ESTATUT DE LA COMUNA DE OLS

Títol I – PRINCIPIS

Art. 1 Principis fondamentals e raïtz

1. La Comuna de Ols es una Comuna de montanha, Ent local autònom abo un siu Estatut, de poguers e de foncions second lhi principis fixats da la Constitucion.

2. La Comuna de Ols s’inserís dins comprensori geogràfic e ambiental de l’Auta Val Dueira, que a exprimut, dai temps pus ancians, d’identitats étnicas e culturalas peculiaras, dins un quadre sòcio-economic d’interès omogèneus derivants da de comunas características originàrias agro-silvo-pastoralas, da d’antics rapòrts de liam abo las comunitats transalpinas e da una pus recenta vocacion di servicis infrastructurals e sustot de torisme uvernal e estiu en expansion.

3. En particular la Comuna de Ols s’empenha a recuperar, en aprofondent sas raïtz, lhi senhs d’una participacion d’las populacions anticas de son comprensòri a la pus vasta civiltat alpina dont las traças representon un estímol a la rescubèrta d’anticas tradicions. Aquelas traças emèrjon da d’unas preciosas testimonianças:

1. una comunitat d’intencions, alimentaa da de valors étnics e culturals comuns, abo las populacions dal briançonés de la Maurienne, que a menat a la mentalitat, a las costumas e ai liams associatius de lhi escartons”, una comunitat d’intencions aisiaa bèla dai còlsde sas montanhas, entre lhi pus fàcil de l’entier arc alpin. Apareis marcaa la vocacion de la Comuna a èsser un ponch natural de convergença e racordament entre divèrsas expèrienças umanas, econòmicas e culturalas;

2. lo lengatge encara viu di “patois” d’las ruaas, de variantas de l’occitan: una lenga mnoritària reconoissua e comuna a las populacions al deçai e al delai di confins. Las originas se pèrdon dins la pus auta antiquitat e constituïsson, abo lhi constums dai característics e típics ornaments, las fèstas religiosas e las sacras païsanas, las usanças e las costumas consolidaas enti sècles, l’essença e l’anma dal folclòre local coma moment d’expression e d’unitat populara;

3. d’aspècts estòric-culturals: Ols: Comuna de l’auta Val Dueira, a la confluença entre la Dueira de Bardonescha e La Dueira de Cesana, al temp di romans foguet sonaa “Ad (fanum) Martis” per la presença d’un temple pagan e per una “mansio” sus la via romana entre Augusta Taurinorum e Brigantium. Dal sècle XI al XVIII ap. C. Foguet lo la demora d’una prestigiosa Prevostura liaa estrechament abo lo Dalfinat e ental 1343 en devenent lo capluec de l’Escarton de Ols, una d’las cinc Confederacions apartenentas al Bailat Briançonés.

4. La Comuna de Ols recuelh aquesti messatges importants que provenon da son passat e promòu, a travèrs un esfòrç seriós e coordinat de recèrcha, lo relanç e la revalutacion d’aquesti aspècts fondamentals de l’identitat estòrica e culturala de sa populacion en perseguent l’integracion dins sa comunitat de l’actuala realitat sòciò-econòmica de la valada e dal contèxt de l’union europèa.

Art. 2 Finalitats

1. La Comuna representa e cura ensem lhi interès de sa comunitat, nen promòu lo desvolopament e lo progrès civil, social, cultural e econòmic, s’inspira ai principi de libertat e para dignitat de le persona umana, en totas sas dimensions, trabalha per afermar lhi drechs di citadins per lo sobrament di desequilibris econòmics, socials, civils e culturals, la plena actuacion di principis d’egalitat e de para dignitat di citadins e lo complet desvolopament de la persona. Reconois e desvolopa dins son accion tuchi lhi drechs fondamentals e las libertats civilas garantits da la Constitucions italiana.

2. La Comuna finaliza son accion a qual se sie situacion emergenta de solidarietat.

3. La Comuna perseguís la collaboracion e la cooperacion abo tuchi lhi subjècts públics e privats e promòu la participacion di citadins, d’las fòrças socialas, econòmicas e sindacalas a la vita pública.

4. La Comuna concor a garantir, dins l’esfèra de sas competenças, lo drech a la sandat.

5. La Comuna trabalha per l’actuacion d’un servici d’assistença sociala eficient, en particular vèrs lhi ancians.

6. La Comuna adòpta las mesuras necessàrias a gardar e defénder l’ambient en actuant de plans per la defensa dal sòl e dal sotasòl e per eliminar las causas de l’inquinament atmosfèric, acóstic e d’las aigas.

7. La Comuna tutèla lo patrimòni estòric, païsatgístic, artístic e arqueològic, ne’n garantent lo benefici da part de la collectivitat.

8. La Comuna promòu e desvolopa lo trabalh, las activitats econòmicas e productivas, torísticas, socialas, esportivas, culturalas e dal temp libre ne’ favorent lo renovament e l’expansion ordinaa di equipaments e di servicis.

9. La Comuna assegura e tutèla lo drech universal e inalienable a l’aiga potabla, coma ben comun, a travèrs la garancia de l’accès individual e collectiu di citadins a la ressorsa.

10. La Comuna, en totas sas accions, assegura lo sobrament de qual se sie discriminacion relativa a las diferenças de genre: promòu, d’iniciativas que asseguren las efectivas condicions de paras oportunitats abo un’atencion particulara al tèma de l’integracion.

Art. 3 Rapòrts abo lhi autri Ents territorials

1. Lhi rapòrts abo las Comunas, la Region e lhi autri Ents locals son confòrmes ai principis d’equiparacion, complementarietat e sussidiarietat entre las divèrsas esfèras d’autonomia.

2. La Comuna concor a la determinacion di objectius contenguts enti plans e programas de l’Estat e de la Region e prové, per çò qu’es de sa competença, a lor especificacion e actuacion.

3. La Comuna s’inspira ai critèris e a las proceduras establits abo la lei regionala per la formacion e l’actuacion di acts e di estruments de programacion sòcio-econòmica e de la planificacion territoriala.

4. La Comuna incentiva la pus ampla participacion individuala e associaa per realizar si objectius institucionals, en favorent de formas de cooperacion abo de subjècts públics e privats e en actuant lo pus ample decentrament di servicis.

5. La Comuna pòl delegar per una melhora quai¡litat di servicis, abo una deliberacion dal Conselh Comunal, sas foncions a las formas associativas previstas da la lei, parelh coma pòl estipular de convencions abo d’autri Ents locals per la gestion coordinaa d’activitats e d’òbras de grèu interès ental sector econòmic, productiu, comercial, torístic, social, cultural, igiènic-sanitari, esportiu e ambiental.

Art. 4 Territòri e demora comunala

1. La Comuna de Ols es constituïa da l’ensem d’las populacions e di territòris dal capluec e d’las ruaas de Gad, Los Amazàs, Sant Marc, La Bauma, Sàvols, Constanç, Beulard, El Puei, Las Rolheras, Monfòl, Pierremenaud, Sobràs, Vazon, El Vialar, abo un’extencion de 99,99 kmq. La Comuna de Ols resulta confinanta abo la França, abo la Comuna de Salbertrand, abo la Comuna d’Ensilha, abo la Comuna de Pratjalat, abo la Comuna de Lo Sestrier, abo la Comuna de Cesana.

2. Las assembleas di organs collegials se tenon ental palais comunal, gavat d’exigenças particularas ente lhi organs pòlon se reünir dins un autre luec, bèla defòra dal territòri comunal,

Art. 5 Blason e gonfalon

1. La comuna de Ols a coma senh distinctiu lo blason donat abo D.P.R. e data 21.01.1998 qu’es “partit d’argent e de ros, a la granda crotz trefuelhaa, de l’un a l’autre. Ornaments exteriors da Comuna”, registrat a l’Ofici Aràldic lo 12.02.1998 pag. N. 5 e transcrich ental Registre Aràldic de l’Arquivi Central de l’Estat lo 06.02.1998.

2. La Comuna adòbra lo gonfalon portant lo blason comunal dins las cerimònias e las autras fèstas públicas. Lo gonfalon es acompanhat dal Séndic o da un siu delegat.

