Lo grand premi "Idea d'Oc 1988"

Lo grand premi "Idea d'Oc 1988" es estat donat a l'unanimitat a Joan Pèire Belmon, d'Avinhon, per sa novèla - Luk lucet in tenebris - que cònta lo retorn dins la val Pelis de Magdalena, partida se logar coma serviciala en Provença e che foguèt lo primièr amor de Frederic Mistral.

Joan Pèire Belmon pren tota libertat, e o ditz, amb los faches istorics per bastir una istòria fòrta, esmoventa, ardida e retenguda, remirablament centrada sus la condicion de femna paura e exilhada a causa de sa pauretat, que patis e que tòrna al pais, grossa d'una meinat, nas non pas amara o revoltada.

Lo raconte de Belmon jòga, aisidament e naturalament, amb lo temps e los luòcs, la pensada e lo sovenir, lo desespèt e lo besonh de viure, amb aquela primièra novèla de las dimensions d'un pichon roman, Belmon se pausa coma un prosator en tot punt remarcable.

* * *

Menciòn speciala

Mas la jurada entend tanben senhalar a l'atencion de totes "La peira d'asard" de Joan Claudi Foret, roman citat en segonda posicion per totes ses membres, òbra ambiciosa, sens equivalent dins l 'istòria de las letras d'Oc. En tres racòntes faches per tres narrators diferent, sus tres registres diferents en tres parladuras diferentes (lengadocian, occitan del sègle XIII, parlar de l'Ardecha) Foret mobilisa una cultura colossala a de fins romanèscas. La cèrca de vertat que Foret sembla pausar al començament coma una enigma arqueologica se revèla èsser la de l'identitat de tot òme pres dins los jòcs de l'asart. La jurada fa lo vòt qu'aquel libre tròbe rapidament un editor. Serà la revelacion, tamben, d'un grand escrivan novèl.

La Giurio dal 2° Cuncurs - Idea d'Oc - Sessiun Prosa - urganizà da l'Assuciasiun Cultüralo Ousitanio Vivo e l'Assuciasiun "Amis de Ezio Cucchietti", abu lu sustegn de l'Institut d'Estudis Occitan, de la Regiun Piemunt, de la Pruvincio de Türin, de la Comunità Montana Val Pelis, de la Cumüno de Böbi s'es barunà sande 2 de lüi a Böbi.

Achesto Giurio ero cumpauzà da:

Franco Bronzat, escrivan usitan di Valade Usitane

Fausta Garavini, üniversitario de Firenze

Maria Roanet, chantairo usitano

Ives Roqueta, segretari general dal Sentre Internasiunal de Docüimentasiun Usitano de Béziers

Domenico Zannier. pueto friulan.

La Giurio avio da dunar sun judisi süs uno trenteno de travai de Proso aribà da le Valades Usitanes d'Italio, e decò da la resto de l'Usitanio da Burdeu a Limoge a Nisso.

La Giurio cunsidero cumo en sücces lu nümre, la calità leterario e la difrento pruvenienso geugrafico de i travai che sun està presentà ei Cuncurs.

La lengo d'Oc, ch'avio fach la provo l'an passà de la sio creatività puetico, demustro ental 1988 la sio capacità de sorte de Proses de grand enteres.

Chal dir che carcüno di cumpuzisiun prezentà an la grandesso e lu respir de ver rumans, ma che i test mai curt porten decò la testimunianso d'üno lengo bono e cumplcto, d'üno pensado següro, d'en segn d'üno evidento mudernità, d'uno ambisiun üniversalo che la nosto lengo merito.

Menciòn per la qualitat de l'espression locala

La jurada devia desinhar una òbra que portaria testimòni de la qualitat de son espression locala. La causida es pas stada aisida que, vengudas de l'autra man dels Alps mancavan pas d'òbras qu'avian aquelas qualitats e que l'ensemble de la produccion d'aqueste costat era marcat per l'emplec de formas enrasigadas. Nostra preferencia es anada aJoan Vincenç Lanzillotti de Nissa. Son cònte modèrne bastit sus un tèma folkloric -L'Enjana mòrt- utilisa totas las riquesas de l'Occitan Nissart pel mai grand plaser dels legeires.

Seccion Joves fin a 14 ans

Lo premi "Idea d'Oc 1988"devia esser enfèn atribuit a una òbra escricha per de joves de mens de 14 ans.

 

La melhora òbra en Occitan alpenc

Lo premi "Idea d'Oc" fach per senhalar una òbra d'un grand interès escricha per un escrivan de lenga alpenca es stat atrèbuit a Giovanni Bernard de Blins en va! Varacha, a l'unanimitat encara, per sa novèla - La petito d'estras - qu'a per tema l'exilh. Dins una lenga ben mestrejada, sensa dramatisacion inutila, dins una forma despolhada e nòva Giovanni Bernard cònta la mòrt d'una filheta, logada per pastora e qu'a lo mal de sa  maison e de sa maire, petito routo en camin d'eternitat.

* *

Menciòn speciala

La jurada ten tanben a faire una menciòn speciala a Tavio Cosio de Lo Mel en val Varacha, escrivan d'importancia majora dins las Valadas Occitanas. Son reconde ditz lo refeés de partir de son luòc en tèrmes d'una grand mestresa.

* *

Enfèn tenèm a marcar lo plaser qu'avem pres al raconte pastat de natura e de bona umor de Maria Laugero de l'Arbarè en vaI Maira - Es ben doussa la coua dla rossa.

La jurada, encantada per l'ensemble de las pròsas mandadas, a decidit de ne premiar doas:

1)Un le libera, de Danilo Dalmasso, brèu conte inventat per un jove mainat de 10 ans de Vemant en val Vermenanha.

2)Un animau extraordinari, pichòt libret realisat collectivament pels mainats d'una classa maternala de Nissa.