Sal chamin de l'espoar escota
[…] La nebla montava en soflant assús dal Conhàs e de la Coleta e ilhe se coatava, escura e freida, sus lhi verós tremps de rosaa des Verosseas. Ilhe ponchava sal clòt en charpenant lo lòng des Chalanchas e d'entorn lo Vòrze, possaa arreire da l'aire que baissava cru dal Còl d'Acelh, empacienta de s'avançar assús de Traversanh e d'envortolhar lhi arbèrgs e lhi chabeals dedins son ombra estentosa. […]
(testo tratto da Steve; autore del testo: Giovanni Bernard, Bellino, valle Varaita; adattato alla grafia classica; audio: Dario Anghilante, Sampeyre, valle Varaita)
Ma riquessa (video a fondo pagina)
Ma riquessa es la montanha,
lo ciel blòi, lhi prats florits;
e d’uvern, quand charamalha,
promenar-me sus lhi esquís.
Ma riquessa es l’aria pura,
que respiro a plens polmons,
abo las vachas anar en pastura
al tapatge di rodons.
Ma riquessa es bisa, es aura
que lo ciel vai escobar:
e la nebla, paura paura,
al solelh laissa lo clar.
Ma riquessa ilh es l’escòla
que A B C ai emparat:
se lo temp vòla vòla,
son recòrd ai conservat.
Ma riquessa es la peira
que s’assetava ma mamà
al m’ esmelha encara de veir-la
a pàisser sas mainaas.
(testo di Pietro Antonio Bruna-Rosso, Elva, valle Maira; adattato alla grafia classica; video: Franco Baudino, Elva)
Desunion (video a fondo pagina)
Se charamalha sus lhi paires
La chalancha es per lhi filhs,
Es puei ren per lo bòn aire
Que lo país ven deperir,
Mas per lhi òmes que son pas units.
(testo di Pietro Antonio Bruna-Rosso, Elva, valle Maira; adattato alla grafia classica; video: Franco Baudino, Elva)
Raïtz (video a fondo pagina)
lo filh que al monta
da valadas luenhas
per cerchar la via
de son jove amor
Se seta quiet da pè
d'una ròcha vielha
e al sent qualcòsa
que al se sa pas esplica
Serè quest'aura fina
des montanhas autas
serè la vuelha sana
de viscar lo fuec
Sénter parlar la mòda
e beure de vin la sera
o mec aver da manca
de qualque vielh valor
Chazal estremats lhi conten
d'un temp pas conoissut
d'un viatge sus l'estòria
de lòn qu'encuei sem nos
Mas fins que l'aiga ilh cala,
fins quand ilh chei la neu,
o lo solelh al monta,
o calerè la nuech
Mare Tèrra ilh parla,
semelha dir a lo filh:
“Mi siu lo fòl trobaire
que al ri, al ploras e al chantareice siu ton nom,
ta vita,
ta femèna jove amor
e siu lo temp que al vai
e quel que al venerè”.
(testo e video: Marco Mastrocola, Ostana/Oncino, valle Po; adattato alla grafia classica)
