I mai viei de nuzauti usitanisto d'achestes valadesl'avien cuneisü' i a üno duzeno d'an.

Dizio carcaren che degün avio lu curage de dir ent' achel mument: 12 valades, da l'Auto Duiro, Clüzun, Pelis, aval aval fin a l'Auto Cursaio es tero d'Usitanio tan cumo Briansun, Avignun, Albì u Burde u. Le gent che vivun le Valades sun usitan e sun üno lesscio, groso u picioto che sie, d'en popul, de üno nasiun. Acò, per carcün che vol capir, ero üno bumbo. Giò dran, da carche an, carcün avio enciaminà a descure de la lengo che se parlo din le Valades: usitan, lengo d'oc, pruvensal, ma acò ero chiar e trebu din l'esteses temp.

A Fontan acò trebu i piazio pa trop e aluro nus avio dicc chiar e riunt: ent'i a üno lengo (ren d'empurtasiun ma natüralo) i a üno cültüro, ent'i a uno cültüro i a en popul, ent'i a en popoul üno nasiun e l'estorio demostro che, s'acheste popul meuro üno picioto cusienso d'ese culunizà, dran u apres aribaré a se far respetà, a dezlibra-se.

Fontan s'ero pa fermà achì. En düi u tres an, senso machino, senso sòut, suvent sulet, avio virà per tute le valades e avio trasà la premiero dezboino per veire enté aribavo la lengo e la cültüro usitano. La regiun usitano en Italio piavo furmo.

Che marì malür, che granaso per tüci achei ch'aviun giò ben piantà, din le Valades, la bandiero d'en Partì (ün u l'aute)bu lu lur num escricc süs bel gros, segür de barunà «vita natural durante» en pau de vut per far i sendi, i cunseier pruvinsial, regiunal, i depütà u senatur.

Eiro ch'avariun dicc de la chestiun usitano? Carcün, i mai menü' de servel, an tacà a 'scüpir cuntro l'ideio de nasiun usitano, cuntro Fontan. «Parlar de nasiun e nasiunalisme -dizìun- se pol pà, acò es reasiunari, es fasisto, es...». Fontan e lu Muviment Autunumisto Usitan che creiso arambo a nele, lur respundiun che fazesun ben a ment ch'aviun de cunfüziun süs l'ideio de nasiun: ero pa nasiunalisme achel di fasisto, ma emperialisme ch'es l'envers; nasiunalisme es d'achei ch'an bataià e bataiun per l'ünità, l'endependenso, la libertà, lu prugres de la lur nasiun cumo i Algerin, i Egisian, i Israelian, i Vietnamito, i Cines, i Basc, i Escuses, i Ucrain, i Cecusluvac de Dubcek, i Italian de lu Rezurgiment, i Cambugian cuntro i American e cuntro i Vietnamito, i Afganistan cuntro i Rüsu, i Cors cuntro i Franses, i Sard cuntro l'Italio.

Carcün, achei unest en pulitico, apres na brizo u an capì e an cumensà a respetà e recunuise giüsto l'ideio de Fontan e dal MAO.

D'auti, belo se erun batü' süs l'ideio, an pensà de aribar abù la chestiun usitano en fazent minca tant na brizo i usitanisto de pasage e apres i anti-usitanisto. Puliun cum' acò trebular les aighes en maniero che la gent n'en capiese pa püs ren. Lu P.S.I. Es deventà 'spesialisto d'achesto tecnico segürament la mai baraventano e malunesto. D'autes ancà, d'achei famus de la bandiero di Partì e lu lur gros num süs, an pa gio mai dicc ren. An pa ren da dire. Vivun en barunant i vut dunà per ciarità e beneficenso (en ciambi de «piciot» piazer).

N'an fa François Fontan mürio. Ch'es restà de nele?

Din le Valades usitanes cumo tra i usitan emigrà, i a en barun de gent che sent d'ese usitan, sent la vueio e l'entüziasme de se ücupar de sun pais, de sa valado de tute le valades usitanes. Es restà en gran curage de respunde nù a tüci achei furestier u nustral vendü', che venun a vende tübo e mingià l'arost, na gran rabio de veire noste ricese (en cumensont da la gent) che se n'en vai vio. Es restà en pau de gent (bu d'aministratur de Cumunes e Cumunità Montanare) che volun pa püs depende da i cumant che venun d'achei portobandiero che parlavian inant, che sentun, chi mai chi menu, l'empurtanso de n'autunumio di Valades.

Es restà la giai de veire de rezültà cuncret cumo la creisüo di aministratur cumünal autunumisto, la 'scazi elesiun d'en Cunseier pruvinsial autunumisto a Cuni, i cartei estradai en Val Ges-Vermenagna-Pes «Benvengü dins i pais usitans», i giuve che s'arambun a nuzauti perchè veun nosto entensiun de duna-i carcozo che i lio a la vito di lur pais senso 'stufà laizun lur vueio de viure libre e ren cundisiunà.

Sun restà enfin de urganizasiun cumo lu Muviment Autunumisto Usitan e de Asuciasiun i Cültürales che laisun pa anà tut cumo l'aigo porto, ma serciun de agiüà e lià ensem i trabai de tüci per aribà lu mai fitu pusibu a de rezültà vantagius per la vito de tuto la gent. En Muviment Autunumisto che à ciaminà e sempre che de mai a entensiun de ciaminar endependent da cal-sio forso pulitico italiano per barunà din sa ideio lu mai pusibu de gent usitano, per pulè dir sempre so' che penso senso ese menà e virà da de foro.

De Fontan acò es restà.

Per fenì pol ese empurtant dir che François Fontan, din l'Usitanio de Franso avio per premièr parlà na Nasiun usitano e prupungü l'empegn per la liberasiun nasiunalo; lu 90% de i usitanisto u pruvensalisto d'aluro (viei cültüralisto u giuve gauscisto bu la revulüsiun en sacocio) l'aviun atacà e malfamà. Eiro, din lu 1980, lu 90% de i usitanisto en Franso recunusiun la nasiun usitano. Se dizun nasiunaliso e, chi mai chi menu, an begü' a l'ideio de François Fontan.

Es noste drecc e duver cuntinuà lu siu trabai.

 

Dario Anghilante