relatius critèris generals venon establit periodicament dal Conselh Comunal.

Art. 52

ASSOCIACIONS

  1. La Jonta Comunala registra, après l’instança de lhi interessats e per las finalitats dont al precedent article, las Associacions que agisson sal territòri.

  1. Las chausias administrativas que influïsson o pòlon produire d’efècts sus l’activitat d’las Associacions devon èsser preceduas da l’aquisicion di avís exprimuts da lhi organismes collegials d’las mesmas dins trenta jorns da la demanda di subjècts interessats.

Art. 53

ORGANISMES DE PARTECIPACION

  1. La Comuna promòu e tutèla las diferentas formas de partecipacion di citadins. Totas las erogacions an lhi poguers d’iniciativa prevists dins lhi articles precedents.

  1. L’administracion comunala per la gestion de servici particulars pòl promòure la constitucion d’especials organismes en determinant: las finalitats da perseguir, las condicions per l’adesion, la composicion di organs de direccion, las modalitats d’aquisicion di fons e lor gestion.

  1. Lhi organismes prevists dins lo còmma precedent e aquilhi exponencials de lhi interès circonscrichs al territòri comunal son sentut dins las matèrias objèct d’activitat o per d’intervencions miraas a de porcions de territòri. L’opinion relativa deu èsser fornia dins trenta jorns da la demanda.

Art. 54

PRO LOCO LO VERNANT

  1. La comuna reconois a l’Associacion Pro Loco lo ròtle d’enstrument de basa per la tutèla d’las valors arísticas e culturalas en mai que de promocion de l’activitat torística e culturala que se manifèsta essencialament abo:

a) iniciativas tenduas a favorir la valorizacin torística e culturala en pus d’la salvagarda dal patrimòni estòric, cultural, folklòric e ambiental dal Vernant;

b) iniciativas tenduas a atirar lo moviment torístic vèrs Lo Vernant e a melhorar las condicions generalas dal sojorn;

c) iniciativas idòneas a favorir, a travèrs la partecipacion populara, lo rejonhement di objectius socials dal torisme;

d) assistença e informacions torísticas;

e) activitats recreativas;

f) coordinament d’iniciativas e activitats localas.

  1. La Comuna, per favorir la promocion de l’activitat d’la Pro Loco, concèd an aquela Associacion un contribut anual, inscrich expressament dins lo bilanç comunal de prevision, da destinar dins un bòt solet o decò en mai de versaments durant l’an. Las modalitats de destinacion e de reconoissiment dal contribut son previstas e normaas dins l’especial reglament sus la destinacion di contributs prevists expressament da la Lei 241/90.

  1. La Pro Loco serè jutjaa automaticament dechaüta dal reconoissimen e ai beneficis dont ai còmmas precedents ental cas que sie pas en règla abo l’inscripcion a l’Albo Regional o Provincial d’las Pro Loco.

Art. 55

INCENTIVACION

  1. A las Associacions e a lhi organismes de partecipacion pòlon èsser donaas de formas d’incentivacion abo d’apòrts sia de natura financiària – patrimoniala, que técnico-professionala e organizativa.

Art. 56

PARTECIPACION A LAS COMISSIONS

  1. Las comissions consiliaras, sus demanda d’las associacions e di organismes interessats, enviton a lors trabalhs de representants d’aquesti darriers.

CAP III – REFERENDUM – DRECHS D’ACCÈS

Art. 57

REFERENDUM

  1. Son prevists de referendum dins totas las matèrias d’exclusiva competença comunala per soicitar de manifestacions de volontat, que devon trobar una síntesi dins l’accion administrativa o propausar l’abrogacion di acts discreccionals d’la Comuna que son ren obligatòris per lei.

  1. Pòlon pas èsser endichs de referendum: en matèria de tributs locals e de tarifas, de bilanç, de modífica d’enstruments urbanistics, de designacion e nòmina d representants d’la Comuna, sus d’activitats administrativas liaas da de leis estatalas o regionalas, sus de matèrias que son já istaas objèct de consultacion referendària enti darries dui ans.

  1. Subjècts promotors pòlon èsser:

  1. lo 15% dal còrp electoral;

  2. lo conselh Comunal.

  1. Lo Conselh Comunal fixa ental reglament: las condicions d’admissibilitat, lhi temps, las condicions d’aculhiment e las modalitats organizativas d’la consultacion.

  1. Lhi referendum comunals pòlon pas aver luec en coïncidença abo d’operacions electoralas provincialas o comunalas.

Art. 58

EFÈCTS DAL REFERENDUM

  1. Dins 60 jorns da la proclamacion dal resultat da part dal Séndic, lo Conselh delíbera lhi relatius e conseqüents acts d’orientacion.

