ADUATNENEZ (EN BRETANHO) "4 FESTIVAL DU CINEMA DES MINORITÉS NATIONALES"

Tüci aviun karkozo a ke veyre abù l'Usitanio. Se ren d'awte perkè erun vira dedin lu pais. Se ren d'awte perkè erun vlskii e sidert aki. Film en Ustanio - d'Usitanio - ke devizun d'akesto nasyun escrazà, estufà, ke an dedin lur na forso d'esperanso de far reviwre lu pais, de lu far veyre kumo es enküy, dedin tuto la sio grando kanjanso da rejun a rejun. Tros d'estorio Usitano encà mak per avüro, pa de vweyo de falo anar anant tuto ensemu, pa enkaro lu kuraje de veyre kyaro e tuto ensemu la sio realità, pa lu kuraje de kreyre (dran de tut i awtur di film-) - che l'Usitanio entyero es na nasyun che a drech a n'estoryo per siu konte. Revolto kuntro Paris e la sio sentralizasyun, ma pa enkaro kyar akò ke chal far en chambi; vweyo de return a le reys, per d'akì parte e far karkozo de now. Jüst refüs, da part de karkün, d'en sinemà rejunalisto ma pa enkaro kusyenso de en sinemà Usitan e pa Fransez u Mediteraneenk, u d'aule.

ISTU PARLANT DE LU «4e FESTIVAL DU CINEMA DES MINORITES NATIONALES» ke s'es tengú a Duarnenez en Bretagno da lu 31 d'avust a lu 6 de setembre e ke, akeste an, ero dedikà a lu Sinemà Usitan.

Gayre de film en lengo Usitano, skazí degün, acò a demustrasyun ke la kulunlzasyun fransezo a ben marchà.

Karki ezempi de so-ke s'es vist:

-Farrebique - 1946 - de George Rouquier. Virà en Ruergo, en bono part en Usitan, konto la vito de tüchi i jurn arlonk d'ün an de na famiyo paizano d'akì;

-Histoire d'Adrien - 1980 - de Jean Pierre Denis. S'es atendü 34 an per veyre apres Farrebique n'awte film en Usitan. Virà en Limuzin abù la gent de lu pais; es en film da veyre, Premyà a lu Festival de Cannes, esperen de lu veyre fitu isì da nuzawti e ke vene lisà en Usitan;

-Les Camisard - 1971 - de Renè Alliò. Konto la rezistenso de li prutestant dedin le Sevennes apres la revukasyun de l'edit de Nantes;

-Les Cathares (La Croisade - Montsegur) - Serie T.V. Virà da la televisyun fransezo süs en
mument d'estorio ben empurtanto per l'Usitanio. Fay veyre kumo akesto à perdü la sio libertà, le perseküsyun kuntro li katar.
La rezistenso de lu Konte de Tuluzo e de tuto la jent kuntro l'envazyun fransezo. Evidentement es anà mal. I katar sun està masakrà da li katolik, l'Usitanio es està kunkistà e apres 700 an se polun veyre i rezültà.

Film de na groso ünestà estoriko e de en paw de respet per la nasyun Usitano.

Se tüchi i Usitanisto a l'aygo tebyo che ya da l'awte kant veyesun ben akel film uriun karkozo da emparar e magaro apres seriun püs tan tebi.

-Responses a un attentat, Villages du Larzac - De P. Handiquel; e Paysannes - de P. Morquion - sun de mument d'estoryo de lu Larkak, kuntà a vivo vows de la gent d'akì. La lur batayo kontro l'estat franses ke i vulio mandar vio da le lur teres per far de champ militar, lu refüz de na batayo vyulento, la partesipasyun visküo e süferto d'les fremes, la descüberto d'estar ensemu. Film kontro la rasenhasyun. Karkozo ke val la peno de veyre.

E apres en paw d'awti film k'isì per mankanso d'espasyu püy pa parla-nen. Film süs la vito di emigrà a Paris, süs le batayes en Usitanio, la realità de Marseyo; e ankà vyey film de kalità de Reoir, Pegnol....

Finyariw abù na demando: lu sinemà usitan k'es akò? Na resposto à pruvà a la dunar Michel Gayraud (ke fay part de la Kuperativo CINOC): «Ren de kustitwì, de ferm u de rekunuysü ma mak lu reskuntre de chamin en paw diferent k'an tüchi ensemu en deble u sech destak bu la televisyun e lu sinemà franses-parizien e na vuluntà de far en Usitanio de film ke desmentien pà la lweo jeugrafiko, etniko e kültüralo entè sun neysü De markes süs en teren k'es per lu mument mak n'ideo».

Pol avenen en paw d'awtes. Pensai na brizo süs farlo pa de mal!