Adui jorn da lo tresesieme aniversari de la mort de François Fontan i a carcun que, seguròment sensò sober d'aquel aniversari, es entrat per robar en t'aquela que l'era la sua casa a n'Acò di Fasi dins la Cumuna de Fraisse.

Acò di Fasi apres la mort de Fontan es una ruà vuida, sobretout dins i long mes d'unvern; ren de pus simple que desvuidar na casa sensa arzigar d'ese vist.

Aquest viatge es mai emportant lo damn portat a la meison, pituest que lo valor de la roba pià per i ladres. Resta la tristesa de intrar e retrobar libres e escrichs de Fontan arversà en tera; en trist simbol de la ruina que jorn apres jorn tocha aquesti paore paìs de montanha e que resparmia pas aquela casa que per quinz'ans  es estat lo ponch de rencontre per tuchis aquei qu 'an fondat un'idea de reneissença de la montanha occitana en Italia.