Per carcün che à vivü li primier temp de l'usitanisme, curo la paraulo «usitan» vulio dir sente lu gialà a l'enturn de nele (1); per carcün che fin a carchi temp pasà fatigavo a far capir so-che (2) vol dir la poraulo Usitanio, es na belo giaj (3) de vejre li cartel che la Comunità Muntano de Val Ges-Vermenagna-Pes a facc bütar süs les vies pruvinsjales (e fitu (4) süs acheles estatales) che portun eddin (5) achestes tres Valades abù les dues escrices «BENVENGÜ DINS I PAIS USITANS»e «AREVEIRE DA I PAIS USITANS».

Lu M.A.O. à duze an de travaj pulitic drejre a nele, duze an pasà eddin la batajo per fa recunujse 3 cauzes:

1)- che ja en popul usitan estendü süs lu teritori de lu Süd-Franso (13 miliun de gent), de l'Italio (12 valades, 180 milo persunes), de l'Espagno (na picioto valado de 10 10 milo persunes, la Val d'Aran);

2)- che acheste popul a drecc de serciar la sio vio per puler ese verament nele eddin la sio vito pulitico, ecunomico, susjalo, culturalo;

3)- che la gent de les Valades usitanes d'Italio devun se bütar ensemu per pretende so-che lur tucio per drecc: na Regiun Usitano.

L'Usitanio es ren n'envensjun de carcün che s'es desvejà na matin de marì ümur u de carcün aute en sercio de aventüres. L'Usitanio es achì, tüci la polun vejre a Limun cumo a Drunier, a la Tour cumo a Oulx, a Tuluzo cumo a Limoge,ecc.; es en teritori ent'la ja de gent che viu achì, che travajo, che parlo na lengo ch'es pa ni italian, ni franses, ni espagnol e, per so-che regardo nostes Valades, men che menc de piemuntes.

L'Usitanio, se vulen divu propri chiar, es na nasjun ren recunujsüo, «pruibio» abu les paraules de l'escribajre Sergio Salvi. Pruibì lu num, pruibì l'esvilüp natüral de la sio estorjo, de la sio lengo e cültüro, de la sio ecunumio. Demandar che siebe pa püs parej-achì (6), che carcozo d'achesto situasiun culunizanto ciambìe, es en drecc e duver pa mac d'achej de lu MAO, ma de tuto la gent de les Valades, de i Partì e Sendicà italjans e, encà d'maj (7), de les istitüsiun pübliches, subretut acheles di Valades (Cumünes, Comunità Montane) propri perchè faces da de gent usitano.

La C.M. Ges-Vermenagna-Pes nus a dunà encüj en bel ezempi de na cozo che, bu gaire de cust, se pol far. Nus l'an dunà decò, ental pasà da Aministrasjun cumünales cumo Vernant, Frajse, ecc., ch'an ciambjà le num a de vies u de pjase u n'an batjà (8) de noves bu lu num tradisjunal: «La mandulera» a lu post de piazza Regina Elena; piasa d' l'Ala a lu post de piazza Vitt. Emanuele II a Vernant; vio Curtil e vio Cundüminio a Frajse.

Acò ch'es enteresant eddin la demando ch'an facc i giuve de la Val Vermenagna (repurtà sus acheste giurnal), cumo eddin la delibero de la C.M., sun le mutivasjun che sun 'stà dunà per bütar achesti cartel. Na C.M. che arübo giò a se rende conte ch'es mac en dunant la paraulo, la cusienso, lu curage a en popul,mac en dunant lu sens d'apartenenso a la Valado e a la sio gent s'aribaré a custrüir carcaren, es na C.M.aministrà da de munde ch'a bono entensjun de far sun duver.

Cial pa crejre ch'achestes cauzes siebun de gaire empurtanso.

Es decò pr'acò che sepre-che-de-maj (9) lu munde pijaré cusienso che la tero usitano es sio, che les ajghes, les caves, les rezurses tutes sun sie e lur venun rubà, che la lur cültüro es escrazà e la lengo despresjà.

Es aluro che se pularé dir, cumo an tachà a far en Val Ges-Vermenagna-Pes, abù tüci achej che venun eddin les Valades usitanes, senso geno e pou nma urgujus: «BENVENGÜ DINS I PAIS USITANS».

 

NOTE:

1-a sé 6-così

2-cosa 7-maggiormente

3-felicità 8-battezzato

4-presto 9-sempre di più

5-dentro