  1. La mancaa recepcion d’las indicacions referendàrias deu èsser deliberat, abo de motivacions adeqüaas, da la majorança qualificaa di dui tèrç di Conselhiers assignats a la Comuna.

Art. 59

DRECH D’ACCÈS

  1. Ai citadins simples o associats es garantia la liberat d’accès a lhi acts de l’administracion e di subjècts que gestisson de servicis públics comunals second las modalitats definias dal reglament.

  1. Son sotrachs al drech d’accès lhi acts que de disposicions legislativas declaron reservats o somés a se límits de divulgacion e aquilhi dont es bandia l’exibicion conformement a çò qu’es previst da l’especial reglament abo una declaracion dal Séndic temporànea e motivaa.

  1. Lo reglament, en pus d’enuclear las categorias di acts reservats, disciplina decò lhi cas ente es aplicable l’institut de l’accès diferit e dècta de nòrmas d’organizacion per la remesa de còpias.

Art. 60

DRECH D’INFORMACION

  1. Tuchi lhi acts de l’administracion, d’las empresas especialas e d’las institucions son públics, abo las limitacions previstas a l’article precedent.

  1. L’ent deu, de nòrma, se valer, en mai que di sistèmas tradicionals d’la notificacion e d’la publicacion a l’Albo Pretòri, decò di moien de comunicacion jutjats pus idòneus a assegurar lo màxim de conoissença di acts, comprés lhi sistèmas informàtic-estatístics automatizats.

  1. L’informacion deu èsser exacta, tempestiva, inequivocabla, completa e, per lhi acts avents una pluralitat indistinguia di destinataris, deu aver un caracter de generalitat.

  1. La Jonta Comuna adòpta lhi provediments organizatius interiors jutjats idòneus a donar una concreta actuacion al drech d’informacion.

  1. Lo reglament sal drech d’accès dècta de nòrmas tenduas a garantir l’informacion ai citadins, ental respèct di principis enonciats, e enóncia e disciplina la publicacion per lhi acts prevists da l’art. 26 d’la lei 7.890 n. 241.

Art. 60 BIS

ACCION POPULARA

  1. Chasque elector pòl far valer en judici las accions e lhi recors, que son de competença d’la Comuna. Lo jutge òrdina l’integracion dal contradictòri devèrs la Comuna. En cas de socombença lhi costs son a charja de qui a promogut l’accion o lo recors, gavat que la Comuna, en se constituent aie aderit a las accions e ai recors promogut da l’elector.

  1. Las Associacions de proteccion ambientala dont a l’art. 13 d’la Lei 8 de lulh 1986 n. 49, pòlon propausar las accions d’indemnizacion de competença dal jutge ordinari que revenen a la Comuna consequentas a un dan ambiental. L’eventuala indemnizacion es liquidaa en favor d’la Comuna e lhi costs processuals son liquidats en favor o a charja de l’Associacion.

Art. 60 TÈRÇ

DRECHS DAL CONTRIBUENT

  1. En matèria de tributs comunals l’administracion comunala pren d’iniciativas idòneas a consentir la completa e fàcila conoissença d’las disposicions legislativas e administrativas en vigor en matèria tributària.

  1. En matèria tributària, la Comuna inspira son activitat al respèct di principis de claressa, transparença e motivacion di acts.

  1. Chasque contribuent pòl adreçar a la Comuna d’instanças d’interpelacion circonstanciaa e específicas concernentas las modalitats d’aplicacion de disposicions tributàrias emanaas dal mesme en se referent a de cas concrets e personals; la presentacion d’aquelas instanças a pas efèct sus las escadenças previstas da la disciplina triutària.

  1. L’Admnistracion comunala deu puei portar tempestivament a conoissença di contribuents, abo de moiens idòneus, tuchi lhi acts en matèria tributària emanats da ela.

  1. Lhi organs institucionals e burocràtics d’la Comuna, dins lo quadre d’las respectivas competenças concernentas lhi tributs e las intradas patrimonialas comunalas, a garancia di drechs di subjècts obligats, adapton lors acts e lors comportaments ai principis fixats da la lei 212 dal 27.07.2000 en matèria d’estatut di drechs dal contribuent.

CAP IV – DEFENSOR CÍVIC

Art. 61

DEFENSOR CÍVIC

  1. La Comuna pòl se convencionar abo d’autri ent per l’institucion de l’ofici dal defensor cívic.

  1. Lo Defensor cívic es lo garant de l’imparcialitat e dal bòn anament de l’administracion comunala e senhala lhi abús, las desfoncions, las carenças e lhi retards de l’administracion vèrs lhi citadins.

