Couro l'albo enlumino le punche

'enchamino eznandià lou pastre

menant lou pàsi troupèl

chapui l'ensi viòl

sout lou fià di oumbrous mèuze,

vèrs i vèrt pastourage de l'Alpe.

Beico perplèx lou sèl;

que i sie lou souléi, puéio ou nèbio

fin ent'al calar dal journ

se tourno rén a la caséi.

Àbou en vìei pastran, lou bastoun e lou zainou

vai silèncious ensèm a l'estelo Toupiniero.

Ent s'asseto fin a lou séro lou pastre?

Sìen tenre pra de fiour.

Enté counsumo sa mrendo a la bono lou pastre?

Arambo a na sourço que sgourgo.

Enté se arparo se piòu lou pastre?

Sout a na barmo de rocho.

E quant, guichì se arpauso na briso

qui gardo lou troupèl que pasturo?

Lou fidà chan que jamai abandouno

la féo que se pèrd.

Sout en grand sèl chanto lou pastre

sa chançoun de fantasìo,

countènt dal sìou travai

que lou tèn lùegn

dai rumour e i fum d'le sità.

Duro es la vito dal pastre,

ma etcò facio d'oure serène.