3. L’emplec e la produccion d’aquilhi símbols da part de privats per de miras políticas o de part son bandits. Lhi autri emplecs da part d’autri subjèts devon èsser autorizats da l’Administracion, de nòrma abo la concession dal patrocini.

Art. 6 Conselh Comunal di Filhs e d’las Filhas

1. La Comuna, per acréisser dins las nòvas generacions la consciença di drechs e di devers vèrs la comunitat e las institucions, promòu lo Conselh Comunal di Filhs e d’las Filhas (Consiglio Comunale dei Ragazzi e delle Ragazze - C.C.R.R.).

2. Lo Conselh Comunalh di Filhs e d’las Filhas a lo dever de deliberar, en via consultiva, dins las matèrias indicaas dins l’especial reglament.

3. Las modalitats d’eleccion e lo foncionament dal Conselh Comunal di Filhs e d’las Filhas son normats dal reglament.

Art. 7 Albo Pretòri telemàtic e notificacions

1. L’activitat de la Comuna es inspiraa a la màxima transparença di siei acts e d’las proceduras ental respèct dal principi de la publicitat e de la màxima divulgacion, tengut còmpte d’las resèrvas impausaas da la tutèla de la privacy.

2. Dins las formas e abo lhi moiens jutjats pus idòneus, marcats dal reglament, la Comuna trabalha per informar lhi citadins respèct a lhi acts, las intencions e lhi objectius de l’Admnistracion Comunala e per ne’n consentir l’accès ai servicis e ne’n favorir lo desvolopament, en promovent l’accion individuala e collectiva.

3. La Comuna de Ols es dotaa de l’Albo Pretòri telemàtic per la publicacion de tuchi lhi acts e avís prevists da la lei, da l’Estatut e dai reglaments; las publicacions efectuaas sus aquel Albo aurèn un efèct de publicitat legala.

4. L’eventual manteniment di afichatges sus papier dins un luec físic de l’Albo Pretòri de la demora de la Comuna aurè masque la foncion de publicitat-informacion.

5. Lo responsable dal servici competent supervisa l’afichatge di acts, en se valent ente chal d’un messo comunal. Chasque responsable de sector pòl certificar la publicacion avengua.

6. La Comuna dispausa de dui dependents comunals o pus ai quals lo Séndic atribuís, abo un siu decret, la qualificacion de Messo notificaire.

Títol II – ORGANS DE LA COMUNA

Art. 8 Organs

1. Son d’organs de Govèrn de la Comuna:

1. lo Conselh Comunal

2. la Jonta Comunala;

3. lo Séndic.

Art. 9 Lo Conselh Comunal

1. Lo Conselh Comunal es l’organ d’orientacion e de contròl polític administratiu, representa l’entiera collectivitat e es lo luec natural dal debat polític.

2. Lo Conselh Comunal aprova a majorança absoluta di membres lo reglament per son foncionament.

Art. 10 Premieras sesilhas dal Conselh Comunal

1. Lo Conselh Comunal ten sa premiera adunança sus onvocacion dispausaa dal Séndic dins 10 jorns da la proclamacion di elejuts.

2. L’adunança, da se tenir dins 10 jorns da la convocacion, es presidia dal conselhier pus ancian. Lo Conselh, derant de procéder a deliberar sus qual sie autre argument,deu proveire a:

1. convalidar lhi elejuts e eventualament ne’n declarar l’inelegibilitat o l’incompatibilitat.

L’inscripcion a l’òrdre dal jorn de la convalidacion di elejuts cmpren implicitament la surrogaciondi inelegibles e l’lo començament dal procediment per la decadença di incompatibles;

2. jurament dal Séndic;

3. comunicacion Dal Séndic sus la nòmina dal Vice-Sendic e di autri membres de la Jonta.

3) dins una sesilha consiliara, da se tenir dins 60 jorns da l’eleccion, venon presentaas e

aprovaas deprogramàticas generalas de mandat.

Art. 11 Lo Séndic

1. Lo Séndic es responsable de l’administracion de la Comuna, representa l’Ent, asseguraa l’unitat de l’activitat politica-administrativa, supervisa lofoncionamentdi servicis e di oficis e l’execucion di acts; supervisa decò lo compliment d’las foncions lhi atribuïas da la lei, da l’Estatut e dai Reglaments.

2. La lei disvciplina las modalitats per l’eleccion, lhi cas d’incompatibilitat e d’inelegibilitat a l’ofici de Séndic, son status e las causas de cessacion de la charja.

3. Al Séndic, en mai que las competenças de lei, son assenhaas dal present Estatut e dai Reglaments d’atribucions en qualitat d’organ d’administracion, de vigilança e poguers

d’auto-organizacion d’las competenças liaas a l’ofici.

4. Competon al Séndic, ai sens d’las leis en vigor, las atribucions per lhi sevicis estatals e lhi devers prevists da la lei en tant qu’oficial de govèrn, autoritat sanitària locala e proteccion civila.

Art. 12 Lo president dal Conselh Comunal

1. Lo President dal Conselh Comunal es elejut entre lhi Conselhiers dins la premiera sasilha dal Conselh abo lo vot fvorable de almenc dui tèrç di membres dal Conselh, comprés lo Séndic, e a escrutini secret. Après doas votacions ente sie pas istat rejonch lo quorum previst, se proced a balotatge entre lhi dui candidats que dins la seconda votacion an obtengut lo major numre de consens. Es elejut lo que obten la majorança simpla. A paritat de vots preval lo pus vielh.

2. Elejut lo President se proced a l’eleccion dal Vice-President abo las mesmas modalitats indicaas al còmma precedent.

3. Lo Vice-President remplaça lo President en cas d’absença o d’empediment dal mesme e collàbora dins lo compliment d’las foncions. En cas d’absença o d’empediment temporàneu sie dal President que dal Vice-President, las foncions de convocacion e presidença d’las sesilhas consiliaras son exercitaas dal Conselhier ancian.

Art. 13 Foncions dal President dal Conselh Comunal

1. Lo President dal Conselh

a) a la representança dal Conselh Comunal e lo presidís;

b) predispausa l’òrdre dal jorn d’las reünions dal Conselh, sus proposicion dal Séndic o di Conselhiers, second las nòrmas previstas dal present Estatut e dal Reglament, en donant totun la precedença dins l’òrdre dal jorn a lhi arguments propausats dal Séndic;

c) cònvoca lo Conselh;

d) cònvoca per lo premier bòt las Comissions consiliaras permanentas, se instituïas;

e) fixa la data d’las reünions dal Conselh après aver sentut lo Séndic;

f) duerb, dirig, coórdina e declara sarraa la discussion sus lhi divèrs ponchs a l’òrdre dal jorn ental respèct di drechs de chasque Conselhier;

g) proclama lhi resultats d’las votacions;

h) a la facultat, en ne’n tròbe lhi motius, de suspénder o renviar las sesilhas dal Conselh, de limitar o bandir l’intrada al públic e d’exíger que las discussions se tenen ental respèct di drechs e d’las dignitats de chasque Conselhier;

i) pòl dispausar de la Fòrça pública per far observar las disposicions previstas da la letra h), o ben per restablir l’òrdre dins de reünions perturbaas da de tumults o per dispausar l’elunhament da la sala de qui que sie una fònt de deranjament tal da ren consentir la continuacion di trabalhs consiliars;

l) es tengut a reünir lo Conselh dins un tèrme ren superior a vint jorns, quora lo demande lo quint di Conselhiers o lo Séndic, en inserent a l’òrdre dal jorn las questions demandaas;

m) assegura un’informacion adeqüaa e preventiva ai grops consiliars e a chasque conselhier sus las questions somesas al Conselhs.

2. En cas de dimissions, mòrt o empediment de qual se vuelhe natura que se perlonge per mai de tres mes, lo Conselh Comunal proced al remplaçament de son President o Vice-President abo una nòva eleccion que se ten abo las mesmas modalitats dont a l’art. 24 durant la premiera reünion consiliera útila.

3. Lo President e lo Vice-President pòlon èsser revocats sus proposicion motivaa de almenc un tèrç di Conselhiers assenhats e abo lo vot favorable exprimut, per apèl nominal, de almenc dui tèrç di Conselhiers assenhats.