  1. Lhi candidats a la charja de defensor cívic devon donar d’amplas garancias d’indipendença política e intellectuala, de probitat e de competença jurídico-administrativa e d’aver complit l’atge de 50 ans.

  1. Lo Conselh Comunal procèd a l’eleccion a escrutini secret abo la majorança di dui tèrç di Conselhiers assignats.

  1. Lo defensor cívic dura en charja quant l’administracion que lo a elejut e totun fins a las eleccions dal successor e es reelegible un bòt solet.

  1. Lo defensor cívic prèsta denant lo Conselh lo jurament d’observar fidelament la Constituion Italiana.

  1. Al defensor cívic reven un’indemitat de foncion fixaa dal Conselh Comunal sus la basa di acòrdis convencionals estipulats abo lhi autri ents.

  1. Pòlon pas èsser nominats defensor cívic:

a) aquilhi que se tròbon dins las situacions d’inelegiblitat o incompatibilitat abo la charja de Conselhier Comunal;

b) lhi Parlamentars, lhi Conselhiers Regionals, Provincials e Comunals;

c) lhi Mininstèris de Culte;

d) aquilhi que an d’encharjas directivas e executivas dins d’organizacions políticas o sindacalas;

e) aquilhi que an d’ascendents , de descendents, de parents o d’aliats fins al quart grand abo lhi Administrators, lo Secretari, lo Revisor dal Còmpte, lhi Responsables di Servicis d’la Comuna.

9. Per la remocion d’las cauas d’incompatibilitat s’àplicon las proceduras previstas da la lei per lhi Conselhiers Comunals.

10. Lo defensor cívic pòl èsser revocat masque per de gravas violacions de lei o non-execucion documentaa, après una mocion motivaa, presentaa da almenc un tèrç di Conselhiers Comunals. La mocion deu èsser aprovaa dal Conselh Comunal a majorança di dui tèrç di Conselhiers assignats.

11. Lo defensor cívic exèrcita lo contròl eventual sus las deliberacions d’la Jonta e dal Conselh previst da l’art. 127 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267 e da l’art. 66 tèrç dal present Estatut.

12. Enti cas d’abus, desfoncions , carenças, retards, sus demanda de simples citadins o d’associacions, ents o societats que aien una pràctica en cors, lo defensor cívic interven a l’Administracion Comunala o lhi ents da ela dependents per que lhi procediments administratius aien un cors regular e lhi acts sien emanats tempestivament.

13. Lo defensor cívic pòl senhalar a l’Administracion comunala la corrècta interpretacion d’la normativa en vigor abo lo solet objectiu d’evitar de desfoncions administrativas.

14. Deu senhalar al Séndic e al Secretari Comunal qual se sie desfoncion administrativa dont sie vengut a conoissença, tant coma qual se sie comportament que aie retardat o empachat son activitat.

15. Es puei competent a reexaminar, sus demanda de l’interessat, las determinacions de refús, exprimut o tasut, o de deferiment dal drech d’accès a lhi acts e lhi documents de l’ent, ai sens de l’art. 25 còmma 4 d’la lei n. 241 dal 07.08.1990 e s.m.i..

16. La matèria dal públic emplec pòl pas constituïr l’objèct d’una intervencion dal defensor cívic.

17. En tot cas lo defensor cívic fornís una respòsta motivaa a totas las instanças presentaas. Una còpia d’la respòsta ven transmesa a l’organ executiu de l’ent interessat.

18. Lo defensor cívic, per lo compliment de si devers pòl:

a) demandar l’exibicion, sensa lo límit dal secret d’ofici, de tuchi lhi acts e documents relatius a l’objèct de son intervencion, decò en se barchant abo lhi sistèmas informatius comunals;

b) convocar lo responsable de l’ofici competent per obtèner totas las informacions possiblas sus l’estat d’la pràctica e las causas d’las eventualas desfoncions;

c) accèder a lh oficis per d’acertaments en qual se sie moment.

19. Lo defensor cívic es tengut al secret sus las notícias dont sie vengut en possession per de rasons d’ofici e que sien da se considerar secretas o reservaas ai sens d’las lei en vigor.

20. La proposicion de recors jurisdiccionals o administratius exclui pas ni límita la facultat de propausar d’instanças al defensor cívic.

21. Lo defensor cívic a lo drech d’èsser escotat dal Conselh Comunal per referir sus d’aspècts generals de son activat o en òrdre a d’aspècts particulars.

