Eisì avian una d'aquélas moubilia de fòrmica, couma fazian en viage, din i an Setanta. Apres, coura Emiliano à tacà a restaourar mòbil, en paou per viage à ajountà i toc e à cambià aspet. Trobou que la peira e lou boùosc soun de càouzas pe chàoudas, pe vìvas, pe véras, es decò na part sentimental.

 

   Beléou, en viage, coura vezìes la gent aribar que avìan les màquinas, ben vestì, magari ja a la moda, sourtoù coura éren jouve, pensavian: "nouzàoutres eisì sian enreire". Eira se senten superiour an aquel que ven de deforo, perqué aven tàntas càouzas que aquel que viou en sità n'à ren: la naturo, la tranquilità, la pas.

 

   Enté i ultim sinc, sìes an, lou turisme à chambià tan; aquel que i à éira es tan miei d'aquel que i era dran, perqué dran era counsumìstic: aribàvoun, venìoun, piàvoun, anàvoun via, laisàvoun nhente e apresàvoun nhente. I era de gent che venìoun en piasso al Samhuc da vint an e éroun magà mai anà chaminar din la pineo da l'aoutre cant: eira ariba de gent che aprèsoun lou pais, gàchoun les mountanho, van a far de vir.