A Pueglaurens (Puylaurens), en paiset de gaire mai de 500 persones a nord de lo chamin Carcassona - Tolosa, lo 14 lulh se festejava lo bicentenari de la Revolucion francesa coma en tuchis i païs e las vilas de l'estat frances, ma la festa avia aquì un caractere occitan. Aqui era naissua, i à passa 200 ans, la "Mariana" (lo nom popolar de la Republica francesa) nomà lo premier bòt din una chançon bo las paraulas en occitan de lo pueglaurençenc Guillaume Lavafre.

Que aquela testa de frema, simbol de la Republica de França, foguesse saïa da un poema en oc era una dròla descuberta e polia ren mancar de far trabalhar la fantasia de Robert Marti, pueglaurençenc e President general de l'Istitut d'Estudis Occitans. Parei lo bi-centenari de la Revolucion se sarïa festejaa bo n'empronta particulara: esposicion sus la "Mariana" din l'estoria e lo 14 en tot lo païs, en chasque via, en chasque placetta presentacion de juec popolar tradicional de caire canton d'Occitania. Vos assiguro que i n'avia per tuchis i gusts.

Lo ser de io 13 lulh sus la plaça mai gròssa de Pueglaurens 1500 personas manjavian en buòu rostit a la brasa. Io, ma frema e nostas doas minas Peyre e Esteve erian aquì bo noste cabaret de buòu rostit, paté, etc., assetats a un desc e parlavian coma d'abituda a nosta moda. Apres en moment l'ome assetat dapé nos demanda d'enté veniam. La causa mai enteressanta es qu'aquel ome, de na cincantena d'ans, parlava bo nosauti en occitan e, acò mai estonant, era ren un paisan ma un uficial de l'armada francesa retornat a son païs a passar la retreta. D'aquel moment tota nosta taula à parlat occitan, tuchis conoission la lenga e eron jaios de la parlar sensa onta e sensa reserva. Conoisso despei vint ans la situacion de la lenga nòsta en Occitania de França, reserva per en pichot numre d'estudios, e ai pensat que carcosa era entren de chambiar.

La continuacion dal viage en Occitania nos a confermat aquela sensacion. Per lo premier bòt nosta força bòna conoissença de lo frances era pus indispensabla. Parei es arribat a Tolosa ente, a un rescontre de musicistas occitans abaronats per elaborar de progets de realisacion (eron present decò la "vedette" de la chançon en Franga Claude Nogaro e lo gran jazzista Bernard Lubat, un tolosan e l'aute gascon), avem parlat occitan bo bòna part de la gent, e erian pas tuchis occitanistas. Parei es arribat a Rodez ent'avem passat una jornada e tojorn parlat occitan abó en jove magistre d'escola, Sergi Carles, que nos a enformat sus la partença din sa rejon de l'ensenhament bilenga (frances-occitan) a l'escola elementara. Acò demostra n'estonanta volontat de paires e maires (carcun ren dal païs e carcun adiritura imigrats dal Nord Africa) de valorisar la lenga d'òc per l'educacion de i lor pichot. Valaré la pena d'enformar i lesaires de "Ousitanio Vivo" sus aquela realisacion.

A l'Escola Occitana d'Estiu a la Mota dau Caire, dapé de Sisteron, avem agut la deriera conferma: tot se passava en lenga nosta e vos assiguro que din i ans passat, meme din la gent enteressaa a la cultura occitana, la lenga era valorisaa mas gaire parlaa e lo rapòrt personal era tojorn en frances.

Aquesta pichòta marca de renaissença de la lenga d'òc e sobretot aquesta nòva volontat de re-fala intrar din la vita normala de tuchis i jorns es, me semeia, la mai grossa resulta d'aquesti derier vint ans de travalh cultural occitanista.

Per la mentalitat dominanta e generala en França ente la tenga francesa es la viesta que tuchis devon portar, que devon sobretot aver tojorn portat da que mond es mond e que meme i estrangies devon

aver da lo ment que intron ent'aquel territòri perque es "normal" per tuchis parlar lo frances, veire de monde que abandona aquela seguressa e, sensa onta, sensa sentiment d'enferioritat s'aventura a deventar publicament "diferent", a ma maniera de veire es una vera revolucion.

Carcun disaré qu'es na pichota còsa respet a i 12 milions que vivon e Occitania. Es ver, ma fasem a ment que mai la i a de nèu mai grossa es la chalancha que pòl cheire.

A 200 ans da la Revolucion francesa saria segurament la seconda revolucion de França.