La sisiema part de l'istoria de l'occitanisme de dins las valadas

1988-1991

30 ANS D'OCCITANISME

 

Terç Rescontre Occitan a Buèbi

Entre los jorns 1/3 de julhet dal 1988 a Buèbi en Val Pelis se passarè lo terç Rescontre occitan adont se parlarè sobretot de la creacion literaria en lenga d' Oc.

Naissiá entrementier a Molinas en Queiras lo coordinament entre aministrators e Associassions turisticas , artisanalas e dal comerci dals dos caires de las Alpas demandat "Pais dal Viso". L'autuènh e l' uvem saren sobretot dediats, dal caire dal MAO, a l'aprofondiment de la situacion de l'occitanisme dins las valadas en prevision dal Congrès que se doviá tenir dins la prima venenta: de reünions se passaren a Festiona, Fraisse, Rocavion, Turin, Estròp, Salbertrand, Salsa, Paisana e Buèbi abó los simpatisants e los escrits al moviment.

Coumboscuro dins l'abriel dal 1989 presentarè a Gap, en ocasion de la Semana provençala, abó lo grop "Union Prouvençalo", la "Carto de Coumboscuro": trecent sinhaturas d'apiela venon culhias entre las personalitats italianas e francesas presentas.

 

Congres a S. Anna de Vaudier

Per lo 6/7 dal mes de mai lo MAO organisa a S.Ana de Vaudier lo tresen Congrès. Lo Segretari reconois que lo MAO se presenta a cest Congrès abó paucas ressorças en personas e meians e abó un estatut dausaüra sorpassat.

La relacion presentàa fai lo ponth sus la situacion de nòstras valadas en maniera  clara e abó una vision istorìca que tocha e esvilupa totas las tematìcas plus emportantas. La refleccion sus lo MAO moviment o partit revendìca l'originaria posission de moviment pu tuts los occitans en defòra de qualsevuèlhe distinsion en classas socialas, de convinciment relijós o filosofìque com lo beson d' una estroctura de partit per garantir un'organisacion libra e indipendenta.

Lo Segretari lança una novèla ideá: 'quèla de crear una Assemblàa per l'Autonomia occitana , trasversala, si prepausàa per lo MAO mas adont lo moviment juá un ròl al mesme nivel dals autres compausants. L'Assemblàa deuriá travalhar sus la centralitat politìca dal problema montanha, de l' identitat occitana, de l'autonomiá e de l'autogovernament , de la valorisaccion de nòstra cultura per de accions unitarias dins l'enteressi de nòstra gent.

Lo resson de cest Congrès al es bon e al fai mai avesinar al moviment un certen numre de occitanistas que dins los ans passats il s'eran esluènhats.

Apres lo Congrès la li a mai istat un emportant moment politìque rapresentat per las eleccions europenchas; lo sardista Mario Melis de la lista Federalismo ven elejut al Parlament d'Europa mas dins las valadas, sostancialment,  los vots culhits restan a pauc pres los mesmes; Jusep Durban, sus lo numre de julhet dal jornal Coumboscuro, en comentant los resultats de las eleccions,  espera que per las eleccions aministrativas dal 1990 lista Federalismo aie succès per la sobrevivença de las minoranças.

Lo trenta de juin la Direccion dal MAO conferma com Segretari politìque Dino Matteodo; Mauro Rabbia e mi com ajuaires; ven dequò nominàa una novèla Redaccion dal jomal Ousitanio Vivo. Lo 4en Rescontre eccitan , que se debanarè a Robilant lo 7/9 de jullhet, al sarè sobretot dediat a las tradiccions musicalas de nòstras terras; pas mens la li sarè dequò un emportant colòqui encentrat sus los problemas dals parcs naturals.

 

Batalha per la "Festa del Piemonte"

Una gròssa batalha sarè faita dins los mes apres sus la ripresentacion d'una lei rejonala sus lo piemontès e l'istitucion d'una "Festa del Piemonte". Dins lo mes de feurier la VI Comission rejonala organisa una reünion per descutar lo proget; la lei sarè puèi votàa per lo Conselh Rejonal lo tres de març dal 1990; passarè l'ideá dal MAO per la promossion dal caire de la Rejon de Istituts d'Estudis per las lengas minoritarias e un sostancial eslarjament dal financiament.

Lo travalh de la Direccion dal MAO bolìga en vista de las eleccions aministrativas programàas per la prima venenta; la li era la possibilitat de organisar una lista autonomista en colaboracion abó los francoprovençals en provincia de Turin. Dins los mes apres ven confennàa l'adesion a la lista "Verdi - Valli Occitane" qu'ilh aviá portat sus los bancs de l'Aministracion provinciala de Coni Dino Matteodo dins lo març dal 1988. En provincia de Turin , per lo primier viatge, ven presentàa una lista, "Autonomia Alpina" que buta ensemp de occitans e de francoprovençals abó l' ajuá de l'Union Valdôtaine; mesme se la lista "Verdi-Valli occitane " cuèlh lo 4,72%, ilh arriba pas de far lo segond elejut; la lista "Autonomia Alpina" arriba justa de far lo 0,2 %