Art. 14 Competenças dal Conselh e mesuras subsistutivas

1. Lo Conselh Comunal exèrcita la podestat, las competenças previstas da la lei e sas atribucions en se conformant ai principis, ai critèris, a las modalitats e ai procediments establits ental present Estatuts e dins las nòrmas reglamentaras.

2. Lhi acts fondamentals d’orientacion, programacion e verífica de competença consiliara devon conténer la determinacion di objectius e d’las finalitats da rejónher e la destinacion d’las ressorsas e di entruments necessaris a l’accion da complir.

3. Lo Conselh exàmina chasque question portaa a son atencion, en aprovant d’òrdres dal jorn e de mocions. Lo Conselh pòl èsser investit de l’exam di arguments da part di citadins second las modalitats previstas dal títol sus la participacion.

4. Lo Conselh exàmina almenc un bòt a l’an, abo las modalitats previstas dal reglament, l’actuacion da part dal Séndic e de la Jonta d’las linhas programàticas relativas a las accions e ai projècts da realizar durant lo mandat. La verífica es de nòrma facha durant l’aprovacion dal còmpte-rendut de gestion.

5. Passat lo tèrme dins lo qual lo bilanç deu èsser aprovat, sensa que sie istat predispausat da la Jonta lo relatiu esquèma, lo Secretari de la Comuna nòmina un Comissari per que lo predispause d’ofici per lo sométer al Conselh. Dins aquel cas e totun quora lo Conselh aie pas aprovat enti tèrmes de lei l’esquèma de bilanç predispausat da la Jonta, lo Secretari assenha a Conselh, abo una letra notificaa a chasque Conselhier, un tèrme ren superior a 20 jorns per son aprovacion, passat lo qual se substituïs, abo un Comissari, a l’Administracion defalhenta, lo comunicant immediatament al Prefèct per lo començament de la procedura de dissolucion dal Conselh. La mesma procedura es aplicaa en cas que lo Conselh adòpte pas la deliberacion de l’estat de desastre de l’Ent.

Art. 15 Sessions e convocacion dal Conselh

1. Lo Conselh Comunal se reünís en session oridària, extraordinària e extraordinària d’urgença, enti cas e abo las modalitats definias dal reglament.

2. Lo President dal Conselh Comunal cònvoca, presidís e fòrmula l’òrdre dal jorn dal Conselh Comunal, sentua la Conferença di caps-grop.

3. La convocacion pòl èsser demandaa bèla da un quint di Conselhiers assenhats. Dins aqueste cas lo President dal Conselh Comunal es tengut a reünir lo Conselh dins un tèrme ren superior a 20 jorn, en inserent a l’Òrdre dal jorn las questions demandaa, acompanhat ente chale da de proposicions de deliberacion.

4. Son prevists de Conselhs Comunals dubèrts disciplinats da un’especiala nòrma reglamentara.

5. Lo Reglament dal Conselh Comunal dècta de nòrmas per favorir la preventiva mesa a disposicion di Conselhiers e di citadins, dins un tèrme convenable, di acts somés a discussion, en adobrant decò de modalitats telemàticas.

Art. 16 Rapèl al reglament

1. Lo foncionament dal Conselh Comunal es normat da un reglament da s’aprovar a majorança absoluta.

2. Lo reglament per lo foncionament dal Conselh Comunal disciplina en particular:

1. las modalitats per la convocacion dal Conselh, la presentacion e la discussion d’las proposicions;

2. lo numre di Conselhiers necessari per la validitat d’las sesilhas;

3. las modalitats d’exercici da part di Conselhier dal drech d’iniciativa sus chasque question que rintre dins las atribucions dal Conselh e decò la presentacion e discussion d’interrogacions e mocions;

4. las nòrmas relativas a la publicitat e a la secretessa d’las sesilhas e decò las proceduras de verbalizacion e de publicizacion;

e) chasque autre aspèct relatiu al foncionament dal Conselh que sie pas reglat da la lei o da l’Estatut.

Art. 17 Comissions Consiliaras

1. Lo Conselh Comunal pòl instituïr dins son sen de comissions consiliaras.

2. Lo reglament o lo Conselh Comunal abo l’act institutiu disciplinon lo numre, las matèrias de competença, lo foncionament e la composicion d’las comissions.

3. La presidença d’las Comissions abo de foncions de contròl o de garancia es assenhaa a un representant d’las oposicions, designat abo las modalitats indicaas dal reglament.

4. Lo Reglament pòl preveire d’autras formas de supòrt al Conselh abo la constitucion de Comissions temàticas participativas consultivas, ente tròbon lor pòst de citadins electors de la Comuna.

Art. 18 Conselhiers Comunals

1. La posicion jurídica e lo status di Conselhiers Comunal son reglats da la lei.

2. Lhi Conselhiers an lo dever de participar, gavat un motiu justificat, que deurè èsser comunicat al President dal Conselh Comunal o al cap-grop, a las reünions dal Conselh.

3. En cas de mancaa e injustificaa participacion d’un Conselhier a tres sesilhas consecutivas da Conselh Comunal lo Séndic avia la procedura de decadena, en notificant, al mesme la contestacion d’las absenças injustificaas efectuaas e en reclamant de conóisser d’eventualas causas justificativas.

4. Lo Conselh s’exprim sus las motivacions jutificativas presentaas dal Conselhier dins lhi tèrmes assenhats e ne’n delíbera l’eventuala decadença abo lo vot favorable de la majorança di Conselhiers assenhats.

5. Las dimissions da la charja de Conselhier son renduas dins las formas e las manieras previstas dal Tèxts únic de lhi ents locals.

6. Chasque conselhier es tengut a eléger un domicili ental territòri comunal e deurè comunicar un’adreça de pòsta electrònica idònea a recéber totas las comunicacions liaas a la charja.

7. Chasque Conselhier deu poler exercitar librament sas foncions e obténer da lhi oficis tuchi lhi acts, las notícias e las informacions relativas a las activitats di Ents e Empresas dependentas, útils per lo compliment de son mandat. L’exercici d’aquel drech deu èsser compatible abo l’exigença de pas alterar la normala foncionalitat administrativa.

8. Lhi Conselhiers Comunals an lo drech d’iniciativa e de contròl qual se sie question somesa a deliberacion dal Conselh Comunal second las formalitats establias da la lei e dal reglament.

9. Las proposicions de deliberacion e lhi emendaments que gravon en maniera substanciala sus las proòstas de deliberacion a l’exam dal Conselh son subordinats a l’aquisicion de veires prevists da la lei.

10. D’Assessors Comunals pòlon èsser encharjats dal Conselh a tractar de questions particularas.

11. Lhi Conselhiers solets o associats an lo drech de presentar d’interrogacions e de mocions. La responsa a l’interrogacion es obligatòria abo lhi temps específics indicats dal Reglament dal Conselh Comunal.

12. Lhi Conselhiers son tenguts al secret d’ofici enti cas prevists da la lei e quora conoisson de documents ai quals accedon en vertut de l’específic status de Conselhier Comunal.

Art. 19 Grops consiliars

1. Lhi Conselhier formon de grops second çò qu’es previst dal reglament.

2. La constitucion de grops vai comunicaa al Séndic, al President dal Conselh Comunal e al Secretari.

3. Lo reglament prevé la conferença di caps-grop e las relativas atribucions.

Art. 20 Principi de representança de genre di organs de la Comuna

1. La comuna s’empenha a remòure lhi obstacles qu’empachon la plena realizacion de la paritat entre òme e frema, en garantent la presença d’ambedui lhi genres dins la Jonta Comunala, dins lhi organs collegials de la Comuna, dins la Comissions de concors per l’accès al trabalh dins la Comuna e lhi Ents, empresas e Instituts dependents exclusivament da el.

2. Per far aquò, dins lhi organismes precitats degun di dui sèxs polerè èsser representat, gavat un’impossibilitat motivaa, en mesura inferiora al 40% abo arreondament aritmètic. Dins las empresas e lhi ents participats abo d’autras Comunas o ents chascun di dui sèxs deu èsser representat da almenc un membre.

3. Las linstas di candidats a las eleccions administrativas deurèn contenir la representança de ambedui lhi sèxs second las disposicions de lei.

