Entervisto a lou President de l'Asouchasioun Caval de Merens Mariano Allocco, alevatour de la Val Mairo.

D. Per lou secound viage avè fach la Fiero di Caval de Merens a Salusse; acò mec perquè aquì troubà seguroment les strutures adates, ou perquè la lei-à de rasoun coumersiales e de marchà?

R. Pr'acò prim, sous acò que counsern Salussos sa far duei mouts d'estorio. I primiers duei bots la joumà dal Merens es sta facho a Roure (ruà de San Peyre, en Val Varacho), apres aven desidù de  meirase an per an, acò per far miei counouise i nosti cavals.

Sien anas a Pizano (Val Po), a San Dumian (Val Mairo), duei ans a re a Bargios e apres sien aroubas a Salussos i deriers duei bots.

Salussos nous esmiavo la sità pu bono per fenir lou tour sus lou teritori e aroubar a sierne en sit fis per la nosto fiero: gros estabi, teren prest a l'avanso per tout sou que se passo dedin i councours, e en bono fin Salussos es uno d'les pu belos sitas di nostrei cant.

Tout acò dich, la Journà del Mérens a ren engranà abou la gent de Salussos e es està carcoso de 'edforo que es arubà aqui, a dilo touto se gavén les estrouturos, d'aoute isto gaire e dedin lou "Settembre Saluzzese" acò noste es està fourestier.

Aven desidù alouro que la desiemo "Journà" serè jomai facho dedin nostos valados, voulen far veire lou Méren dedin soun teritori e abou sa gent; eouro sien entren de sierne tra Sampeyre, en Val Varacho, e Asei, en Val Mairo.

D.Lou nier Merens ouriginari di Pirenei coumenso aver na forto presenso din les valades ousitanes; postu nous fournir carque cifro sus lou numre di bestie censie e sus lou  numre di alevatour?

R.Lou premier pouién Merens es està Morou, qu'es arubà a Roure isò l'es demai que quinze ans, eouro tenen al'"Associazione Provinciale Allevatori" de Couni lou registre de raso abou dousent-sincanto bestios escrichos, tout acò en acordi abou lou Ministeri de l'Agricoulturo franses e abou de finansiament saì per l' Assesourat a l' Agricoulturo del Piemount. Coumo se pol ben veire "la raso rasseo".

Foro di numres, sa decò dir que se fai, Asouchasioun e alevatours, surtout en descours de calità e ren soulament de proudusioun.

A l'entràdo aven fach arubar da la Franso lou fiour de la robo e eouro a la simo di nostre councours taquén a troubar de cavals neissù a n'acò noste: da duei ans lou caval pu rapresentatiou de la raso per l'an courent es en caval neissù su 's nostos mountanhos.

D.A Salusse carqui alevatour semiavoun en dificoultà a vende le lour bestie. Siencou dran a na crisi dal marchà per aquisti caval e per calo rasoun?

R. A Salussos la s'es vendù gaire, acò l'es ver, coumo ai dich einant aven ren agù maniero de far na bono "vetrino", acò per segur pol aver vourgù dir carqueren, ma es ren lou tout. Lou moument es per tuchi maigre, e per l'agricoulturo es pu maigre encaro, lou marchà eouro vol pus gaire de bestios da elevage, la gent vol de cavals doundas e prest a l'usage.

La prudusioun a da chambiar per arubar a semoune tout acò que es vourgù da la gent, la nosto resposto sa que se jue da douos miros, d'en cant i alevatours sa que arùboun a pareiar de bestios doundas a la selo e a l'atac e de l'aouto l'Asouchasioun sa que se fase charjo de la proumousioun, e es per acò que a nouvembre anen a la fiero de Verouno.

Amoun lou Merens sarè  presentà da l'Asouchasioun abou na douzeno de cavals, e dal Ministeri de l'Agricoulturo franses que menarè na vituro d'èpouco estachà a catre estalouns.

D. Se tu me deveses far en retrat de lou prouprietari dal caval de Merens d'encui, soque troubaries?

R. Lou padroun dal Merens es tout acò que as moutivà, dedin nosto Asouchasioun i a de tout. Acò que a chambià carqui ans en sai es lou despiasament de la raso sus lou teritori.

Eouro sien arubas a la Val d'Aousto, en Ligurio e dedin tout lou Piemount. Na cozo pei dir, que i padrouns di Merens, da si que cant aruboun, bueioun ben ensemou, soun despounibles a travaiar dedin l'Asouchasioun e sourtout, aven decò vueio de far festo abou la gent e acò la se vei a la fiero de raso.

D. Per finir, coumo vanie encui i raport abou les asouchasioun di alevatour dins i aoutre estat dounte lou Merens es istà entrouduch, ma sourtout, coumo van-ie i raport abou la prensipalo asouchasioun, aquelo di Pirenei?

R. Lou Merens es na raso que un pol troubar a paoupres en touto l'Eouroupo, dedin tuchi i estat ounte i-a de cavals i-a decò n'Asouchasioun. I raport a nivel enternasiounal se pasoun per aquestos Asouchasiouns per tout acò que es ourganizasioun, e per tout acò que counsern la gestioun dal registre de raso soun delegas a 's "Coumissioun a lou Stud- B ook " .

Lou travai lo mai empourtant, coumo se pol ben veire, se passo dedin aquestos derieros coumissioun, que se referisoun a lou Ministeri de l' Agricoulturo franses, Ministeri que es rapresentà dal Diretour del Haras de Tarbes, Mr. Nantet, persouno que a ben ament l'empourtanso d'un travai a nivel enternasiounal per far marchar la raso.

Ren dal meme avìs es l'Asouchasioun franseso que, a veire coumo se boujo da duei ans ensai, pareis que se sie "embarmà" dedin l'Ariego.

Abou lou lour courre dareire a l'enters particoular d'aquelo rejoun se troboun eouro isoulàs da l'avan dal mound dal Merens, tan l'es que aven presque quità de nous escrire e eouro d'aoutout de raports. Tou se passo abou lou Ministeri franses, sie per la raso que per l'ourganizasioun, tan l'es que anen ensemo a la fiero enternasiounalo de Verouno.