La cinquiema part de l'istoria de l'occitanisme de dins las valadas

1982-1988

A Paisana, a l'Auberge Sud America, los 22 e 23 de mai dal 1982 se passarè lo primier Congrès dal MAO. La Segreteriá dimissionaria -Ines Cavalcanti, Daria Jordan e Dino Matteodo- se presenta abó una relaccion de detz pajas adont venon examinats los dos ans de travalhs après de l'Assemblàa de l'Arma .

Per lo primier viatge partecìpan a de travalhs occitanistas de delegacions de organisacions politìcas e culturalas que òbran en defòra dal MAO e de rapresentants d'autras minoranças.

La Segreteriá, que ilh se planh de pas aguer sabut organisar de moments publìques que auriàn pogut reviscolar la consiença occitana dins las Valadas, fai relevar com los occitanistas dal MAO aien travalhat plus al nivel dals aministrators e dals politìques locals, en chaient dins la marriá abitùda que pareis caracterisar los politìques de profession.

Ven dequò presentat un document sus la situacion economìca de las Valadas e un autre sus las lineas per una politìca culturala dedins de las aministracions localas: animacion culturala dins las Bibliotecas comunalas,  Museus Etnografìques, rechercha toponomastìca.

Dins l'ocasion l'Associassion Soulestrelh presenta un document encentrat sus la question de la grafiá, problema que contunhava d''envelenir los rapòrts entre los occitanistas.

Era dequò istàa presentàa la lei "Provvedimenti per la tutela e la promozione della lingua e della cultura della  Minoranza etno linguistica occitana in Italia", frut dal travalh de la comission nominàa en ocasion de
l'Assemblàa de l'otobre 1980 a Monbrac adont un gròs travalh a nivel juridìque, al era istat fait per Jan Peire Bosquier.( La lei venarè puèi presentàa per los Deputats Dujany, Frasnelli, Mazzola, Sobrero e autres lo 8/7/1982 ).

Lo MAO de son caire jutjava qu'al era vengut lo moment de acairar lo rapòrt de preferença abó l' Associassion Valados Usitanos e de laissar libres sos militants de aderir a qualsevuèlha associassion.

Pas mens d'aiqui a pas gaire, l'Associassion Soulestrelh , qu'aviá vist dins cesta posicion dal MAO una sorta de vitòria faça a l'autra associassion, donarè pas mai son apiela a la lei que, mesme merces de son travalh, ilh era entren de venir portà a conoissença dal publique. Çò que al s'era passat ? Lo MAO aviá aprestat un pechit document per publicisar l' iniciativa e la culhiá de sinhaturas d'apiela en se servent de la grafiá que qualcun pensava mòrta e enterràa a ocasion dal Congrès de Paisana ; la chausa ilh era pareissuá com una certena marcha areire sus la question de l' equidistança que lo Moviment doviá gardar al nivel de las associassions culturalas.

Dins lo mes d'aost a La Tor se passarè la 3a Escòla de Musìca Occitana e ilh sarè la darriera. Dins l'istat venon culhiás mai de 2500 sinhaturas d'apiela a la lei (saren puèi 5000 entre la fin de l'an).

A Aosta dins lo setembre ven costituit un borel per las Comunitats etno-lingüisticas en Italia: nen fasiàn partiá lo MAO, l'Union Valdôtaine , lo Movimento Friuli, l'Unione Slovena e lo Partito Sardo d'Azione.

Lo 1983 vei mai l'organisacion a Coni e environs de la Fèsta del Piemont, la XVI; lo grop de Coumboscuro aderis a 1' iniciativa que doviá esser, a son veiaire, un moment d'entenduá abó los piemontesistas. Lo MAO que al aviá de fòrtas reservas per una partecipacion a cesta manifestacion, après d'un aprofondiment de la situacion, aviá entre vist una volontat colonisatritz dal caire de l'organisacion e per aiquò demandava a las aministracions de las Valadas de pas aderir e dins lo mesme temp demandava de evidenciar nòstra identitat culturalas e de sautenir la prepausacion de la lei justa presentàa; dins lo mesme temp repreniá fòrça l'ideá de far una fèsta per las Valadas Occitanas.

Dins 'quel mesme an, ilh s'era anandiàa, en ço dal Distret Escolastique de Borg S. Dalmaç, un' iniciativa per una rechercha globala sus la cultura de las Valadas e per la valorisacion e l'ensenhament de la lenga occitana dins las escòlas.

