Coumo i'es jolio ma vallà, ma mèïzoun
Qu'ai abandounà l'an passà èï l'amoun
Per far coumo tuci, per far la courso
Per chatar l'àouto, per m'empir la bourso.
Sui parti soulet din l'unfern des cità
per esseméar ai signour de l'istà
per venir din i prà m'espanécéar
ríre de mi fraire en tren a troussear.
Malur a n'aquel que déoou choouzir sa vito
ente les durès chèïnès de na fabrico
e la mouort de sa malèïrouzo ruà
Desfigurà, marturizà.... Tuà.
Arvèire vallà, arvèire mountagnes
se devengues de mìserable chanfornies
mi, d'aquel sinistre mounde de ric
a suï pus mac en vergounious furic.
Malur a tu, danà pople maranguin
as près moun pais e rout moun destín
Crebà vieiès uzonses de n'àoutr'age
Di temp avè mancà lou mariage.
Jean Luc Bernard de Blins
commenta