4. La Comun es empenhaa a remòure lhi obstacles qu’empachon la plena realizacion de la paritat entre òme e frema e a formular de proposicions per actuar las directivas comunitàrias en matèria, valorizar lo benèsser de qui trabalha a l’Ent e sobrar las discriminacions.

Art. 21 Competenças de la Jonta Comunala

1. La Jonta es l’organ collegial e collàbora abo lo Séndic dins l’administracion de la Comuna.

2. La Jonta Comunala rapòrta semestralment al Conselh sus son activitat, en presentant una relacion.

3. La Jonta adòpta tuchi lhi acts rintrants dins las foncions di organs de govèrn que sien pas reservats al Conselh o al Séndic, idòneus al rejonhement di objectius e d’las finalitats de l’Ent dins lo quadre d’las linhas generalas e en actuacion di acts fondamentals aprovats dal Conselh Comunal.

4. La Jonta autoriza l’Ent a istar en judici e a transíger las controvèrsias, quora s’aien pas de drech reals sus de ben immòbles.

Art. 22 Eleccions e prerogativas

1. Éndic enti tèrmes e abo la modalitats establias da la lei e ven presentaa al Conselh dins la premiera sesilha successiva a las eleccions.

2. Lo Séndic pòl revocar, abo un siu provediment motivat, un o mai d’un Assessor lo comunicant al Conselh dins la premiera sesilha útila.

3. Lhi Assessors, en mai que per revocacion, cèsson da la charja en cas de mòrt, dimissions e decadença e son remplaçats abo un provediment dal Séndic comunicat al Conselh Comunal dins la premiera sesilha successiva. Las dimissions da Assessor devon èsser presentaas per escrich e remetuas al Séndic, que las aquisís a lhi acts. Las dimissions son immediatament eficaças.

4. La lei disciplina las causas d’inelegibilitat e incompatibilitat, la posicion jurídica e lo status di membres de l’organ e prevé lhi instituts de la decadença e de la revocacion.

Art. 23 Composicion

1. La Jonta Comunala es compausaa dal Séndic e da un numre d’assessors pars al numre màxim establit da la lei per la classa demografica a la quala aparten la Comuna. Un assessor es nominat Vice-Séndic.

2. Lhi assessors son chausit normalament entre lhi Conselhiers comunals; totun polerè èsser nominat un o al pus dui assessors exteriors al Conselh, baste que sien dotats di requisits d’elegibilitat e en possession d’una particulara competença e experiença técnica, administrativa o professsionala.

3. L’Assessor exterior deu participat a las sesilhas dal Conselh e pòl intervenir dins la discussion, mas a pas lo drech de vot.

4. Al Séndic, a lhi Assessors e ai Conselhiers es bandit ocupar d’encharges e assúmer de consulenças en cò d’ents e d’institucions dependents o totun somés al contròl e a la vigilança de la Comuna.

Art. 24 Foncionament e activitat de la Jonta e di Assessors

1. La Jonta es convocaa e presidia dal Séndic que, tengut còmpte di arguments propausats da lhi Assessors, establis l’òrdre da jorn di trabalhs.

2. L’activitat de la Jonta Comunala es collegiala.

3. Lhi Assessors pòlon èsser encharjat sus délega dal Séndic a las divèrsas branchas de l’administracion comunala. En mancança de limitacions exprimuas dins l’act de délega devon èsser considerats conferits a l’Assessors, dins las matèrias delegaas, tuchi lhi poguers normalament que revenon al Séndic.

4. Lhi Assessors son responsables collegialament di acts de la Honta, collaboron abo lo Séndic dins l’administracion de la Comuna e complisson lhi acts que, ai tèrmes de la lei e dal present estatut, sien pas reservats al Conselh e a la Jonta e rintren pas dins las competenças atribuïas al Séndic, al Secretari, o ai Responsables di servicis comunals. Lor activitat es promogua e coordinaa dal Séndic.

5. Lhi Assessors preparon lhi trabalhs de la Jonta e presenton, dins l’esfèra di encharges lhi atriubuïts, las proposicions d’intervencion formulaas da lhi oficis, en verificant que rintren dins l’actuacion di programas generals de l’Ent. Fornisson ai foncionaris de l’Ent las directivas per la predisposicion di programas e di projècts da sométer a l’exam di organs de govèrn.

6. Las modalitats de convocacion e de foncionament son establias da la Jonta mesma. Per la validitat de sas sesilhas deu èsser presenta almenc la meitat di membres prevists.

7. Lassesilhas de la Jonta son pas públicas.

8. A las sesilhas pòl participar lo revisor di còmptes.

Art. 25 Principis per l’activitat deliberativa di organs collegials

1. Lhi organs collegials delíberon validament, en premiera convocacion, abo l’intervencion de la majorança di membres assenhats e a majorança di vots favorables sus lhi contraris, gavat una majorança qualificaa pervista expressament da las leis o da l’Estatut.

2. Totas las deliberacions son pilhaas, de règla, abo una votacion dubèrta. Las decisions concernentas de personas se prenon a escrutini secret quora se deven exprímer d’apreciacions sus las qualitats subjectivas de una persona o sus la valutacion dal trabalh fach da aquesta.

3. Las sesilhas dal Conselh son públicas, gavat lhi cas prevists dal reglament.

4. L’instructòria e la documentacion d’las proposicions de deliberacion son curaas dai Responsables de Àrea. La verbalizacion d’las sesilhas di organs collegials es curaa dal Secretari, que partícipa a las mesmas second las modalitats e lhi tèrmes establits dal reglament. LoSecretari partícipa pas a las sesilhas quora se tròba dins un di cas d’incompatibilitat. Dins aquel cas es remplaçat en via temporànea da un membre dal collègi nominat dal President.

5. Lhi verbals d’las sesilhas sor firmats dal President e dal Secretari, de nòrma digitalament. Lo verbal pòl èsser sarrat e soscrich bèla dins una data successiva a la sesilha, per ne’n consentir una redaccion completa.

Art. 26 Atribucions al Séndic coma organ d’administracion

1. Lo Séndic:

1. a la representnça legala de l’Ent, bèla en judici, e conferís la procura a las rusas;

2. coórdina, programa e estímula l’activitat di Assessors e de la Jonta e ne’n garda l’unitat d’orientament polític finalizat a la realizacion d’las previsions di acts de programacions aprovats dal Conselh Comunal e al rejonhement d’las finalitats de l’Ent;

3. òl suspénder l’adopcion de directivas de chasque Assessor per lo sométer l’exam de la Jonta;

4. dona de directivas al Secretari relativas a lhi orientaments foncionals e de vigilança sus l’entiera gestion administrativa di oficis e servicis;

e) promòu e pren d’iniciativas per sarrar d’acòrdis de programa abo tuchi lhi subjècts públics prevists da la lei, second las nòrmas dal present Estatut.

f) pòl sarrar d’acòrdis abo lhi subjècts interessats per determinar lo contengut discreccional dal provediment final ai sens d’las nòrmas sal procediment administratiu;

g) après aver sentut la Jonta, presenta, de nòrma dins 60 jorns da l’eleccion, la linhas programàticas relativas a las accions e ai projècts da realizar durant lo mandat;

h) coórdina e reorganiza lhi oraris di exercicis comercials, di exercicis públics, di servicis públics e di oraris de dubertura al públic di oficis perifèrics dins las Administracions públicas sus la basa d’las linhas exprimuas dal Conselh Comunal e dins lo quadre di critèris eventualament indicats da la Region;

i ) nòmina lhi representants de la Comuna a d’Ents, d’empresas e d’institucions, sus la basa d’las linhas establias dal Conselh Comunal.

Art. 27 Atribucions de vigilança

1. Es atribuït al Séndic, coma organ de vigilança:

1. lo poguer de promòure d’enquèstas e de veríficas administrativas sus l’entiera activitat de la Comuna;

2. lo compliment d’acts conservatius di drechs de la Comuna;

3. lo poguer de dispausar l’aquisicion d’acts, documents e infomacions a las empresas especialas, las institucions e las societats apartenentas a l’Ent abo de representants legals d’las mesmas ne’n informant lo Conselh Comunal;

4. lo poguer de promòure e de prene d’iniciativas miraas a assegurar que lhi oficis, las empresas especialas, las institucions e las societats a partenentas a la Comuna menen lor activitat second lhi objectius indicats dal Conselh e en coerença abo las linhas actuativas exprimuas da la Jonta e dal Conselh;

5. lo poguer de aquisir directament a lhi oficis e servicis d’informacions e d’acts bèla reservats.

