Miei cosins Francesc, Esteve e Clara son venguts, per lo premier bòt, da Aigas Mòrtas de Camarga per passar na man de jorns aicí dins las Valadas.

Francesc – “Me fai plaser de veire ton país. Dins quala valada siem?”

Asalais – “Se trobem en Val Maira, una des tretze Valadas Occitanas. Es pustòst lònja e estrecha. La lhi a decò ben de valons a l’adrech e a l’ubac».

Clara – «An aqueste país lhi dion Morinés, es parelh?»

As. – “Bò es ver, es na ruaa de la comuna d’Estròp, per mi, la mai bèla”

Esteve – «Qué la lhi a de tan bèl? Nos la fas visitar?»

As. – «Segur, taquem d’aquesta quintana, mas fasetz a ment qu’ailai lhi a un guespier. Aicí siem a 1200 mètres, a l’adrech, es una luèia chauda, da gramusas, coma se ditz da nosautri”.

Cl. - ” Guincha, lhi a un arc en peira! Pilhem aquel sotpassatge. Ente mena?”

As. – “D’aquí se vai a la gleisa, mas es barraa. Totun, aquì dapè, vos fau veire tres bèls portals e una fònt”.

Fr. – «La lhi a un baron de casas, son una estachaa a l’autra, qué tanta gent viu?»

As. – “Aüra siem gaire mas un bòt, a Morinés, vivion quatre cents cinquanta personas e tota la comuna d’Estròp fasia mila e cinc cents abitants”