Ousitanio Vivo sal numbre de desembre prepausava la premiera part del' Istoria  de l' Occitanisme de dins las valadas. Va' qui la continuacion.

A partir de 'quela data fin al 1972, Escolo dou Po e Rescountre Piemount-Prouvenço sion puèi istats gropats a còrda dobla.

L'Associassion, just fondàa, avia aprovat un Estatut compausat de doze articles que auria dogut reglar sa vita e adont l'Assemblàa dals Sòcis era lo principal moment de travalh.

Cesta dovia esser convocàa un viatge a l'an dins un paìs de l'areal endeviduat a l'art. 2/C, al es a dire entre laVal Soana e laVal Vermenanha En efet l'Escolo era naissua per valorizar l'ensemp delasValadas galloromansas (occitanas e francoprovençalas) en Piemont mas abo un rapòrt preferencial abo l'areal occitan de l'autre caire:

"1'Escolo dòu Po ha l o scopo di rinsaldare e sviluppare i buoni rapporti tra il Piemonte e la Provenza, intendendosi quest'ultima in senso lato come Regione di Francia a civiltà occitanica Tale scopo verrà perseguito nei modi che appariranno via via  più convenienti  ed in particolare:

a) diffondendo in Piemonte la conoscenza della lingua, della cultura e dell'arte provenzale-occitanica, a mezzo di conferenze, pubblicazioni e manifestazioni varie;

b) prendendo ed assecondando iniziative intese ad attivare gli scambi culturali tra le due Regioni;

c) valorizzando, perchè punto d'incontro tra il Piemonte e le parlate provenzali e franco-provenzali, il patrimonio linguistico che caratterizza le seguenti vallate del Piemonte: Vermenagrta, Gesso, Stura di Demonte, Grana, Maira, Varaita, Po, Pellice, Germanasca, Chisone, Susa, Lanzo, Orco e Soana.".

Beleu per cesta rea preferenciala abo la Provença e per lo pés qu'an totjorn agut lasValadaa occitanas dins l' Escolo, la presença francoprovençala es totjorn istàa febla.

L'Assembàa nominava chasque dos ans lo President e un Conselh directiu compausat da un certen numbre de sòcis (normalament un o dos per valada, sença contiar 'quelos piemontes). Lo Conselh directiu nominava puéi entre sos membres un Vice-President, un Segretari e un Tesorier. Fin al 1965 lo President a l'es istat  Pinin Pacòt, puèi fin al 1968  lo Prof. Corrado Grassi; dal 1969 lo Prof. Gasca Queirazza S.J.. Segretari de l'Escolo fin da l'acomensament al 1971 al es istat Gustavo Buratti (Tavo Burat) qu'al a totjom animat e guidat entre mila dificultat los destins de cesta associassion.

Abo lo segont Rescontre (1/2 de setembre dal 1962), 'quel de La Tor, s'es inauguràa la tradicion de dediar la reunion de la diamenja matin a l'esapusacion de l'activitat de l'Esodo e la presentacion dals travalhs sus la lenga e sus lo patrimoni cultural de las Valadas.

Los ans apres los Rescontres se sion puèi tenguts dins l'òrdre a Chastel Dalfin, Montros, Ols, Ronco Canavese, Fenestrelas, Elva, Vinai, Lo Perier, S. Lucia, Rore en Val Cluson.

Tuts los ans Tavo Burat al aprestava una relacion sus l'activitat de l'Escolo. Era sença fauta un travalh emportant que fasia saupre, valada per valada, ço que s'era passat dins l'an e que permetia a de monde ben esluènhat de s'arjonher e de se conoisser.

Pasmens la coscientisacion entre las valadas a partir dal 1962 ilh es istàa asseguràa merces lo jornal Coumboscuro, dirijut fins a aura per l'amic Sergio Arneodo.

Dins lo 1964 al era anat istar a Fraisse, en Val Varacha, Francés Fontan, teoric de la Nacion occitana e fondator dal P.N.O. (Partit Nacionalista Occitan) quedins 'q uelos ans, per sas ideas avia pensat de laissar la França. A Fraisse, e en particolar en ço de Barbo Toni Baudrier, al era plogut merces la bona obra de Tavo Burat que aiqui l'avia adreçat.