Art. 28 Atribucions d’organizacion

1. Lo Séndic:

1. cònvoca e presidís la Jonta en establient lhi arguments da pausar a l’ Òrdre dal Jorn;

2. receu las interrogacions en las assenhant, se chal a lhi assessors competents per matèria;

3. receu las dimissions di Assessors;

4. a la facultat de delegar a lhi Assessors lhi poguers que la lei e l’estatut lhi atribuïsson. En particular lo Séndic pòl delegar a chasque Assessor lo dever de supervisar un determinat sector d’administracion o a de projècts específics. L’activitat de supervision se tradui dins un’especificacion d’las orientacions articulaa e dins l’exercici dal poguer de contròl;

5. pòl encharjar chasque Conselhier per seguir de questions, d’afars o d’arguments;

6. autoriza las missions di Assessors e di Conselhiers;

7. presidís las assembleas públicas, ente partícipa coma representant de l’Ent;

2. Quora conferís una délega sensa caràcter temporàneu lo Séndic deu ne’n far comunicacion al Conselh.

Art. 29 Vice-Séndic

1. Lo Vice-Séndic es l’Assessor, nominat tal dal Séndic, que a la podestat de remplaçar en totas sas foncions d’absença o empediment.

2. Lhi assessors, en cas d’absença o empediment dal Vice-Séndic, exèrciton las foncions substitutivas second l’òrdre previst da un especial decret dal Séndic, es a dir en mancança second l’ancianitat, donaa da l’etat anagràfica.

Títol III – ORGANS GESTIONALS E OFICIS

Art. 30 Principis e critèris fondamentals de gestion

1. L’organizacion di oficis e dal personal de la Comuna es emprencha de critèris d’autonomia, foncionalitat e economicitat de gestion. L’activitat de l’Administracion Comunala s’inspira al critèri de separar e distinguir la foncion d’orientacion e de control polític administratiu, exercitaa da lhi organs polítics de l’Ent, da aquela de gestion, que es exercitaa dal Secretari e dai Responsables de Àrea abo las formas e second las modalitats prescrichas dal present Estatut e da d’especials Reglaments.

Art. 31 Reglaments sus l’ordinament di oficis e di servicis

1. Sus la basa d’las orientacions formulaas dal Conselh, la Jonta apròva l’ensem di Reglaments sus l’ordinament di oficis e di servicis.

2. Lhi reglaments sus l’ordinament di oficis e di servicis establisson en particular las nòrmas d’accès a l’ofici de dependent comunal, las nòrmas generalas per l’organizacion e lo foncionament di oficis , en particular, las atribucions e las responsabilitats di subjècts qu’exèrciton de foncions de direccion, lhi rapòrts recíprocs entre lhi oficis e lhi servicis e entre aquesti e lhi organs polítics.

Art. 32 Secretari Comunal

1. La Comuna a un Secretari dont l’estat jurídic e lo tractament econòmic son establits da la lei e da la contractacion collectiva.

2. En referença a las disposicions en matèria d’inconferibilitat e incompatibilitat d’encharjas a las administracions públicas e a lhi ents privats en contròl públic, tuchi lhi bòts que lhi organs competents a conferir las encharjas sien temporaneament interdichs, perqué declarat nul lo conferiment de qualqu’uns d’ilhs, lo relatiu poguer ven exercitat dal Secretari comunal (art. 18 còmma 3 digs 39/2013).

Art. 33 Foncions atribuïas al Secretari Comunal

1. Lo Secretari exèrcita un ròtle de collaboracion e assum de foncions d’assistença jurídica-administrativa vèrs lo Conselh, lo Séndic, la jonta e lhi Responsables di servicis en òrdre a la conformitat de l’accion administrativa a las leis, a l’Estatut e ai reglaments.

2. Exèrcita totas las autras foncions lhi atribuïas da la lei e dai reglaments e decò aquelas lhi conferias dal Séndic.

3. Sus senhalacion dal Collègi dai Revisors, ente se jutge sussíster l’ipòtesi de desastre financiari, assenha al Conselh, abo una letra notificaa da chasque Conselhier, un tèrme ren superior a 20 jorns per la deliberacion de l’estat de desastre. Passat infructuosament aquel tèrme, nòmina un Comissari per la deliberacion sus l’estat de desastre. Ental provediment de nòmina es determinat lo compens que reven al Comissari. Dal provediment substiutiu es donaa un’immediaa comunicacion al Prefèct per lo començament de la procedura de dissolucion dal Conselh.

4. En cas de modíficas legislativas sal ròtle e la denominacion dal Secretari Comunal, las atribucions e las competenças rèston en cap al subjèct al qual sie assenhaa la direccion de l’ent, dal moment que son compatiblas.

Art. 34 Principis estructurals e organizatius

1. L’activitat administrativa de l’aparat comunal es finalizaa ai resultats e es confòrma ai seguents principis:

- organizacion dal trabalh per de projècts o de programas;

- anàlisi de la productivitat e dal grad d’eficacitat de l’activitat menaa;

- determinacion de responsabilitats liaa a l’esfèra d’autonomia di subjècts;

- flexibilitat d’las estructuras e dal personal.

Art. 35 Personal

1. Lo Status jurídic e lo tractament econòmic dal personal son disciplinats da la lei e da lhi acòrdis collectius nacionals de trabalh.

2. La Comuna promòu e realiza

3. La Comuna garantís l’efectiu exercici di drechs sindacals de son personal.

4. Lhi subjècts encharjats a la direccion d’las unitats organizativas respòndon a l’actuacion di objectius determinats da lhi organs electius de la Comuna e di programas da ilhs aprovats.

5. Reven ai responsables di servicis organizar e diríger l’activitat dal personal encharjat a las unitats operativas que dependon da ilhs, second lhi critèris establits ental Reglament d’organizacion.

6. Enti límits de lei e abo las modalitats previstas da la lei e dal reglament, la cubertura di pòsts de responsables di servicis o di oficis, de qualíficas dirigencialas o d’auta especializacion, pòl avenir abo l’estipulacion de contracts a temp determinat. L’engatjament dal personal abo una qualífica dirigenciala o d’auta especializacion, enti límits de lei e abo lhi critèris dal reglament, pòl avenir bèla al defòra de l prevision de la dotacion orgànica. Lhi contracts dont al present còmma pòlon ps aver una duraa superiora al mandat dal Séndic.

Títol IV – CONTRÒLS E FINANÇA

Art. 36 Principis e critèris generals

1. Lo bilanç de prevision, lo còmpte rendut e lhi autri documents comptables deurèm favorir una lectura per programas e objectius per que sien consentits ren masque lo contròl financiari e comptable, mas decò aquel sus la gestion e aquel relatiu a l’eficaça de l’accion de la Comuna.

2. Lo Conselh e las comission consiliaras pòlon demandar a lhi organs e lhi oficis competents d’opinions específicas sus lhi aspècts financiàris e econòmics de la gestion e de chasque act fondamental, abo un’esgard particular a l’organizacion e a la gestion di servicis.

Art. 37 Revisor di còmptes

1. Lo revisor di còmptes es designat abo las modalitats establias da la lei. Lo reglament polerè preveire d’ulterioras causas de compatibilitat per garantir la posicion d’imparcialitat e d’indipendença. En ai serèn disciplinaas abo lo reglament las modalitats de revocacion e de decadença en aplicant, daus que complatiblas, las nòrmas dal Còde Civil relativas a la revision comptabla d’las societats comercialas.

2. Las foncion dal revisor pòlon èsser menaa en forma associaa abo l’Union de Comunas, quora son presentas las condicions.

3. Lo revisor pòl assíster a las sesilhas dal Conselh, d’las Comissions Consiliaras e de la Jonta Comunala.

Art. 38 Finança locala

1. Dins lo quadre e lhi límits impausats da las leis sus la finança locala, la Comuna a una sia autonomia financiària fondaa sus la certessa de ressorsas pròprias e transferias.

