Lo jorn 22 de mai, pendènt una visita al "Salone del libro" a Turin, ai pogut descobrir vòstre jornal.

  Coma autres Piemontés pas Occitans, sabiài quicòm sus l'existencia de valadas occitanas em Piemont, mas res pus. Vòli dire que imaginavi pas que i avia vòstra revista e autras iniciativas culturalas Occitanas que segurament an una granda importància per la conservacion e developament de la cultura de la bèla lenga d'òc.

  Aquèsta lenga, que aimi bravament, l'ai un pauc aprèsa ambé dels pichons corses que m'an desrevelhat un interes particular; l'ai trobada agradiva e ai leu ensajat de legir dels libres e dels textes escriches en Occitan. Aital me soi enteressat tanben a l'istòria de vòstre pais, als Catares....

  E ben, ai aisì pogut comprener perqué una lenga e una cultura plan importantas pendènt l'Edat Mejana amb lor civilizacion, amb lors principis, amb lors conceptes de "paratge" e de leialtat an degut deissar plaça al fuòc a la violènci aportadas per d'autras "civilizacions".

  Es per çò que espèri que tot aquel patrimòni poirà esser gardat encara longtemps e tamben que serà possible l'ensenhar a l'escòla, coma uèi es per d'aut ras lengas (per exemple lo Catalan).

  Tot aquo serà possible se un jorn l'ome voldria comprener que las diferencias d'dentitat culturalas devon enliassar los pòbles en un èsperit de convivència e pas los divisar.