22. Lo defensor cívic, dins lhi premiers tres mes de chasque an, omet a l’exam dal Conselh Comunal una relacion sus l’activitat menaa, abo d’eventualas propòstas d’innovacions estatutàrias, reglamentaras o adminstrativas. Dins aquel pòst pòl èsser convocat e sentut dal Conselh Comunal.

23. La relacion es publicaa a l’Albo pretòri comunal per trenta jorns consecutius. Lo Conselh pòl dispausar d’ulterioras e majoras formas de publicitat.

24. Dins de cas de particulara importança e urgença lo defensor cívic pòl enviar de pròprias relacions al Conselh Comunal.

25. Lo defensor cívic a sa demora enti locals idòneus butats a disposicion da l’Administracion Comunala e es dotat d’las estructuras necessàrias per lo bòn foncionament de l’institut.

26. Tota autra posicion regardanta l’ofici dal defensor cívic serè disciplinaa dins l’especiala convencion da estipular abo lhi autri ents interessats e recebua da la Comuna abo un reglament específic o abo un act deliberatiu de revision e integracion dal present Estatut.

TÍTOL IV

ORDINAMENT FINANCIARI

CONTRÒLS

Art. 62

DEMANI E PATRIMÒNI

  1. La Comuna a un pròpri demani e patrimòni, en conformitat abo la lei.

  1. Lhi terrens subjècts a lhi usatges cívics son disciplinats da las disposicions de leis especialas, que règlon la matèria.

  1. De tuchi lhi bens comunals son redijuts d’inventaris detalhats, second las nòrmas establias dal reglament de comptabilitat.

Art. 63

BENS PATRIMONIALS DISPONIBLES

  1. Lhi bens patrimonials disponibles devon esser de règla donats en afit.

  1. Per rejonher d’objectius ental champ social cultural, torístic e esportiu la Comuna favorís l’emplec d’las estructuras di servicis e di emplants dins las manieras que serèn disciplinaas dal reglament sus l’administracion dal patrimòni en preveient lo concors di ents, organismes e associacions, que ne’n profiton abo lhi solets costs de gestion. Per d’objectius particulars de caràcter social pòl èsser establia la gratuïtat de l’emplec.

Art. 64

CONTRACTS

  1. En restant aquò previst da l’art. 192 dal D.L.vo 18-8-2000 n. 267, las nòrmas relativas al procediment contractual son establias dal Reglament.

  1. Son de competença di relatius responsables de posicions organizativas de sector lhi contracts relatius a lhi achats, alienacions e apalts rintrants dins l’ordinària administracion de foncions e sevicis, coma determinats dal reglament dont al còmma precedent.

  1. Lhi contracts, redijuts second las determinacions di relatius responsables dal procediment de despensa que lhi autorizon, devenon empenhatius abo la Comuna abo l’estipulacion.

Art. 65

COMPTABILITAT E BILANÇ

  1. L’ordinament financiari e comptable d’la Comuna es disciplinat da la lei. Abo un especial reglament dal Conselh Comunal son emanaas las nòrmas relativas a la comptabilitat generala.

  1. A la definicion d’las grandas orientacions per la formacion dal bilanç prové la Jonta Comunala collegialament e a travèrs l’Assessor competent.

  1. Lhi bilanç e lhi còmpte-renduts di ents, organismes, institucions, empresas, coma que sien constituïas, dependentas da la Comuna, son transmés a la Jonta Comunala e venon discututs e aprovats ensem, respectivament al bilanç e al còmpte consuntiu d’la Comuna.

  1. Lhi Consòrcis, ai quals partécipa la Comuna, transmeton a la Jonta Comunala lo bilanç preventiu e lo còmte consuntiu, en conformitat abo las nòrmas previstas da l’Estatut consortil.

  1. Al còmpte consuntiu d’la Comuna es annèx lo darrier bilanç aprovat da chascuna d’las societats dins las qualas la Comuna a una partecipacion financiària.

Art. 66

CONTRÒL ECONÒMIC-FINANCIARI

  1. Lo bilanç de prevision, lo còmpte consuntiu e lhi autri documents comptables deurèn favorir una lectura di programas e di objectius per que sien consentits, en mai dal contròl financiari e comptable, decò aquel sus la gestion e aquel relatiu a l’eficaça de l’accion d’la Comuna.

  1. Lo contròl financiari interior es de competença dal responsable de l’ofici de comptabilitat.

  1. L’activitat de revision polerè comportar de propòstas al Conselh Comunal en matèria de gestion econòmica-financiària de l’ent. Es facultat dal Conselh demandar a lhi organs e a lhi oficis competents d’avís e de propòstas sus lhi aspècts financiaris e econòmic d’la gestion e d’actes fondamentals, abo un esgard particular a l’organizacion e a la gestion di servicis.