Per las eleccions politìcas dal 1983 lo MAO pren pas de posicions faça a un' apiela de donar a qualsevuèlhe partit politìque italian; al se limìta a envitar a votar per de partits democratìques en tenent conth de l'enterest donat a la problematìca occitana - lei de tutela, posicion per lo baratge de Moiòla en Val d'Estura-.

Lo segond Congrès dal MAO se ten a Fraisse lo 14 e Io 15 d'abriel dal 1984. Plus que un Congrès la se tracta d'una assemblàa dediàa a la situacion enterna dal moviment e de preparacion per las eleccions europenchas que aicest viatge vearen mesquè de candidats dal MAO sença l'apiela dal moviment de Coumboscuro que pròpi dins 'quel periòde aviá atacat pesandament la posicion etnò-nacionalista de Fontan atravers las pajas de son jornal. Lo MAO se presentarè perparelh dins la lista Federalismo formàa abó l'Union Valdôtaine, lo Partito Sardo d'Azione , l'Unione Slovena, de friolans. Pas mens, mesme se abó un pauc de vots de mens e bien de critìcas e de querelas entre occitanistas e provençalistas, la lista Federalismo arriba de mandar un rapresentant al Parlament de Strasburg, dins la persona de Michele Columbu dal Partito Sardo d'Azione. Totjorn dins cest an, ven elaboràa, al nivel de Comission parlamentara, una lei quadre sus las minoranças presentas en Italiá. Lo 25 de setembre la Comuna de La Tor, abó una deliberacion de Jontia, pausa lo problema de l'inseriment de la tutela dal francès dins la lei; mesme la CM de la Val Pelis aprovarè lo 31 de otobre una deliberacion adont, pas mens, se reconois l'apartenença a l'areal occitan de 'quèla valada.

Entrementier l' Associassion Soulestrelh aviá presentat un document sus la question-sinhat per mi mesme que a l'epòca ero President de cesta associassion mas aprestat per G.Malan- adont la se fasiá remarcar com la lenga francesa, dins certenas valadas, fosse presenta, per de motius istoriques, dins la culturas localas. Lo MAO, de son caire, respondiá a cesta demanda de tutela dal francès, en fasent remarcar que reconoissiá a cesta lenga un ròl emportant dins las Valadas mas sença per aiçò doguer arribar a la tutelar al mesme nivel de las autras lengas minoritarias sobretot en tenent conth que lo frances se poiá mostrar dins las escòlas mas l' occitan pas!

L' 84 vei dequò, atravers de las pajas de Ousitanio Vivo, una timida ubertura a las tematicas occitanistas d'estraccion IEO - Calandretas (escòlas bilengas per los plus pechits), CIDO (Centre Internacional de Documentacion Occitana), Escòla Occitana d'estiu-

Dins lo mes de març dal 1985 Nilde Jotti, President de la Chambra, ilh es a Brossasc per l'inaüguracion d'un monument: dins l'ocasion li venon consenhàas las 5.000 sinhaturas culhiás en apiela a la lei de tutela e un certen numre d'ordres dal jorn votatz per de comunas e per uèth CM sença contiar las numbrosas adesions dal caire d'un baron de Associassions de las Valadas. Las eleccions aministrativas dal 1985 uèbron de novèlas possibilitats al monde occitanistas; en efet per las eleccions provincialas la se realisa una coalission entre MAO e Verdi (ecologistas) que pòrta a l'eleccion al Conselh provincial de Coni de Domenico Poggio abó l' empenh de laissar la plaça a Dino Matteodo a meitat legislacion.

Dins lo mes de juin, un gròs empenh politìque vearè encara en primier plan lo monde occitanista sus la question de la lei dita "Galasso"; una manifestacion tenguá a Turin menarè una bona rapresentança de occitanistas -MAO, OAT ,Valados Usitanos- e de Sendìcs de las Valadas, a protestar contra una lei que penalisa fortement la montanha.

L'11 de julhet dal 1986 la se passa, al Mel en Val Varacha, lo primier Rescontre Occitan; l' iniciativa, mestrejàa per l' Associassion culturala Usitanio Vivo, ilh es l'ocasion adont poguer presentar, dal temp d'una assemblàa dediàa al problema d'un IEO per la Valadas, una primiera espròva d'un Estatut aprestat per una comission de travalh dal MAO; ven aprovat un òrdre dal jorn adont la se demanda la colaboracion de totas las associassions culturalas occitanistas e de las aministracions de las Valadas. La se demanda dequò de enviar las observacions al regard entre lo 31 de otobre, abó l'empenh de organisar un' assemblàa apres quèla data. Cesta ilh se debanarè puèi a San Damian en Val Maira lo 12 de desembre; un' autra segarè puèì a Demont en Val d'Estura dins lo feurier dal 1987. Dins cestas ocasions lo proget passarè de la comission de travalh originaria a las CM de la Val Maira e de la Val d' Estura sobretot per la bona volontat de capitar de sos Presidents, Ermanno Bressy e Livio Quaranta, que ilhs prenaren en charja la seguiá dal travalh.