2. La Comuna a un’autònoma podestat impositiva ental champ d’las impòstas, d’las taxas e d’las tarifas en s’adeqüant dins aquela accion ai relatius precèpts constitucionals e ai principis establits da la legislacion tributària en vigor.

3. Per rapòrt a las intradas liaas al godiment di servicis públics da part de l’utença, pòlon èsser previstas de diversificacions tarifàrias entre d’utents residents e ren residents sal territòri comunal en basa a la valutacion d’efectivas diferenças entre las divèrsas posicions subjectivas e abo l’objectiu de compensar la majora charja gravanta sus la Comuna per lo cost dal servici. La diferenciacion tarifària tròba sa justificacion ental principi de bon sens e en tot cas la tarífa per lhi residents pòl pas despassar lo cost unitari dal servici beneficiat.

Art. 39 La programacion de bilanç

1. Lo bilanç de prevision, lo bilanç de gestion e lhi autri documents comptables devon favorir una lectura per programas e objectius per consentir lo contròl financiari e comptable, aquel gestional e aquel relatiu a l’eficaça de l’accion de la Comuna e devon èsser notificaas ai caps-grop dins de temps acceptables.

2. Contestualament al bilanç de prevision ven aprovat lo programa d’las òbras públicas e de lhi investiments, que compren l’elencacion específica de chasque òbra o investiment, abo tuchi lhi elements constitutius descrictius idòneus a ne’n determinar l’accion.

Títol V – LHI SERVICIS

Art. 40 Servicis públics locals

1. Lhi servicis públics exercitables da la Comuna, adreçats a la produccion de bens e activitats per la realizacion de miras socialas e econòmicas pòlon èsser reservats en via exclusiva a l’Administracion o menats en concorrença abo d’autri subjècts públics e privats.

2. Lhi servicis en via exclusiva son establits da la lei.

3. La gestion di servicis aven dins las formas previstas da la lei e las manieras e las formas d’organizacion di servicis formare l’objèct d’un especial reglament.

Títol VI – ORGANIZACION TERRITORIALA E FORMAS ASSOCIATIVAS INTERCOMUNALAS

Art. 41 Gestion associaa di servicis e d’las foncions

1. La Comuna desvolopa de rapòrts abo lhi autri ents locals per promòure e cerchar las formas associativa pus idòneas entre aquelas previstas da la lei en relacion a las activitats, ai sevicis e a las foncions da menar e a lhi objectius da rejónher.

2. L’activitat de l’Ent, miraa a obténer un o mai d’objectius d’interès comun abo d’autri ents locals, s’organiza en se valent di mòduls e di instituts prevists da la lei.

Títol VII - PARTICIPACION POPULARA

Art.42 Finalitats

1. La participacion populara constituís lo fondament de l’autonomia de l’Ent.

2. La Comuna garantís e promòu la participacion di citadin a l’activitat de l’Ent per la melhora e efectiva realizacion dal principi de democracia, dins lo perseguiment optimal de lhi interès de la comunitat, de l’imparcialitat dal trabalh de l’administracion.

3. La transparença de l’activitat administrativa e un principi fondamental dal trabalh de l’Ent e es finalizaa a la realizacion dal pus aut livèl de participacion.

4. Las libras formas associativas e las agregacions espontàneas de citadins son, per lhi esmes mtius, valorisaas da la Comuna.

5. A elas competon, dins las formas de l’Estatut, lhi drechs de participacion reconoissuts a chasque citadin.

Art. 43 Las condicions de la participacion

1. L’activitat sociala, política, culturala e sindacala es reconoissua da la Comuna, conformement ai principis de la Carta Constitucionala.

2. Ela es favoria abo la predisposicion d’enstruments bòns per son efectivas e libra realizacion.

3. La Comuna tròba a títol gratuit d’espacis idòneus e distincts da lhi afichatges institucionals e comercials.

4. La Comuna acòrda l’emplec, per las activitats dont dessobre, d’estructuras, luecs, espacis per de públicas assembleas e de debats.

5. Lo reglament establís las modalitats de concession e de fruïccion tengut còmpte que polon pas èsser butats de límits an aquelas concessions se ren determitats da de necessitats organizativas.

Art. 44 Formas de participacion

1. Son de formas de participacion populara a la vita de l’Ent:

1. las intervencions ental procediment administratiu;

2. las instanças, peticions, proposicions;

3. lhi mansiers fraccionals e las formas associativas de participacion;

4. lhi referendum;

5. lhi drechs d’accès e d’informacion.

Art. 45 Intervencions ental procediment administratiu

1. Ai citadins solets o associats es garantia la libertat d’accès a lhi acts de la Comuna e de chasque subjècts que gestís de servici públics comunals o ben l’intervencion enti procediments administratius second las modalitats definias dal Reglament e en observança di principis establits en matèria da la lei.

2. Son sostrachs al drech d’accès lhi acts que de disposicions legislativas declaron reservats o somès a de límits de divulgacion e aquilhi esplicitament determinats dal Reglament.

3. Lo reglament disciplina, en mai, lhi cas ente es aplicable l`institut de l’accès diferit e dècta las nòrmas d’organizacion per donar de còpias.

4. La Comuna assegura a qui se sie un interès personal, concret, actual e direct per la tutela de situacions jurídicas importantas, lo drech d’accès ai documents administratius.

Art. 46 Instanças

1. Lhi citadins, bèla individualament, las associacions , lhi comitats e lh subjècts collectius en grneral pòlon adreçar al Séndic d’instanças en entendent un act jurídic abo lo qual un privat demaanda a in organ públic d’aviar un procediment o demanda de rasons sus d’aspècts específics de l’activitat administrativa.

2. La responsa a la demanda venn fornia dins lo tèrme màxim de 30 jorns dal Séndic.

3. Las modalitats d’las demandas son indicaas dal reglament sus la participacion, que deu preveire lhi temps, la forma escricha o un’autra forma idònea de comunicacion de la responsa e de mesuras de publicitat de l’instança adeqüaas.

Art. 47 Peticions

1. Tuchi lhi citadins pòlon s’adreçar, bèla en forma collectiva, abo de peticions al Séndic per ne’n sollicitar l’intervencion sus de questions d’interès general o per expausar de necessitats comunas.

2. Lo Séndic proced dins l’exam e predispausa las modalitats d’intervencion de la Comuna sus la question solevaa o dispausa l’arquiviacion quora pense pas d’aderir a l’indicacion contengua dins la peticion. Dins aqueste darrier cas, lo provediment deu èsser expressament motivat e adeqüatament publicizat.

3. La peticion, consultabla dai Conselhiers, es examinaa dins 30 jorns a la presentacion.

4. Se lo tèrme previst es pas respectat, chasque Conselhier pòl solevar la question en Conselh en demandant al Séndic la rason dal retard o en provocant una discussion sal contengut de la peticion.

5. La procedura se sarra en tot cas abo un provediment exprimut, dont es garantia al subjèct propausant la comunicacion.

Art. 48 Proposicions

1. Cent citadins residents, abo una firma autrografaa, pòlon avançarde proposicions per l’adopcion d’acts administratius d’interès general. La proposicion s’exèrcita abo la presentacion al Conselh Comunal d’un document redijut, respectivament, en articles o dins un esquèma de deliberacion en respectant lhi art. 42susla competença dal Conselh e 48 sus la competença de la Jonta dal D. Lgs. 267/00. Lo President dal Conselh Comunal transmet, dins lhi 15 jorns seguents, lo document a l’organ de competença acompanhat dai veires de lei.

2. L’organ competent deu sentir lhi representants designats dai propausants de l’iniciativa dins 30 jorns da la recepcion de la proposicion.

3. Entre l’Administracion Comunala e lhi propausants se pòn arribr a l’estipulacion d’acòrdis dins lo perseguiment dal públic interès per determinar lo contengut dal provediment final per lo qual es istaa promogua l’iniciativa populara.

Art. 49 Associacionisme e participacion

1. La Comuna valoriza las libras formas associativas e promòu d’organismes de participacion di citadins a ladministracion lo cala, decò sus la basa d’las Ruaas e di Borgs.

