1992

30 ann d'occitanisme I

Tipologia file: testo Oc
Tipologia testo: articolo-cultura
Grafia testo Oc: normalizzata
Data Pubblicazione: 1992
Fonte: OV, 21 gennaio 1992 (n.1), N.161, p.5
Autore:
-del testo Oc: Franco Bronzat
Luogo:
-di provenienza dell'autore del testo Oc: Roure
Valle: Chisone



A Criçol en Val Pò, lo 14 aost 1961, en ocasion dal «Concorso di Poesia Monviso '61» venià fondaa l'associasion provençalista de l'Escolo dou Po, dal temp que dins los jorns 12 e 13 a Coni s'era tengut lo 1er Rescountre Piemount  Prouvenço.

Aub costas manifestacions, convergentas mas gropàas a de procés diferents, a començat de cest caire de las Alpas lo moviment de Renaissença culturala, etnìca e politìca de cesta brancha de puèple occitan que vìu entre los confins administratìus italians. De una partià d'ans travalhava en Piemont la «Compania dij Brandé», gropament de Piemontés mogut per l'amor de sa lenga, que per meian dal jornal I Brandé - Arvista ëd poesia piemonteisa (1927), qu'a pas durat gaire e puèi, dal 1945, bisemanier dal mesme titol, nen alimentava la producion literaria.

Pinin Pacòt (Giuseppe Pacotto, 1899-1965) es istat lo primier mas pas lo solet entre los piemontesistas qu'a rortiat de bones liams aub lo Felibritge de Provença, aub los occitanistas de la Revista Oc drant coma cultor e admirator de la poesiá trobadorencha e puèi de l'òbra de Mistral.

Aiquò al es testimoniat per la colaboracion donàa aub una poesiá "Stèila Matinera" a la revista còrsa "U Lariciu", estampàa a Marselha, que ilh avià publiat dins lou 1930 una culhiá de poesias dediàas a Mistral. Totjorn dins lo 1930 Pacòt al a agut realizat aub l'ajuà de Andrea Viglongo un volum de poesias piemontesas "A Mistral, omagi di poeta piemontèis" restampat l'an après aub lo titol de "Diciassette poeti piemontesi" adont la li eran dequò un parelh de poesias en occitan de E. Odiard des Ambrois de Ols.

Pas mens pas tuts los piemontesistas avián sas ideas. N'es una bona pròva la faquèta que un poeta piemontés li a juat dins l'ocasion de la publicacion dal libre dediat a Mistral. Un parelh de poemas enviats per un certen Tommaso Grosso, personatge puèi sobrat desconoissut, aquintats en maniera critica, an donat a Pinin Pacòt un pauc de amarum. En efet en lient las primieras letras de chasque cap-vers, s'oteniá cestas frasas: balin provenssal e al e na montatura. Aprés Pinin Pacòt es vengut colaborator de la revista Marsyas: amic de Suli Andrieu Peyre es puèi stat nominat Soci d'ounour dal Felibritge. Cesta colaboracion s'es puèi encara mai esvilupàa entre los ans '50 mas es merito d'un autre Brandé, Gustavo Buratti (Tavo Burat) se cest travalh s'es concretisat aub la fondacion de l'Escolo dou Po. Tavo Burat, já eleve dal lengüista Clemente Merlo, es istat 'quel e lo 17 de mai dal 1959 per la Santa Estela d'Arles a lançat l'idea de la creacion d'una escolo en Piemont aub l'entencion de: "riunire tutti i cultori piemontesi del Provenzale e di questa letteratura farne conoscere il valore a moltissimi ancora ignoti; rendere sempre più stretti e frequenti gli incontri ed i contatti con i Felibri; nobilitare e salvaguardare per quanto ancora sarà possibile il misconosciuto patrimonio linguistico delle vallate piemontesi provenzaleggianti, incoraggiando i poetici sentimenti dei valligiani... Con l'esempio dei discepoli di Mistral, anche da noi si potrà nobilitare la parlata occitanica, dando ai nostri valligiani la coscienza di appartenere ad un ceppo linguistico degno di interesse e di rispetto. A tal fine è innanzi tutto necessario organizzare convegni nelle nostre valli, invitandovi gli amici del Felibrige, che ci mostreranno di quanto amore sia meritevole la lingua materna; si restituirà poi la visita inviando nostre delegazioni alle feste che si tengono in Provenza, la prima di queste "giornate del Provenzale" potrebbe svolgersi a Crissolo, dove molto significativamente "l'Escolo dou Po" avrebbe il suo battesimo" (1959).

Dins lo 1960, sus lo primier Armanach dij Brandé la li a agut una primiera presença organíca que se poeriá definir occitana. Una poesiá de E. Caballo, la chançon de Barba Batisto Paschier, de R.Bermond l'article en piemontés Folclàr dal val ëd Pragelà e sa poesiá EI Clison, sensa eissubliar l'article de T. Burat Parlade 'd Piemont.

