invia mail   

Chaça-quaresma

Chaça-quaresma

di Jean Michel Effantin

Chaça-quaresma
italiano In Val Chisone lo chaça-quaresma o esfarda-quaresma è uno strumento composto di una lama flessibile di legno che viene a sbattere sugli spigoli di una ruota cilindrica in forma di stella fissata sul manico che serve a mettere in rotazione il porta-lama.

Il suono prodotto è una successione rapida di rumori secchi che ricordano un poco quelli che fanno certi animali che hanno dato il loro nome allo strumento: la chantarana a San Germano, la rana a Salbertrand e Roccavione, la rana de bòsc a Celle Macra, la crina a Robilante, la chabrea a Bellino.

Nelle vallate settentrionali il nome dello strumento, las tenèbras o lo chaça-quaresma, è legato all'impiego dello strumento, o di una delle sue varianti di grande dimensione, alla fine della Settimana santa cattolica. I tre ultimi giorni della Quaresima le campane e i campanelli abitualmente utilizzati durante gli uffizi sono sostituiti da strumenti di legno. Questo periodo prende il nome di Tenebre in riferimento all'oscurità che cadde sulla Terra al momento della morte di Cristo.

Lo strumento ha nome las tenèbras a Rochemolles ([tnêbra]) e Bardonecchia, a Claviere ([tenebbra]), Pragelato, Fenestrelle. Usseaux impiega lo chaça-quaresma, la Val Germanasca l'esfarda-quaresma [eifardo caremo], Roure l'esfarda [eifardo]. Esfarda è una probabile evoluzione del verbo esfarar « spaventare » con il senso di « fare scappare » che è quello di chaçar.
Questi due nomi sono in rapporto con l'abitudine di fare rumore in chiesa alla fine dell'uffizio del Venerdi Santo, in evocazione del terremoto riportato dal Vangelo: [tenebras foron faytas sobre tota la Terra ... e la terra fo mogua e las peiras foron trencàs] « si fece buio su tutta la terra ... la terra si scosse, le rocce si spezzarono » (Mat. XXVII-47, 51, Bibbia di Carpentras).

Uno strumento vicino alla raganella è la batarèla « crepitacolo » (Robilante): una tavoletta di legno dotata di un'impugnatura, con una o due maniglie mobili di ferro che vengono sbattere sulla tavoletta. A Robilante veniva utilizzata nelle stesse circostanze della crina « raganella » per il Venerdì Santo.
occitan En Val Cluson lo chaça-quaresma o esfarda-quaresma es un instrument compausat d'una lama flexibla de bòsc que ven batre sus las arestas d'una roa cilindrica en forma d'estèla fixaa sus lo mani que sierve a betar en rotacion lo pòrta-lama.

Lo sòn produch es una succession rapida de bruchs secs que recòrdon un pauc aquilhi que fan cèrt'uns animals qu'an donat lor nom a l'instrument: la chantarana a Sant German, la rana a Salbertrand e Rocavion, la rana de bòsc a Celas en Val Maira, la crina a Robilant, la chabrea a Blins.

Dins las valadas septentrionalas lo nom de l'instrument, las tenèbras o lo chaça-quaresma, es liat a l'emplei de l'instrument, o d'una de sas variantas de granda dimension, a la fin de la Setmana santa catolica. Lhi tres darriers jorns de Quaresma las clòchas e las clochetas abitualement utilizaas per lhi oficis son remplaçaas per d'instruments de bòsc. Aquest periòde pren lo nom de Tenèbras en referéncia a l'escuritat que chei sus la Terra al moment de la mòrt dal Crist.

L'instrument a nom las tenèbras a Ròchasmolas ([tnêbra]) e Bardonescha, a Las Clavieras ([tenebbra]), Prajalats, Fenestrèlas. Usseaus emplea lo chaça-quaresma, la Val Sant Martin l'esfarda-quaresma [eifardo caremo], Roure l'esfarda [eifardo]. Esfarda es una probabla evolucion dal vèrbe esfarar «far paor» abo lo sens de «far escapar» qu'es aquel de chaçar.
Aquisti dui noms son en rapòrt abo l'abituda de far de bruch dins la gleisa dal temp de l'ofici dal Venre Sant, en evocacion dal terratrémol reportat per l'Evangèli: [tenebras foron faytas sobre tota la Terra ... e la terra fo mogua e las peiras foron trencàs] (Mat. XXVII-47, 51, Bibla de Carpentràs).

Un instrument vesin dal chaça-quaresma es la batarèla (Robilant): una tableta de bòsc dotaa d'una punhaa, abo una o doas manelhas mobilas de fèrre que venon batre sus la tableta. A Robilant ilh era utilizaa dins las mesmas circonstanças de la crina per lo Venre Sant.