L'estructura de cest IEO aviá son ponth de fòrça dins un'organisacion de tipe consortil, al es a dire que l' inissiativa ilh e dins las mans de las aministracions publìcas -CM, Provincias, Comunas - e pas dins 'quèlas de las organisassions culturalas presentas sul territòri.

Chal dequò dire que un bar d'aministracions e associassions avian donat son adesioni. A San Damian en Val Maira, entre lo 10 e lo 12 de julhet se passa lo segond Rescontre Occitan que al aurè una bona reüssiá siè per la partecipacion publìque siè per lo bon nivel dals debats dals moments musicals.

Lo 5 de setembre dal temp que se passava lo Romiatge de setembre en Coumboscuro, Sergio Arneodo presentava la "Carto de Coumboscuro", al es a dire un proget transfrontalier per l'ensenhament e la promocion dal provençal dins las escòlas, per lo desvelupament economìque e turistìque dins las doas mans de las Alpas: partecìpa un bon numre de personalitat politìcas dal Piemont e de la region Provença- Còsta d'Asur.

Lo 22 d'otobre lo President de la CM  Val d'Estura enviava a las associassions culturalas una segonda espròva d'Estatut per l'IEO en las convident a enviar sas observacions entre lo 15 de novembre. Pas mens dins los mes drant qualcas associassions -Coumboscuro e Soulestrelh abó l' apiela de La Valaddo - avian aprestat un novel estatut adont, mesme se sobrava l'estructura de drant, poian intrar dins l' Assemblàa consortila, dequò las associassions culturalas que las duvian aguer almens cinc ans d'activitat. Un gròs chanjament era rapresentat de la denominacion de l'Istitut que veniá virat en "Istituto per lo studio della lingua e della cultura d'Oc alpina".

Cesta darriera prepausacion ilh es istàa puei enviàa als enteressats lo jorn après. De segur la se tractava pas de las observacions demandàas dal President de la CM de la Val d'Estura mas de qualcaren de bien diferent! L'inicciativa a totsuèita creat un embulh entre los enteressats e ralentat lo trav entemenat; ilh s'era mai creàa, entre las associassions culturalas occitanas, una rompaüra dificìla de aranjar!

Pas mens, après de mes de tractativas, los Presidents de las CM de las Valadas Ges-Vermenanha-Pesi, Val d'Estura e Val Maira, ensemp, an organisat per l' 8 d'abriel dal 1988 una novèla assemblàa en çò de la CM Val d'Estura a Demont per veer se l'era possible de rejonher un acòrdi entre tuts e per verifiar se la li era encara la volontat de sautenir lo proget.

Los faits que ilhs se sion passats 'quèla nuèit creo aien encara mai escavit una reá entre los occitanistas mesme se una prepausacion faita per mi mesme, al es a dire de fondre los dos estatuts presentats per meian d'una comission de travalh, formàa de aministrators e de membres de las associassions, ilh aviá agut l'aprovacion de l' Assemblàa.

La chausa chaliá la decidar en pressa mas l' Associassion Soulestrelh e Coumboscuro volian pausar cesta solucion a l' aprovacion dals membres de chasca associassion. Per mi, que alora fasìoc encara partiá de l'A. Soulestrelh, aiçò al era de segur la marca de la volontat de perlonjar lo problema a l' avenir e de zo laissar puèi chaire; al es per aiquò qu'ai demandat a mos colegas de decidar aiqui, sus dos pés, bòrd que l'A. Soulestrelh era praticament tota presenta. Coumboscuro, en 'quel moment, a fotut lo camp sença decidar com praticamene a fait mon grop d'apartença entre lo mespresi general. Bòrd que las associassions enteressàas, dins los mes après, an jamai fait saupre los noms dals compausants de cesta comission de travalh, vista la situacion, los Presidents encharjats, mesme se possats a zo far, an pas mai convocat d'assemblàas e lo proget al es istat butat dins lo tirant.