2. Un especial reglament deurè establir la possibilitat de determinar lhi critèris objectius per las possiblas formas de collaboracion d’las associacions abo l’Ent local sus la basa dal D. Lgs N. 267/2000, coma de concessions per la gestion d’emplants l’importança sociala, per la gestion de projècts culturals e per la participacion a las societats mixtas de gestion di servicis, o per la gestion dirècta d’aquesti, abo l’intencion de tutelar lhi interès sensa de miras lucrativas que aquilhi servicis devon garantir.

3. La Comuna valoriza decò las Associacions e lhi grops de citadins que s’activon espontaneament per la tutèla ambientala, la proteccion civila, lo manteniment dal patrimòni di usatges civils e la conservacion d’las corvées agro-silvopastoralas.

Art. 50 Associacions

1. Las libras associons prenon d’importança e pòlon constituïr un ponch de referença per lhi rapòrts continuatius abo la Comuna, tengut còmpte de lor champ d’intervencion e de l’absença de miras lucrativas e en consideracion decò de lor representativitat, de l’organizacion, que deu èsser d’una consistença adeqüaa, e dal temp d’existença, que polerè pas èsser d’una durada inferiora a un an.

2. La Comuna registra dins un albo especial, après l’instança de lhi interessats, efèctua abo un’específica demanda acompanhaa da l’Estatut e da l’act constitutiu, lhi organismes

3. Las Associacions, o Grops, o Comitats e Ents similars que auguesson pas provedut a redíger lor Estatut o act constitutiu, polerèn èsser inscrichas a l’Albo en presentant una còpia de afiliacio a d’ents reconoissuts a livèl internacional avents d’anàlogas finalitats.

4. La valorizacion d’las libras formas associativas pòl avenir bèla abo unaconcession de subvencions o de contribucions en sòuds e/o en natura, subordinaa al respèct di critèris prevists dins l’especial Reglament per la concessin di finançaments, beneficis econòmics e de facilitats a d’Ents Públics e de subjècts privats.

Art. 51 Drechs d’las associacions e incentivacion

1. Chasque Associacion registraa a lo drech, per l’intermediari dal legal representant o un siu delegat, d’accèder ai dats detenguts da l’Administracion e d’esser consultaa, sus demanda, respèct a las iniciativas de l’Ent ental sector ente l’Associacion trabalha.

2. Las chausias administrativas que gravon sus l’activitat d’las associacions devon èsser preceduas da l’aquisicion de veires exprimuts da lhi organs collegials d’las mesmas dins 30 jornsda la demanda.

3. La comuna pòl erogar a las Associacions, en excludent lhi partits polítics, de contribucions econòmicas da destinar a l’execucion de l’activitat associativa.

4. La Comuna pòl decò butar a disposicion d’las Associacions, dont al còmma precedent, a tito de contribucions en natura, de bens o de servicis en maniera gratuïta.

5. La modalitat d’erogacion di contribts o de godiment d’las estructuras, bens o servicis de l’Ent es establia dins un especialReglament per la concession di finançaments, beneficis econòmics e de facilitats a d’Ents públics e privats.

Art. 52 Mansiers

1. La participacionn d’las realitats d’las ruaas e di Borgs ven garantia da la Comuna abo lo recors a la tradicionala figura dal “mansier” e de l’assemblea anuala fraccionala, referiaa almenc a las tres ruaas principalas.

2. Las realitats, eventualament constituïas en comitats, sostenguts dal conselhier o da l’assessor delegat, proveierèn a gestir en plena autonomia las assembleas, lhi verbals, las modalitats pràcticas de designacion de lor mansier.

3. Son, de nòrma, d’electors actius e passius per chasque ruaa lhi residents e lhi proprietaris d’immòbles que aien complit18 ans. Lhi Comitants d’las ruaas mai populosas polerè establir la necessària residença dins la ruaa.

4. La Comuna, abo un especial avís públic, indirè las assembleas públicas fraccionalas. Dins aquestas ocasions, polerè, second lhi cas, èsser constituït un Comitat restrech que gestisse lo successiu comici electoral o – per las ruaas pus pichòtas e abo lo consens di intervenguts – se procederè directament a la designacion dal mansier.

5. Valerè lo principi de l’autodeterminacion de chasque assemblea fraccionala respèct a las autras règlas e modalitats per arribar a la designacion dal pròpri representant, en plena aplicacion di principis de sussidiarietat.

6. L’accion dal mansier de rua restarè, en fòrça d’aquesta sia libra e espontànea eleccion, de tipo consultiu e venerè recebua e assumua dins d’ acts e de chausias de l’Administracion comunala a travèrs l’òbra di administrators elejuts.

Art. 53 Referendum

1. Son prevists de referendum en totas las matèrias d’exclusiva competença comunala. Lhi referendum son de doas tipologias: abrogatius/deliberatius, abo eficacitat legala constrenhenta, e consultius/propositius, que constituïsson de manifestacions de volontat dont lhi organs comunal ténon còmpte dins l’accion administrativa.

2. Pòlon pas èsser objèct de referendum consultiu las seguentas matèrias:

1. d’acts d’aprovacion dal bilança e sas variacions;

2. d’acts concernents de tributs locals, de tarifas e d’autras imposicions;

3. d’acts executius de nòrmas estatalas, regionalas o estatutàrias, o d’acts d’aprovacion de convencions, après lor estipulacion;

4. d’acts relatius al personal de la Comuna: las variacions de planta orgànica e la disciplina de l’estat jurídic e di engatjaments;

5. d’acts de planificacion territoriala e urbanística generala, de plans per lor actuacion e de relativas variacions;

6. l’Estatut e lo Reglament dal Conselh Comunal;

7. d’acts que gravon sus de drechs subjectius de natura patrimoniala;

8. de designacions e de nòminas de representants;

9. d’objècts que sien já somés a una consultacion referendàra enti darriers cinc ans.

3. Pòlon èsser de subjècts promotors dal referendum:

1. Lo 15% di citadins electors de la Chambra di Deputats residents dins la Comuna per lhi referendum abrogatius/deliberatius e per lhi referendum consultius/propositius;

2. Lo Conselh Comunal a majorança di membres assenhats.

4. Lo Conselh Comunal fixa lo reglament: lhi requesits d’admissibilitat, lhi temps, las condicions d’acuelh e las modalitatsorganizativas de la consultacion second lhi principis e dins las règlas fixaas da l’Estatut.

5. L’Administracion deurè suportar la charja financiària per las despensas referendàrias abo de sias intradas. Per lhi referendum consultius/propositius lo Reglament pòl preveire de formas siimplificaas bèla per conténer lhi costs.

6. Per conténer en general lhi costs l’Administracion comunala s’empenha a estudiar, experimentar e implementar quora es possible:

1. De nòu bodèls d’informacion en preveient decò la transmission en forma electrònica;

2. De nòus metòdes de votacions entre lhi quals aquel postal e informàtic.

7. Lhi referendum son units, quora es possible, a las votacions nacionalas, regionalas e europèas.

Art. 54 Efècts dal referendum – Quorum

1. Lhi referendum son pas vàlids se lhi partícipa ren almenc lo 50% di citadins electors de la Chambra di Deputats residents dins la Comuna.

2. Dins 60 jorns da la proclamacion dal resultat da part dal Séndic, lo Conselh delíbera lhi relatius acts d’orientacion e recepcion, dal moment que necessaris.

3. L’eventuala recepcion d’las indicacions referendàrias consultivas/propositivas deu èsser aprovat da la majorança di membres assenhats al Conselh.

Art. 55 Drech d’informacion e d’accès

1. Tuchi lhi acts de l’adminitracion, d’las empresa especialas e d’las institucins son públics abo las limitacions previstas da la lei.

2. L’Ent deu, de nòrma, se valer, en mai que di sistèmas tradicionals de la notificacion e de la publicacion a l’Albo, decò di moiens de comunicacion jutjats pus idòneus a assegurar la màxima conoissença di acts e en particular de son site internet.

3. Sal site internet la Comuna pública en maniera tempestiva decò lhi documents programàtics principals de la Comuna coma lo bilanç de prevision, lo plan urbanístic e d’autri programa aprovats da lhi organs representatius.

4. L’informacion deu èsser exacta, tempestiva, inequivocabla, completa e, per lhi acts abo una pluralitat indistincta de destinataris, deu aver un caràcter de generalitat.

