Trant' an furnits enté ladabanoira
dar temp, d'autrì trant'an.
Boquén pa a pic sar nais de na fontana
se volèn pa veire l'arfles tramblant
d'un morre cech de l'adge,
de uelhs gec d'ombres, n'arquinquet de venes.
Ma, 'n gasanhònt, l'aiga pietosa possa
de la fonsor a fior
l'arcord da luenh d' aquihi nòsti vint'an,
di'aquela joventut nòsta bracaa
de montanha 'n montanha 'ma 'n sanglier,
enté lo còr na vuelha dolorosa
de libertat, de pas e dé justissia,
e 'ntré na dança e l'autra 'mbé la mòrt
una chansun d' amori: "O bella ciau..."
Oài! S'es creiùt, sonhat un mond meior.
Enquéi! Aquel talent
de parabola que dis Ommes libres
Avèn agut, l'avèn encara 'n punh,
me al a pa fruchàt pron
se 'n a de mitra jàpen contra a gent
sensa dguna gandiura,
se i chaus d'i pilastrons dantorn a i piasses
florédgen de sang dé travalhadors
brinchat d'un nier abori,
se na maire pòl reveire lo fiet
mec a cost de milhons e de silensi.
Dendabon, carque bòt pordgén l'orelha
a resentir l'artrun de na chanson:
"O bella ciau, bella ciau, bella ciau...";
benlèu que la montanha
nos manda mai amont drier di murets
a rechapar tot, tot da prensìpi.
commenta