I aderent de l'IEO (Institut d'Estudis Occitans) se son baronats, an fach l'Amassada generala coma dizon en Occitania de França, lo 12 e 13 de novembre à Carcassona.

L'IEO es naissut en 1945 e en tuchi aquesti ans a trabalhat per salvar la lenga d'òc abo d'action d'ensenhament e sobretot abo las publicacions (poësias, romans, chansons, et.) e de trasmission a la ràdio e television.

A publicat totjorn de revistas e despei carqui ans lo sio jornal es "Occitans!" revista trimestrala ben enteressanta.

L'IEO es una associacion reconeissua de publica utilitat e rapresenta segurament lo grand organisme cultural occitan. Despei lo 1986 es reconeissut un organisme d'educacion populara, es organisat en seccions departamentalas (apopres nostas provincias) que son 32 en Occitània e carcunas per l'emigracion (Paris, Lion....).

Da las nostas valadas es anat una rapresentança per aquela amassasa generale 1988.

Lo programma era enteressant:

Sande:

•-Sesilha plenàiria (rapòrt d'activitat - rapòrt financiari - decussion - vot).

•-Elaboraccion di projectes.

•-Fiéra a l'espetacle (teatre, chançons, musica, contes).

•Diamenja:

-Sesilha plenàira (prepausicion di projectes. descussion, eleccion del Conselh d'Amministracion).

- Visita de la Citat vielha de Carcassona.

Per tot lo temp espausicion de edicions que regardon la vita e la cultura occitana.

Avem remarcat la bona organisacion d'aquela amassada, la bona partecipacion de aderent a l'Associacion e de monde enteressat vengut d'empertot de l'Occitània e da l'emigracion a Paris.

Avem vist una dirigença de l'IEO, que contia en bon numre de joves, activa e duberta a la descussion e lo confront e ben entencionaa a demostrar vers l'Amministracion de l'Estat frances, una ferma volontat de lo pòpol occitan per lo respect di drechs e la demanda urgenta de mesuras per la salvessa de la lenga, cultura e vita occitanas.

Se l'Amassada tota nos es semelhat una bona ocasion d'eschambi d'ideas, de confront e d'elaboracion de projéctes, avem apreciat sobretot l'iniciativa de la "Fiera a l'espetacle" que a vorgut far conoisser a la gent presenta en bon numre de trops d'espetacle (musica tradicionale, rock, teatre, contes) en maniera que chasquedun porguesse pilhar contacte per d'espetacle de caracterisacion occitana da realisar dins son païs. Per nosta part avem apreciat sobretot d'espression teatralas q u' esperem poler menar dins nostas valadas.

I projéctes de l'IEO per lo 1989 nos son semelhat ambicios e coratjos:

•-potenciar las foncions d'educacion popular sobretot en las escòlas d'estiu e las colònia de vacanças

•-menar una campanha nacionala per "celebrar" lo bicentenari de la Revolucion en demandant la reconeissenç a di drechs lingüistics:

•-peticion per l'aplicacion de la resolucion Kjuipers per i drechs lingüistics (text elaborat e votat da lo Parlament europeo

•-far firmar la peticion da las personalitats politicas, sindacalas, economicas, artisticas, associativas, etc.

-Desvelopar la revista "Occitans!" e la far passar da trimestrale a bimestrala.

-fixar e propagandar de moment d'encontre e de formacion emportant per lo monde sensible a la revendicacion occitana:

  • lo Carnaval de Tolosa que pol esse la presencia popular mai gròssa e rimbombanta per l'idea occitana (se calcola mai de 100.000 presencia)
  • lo Rescontre Occitan dins las Valadas occitanas en Itàlia per valorisar la nòva creacion en Occitània
  • Universitat Occitana d'Estiu de Nimes, una luea de prestigi e de formacion de aut livel sus la materia occitana
  • Una mòstra plastica de prestigi "Méfi Occitania" abo Ben (Niça), Duran (Rodés), Batle, etc., da realisa al Centre Cultural d'Albi.
  • L'Amassada generala de l'IEO coma lo mument de reflexion sus l'activitat facha, sus la situacion de la lenga e la cultura en Occitania, de l'elaboration de las iniciativas da realisar.

En facha a n'aquel projécte pensem de poter donar tota nosta desponibilitat a colaborar e coma occitan d'issai di Alps siam jaios de veire que ent'acònoste, abo lo Rescontre Occitan, es localisat un mument emportant per la valorisacion e la renaissença occitana.