 

Rescontre a Salza en Val San Martin

Apres lo delutge...la se anandia mai lo proget per lo Rescontre occitan ( sarè lo 5en !) que per l'an 1990 se passarè a Salsa en Val S. Martin. Per sovenir l' òbra de Francès Fontan la li sarè un colòqui sus las Nacions sensa Estat. Dins l' ocasion dal Rescontre (20/22 de julhet), lo President de l' I.E.O. Robert Martì, aviá esortat los presents al debat "l'I.E.O. qu'es aquò" de crear una seccion italiana de l' Istitut; perparelh m' es istàa donàa l' encharja dal coordinament de l' iniciativa e s'eran culhias mai de una vintenassa d'adesions. Entrementier l' Associassion Valados Usitanos ilh aviá demandat una reünion per veer se la li eran de possibilitats per la creacion d'un I.E.O., que ilh s'es puèi passàa lo cinc de setembre a Salusse. A cest rescontre an partecipat una bona partiá dals aderents a V.U., lo president del'Associassion La Valaddo Alex Berton e mi en rapresentança dal coordinament creat a Salsa. Alex Berton a prepausat d'aguer un rescontre abó lo fonccionari rejonal Daniele Jalla, chausa que ilh s'es puèi passàa apres qualque temp a Turin en çò de  l'Assessorat a la Cultura; aiqui 'os avem demandat a la Rejon de prener en charja la creacion le l' Istitut bòrd que l' article 4 de la lei rejonala n° 26 dal 10 d' abriel 1990 recitava: " La Regione...favorisce la creazione di Istitutidi Studi volti alla ricerca ed alla valorizzazione del patrimonio linguistico e culturale delle singole comunità linguistiche "

 

Per la "Provincia Alpina"

Dins l'autuènh dal 1990 pren còrs sus las pajas dal jornal L'Eco del Chisone un'iniciativa per la creacion d'una provincia alpina represa qualque temp apres dal Conselh comunal de La Tor abó una gròssa reünion adont las adesions al proget sion pas mancàas Cesta ideá, que qualquis ans drant poiá esser empensabla, ven de la possibilitat uberta per la novèla lei 142/90 "Nuovo ordinamento delle Autonomie locali "que ilh permet la formacion de novèlas provincias apres la creacion d'una area metropolitana. Lo debat se fai totsuèita enterressant e per nosautres se concretisa a Paisana lo 9 de març dal 1991 adont s'anandia 1' Assemblàa per l'autonomia occitana prospectàa dal temp dal Congrès de Vaudier. L' ideá d'una provincia alpina que ilh puèsche prene totas las valadas tròba units los presents de qualsevuèlhe coloracion politica. Beleu s'ubriá una novèla sason politìca per nòstra terra occitana! Al 9 d'abriel la li sarè encara una reünion a Salusse adont pareis una certena volontat de far maürar la chausa; sion sobretot los politiques plus luènh del' "apparato", que semblan los plus favorables a l'iniciativa.

 

Nais la Chambra d'Oc

Chal dequò sovenir la naissença, totjorn a Paisana lo 23 de feurier, de la Chambra d'Oc qu' ilh a per obiectiu 'quel de vitalisar e junhe ensemp los operators economìques de las Valadas.

 

Rescontre a Sanfront en Val Po

Lo Rescontre occitan (lo 6en ) se passarè a San Fron t entre lo 12 e lo 14 de julhet e al aurè, dal ponth de vista politìque, son moment central abó un colòqui sus la tematica de l'autogovern dal puèples alpencs. Per la question de l'I.E.O., en Rejon, sus convocassion de l' Assessor Fulcheri, lo 18 de setembre la li sarè una assemblàa , bòrd que eran istàas presentàas doas demandas de sobvencion per la creacion de un Istitut: una dal caire de l' Associassion Soulestrelh abó l'Istituto di Studi Valdesi e de l' autre de la CM val Maira. L'Assessor, vista la volontat dals presents per la creacion un Istitut d'Estudis Occitan, de sos la sopervision de la Rejon nomìna una comission de travalh de uèth personas que nen deürian presentar un proget. Dins lo cors de l'autuènh la li a encara istàas doas reünions, respectivament lo 9/10 e lo 21/ 11.

V' aici trenta ans d'occitanisme, trenta ans qu'an marcat l'istòria de cesta valadas finalment jontia dins un proget de renaissença com jamai. Creoc siè encara tròp vite de dire se l'iniciativa partiá a Criçòl dins lo 1961 aie capitat; pasmens pròpi en val Pò, apres d'ans d'empenh, l'accion occitanista ilh a arpres fòrça , ilh s'es arviscolàa; aiqui avem mai vist la possibilitat que qualquaren poguesse bojar, maürar e creisser dins los ans a venir. Totun pòio dire que en trenta ans qualquaren a boligat, que dins las Valadas una certena presa de consiença a marchat, que la paraula occitan es pas mai desconoissuá e que la luta ilh es pas encara feniá.