Mas chaliá trobar d'autras personas que donessan una man per cesta inissiativa que riscava de sobrar una chausa episodíca. Per parelh Tavo Burat a començat de virar las valadas dins lo tentatìu, com m'a dit el personalment, de boliversar la situacion que se trobava nòstra cultura e denonciàa per Corrado Grassi dins son estudi sus la lenga de las valadas dal 1958.

Cest tralh a donat son frut; en efet entre 'quelos qu'an fondat l'Escolo dou Po trobem ja bien d'Occitans que puèi, dins los ans aprés, an obrat per la Renaissença de nòstre puèple. Chal pas mens signalar que entre 27 personas qu'an partecipat a la fondacion mesquè 15 eran d'Occitans.

Dins cesta ocasion venían perparelh sejonher de diferents fielons d'un mesme fenomène cultural.

De cestes, lo monde Vaudès rapresentat per Teofile Pons, originari de Massel en Val S. Martin que al aviá agut já dins los ans drant de la guerra de rapàrts aub lo moviment occitan, entrenats per un de sa valada e Vaudés com el: Jean Jalla (1868-1938), drant de tuts los autre. Cest já environ dal 1929 a agut fait sas esperienças al puèple vaudés deu aguer juat un rôle emportant a sa presa de consiença etníco-culturala. Jean Jalla entre lo 1930-1935 era vengut en contacte aub M. Carrieres, M. Provence, P. Azema, E. Leiutand e tot aiçò a favorisat un baron de rescontre, viatges d'estudi entre delegacions de vaudés d'aici e protestants dal costat occitan de França com es ben documentat sus la revista Occitania -Organ mesadier de la joventut occitanista, mestrejaa per C. Camproux e R. Barthe adont Jean Jalla nen era istat, per una certena periòda, membre de redaccion.

Ja dins lo 1935 se pensava de crear un Istitut d'Estudis Occitans a La Tor (Torre Pellice). Pas mens lo temps eran pas encara maürs per un esperiment de cest genre decò per la situaçion politica italiana, tota orientaa vers un nacionalisme fascista que chastrava los dreits de las minoranças. Aub la mort de J. Jalla, aub la guerra que aprés qualque an doviá betar un contra l'autre los dos caires de las Alpas, tot cest travalh a agut fenit. Teofile Pons que dins 'quela epòca aviá travalhat aub J. Jalla, a ereitat e trasmes cest messatge a una partiá de sos eleves dal Liceu de La Tor. Es un pauc per aiçò que dins cesta valada s'es creat 'quel esprit federalista e autonomista que dins los ans de la resistenza a donat vam a la «Carta di Chivasso - 1943» pròpi perquò qualques joves de la Resistença - Coïsson, Malan, Peyronel e Rollier - consients de sa cultura e de son ereitatge an près en charja la paternitat e la responsabilitat d'un acte dausaüra consinhat a l'istòria. Pas mens l'envencion dals Rescontre Piemonte Provença ilh es pas doguá a l'òbra de un grop o de un moviment, mas al travalh d'una persona soleta.

Escrivaire, poeta, membre de l'Accademia Pontificia, Gaetano di Sales al es istat 'quel que los a pensats e volguts.

Marselha entre lo 1923 e lo 1934, al a agut la chança de conoisser e d'esser en amistat aub lo "Capouliè" dal Felibritge Marius Jouveau e perparelh de comprener en plen la cultura provençala. Dins un de sos darrieres articles, Gaetano di Sales al escriviá:

"Come i miei mestri dell'Accademia di Francia, ero stato conquistato anch'io da Mistral per il suo cuore esaltatore dei semplici, degli umili, dei depressi, degli emarginati; per il suo gran cuore da gigante paladino della gente dei pascoli e dei campi e della loro lingua tanto nobile per tradizione antica, ridotta a Cenerentola. Ed ero ancor più infiammato da quel calore per essere uscito da poco da una crisi tremenda di scetticismo ed essere stato accolto in Provenza come fratello ("lou fraire d'Itali") e tratto alla luce dopo un accorato isolamento sofferto, da uomo coerente di dovere". E ancora: "Marius Jouveau mi aveva spontaneamente presentato a Aix, in tutta la Provenza ed a Parigi (a Joseph Loubet), dove mi ero trasferito nel frattempo".

Gaetano di Sales que passàa la guerra al aviá arprès sos rapòrts aub lo Felibritge e Jouveau, en complèta autonomiá al a sonjat perparelh de crear los Rescontre Piemont Provença e al es istat lo cas, dins la persona de Gino Giordanengo, Diretor Responsable de la revista "Cuneo Provincia
Granda",
que zo a butat en rapòrt dins lo març dal 1960 aub Tavo Burat que, de son caire, al era entren d'organizar 'quela que sarè puèi la fondacion de l'Escolo dòu Po.


(Contunia)

Franco Bronzat

 




commenta







 Desidero ricevere una mail in caso di risposta al mio commento

  
commenta