A la fin de lo Rescontre occitan 1991 a Sanfront en Val Po, tuchi disian qu'era 'stat un Rescontre riche d'espetacles, de musica, de chants, de bals. Per aquel qu'a viscut tuchi i Rescontres passat, aqueste magara es ren 'stat mai qu'i autres. ma se lo monde disia acò carcosa saré. A mon judici a Sanfront an 'comensat a se veire i resultat de i cinc Rescontres passat: la vuelha de se retrobar, de far festa, de portar na testimoniança, de colaborar, de trabaiar, de rechambiar la visita, la vuelha de conoisser e de se far conoisser tra pais de valades e de zònas diferentas.

E ben per acò es naissut lo Rescontre occitan.

Avem vist a Sanfront aribar na coriera e ben de machina da La Salsa/Val S. Martin, i balarins e balarinas de Rohilant/Val Vermenanha, en baron de gent da la Val Varacha, Val Pelis, Val Maira, Val Grana e totes les autres, acò fai la richessa d'en Rescontre. Aquei qu'an pas encara agut lo Rescontre din lo lor pais, son vengut per lo reclamar. Chal reconoisser que Sanfront a donat una grossa presença, degun pòl dementiar cora la Diamenja sera i sonadors dal bal vielh an tacat a sonar e balarins e balarinas de Sanfront an fach dançar Giga, Borrea, Balet, l'Englesa, ecc. a na piassa entiera de gent que venia d'en pertot.

Ma totun es ver que la qualità d'i espetacles es està auta.

Avem vist de gent esmovua a la pieça teatrata-muicala "I vioulaires" abo Dario Anghilante e Sergio Berardo. Lo teatre era pien borrat ma la gent per la via s'esguinchava dreire es testas per poler veire e sentir.

Tanti an demandat de lo reveire. La "Flama d'oc" a arviscolat din tuchi l'esprit de frairança e colaboracion e chasquedun a sentut l'emportansa de sa tòrcha per esquiarsir en chamin da far ensem.

Lo concert de Lo Dalfin era atendut da en baron de monde. Sergio Berardo i a maraman na quinsena d'ans que travalha bo e per la musica occitana, ma l'esprecion musicala que a lançat abo aqueste sio nòu grop avia pa mancat d'encuriosir, d'estonar, d'entusiasmar, d'escandalisar e, meme d'escandalisar sus aqueste jornal, son pa mancat es presas des posicions per o contra. La piassa era piena e curiosa e Sergio e i sio amics i an versat sus, abo n'empenh e n'entusiasme fort: l'alegrio de sonar la musica occitana, la jai de crear carcosa de nòu e de viu, la vuelha de donar en sens a n'aquelas cros e estelas occitanas que pendion sus la piassa, de sobrar la rassenhacion e la tristessa de tanta repropòsta culturala occitana e donar ai joves l'entusiasme, l'alegria e l'orguèlh per la lor tera e cultura passàa, presenta e de l'avenir. Volem pa ici donar en judici per tuchi, chasquedun a lo sio e dev far-lo conoisser, ma segurament aquela sera i a agut d'entusiasme e na gròssa partecipacion. En resultat totun l'avem jo vist: Lo Dalfin din l'istà a virat din totas es Valadas a sonar e d'en pertot lo volian per de festas ques sovent avian pa un'etiqueta occitanista. Es bon o no acò que fan? Ma semeia jo en gròs resultat de reveiar aquei que duermon dapet a la lor moire moribonda: la cultura occitana. Se d'aute venaré lo veiarem.

La diamenja nhanca lo chaut tropical es pa aribat a blocar es chambas d'i dui estrops de dancas: "I balarin dal bal vei" de Sanfront e "El balme" de Robilant.

Encà en bòt sien jaios d'aver presentat la vera tradicion de dança di valades. Balon es danças dal lor pais e le balon ben, abo l'esprit e lo gueddo just. La gent es renfola e dran o apres aribaré a refusar aqueí estron de danças que en piant en bal icì e l'aute ilai, mesquion tot acò, sauton como de chabrits, se fan pagar na fortuna e, en fin finala, esfruchon e massacron acò que anaria salvat e viscut como avem vist far da "El Balme" e "I balarin dal bal viei". Se me permeté na cosa: ai trobat una bona idea de repilhar lo violon per sonar es danças de Sanfront: s'avén.

Es "La talvera" que aquest'an nos a portat la presença musicala de la granda Occitania. N'estrop fin e delicat per la maniera de sonar, ma na presença forta e espressiva. "La Talvera" es de Galhac desobre de Tolosa e nos a fach conuisser e gustar i estrument e la musica tradicionala de l'Albiges e de la Momtanha negra en particular. Avem encara din l'aurelha aquela dòuça armonia e aquela vòus esclenta, libra e sarvaja de la filha.

Se tot acò es pa pro alora i jontarem aquei que sot l'ala chantat fin a tres bot de nuech e lo resultat saré en Rescontre de musica e d'alegria.