Art. 66 BIS

MANCAA APROVACION DAL BILANÇ DINS LHI TÈRMES. COMISSARIAMENT

  1. Ental cas que dins lhi tèrmes fixats da la Lei sie pas istat predispausat da la Jonta Comunala l’esquèma dal bilanç de prevision e, totun, lo Conselh aie pas aprovat dins lhi tèrmes de lei l’esqèma predich, predispausat da la Jonta, se procèd al comissariament coma seguís.

  1. Lo Secretari Comunal atèsta abo una sia nòta, da comunicar al Séndic, que son passats lhi tèrmes dont dessobre e que chal procèder al comissariament.

  1. Lo Séndic, recebua la comunicacion dont al còmma precedent, cònvoca dins 48 oras obrantas la Jonta Comunala per nominar lo comissariament per la predisposicion de l’esquèma e per l’aprovacion dal bilanç dins l’ipòtesi dont a l’art. 141 còmma 2 dal D.L.vo 267/2000, lo chausent entre lo defensor cívic provincial, de secretaris comunals o de dirigents foncionaris administratius en pension, d’avocats o de comercialistas de competença comprovaa ental champ administratiu e di ents locals en particular, de revisors di còmptes que aien complit almenc un’encharja triennala completa dins lhi ents locals, de docents universitaris d’las matèrias dal drech administratiu e di ents locals, de secretaris provincials o de dirigents administratius d’administracions públicas, se remunerat, s’àplicon las dispoicions en matèria d’autorizacion a complir d’encharjas dont a l’art. 53 dal D.L.vo 165/2001 e ai contrats collectius de trabalh.

  1. Ental cas que lo Séndic provee pas a convocar la Jonta dins lhi tèrmes dont dessobre, o la Jonta provee pas a nominar lo comissari, lo Secretari Comunal informa de çò qu’es capitat lo Prefèct per que provee a nominar lo Comissari.

  1. Lo Comissari, ental cas que la Jonta aie pas formulaa l’esquèma de bilanç dins lhi tèrmes, lo predispausa d’ofici dins dètz jorns da la nòmina.

  1. Un bòt adoptat l’esquèma de bilanç, lo comissari dins lhi successius cinc jorns envia a chasque Conselhier, abo una letra notificaa en forma administrativa, l’avis de convocacion d’la sesilha abo l’avertença que lhi Conselhiers pòlon accèder a la documentacion depositaa a la Secreteria, en assignant un tèrme ren superior a 20 jorns per l’aprovacion dal bilanç. S’àplicon pas lhi tèrmes prevists dal reglament sal foncionament dal Conselh Comunal e dal Reglament de comptabilitat per l’aprovacion dal bilanç de prevision second las proceduras ordinàrias.

  1. Ental cas que lo Conselh apròve pas lo bilanç dins lo tèrme assignat dal comissariament, aqueste prové directament dins las successivas 48 oras de trabalh a aprovar lo bilanç mesme, en informant contestualament lo Prefèct per que avie la procedura de dissolucion dal Conselh, ai sens de l’art. 141 còmma 2 dal D.L.vo 267/2000.

8. La procedura dont ai còmma precedents s’àplica decò ental cas previst da l’art. 193 c. 4 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

Art. 66 TÈRÇ

CONTRÒLS EVENTUALS

  1. Las deliberacions d’la Jonta e dal Conselh son somés a contròl, enti límits d’las illegitimitats denonciaas e second aquò dispausat successivament, ental cas que lo quint di conselhiers comunals ne’n facen demanda escricha e motivaa abo l’indicacion d’las nòrmas violaas, dins dètz jorns de l’afixion a l’Albo Pretòri, ental cas que las deliberacions mesmas regarden:

a) d’apalts e l’afidament di servicis o de forniduras d’un montant ren superior al suelh d’importança comunitària;

b) de dotacions orgànicas e relativas variacions;

c) d’assompcions dal personal.

  1. Enti cas prevists dal còmma 1, lo contròl es exercitat dal Secretari Comunal o, se instituït, dal Defensor Comunal. L’organ que procèd al contròl, se estima que la deliberacion sia legítima, ne’n dona comunicacion a l’organ comunal competent dins quinze jorn da la demanda de contròl e l’envita a eliminar lhi vicis rescontrats dins lhi successius trenta jorns. En aquel cas, se l’organ competent vuelhe pas modificar la delíbera aquela ven examinaa e somesa a un’específica aprovacion dal Conselh Comunal dins vint jorns da aquel refús o da l’escadença dal predich tèrme de reexam. La delíbera deven eficaça se ven confermaa abo lo vot favorable e motivat d’la majorança absoluta di membres dal Conselh.