5. La Jonta Comunala adòpta lhi provediments organisatius intèrns jutjats idòneus a donar un’actuacion concreta al drech d’informacion.

6. Lo drech d’accès s’exèrcita en consideracion d’las disposicions de la lei 241/1990, dal TUEL 267/2000 e dal Dlgs 33/2013.

Art. 56 Bilanç Participatiu

1. Lo bilanç participatiu es introduch coma una forma pública de participacion relativa a l’elaboracion dal bilanç de prevision comunala e a sas prioritats. Abo aquela forma de participacion l’administracion comunala promòu la transparença e l’assompcion de responsabilitat tant per las despensas públicas que per las possibilitats de resparmi. L’actuacion ven reglaa abo un especial reglament comunal.

Art. 57 Formas de participacion di joves

1. Abo una deliberacion consiliara ven instituït un comitat per lhi joves (dai 15 ai 20 ans). Lo comitat per lhi joves a de foncions consultivas e somet a l’administracion comunala de propostas e de suggestions orientaas a melhorar dins aquesta Comuna las condicions de vita di joves.

Títol VIII – FONCION NORMATIVA

Art. 58 Estatut

1. L’Estatut conten las formas fondaentalas de l’ordinament comunal, compresas las formas de garancia e de participacion d’las minoranças. A el devon se conformar tuchi lhi acts normatius de la comuna.

2. Es admesa l’iniciativa da part de almenc 1/5 di electors de la Chambra di deputats residents dins la Comuna per propausar de modificacions a l’Estatut bèla abo un projèct redijut en articles. Dins aquela ipòtesi s’àplica la disciplina prevista per l’admission d’las proposicions d’iniciativa populara.

3. L’autonomia estatutària e normativa se realiza en obsevança di principis expressament enonciats da la lei.

Art. 59 Reglaments

1. La Comuna emana de reglaments:

1. dins las matèrias a el demandaas da la lei e da l’Estatut;

2. dins totas las autras matèrias de competença comunala. Dins las matèrias de competença reservaa da la lei a lhi Ents locals, la podestat reglamentara ven exercitaa ental respèct d’las nòrmas generalas susdichas e dins las disposicions estatutàrias. Dins las autras matèrias lhi reglaments comunals son adoptats ental respèct d’las leis estalas e regionalas, en tenent còmpte d’las dispsicions de livèl secondari emanaas dai subjècts competents. Las nòrmas reglamentaras en vigor en contrast abo lo present Estatut, en atendent una lor modífica, se consíderon disaplicaas.

2. Lhi reglaments son subjècts a una dobla publicacion a l’Albo Pretòri: un premier bòt per 15 jorns après l’adopcion de la deliberacion e un second bòt coma notícia per autri 15 jorns. Lhi reglaments e las relativas modíficas devenon obligatòris per lo citadin lo jorn après lo darrier jorn de la publicacion. Lhi reglaments en tot cas devon èsser somés a de formas de publicitat que ne’n conenten l’efectiva conoissibilitat.

Art. 60 Ordinanças

1. Lo Séndic e lhi responsables di servicis, secon dal respectivas competenças, emanon d’ordinanças de caràcter ordinari, en aplicacion d’las nòrmas legislativas e reglamentaras.

2. Las ordinanças dont al còmma 1 devon èsser publicaas per 15 jorns consecutius a l’Albo Pretòri. Durant aquel períod devon decò èsser somesas a de formas de publicitat que las renden conoissiblas e devon èsser sempre accessiblas a qui vuelhe la consultar, franc lo drech a la discreccion e a la tutèla di dats personals.

3. Lo Séndic emana decò, en respectant las nòrmas constitucionalas e di principis generals de l’ordinament jurídic, d’ordinanças bèla contingiblas e urgentas dins las matèrias e per las finalitats previstas da la lei. Aquilhi provediments devon èsser adeqüatament motivats. Lor eficaça, necessariament limitaa dins lo temp, pòl pas sobrar lo períod que persist la necessitat.

4. En cas d’absença dal Séndic o dal responsable de sevici, las ordinanças son emanaas da qui respectivament lhi remplança ai sens dal Present Etatut e dal reglament.

5. Quora l’ordinança a un caràcter individual deu èsser notificaa al destinatari. Enti autri cas ven publicaa dins las formas previstas al precedent còmma second.

Art. 61 Abrogacions

1. Las disposicions contenguas enti reglaments comunals en vigor incompatiblas abo las normas dal present Estatut son abrogaas.

2. Dins un an da l’intrada en vigor dal present Estatut a tuchi lhi reglaments comunals en vigor son aportaas las variacions necessàrias.

Art.62 Intrada en vigor de l’Estatut

L’Estatut comunal e sas modificacions:

- publicat ental bulletin oficial de la Region;

- afichat a l’Albo Pretòri de la Comuna per trenta jorns consecutius;

- enviat al Ministèri de l’Intèrn per èsser inserit dins lo recuelh oficial di estatuts;

intra en vigor après 30 jorns da l’afichatge a l’Albo Pretòri on-line de la Comuna.

SOMARI

Títol I - PRINCIPIS

Art. 1 Principis fondamentals e raítz

Art. 2 Finalitats

Art. 3 Rapòrts abo lhi autri Ents territorials

Art. 4 Territòri e demora comunala

Art. 5 Blason e gonfalon

Art. 6 Conselh Comunal di Filhs e d’las Filhas

Art. 7 Albo Pretòri telemàtic e notificacions

Títol II – ORGANS DE LA COMUNA

Art. 8 Organs

Art. 9 Lo Conselh Comunal

Art. 10 Premieras sesilhas dal Conselh Comunal

Art. 11 Lo Séndic

Art. 12 Lo president dal Conselh Comunal

Art. 13 Foncions dal President dal Conselh Comunal

Art. 14 Competenças dal Conselh e mesuras subsistutivas

Art. 15 Sessions e convocacion dal Conselh

Art. 16 Rapèl al reglament

Art. 17 Comissions Consiliaras

Art. 18 Conselhiers Comunals

Art. 19 Grops consiliars

Art. 20 Principi de representança de genre di organs de la Comuna

Art. 21 Competenças de la Jonta Comunala

Art. 22 Eleccions e prerogativas

Art. 23 Composicion

Art. 24 Foncionament e activitat de la Jonta e di assessors

Art. 25 Principis per l’activitat deliberativa di organs collegials

Art. 26 Atribucions al Séndic coma organ d’administracion

Art. 27 Atribucions de vigilança

Art. 28 Atribucions d’organizacion

Art. 29 Vice-Séndic

Títol III – ORGANS GESTIONALS E OFICIS

Art. 30 Principis e critèris fondamentals de gestion

Art. 31 Reglaments sus l’ordinament di oficis e di servicis

Art. 32 Secretari Comunal

Art. 33 Foncions atribuïas al Secretari Comunal

Art. 34 Principis estructurals e organizatius

Art. 35 Personal

Títol IV – CONTRÒLS E FINANÇA

Art. 36 Principis e critèris generals

Art. 37 Revisor di còmptes

Art. 38 Finança locala

Art. 39 La programacion de bilanç

Títol V – LHI SERVICIS

Art. 40 Servicis públics locals

Títol VI – ORGANIZACION TERRITORIALA E FORMAS ASSOCIATIVAS INTERCOMUNALAS

Art. 41 Gestion associaa di servicis e d’las foncions

Títol VII - PARTICIPACION POPULARA

Art.42 Finalitats

Art. 43 Las condicions de la participacion

Art. 44 Formas de participacion

Art. 45 Intervencions ental procediment administratiu

Art. 46 Instanças

Art. 47 Peticions

Art. 48 Proposicions

Art. 49 Associacionisme e participacion

Art. 50 Associacions

Art. 51 Drechs d’las associacions e incentivacion

Art. 52 Mansiers

Art. 53Referendum

Art. 54 Efècts dal referendum - Quorum

Art. 55 Drech d’informacion e d’accès

Art. 56 Bilanç Participatiu

Art. 57 Formas de participacion di joves

Títol VIII – FONCION NORMATIVA

Art. 58 Estatut

Art. 59 Reglaments

Art. 60 Ordinanças

Art. 61 Abrogacions

Art.62 Intrada en vigor de l’Estatut