LO VARCAN EN VAL SOANA
LO MUL IER E….. LO MUL AL DJÈR D’ENCUÉ
Li nohtri viei ier e li nohtri papa e mama encué, per portar la roba en ti arp, i droavont e i droont encò lo mul o lo brantchi.
Douant da partir, lo mul o lo brantchi i vant envionà. Enfumà a l’ahtchinà dla behti ô se butet na cuerta de lana pare I senteit gnent trop mal acanque I vint tchardjia e, enfumà a la cuerta ô se butet lo baht de coram e ô se groppe con de tchinguie, sempe de coram, qui pasont sot a la panfi.
Da le duè bande del baht ô i et catro gantcho de fer pèr tacar le grose garbagne de goril o de fer. Al fonf dle garbagne de goril o de fer.
Al fonf dle garbagne ô se butet en poc de pai o de fen o de foie.
Acanque i vegnont dju da l’arp, li marguer i portont en tle garbagne le forme de magno e li baloc de buro qui se rotont gnent pèrquè i sont bin butà enfumà al fen o a le foie e parè i polont vendli.
Acanque i muntont en ti arp, le garbagne i serveisont pèr portar su lo fuquer, lo pan, lo cafè, la sal, la pahta, la farinà da polenta, lo ris e tot fin qu’ô i et dabezen en montagni.
Lo peis en tle duè garbagne ô devet ehte ahcazi medem pèrquè se no la behti i pet gnent viadjir dabin e i pet avoi sautar dju e fase de mal o mafise.
Acanque le duè garbagne i sont piene, i se cuetont con na teila qui laset gnent pasar l’aivi e la poer e qui se groppe al baht.
La cuà del mul i vint fremai con en toquet de bohc qu’ô tint lo baht en tl’ahtchinà pèrquè acanque la vi i muntet e lo mul ô l’et tchardjia lo baht ô posiret avoi sautar dju.
Per tinilo frem ô bahtet gnent lo toquet de bohc, ma ô se droet avoi na tchinguia de coram qui vint faiti pasar ator al col del mul e poi gropai al toc de bohc.
Se lo morguerô devet portar magno e buro qui sont delicà, le tchinguie i devont ehte bin tiria pèrquè que lo baht ô faset gnent tropi sauton; se envetche lo mul ô l’et gnent trop tchardjia, le tchinguie i se lasont pi mole.
En iadjo, lo baht ô l’eret fait tot a man. Lo coram ô vinivet confà con na grosa ui e con de fil be fort. Le garbogne avoi i eront faite a man e ventate tende que lo bohc ô fuset bin sec e bib piegà. Poi ô vinivet entrechià e gropà.
A la fin, per tinir trancuil lo mul, i li butont lo mors en butchì e i lo fremont a i oriè con de tchinguie. Lo mul ô l’et envion pèr partir pl’arp.
Acanque ô se fait lo tramut da n’arp pi bas a n’auto pi vaut, lo mul ô vint torna tchardjìa. I se portont avoi pairel e sedele de rodji qui vegnont bi gropà per gnent perli su pla vi e i se tchardjet tot la roba qui serveit.A la fin dl’ihtà, vente tornar dju a bas e lo mul, con lo baht, ô portet le tomè qui sont ahtcue guerpaie al frehc en tle crote dl’arp.
S’ô i et de pitodi agnel qui sont anco gnent tant boni tinise dreit e i sant enco gnemt viadjir, i se tchardjant en te de saquetè e lo mul ô li portet dju quel.
LO MEHTIR DEL VEDRIAT
Li valsoanin, en tli ten pasà, i lasivont li leui pais per alar plo mondo a vagnise en toc de pan e i fazont vairo mehtir: lo ruga, l’indorator, lo moleta, lo toler, e i vendivont avoi grozel e tchoze en rodji.
En prenfipi i eront tuti ruga, poi carcun ô cambiavet varcan e ô se batave a fare d’auto. Parè cali qui sont alà o Paris i ant comenfia a fare li vedriat.
Li vedro i se posont tchetar da mariman senza tirir fera tenti sot, lo varcan ô mancavet gnent e ô se vagnivet bin. I ahtavont via tot l’invèr e, en tla primà tart, i tornavont en tli pais dla leui Val pèr aidise en tli varcan dla campagni. Poi, apena qui troavont d’alotch, i portavont via la famii e i tornavont mahquè pi d’ihtà… poi, apena qui troavont d’alotch, i portavont o Paris la famii e en tla leui Val i tornavont mahquè pi d’ihtà.
OH ….VEDRIAT…
A la matin bon euira, lo vedriat valsoanin ô lasivet son poro alotch, ô sendivet ple vie de Paris e o comenfivet a trehtchir varcan.
Li primi valsoanin i djirivont a piote, poi i ant comenfia a tchetase na bitchicleta e poi encò de motorin qui tirivont en caret dareui qui tinivont le trile e li vedro.
Lo vedrait ô se fercavet lo varcan djèr pèr djèr en braiando “Oh…vedrait” o “Oh…vitrier”.
Acanque ô l’eret sensa vedro ô aveit de magazin dareui qu’ô poseit alar tchetali.
LO VEDRIAT
« Vitrier ! Vitri !! Scotade !!
ecco lo braio co se sentet :
oleté lo giua dli maina?