  1. Enti cas prevists dal còmma 1 lhi Conselhiers Comunals pòlon enviar directament al president dal Conselh las deliberacions d’la Jonta per las qualas jutjon que subsisten de vicis de legitimitat. Lo President somet la deliberacion e las remarcas representaas al Conselh dins quize jorns. Ental cas que lo Conselh vuelhe pas modificar la delíbera, ela deven eficaça se ven confermaa abo lo vot favorable d’la majorança absoluta di membres dal Conselh.

Art. 67

REVISOR DAL CÒMPTE

  1. Lo Conselh Comual elegís, a majorança absoluta de Conselhiers assignats, un revisor di còmptes chausit entre:

  1. lhi inscrichs dins lo ròtle de revisors oficials di còmptes;

  2. lhi inscrichs a l’albo di doctors comercialistas;

  3. lhi inscrichs a l’albo di ragioniers.

  1. Lo revisor deu aver las condicions de compatibilitat e d’elegibilitat fixaas da l’art. 236 dal D.L.vo 267/2000. Dura en charja tres ans, es pas revocable, gavat lo non-respèct, e es torna elegible per un solet bòt.

  1. La lei (art, 234 e segg. D.L.vo 267/2000) e las nòrmas regulamentaras disciplinon lhi aspècts organizatius e foncionals de l’ofici dal revisor dal còmpte e ne’n específicon las atribucions de contròl, d’impuls, de propòst e de garancia, abo l’observança d’la lei e dal present Estatut. Identíficon de formas e de proceduras per un racòrd operatiu-foncional corrèct e equilibrat entre l’esfèra d’activitat dal revisor e aquela di organs e di oficis de l’ent.

  1. Dins l’exercici de sas foncions, abo de modalitats e de límits definits da la Lei e dal reglament, lo revisor aurè lo drech d’accès a lhi acts e ai documents relatius al quadre de sas competenças.

TÍTOL V

FONCION NORMATIVA

Art. 68

ESTATUT

  1. L’Estatut conten las nòrmas fondamentalas de l’ordinament comunal. A el devon se conformar tuchi lhi acts d’la Comuna.

  1. Las modificacions a l’Estatut pòlon èsser propausaas al Conselh après una deliberacion adoptaa da la Jonta Comunala o sus demanda de un o mai de Conselhiers. Lo Séndic es responsable de l’expedicion a tuchi lhi Conselhiers d’las propòstas predichas almenc vint jorns denant la sesilha ente las mesmas veneren examinaas. Chasque iniciativa de revision estatutària repossaa dal Conselh Comunal pòl èsser renovaa ren que après que sie passat un an da la deliberacin de rejeccion.

2 bis Es admesa l’iniciativa da part de almenc dui tèrç di electors per propausar de modificacions a l’Estatut decò abo un projèct redijut en articles.

En aquela ipòtesi s’àplica la disciplina prevista per l’admission d’las propòstas d’iniciativa populara dont al precedent art. 50.

  1. La deliberacion d’abrogacion totala de l’Estatut es pas vàlida se es pas acompanhaa da la deliberacion d’un nòu Estatut, que remplaça lo precedent, e deven operant dal jorn d’intrada en vigor dal nòu Estatut.

  1. L’estatut e sas modíficas, dins 30 jorns successius a la data d’executivitat, son somés a de formas de publicitat que ne’n consenten l’efectiva conoissibilitat.

Art. 69

REGLAMENTS

  1. La Comuna emana de reglaments:

a) dins las matèrias a el remandaas da la lei e da l’Estatut;

b) en totas las autras matèrias de competença comunala.

1. bis Dins las matèrias de competença reservaa da la lei generala sus lhi Organismes Locals, la podestat reglamentara ven exercitaa ental respèct d’las nòrmas generalas sobredichas e d’las disposicions estatutàrias.

1. tèrç Dins las autras matèrias lhi reglaments comunals son adoptats dins lo respèct d’las leis estatalas e regionalas en tenents còmpte d’las autras disposicions reglamentaras emanaas dai subjècts que an una competença concurrenta dins aquelas matèrias.

  1. Lhi reglaments comunals encòntron lhi límits seguents:

a) pòlon pas conténer de disposicion en contrast abo las nòrmas e lhi principis constitucionals, abo las leis e lhi reglaments estatals e regionals e abo lo present Estatut;

b) lor eficaça es limitaa a l’esfèra comunala;

c) pòlon pas conténer de nòrmas a caràcter particular;

d) pòlon pas aver d’efèct retroactif, gavat lhi cas de déroga exprimua e motivaa da d’exigenças de públic interès;

e) son abrogats masque da de reglaments exteriors per declaracion exprimua dal Conselh Comunal, o per incompatibilitat entre las nòvas disposicions e las precedentas, o perqué lo nòu reglament règla l’entiera matèria já disciplinaa dal reglament anterior.

