1_Completa e fai la traduccion.


Asalais es anaa dal maselier per achatar un pauc de charn.

Asalais è andata dal macellaio per acquistare un po' di carne.
Se vòs de pan fresc chal qu'anes dal panatier.

Se vuoi del pane fresco devi andare dal panettiere.
Al mes d'octobre chal demandar ai seaor se venarèn nos far lo talhament.

Nel mese di ottobre bisogna chiedere ai falciatori se verranno a mietere.
Aqueste cibre l’a encà fach mon paire messier qu'era un cibrier

Questa botte l'ha ancora fatta mio nonno che era un bottaio.
Bonur un bòt! Aüra s'esclapes lo paraplueia la lhi a pus lo parapluier que pòl te l’arranjar.

Una volta era possibile! Ora se rompi l'ombrello non c'è più l'ombrellaio che te lo può aggiustare.
Dins la val Maira, a Cèlas, un baron d'òmes son partits per anar vénder las anchoas abo
lhi carroç e sus lhi marchats, se sònon lhi anchoiers.

In Val Maira, a Celle, molti uomini sono partiti par andare a vendere le acciughe con i carretti e nei mercati, si chiamano gli acciugai.

2_Completa abo lhi adjectius e lhi pronoms justs


1.La filha que (qu') an portaa dal mètge quora nosautri érem ailai, aüra es garia

2."Te navises d’aquel mètge qu’avem vist l’an passat?” “Non, qual?"
3. Quals son lhi libres que chal pilhar?
4. Quala es la música que t’agrada de mai?
5. Quant ne’n vòs d’aqueste siròp?
6. Qué de mai pòs voler?
7. Aquilhi que (qu') arribon jòus son lhi miei pus chars amís
8. Aquelas que as vist ier son las cosinas de Marc
9. Qui venerè a la fèsta per Zablin?
10. Quanti serem a dinar encuei?


3_Continua solet


Pròva solet a far de frasas abo d’adjectius o de pronoms relatius, interrogatius, exclamatius


4_Pròva a devinar qui pòl èsser
(pòs te servir de la figura iniciala “Lhi mestiers”)

1. Adòbra lo ciment, la chaucina, lhi mons, fai las maisons e decò lhi palais; es lo muraor.
2. Fai e vend lo pan; es lo panatier.
3. Vend lo jambon e la charn; es lo maselier.
4. Fai de quadres e de pinturas a fresc sus gleisas e maisons; es lo pintre.
5. Adòbra lo fil, l'agulha, las estesoiras, talha e cotz; es lo sartor.
6. Adòbra o la viola o lo violon, mas pòl decò aver lo semiton; es un sonaire.
7. Es totjorn abo la mainaa, parla, escriu, brama, ajua lhi escolans a créisser; es lo magistre.
8. Adòbra la rèssea, lhi conis, lo sapin, talha lhi àrbols coma grissins; es lo boscatier.

5_Provèrbis e manieras de dir.
Lès aquesti provèrbis, après cèrcha la traduccion.


1. Aquel que grata un boton vai en preson, aquel que grata un milion lo fan baron.

Chi ruba un bottone va in prigione, chi ruba un milione lo fanno barone.

2. Se pòlon aver de débits abo tuchi masque ren abo lo soterraor.

Si possono avere debiti con tutti, ma non con il becchino.

3. Doas fremas fan un marchat, tres fan na fiera.

Due donne fanno un mercato, tre fanno una fiera.

4. Vend char e pesa just.

Vendi caro e pesa giusto.

5. Ente la barata lhi a sempre un que se grata.

Nel baratto c’è sempre chi si gratta.

6. Barbar las rabas e lhi cogordons la fai rire lo diàol d’escondon.

Rubare le rape e le zucche fa ridere il diavolo di nascosto.