…No! olet lo braio del vedriat…
… lo vedriat a son varcan.
O surtet d’una corte, d’una mazon,
o portet sempre sl’ascina
una “Berci” ciargia de vedro.
Visti de bio, scapin alli pia,
bocando su, alle fenestre
se un maret o fait un segn
entra vi, li courtil, li senter
e anche per “butar un vedro”
o vedrai una mazon
o fait tuti li gier
una longi vi a pass tranquil.
A finché o penséte giu pla via
Sovent l’idéa iet venua
dalar pi long lo gier depoi…
… e forse, chi sa, (d’autri i lant gia fait)
dalar un gier…un po pi aout”
I sont vinù li Vedriat
da lai su, da nostri mont
i portont enco lor ger d’encoue
la pesanta “Berci” de leu mestièr
lant lassie nei pla vi
depertot .ò..e…fin o Paris
chetenti la salute dautri la vita
e carcuni tuite le speranfe.
I sont parti pien de coraggio
da tuiti li cianton dla Val
tuitte le mazon del pais
iant donna de védriat.
LA BERTCHI
Lo vedriat ô portavet a ahpaule na bertchi de bohc. Ô i et tchardjivet enfumà le foie de vedro vaute fina a 162 cm e lardje da 60 a 48 cm. La bertchi i eret faiti de bohc lindi pèrquè qui peziset gnent trop. Ô se proave ahcazi sempe lo bohc de ti. Con de tchinguie forte i se gropavont li vedro e poi la bertchi i se tchardjivet a ahpaule come si fuset en zaino. Al fonf la bertchi i aveit en casiet dareui que lo vedriat ô tinivet lo mastic, li quio e tute sie trile.
En ti ahpaule lo vedriat ô portavet piu o meno 20 Kg!!!
Sie trile i eront: lo martel, lo meter, lo tornavis, le tenaie, lo picaberfa.
La trila qu’ô tinivet pi bacon ô l’eret lo diamant. Ogni vedriat ô aveit na sia maneri da tinir lo diamant que parè ô taivet de pi o de meno secondo come qu’ô vinivet droa. Li viei vedriat i dizivont que… “lo diamant e la fenà i s’ampruntont mai”.
Lo diamant ô servivet pèr tair li vedro sutil. En tel magno ô aveit de taie qui servivont per fare sautar lo vedro depoi qu’ô l’eret ahta rigà.
Pli vedro pi ahpes ô se proave la roleta qui eret d’afier e per tair ô se doveit carcar dipì que gnent con lo diamant. Pèr tair de riont d’an vedro ô se droavet na tornet qui im tchentro del vedro e poi con la tornet ô se djirivet.
Per fisar li vedro al batent ô se proave la berfa qui vinivet empahtai. Se i eret trop suiti, ventate remoulila e i se mehquiavet con l’eli de lin. La berfa viei i vinivet gavai con la lama da desberfar e la neva i se batave con lo cotel da berfa.
Enfumà a li cuert de vedro, ventate Avoi en catramar le djunte e lo vedriat ô proave le morse per fisar al cuer d’as per posei viadjir enfumà de mariman qu’ô alavet avanti al varcan.
Per gnent taisè le man acanque i tramavont le foie de vedro pi pezante, li vedriat i butavont de guant de pel ahpes. Li varcan pi pretchis i li fazont con le man nue.
En tli primi ten, li Valsoanin i fazont tuti la bertchi e i pozavont vedro. I djirivont ple vie con la tchardji a ahpaule a fercar varcan. I alavont via do mazon qui i eront enco tri, carcun ô varcanavet ensembio al papa, d’auti i alavont garson an brotchi.
Carqui Valsoanin i an fait la bertchin pèr tot la leui vita, ma d’auti i ant duertà de magazin da vedro e i ant fait fortuna. In fercont pi varcan alando ple vie, ma lo nom del leui magazin ô se lit en tli djornal. I ant vagnia tenti sot ma i ant gnent desmentià la leui Val e d’ihtà o sot a le fehte i tornont a le leui mazon qui ant fait rendi e i tornont vere li leui pais.
I SE PORTONT LI BION EN TLA VI….
Li bion i se fazont vinir dal bohc fin’a en tla vi con li sapin. En tra dui: un pèr banda o avoi en tra trei o catro, ô se farei lo colp e i se portavont dju al demandar de un qu’ô aveit la veuis en po’ pi forta. A d’iadjo ô se tacavet lo comanquio en tehta al bion e poi ô se pasavet na corda e al colp de veuis qu’ô donavet un, ô se tiravet. Li bion i se fazont vinir da la montagni con la teleferica. Li branc i se portavont dju con de fil o avoi a ahpaula. A d’iadjo i se quitavont dareui qui eront.
Pèr fare na fasinà i se butavont pèr tera dui fil de fer e ô se gropavet.
I SE TOHARDJONT LI BION…
Acanque li bion i eront en tla vi, i se tchardjivont enfumà an camion o an careton tot a forfi de braf. I se pontalavont duè longherine a i ahponde del careton, ô se pasavet na corda ator del bion con en laf mort poi, un enfumà al careton ô tirivet la corda, e i auti da sot i puntchivont su. Li bion i li portavont a la resia dju o Pont, o Corgnei, o Tchahtlamont, o Ivrea.
commenta