  1. L’iniciativa per l’adopcion di reglaments es de competença d’la Jonta Comunala, a chasque Conselhier e ai citadins ai sens de l’art. 50 dal present Estatut.

  1. Lhi reglaments son adoptats dal Conselh Comunal ai sens de l’art. 42 còmma 2 letra a) dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, gavat lhi cas ente la competença es atribuïa directament a la Jonta Comunala da la lei.

  1. Lhi reglaments son subjècts a una dobla publicacion a l’Albo Pretòri après l’adopcion d’la delíbera en conformitat abo las disposicions sus la publicacion d’la mesma deliberacion e per la duraa de 15 jorns après que la deliberacion d’adopcion es devengua executiva e son intervenguas las prescrichas aprovacions o omologacions.

Lhi reglaments devon èsser somés a de formas de publicitat que ne’n consenten l’efectiva

conoissibilitat. Ilhs devon èsser accessibles a qui se sie entende lhi consultar.

  1. Lhi reglaments comunals, se ren previst diversament da la lei, intron en vigor da la data

d’executivitat d’las deliberacions d’aprovacions o da aquela fixaa abo aquestas darrieras.

  1. Las contravencions a las disposicions di reglaments comunals son punias abo de sanccions

administrativas pecuniàrias dont l’entitat es establia dins lhi mesmes reglaments.

Art. 70

ADEQÜAMENT D’LAS FÒNTS NORMATIVAS COMUNALAS A DE LEIS SOBREVENGUAS

  1. Lhi adeqüaments de l’Estatut e di reglaments devon èsser aportats, dins lo respèct di principis de l’ordinament comunal contenguts dins la Constitucion, dins lo D.L.vo 18.08.2000 n. 267, e dins d’autras leis di principis, dins quatre mes après l’intrada en vigor de nòvas disposicion.

  1. Las disposicions modificativas o integrativas aportaa abo de leis de principi dont a l’article 1 còmma 3 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267, en atendent lhi adeqüaments formals dont al còmma 1, intron en vigor abo l’intrada en vigor d’la lei que abròga las disposicions estatuàrias previgentas.

Art. 71

ORDINANÇAS – DECRETS

  1. Lo Séndic emana las ordinanças contingiblas e urgents dont al precedent art. 29 còmma 1 letra h) e a l’art. Còmma 5 dal D.L.vo 267 / 2000 e adòpta de decrets e de directivas dins lo quadre de l’activitat de definicion e de contròl de l’estructura organizativa de l’ent e d’orientacion dal trabalh di responsables de gestion.

  1. Lhi responsables di servicis emanon d’ordinanças de caràcter ordinàri en aplicacion de nòrmas legislativas e reglamentaras. Las sobredichas ordinanças devon èsser publicaas per jorns consecutius a l’Albo Pretòri. Dins aquel períod devon decò èsser somesas a de formss de publicitat que las renden reconoissiblas. Se an un caràcter individual devon èsser notificaas ai destinataris.

  1. Lo Séndic emana decò, en tant que Oficial dal Govèrn, dins lo respèct di principis generals de l’ordinament jurídic, d’ordinanças contingiblas e urgentas per prevenir e eliminar de graus perilhs per l’incolumitat di citadins dins las matèrias e abo las modalitats dont ai còmma 1 e 2 de l’article 54 dal D.L.vo 18.08.2000 n. 267.

Tals provediments devon èsser adeqüatament motivats.

Lor eficaça, necessariament limitaa dins lo temp, pòl pas sobrar lo períod dins lo qual perdura la necessitat.

  1. En cas d’absença dal Séndic, las ordinanças son emanaas da qui lo remplaça ai sens dal present Estatut.

  1. Quora l’ordinança a un caràcter individual, deu èsser notificaa al destinatari. Dins lhi autri cas ven publicaa dins las formas previstas dal precedent còmma second.

  1. Las violacions a las ordinanças pòlon èsser punias abo de sanccions administrativas pecuniàrias establias dins lhi Reglaments Comunals ai quals se referisson, o dont l’identitat es definia dins l’ordinança mesma, sus la basa d’aquò previst per d’anàlogas situacions dai Reglaments Comunals e da l’específic Reglament Comunal.

Art. 72

DISPOSICIONS FINALAS E TRANSITÒRIAS

  1. L’Estatut e sas modíficas intron en vigor lo trenten jorn successiu a sa publicacion a l’Albo Pretòri d’la Comuna. D’aquel moment quita l’aplicacion dal regim transitòri dispausat da la lei.

