Ilh era una jornàa de fin istat de plusieres ans fai, dal ciel grís, abó las nèblas que rabelian per los rauts combals de ma valada; nos mainàas 'os eran sovent le long de las ribas dal riú, aiqui près de nòstre vielatge. La se fasiá de tot, la se joava a escondalha, 'os fasiám d'abries de ramas, de brondas e de segur 'os eran una soleta familha. De viatge 'o 'se betiám en qualque canton per fumar los chancòts dals chalabraücs (1) en aspirent de veti qualca caforcha (2) que aiqui dedins aviá son nin.

Quel jorn 'os aviám trobat un bèl babi, gròs com una bòsca (3) e tuts ensemp 'os l'aviám portat al mei dal país, en 'quèla pechita placeta drant al forn e al bachàs.

'Os eran dequò venguts en possecion, vai saber comà, de una cigareta e per juòc, aprè de l'aguer alumàa, l'aviám enfielàa dins la gola de 'quèla malaürosa bèstia.

Agachatz comà al tuba, comà al se gonfla...al sembla a una pauma! (4) la se bralhava. La paura bèstia contuniava sença zo volguer a respirar 'quel fum en se gonflant totjorn de mai e los uèlhs quasi ilhs li sortian já dal morre.

Las femnas que las eran aiqui entren de far la buàa (5), las laissian pèrdere e las avián pas dit ren a 'quel juoc, probablement en se sovenent d'un temp passat.

En 'quèl moment 'os avem començat sentir bralhar... "manhin, spachefornel i è 'lo manhin..." abó una votz forta e clara; la li a le ramonaire (6), disián las femnas aiqui al bachàs.

Per nosautres joves era quasi una paraula magìca... la ramonaire, un mot qu'aviá gost de chausas vèlhas, que auvit jà d'autras vetz nos portiá areire, dins d'autres temps, dins un monde puèplat de fantinas e de sorciers.

Al contrari 'quèl paure òme, 'quèl ramonaire al era coma tuts los autres, comà ilhs se nen vean plusieres e siem sobrats (7) un pauc estonats, comà quand la se esclapa un amusament per veer comà al es fait dedins e puèi la se resta a gola uberta e dequò un pauc magonat perquè dedins la lia a pas ren qu'enteresse.

Le ramonaire al era abilhat abó una vèsta de velut verd, frusta; braias de fostanh grís e l'ensemp al era nier de suá (8); grolàs als pès e fotut sus las espalas al aviá un abrasal d'adont ilhs sortián los ferres dal mestier. Sus la testa un chapèl abó doas plumas bloias de gai.

L'òme al se planta sus la placta e al nos agacha embre que le babi al era en tren de tirar baguétas (9); al pausa son sac, al s'apròcha a nosautres que s'acairem e li fasem plaça e abó un air de compassion, agrochat pel sòl, a li chava la sigarèta e alzo fot dins le beal qu'al pòrta via l'alga dal bachàs.

Nos mainàas 'os siem sobrats chuts (10) coma de peirassença plus saupre se parlar o s'escapar de corsia mas la curiositat era plus fòrta: 'os istem!

Le ramonaire al fasiá dequò le manhin e las femnas an començat a li portar de segelins, de caças, de caçuls, de péelas adont la traluiá já l'aram (11)

Nos mòssis (12) l'agachem dins son travalh, assetats sla muralhàta que serv de bancha al caire dal forn sença perdre un bocon de l'espetacle. Al fasia son travalh comà se nos 'os li fossen pas.

Al aure travalhat doas belar orassas. Al fasiá fondre l'estanh, puèi al zo colava sus çò que ventava estanhinar. Apres d'aguer fenit çò que li era istat adut, un viatge paiat, al aviá tuat le pechit fuòc, arfait son abrasac e com al era vengut al se n'era anat abó 'quèl air de misteri que l'envosava (13) e nos, comà sa figura a despareissut, un pauc mens bartaveaus, 'os avem mai cherchat nòstre babi.

 

Franco Bronzar

1-gambi (secchi) dei sedani selvatici

2-forfecchia

3-scodella

4-palla

5-il bucato

6-spazzacamino

7-rimasti

8-fuliggine

9-esalare l'ultimo respiro

10-siamo rimasti zitti come pietre

11-si intravedeva già il rame

12-ragazzi

13-avvolgeva