Nòvas n° 101 Mai 2011
Giocoliere - di Max Roqueta
Joglaire - de Max Roqueta

Ride, nel fumo delle sue scintille. Ride, nella gioia del suo potere. E i mondi fanno la propria strada. La strada delle sue mani danzanti.
E dei giorni e degli anni, tanti ce ne sono, egli perde il conto, Se ne dimentica e non ne sa niente. Poiché ne è fuori. E che ce ne son troppi. E tutti diversi.
Ciò che lo enebria, è lo spazio. E, se ci gioca, è per misurarne l'incommensurabile vuoto. Che lo affascina e lo chiama. Perché ci si immerga. Ed egli trattiene dal perdersi in esso. E fa tutt'uno con le palle di fuoco che fa girare, fra esse, nel cielo.
E il giocoliere ubriaco ride da solo di quel balletto. Non vuol sapere cosa ne sarebbe se smettesse, nella ridda delle sue mani, di far danzare le stelle.
Ritz, dins lo fum de sas belugas. Ritz, dins lo gaug de son poder. E los mondes fan son camin. Lo camin de sas mans dançairas.
E per el, los jorns e los ans, de tant que n'i a, ne perd lo compte. E lo delembra e ne'n sap res. Puòi qu'es defòra. E que n'i a tròp. E que son totes desparièrs.
Çò que l'embriaga, aquò es l'espandi. E, s'i, jòga, aquò es per amesurar lo voide sens empans. Que l'enclausís e que lo sòna. Per que s'i anèsse negar. E se reten de s'i anar perdre. E se liga de tant que pòt, a las paumas de fuòc que fai rodar, entre elas, dins lo cèl.
E lo joglaire enchinchorlat se ritz tot sol, d'aquel balèti. Vòl pas saupre de qué seriá se s'arrestava, dins lo brande de sas mans, de faire dançar las ensenhas.
joglaire.mp3
Joglaire - de Max Roqueta
rubrica di letteratura "Chaminar e pensar", traduzione in lingua occitana a cura di Peyre Anghilante
rubrica di letteratura "Chaminar e pensar", traduzione in lingua occitana a cura di Peyre Anghilante
commenta