Es jo ben kunuysü ke la Val Mayro syebe na tero de riko kreasyun literaryo. Vulen isì mak navizar l'obro de lu drunyeres Giuseppe Manuel di S. Giovanni (1810-1886) ke, da seryus estüdyus de sa tero, nus a lisà akel presyus travay «Memorie storiche di Dronero e della Valle Maira» e dekò navizaren tüchi akey k'an püblikà enti temp pasà, suvent bu l'esfors de sa sakocho, de libre e libret süs i lur pais e la lur valado.

Ma belo din i derie temp la Val Mayro a kuntünwà a chantar. E parlen de i libre de Piero Raina d'Elvo «I figli dei briganti» (1972) e «I canti della mia terra» (1973); de lu presyus travay de l'awte elves Pietro Antonio Bruna Rosso «Piccolo dizionario del dialetto occitano di Elva» (1980); de lu rik travay de Chiara Andreis «Abbadie in Val Maira - Festa e comunità», e d'awtes enkà ke nus eskapun avüro.

Se fermaren isì süs les deryeres espresyun de vitalità literaryo de la Val Mayro «La mia valle aveva un'anima» enkà de Piero Raina e «Val Mairo la nosto» de Pietro Ponzo (tutes dues le püblikasyun dal 1982). D'akesti düy travay vulen repurtà en pichot pasaje kumo marko d'apresyament e rekunuysenso vers y awtur ke nus an dunà n'awto stacho per Iyanus a la nosto tero e ren lisanuslo dementyar.

Na suleto kozo nus despyay: lu bel parlar usitan ke Peyre Rayno e Peyre Puns an e ke ben kunuysen, es na brìzo sakrifyà din i lur bon travay.

Saben kumo tüchi düy san esprime ben i sentiment, le sitwasyun, le fegüre bu le manyere d'la nosto belo lengo k'es la lur da sempre e nus engravo de pa avelo sentüo chantar d' may da le lur pimes.