Asalais: “Mama, qu’es aquò que lhi a dedins aquesta caissa?”
Mama: “Aquestas son de brústias per escharpir lhi pels"
As.: “Çò qu’es aquò? De quals pels parles? Aicí portem pas las perrucas!"
Mama: “Un bòt las fasion las perrucas o mielh, lhi chabelhiers culhion lhi pels e nosautri lhi trabalhàvem per lhi mandar a Londres e París per far las perrucas ai senhors que volion blagar, ai teatrants e ai jutges".
As.: “Es enteressant, mas qui eron lhi chabelhiers?"
Mama: "Eron aquilhi òmes que l'uvèrn viravon per las montanhas dal Friol, dal Trentin, de la Lombardia, dal Piemont e de nòstras valadas per achatar lhi chabelh dal penche o l'entiera copa que pagavon abo d'estòfa".
As.: "Fins aquí es clar, mas après?"
Mama: "L'istat, trabalhavon tuchi coma de mats en campanha, mas l'uvèrn d'après, quora fòra era tot un glacier, las fremas, dins las vòutas, lavavon aquesti pels, lhi triavon per color, lhi blancs eron lhi melhors, per espessor, per longessa e ne'n fasion de beschas da vénder ai grossistas".
As.: "Tuchi dins las valadas fasion aquò?"
Mama: “Non, masque aquilhi d'Èlva. Diferent, dins las valadas, lhi avia d'autri mestiers: las fremas anavon serventas o a culhir lavanda e flors, lhi òmes fasion lhi pastres, lhi anchoiers, lhi parapluiers, lhi cibriers, lhi amolaires, lhi manhins, la lhi avia fins lhi violaires!”...”