  1. Fins a l’adopcion di reglaments prevists da l’Estatut, rèston en vigor las nòrmas adoptaas da la Comuna second la precedenta legislacion, que resulton compatiblas abo la lei e l’Estatut.

TAULA

ELEMENTS CONSTITUTIUS

Art. 1 Principis fondamentals

Art. 2 Finalitats

Art. 3 Tutèla d’la persona, d’la familha e d’la sandat

Art. 4 Tutèla dal patrimòni estòric e etno-cultural

Art. 5 Tutèla dal patrimoni artístic e cultural

Art. 6 Promocion di bens culturals, de l’spòrt e dal temp libre

Art. 7 Realizcion d’las para oportunitat òme-frema

Art. 8 Desvolopament econòmic

Art. 9 Programacion e formas de cooperacion

Art. 10 Territòri, maison d’la comuna, gonfalon, estèma e Albo Pretòri

TÍTOL I

ORGANS ELECTIUS

Art. 11 Organs

CAP I – LO CONSELH COMUNAL

Art. 12 Conselh Comunal

Art. 13 Competenças e atribucions

Art. 14 Sessions e convocacions

Art. 15 Formas de votacion al Conselh Comunal

Art. 16

Art. 17 Conselhiers

Art. 18 Poguers dal Conselhier

Art. 19 Comissions

Art. 20 Grops consiliars

CAP II – LA JONTA COMUNALA

Art. 21 Jonta comunala

Art. 22 Eleccion; Linhas programàticas

Art. 23 Composicion

Art. 24 Vice-Séndic, délegas assessorilas

Art. 25 Foncionament d’la Jonta

Art. 26 Atribucions

CAP III – LO SÉNDIC

Art. 27 Séndic

Art. 28 Atribucions d’administracion

Art. 29 Atribucions de vigilança

Art. 30 Atribucions d’organizacion

ORDINAMENT ADMINISTRATIU D’LA COMUNA

CAP I – ORDINAMENT DI OFICIS

Art. 31 Principis e critèris directius

Art. 32 Personal

Art. 33 Lo Secretari Comunal

Art. 34 Responsabilitat dal SecretariComunal

Art. 35 Encharjas de collaboracion extèrna - Esponsorisacion

CAP II – LHI SERVICIS

Art. 36 Servicis públics locals

Art. 37 Gestion di servicis en economia

Art. 38 Empresa especiala e institucion

Art. 38 bis Societats per operacions a responsabilitat limitaa

CAP III – FORMAS COLLABORATIVAS

Art. 39 Gestion associaadi servicis e d’las foncions

Art. 40 Convencions

Art. 41 Consòrcis

Art. 42 Union d’las Comunas

Art. 43 Conferença di servicis

Art. 44 Acòrdis de programa

Art. 45 Partecipacion e societat

TÍTOL III

PARTECIPACION POPULARA

Art. 46 Partecipacion

CAP I – INICIATIVA POLÍTICA E ADMINISTRATIVA

Art. 47 Intervencions dins lo procediment administraciu

Art. 48 Instanças

Art. 49 Peticions

Art. 50 Propòstas

Art. 50 bis Consultacions

CAP II – ASSOCIACIONISME E PARTECIPACION

Art. 51 Principis generals

Art. 52 Associacions

Art. 53 Organismes de partecipacion

Art. 54 Pro Loco Lo Vernant

Art. 55 Incentivacion

Art. 56 Partecipacion a las comissions

CAP III – DRECHS D’ACCÈS

Art. 57 Referendum

Art. 58 Efècts dal referendum

Art. 59 Drech d’accès

Art. 60 Drech d’informacion

Art. 60 bis Accion populara

Art. 60 ter Drechs dal contribuent

Art. 61 Defensor cívic

TÍTOL 4

ORDINAMENT FINANCIARI CONTRÒLS

Art. 62 Demani e patrimòni

Art. 63 Bens patrimonials e disponibles

Art. 64 Contracts

Art. 65 Comptabilitat e bilanç

Art. 66 Contròl econòmic-financiari

Art. 66 bis Mancaa aprovacion dal bilanç dins lhi tèrmes - Comissariament

Art. 66 tèrç Contròls eventuals

Art. 67 Revisor dal còmpte

TÍTOL V

FONCION NORMATIVA

Art. 68 Estatut

Art. 69 Reglaments

Art. 70 Adeqüament d’las fònts normativas comunalas a de leis sobrevenguas

Art. 71 Ordinanças

Art. 72 Disposicions finalas e transitòrias