Pròpi dins 'quel an al IV° Rescontre de Montros, venia aprovat lo premier document de l'Esodo dou Po, per l'ensenhament de las lengas minoritarias. "Petizione all'On. Ministro della P.I.".

Fins al 1968, an adont fasia totut dins las Valadas l'occitanisme abo la fondacion dal M.A O., l'escolo dou Po a totjom viscut dins la rea traçàa dins los ans drant, es a dire abo una vision de la question "occitana" esclusivament gropàa al monde provençal dal felibritge, sença gis rapòrts, o almens pas gaire, abo lo monde de l'I.E.O. que dins 'quelos ans enchaminava seriosament una draia novela de l'occitanisme. A la fin dal 1968 naissia dequò un autre pechit fuelh dediat a nòstra cultura "La Valaddo". Al era lo frut de mon adesion a l'Esscolo, naissua a Fenestrelas dins lo 1967 e muràa apres lo primeris contacts abo Tavo Burat.

Lo 1970 veia la naissença de las regions: en particular bien d',Associassions - dequo l'Escolo - avian aprestat e aderit a un document "Apello per l'insegnamento nelle scuole del Piemonte della Lingua e della Cultura Regionale".

Dins 'quel mesme an, abo lo Rescontre dal Perier (Val San Martin), qualcun coma mi, Jan Peire Bosquier, Fredo Valla, Dario Anghilante e d'autres encara, an agu la chança de conoisser d'un caire qualque velh apartenent a l'Escoloo, com Gustavo Malan, qu'avertia que l'Associassion, organizàa perparelh avia fait son temp e de l'autre caire un esponent de l'I.E.O., dins la persona de Peire Pessamessa, escrivan occitan de Provença.

Sensa retòrica pòio dire que drant de nòstris uèlhs s'es dubert un monde novel pas mai fait de folclòr, de capoulié, de tambourin e de manteneires, mas de gent que travalhava dins una vision de renovelament de la cultura occitana dins un encastre qu'anava ben plus luènh de la terra de Provença e de nostras Valadas, mas arjonhia totas las regions de la lenga d'Oc. Chal dire que ja Francés Fontan dins las Valadas avia començat a travalhar abo cest esprit e la naissença dal M.A.O.n'es la prova.

L'idea qu'era naissua a la fin dal Rescontre entre qualcun de nosautres era 'quela de reformar l'Escoloo; al es a dire de la rendre plus operativa. La li era l'esigença de far un Estatut novel, de aguer, al regard de la grafia de l'occitan de las Valadas, una grafia plus unitaria e de quitar l'anarquia que renhava (e renha).

Al Perier una Comission nominàa per l'Assemblàa ilh avia agut l'encharja de presentar a l'Assemblàa de la Rejon Piemont, als Presidents de la Jontia, de las Comission Estatut, als membres de la mesma Comission e als politics piemontés en general, un pro-memoria al argard de la situacion de la minorança occitana e en general a las autras minorança dal Piemont abo la prepausacion de tres articles sus la salvagarda de la cultura dal piemontés, de l'occitan e le las autras minoranças a tuts los niveaus, difusat dins las Valadas com manifest "Petizione al Consiglio della Regione Piemonte".

Per randar lo malaise dal moment de creissença de l'Escolo, s'era dequò decidat d'archampar los socis entre la fin de l'an; en efet lo 20 de desembre dal 1970, en Comba'scura s'es tengut un achamp general per examinar los detz ans d'activitat de l'Escolo e per una revision de l'Estatut. Dins cesta ocasion, apres una gòssa e se volere penibla descutia, se sion creàas doas comission d'estudi: una sus la lenga e la cultura e l'autra per la reforma de l'Estatut.

Dins la mesrna reunion s'era dequò aprestat un document de solidarietat abo lo moviment Basc "SALUTEM LOU POPLE BASC' publiat sus lo jornal Coumboscuro e con manifest esboliat un pauc pertot dins las Valadas.

Era beleu un primier tentatiu de Koinè lenguistica (abo un pauc de fautas) escrit abo una grafia que sarè puei codifiàa abo lo nom de Grafia de l'Escolo dou Po.

Mas la chausa plus emportanta l'es istàa 'quela de las dimissions presentàas dal Segretari Tavo Burat e de la creacion d'un coletge de Segreteria format da Bep Ros, Joan Bonin, Jan Peire Bosquier e da mi.