Ènneci.
Meuc lou pouè vizità la “venise savoiarde”, è peut dëznëndiame daou tour enogastronomic ëd La Clusaz!
Parei salutèn li nostri quëlourous amis é nou dirigèn vers ën frësc bosc, vèrs Thones, pasèn Balme de la Thury (è bèl ricounhuistri li toponimi é sintisë a queu) é countinouèn vers lou lac é vers Menthon Saint Bernard.
Mentrë intrèn ënt la sità pënsou a nhèntë d’aoutrou quë ënquëminà la vizita, ël fourmëlità ëd l’ariou ou m‘ën nervouzesount…j’arì gioi ëd vè é ëd vizità subit…
Sèn ën Avenue d’Albigny: ën bèl vial countournà da bèlë piëntë sëntenarië, cou traversët l’ëntic “Champ de Mars”. A ‘rzë spalë, tëntin a manchina ès trëvët lou palas ëd justisia (chimën é vedër doou 1978) é la prefetura ën stil nèo-luis XIII.
Sën quë m’è stupeit ëd più è i ëst quë lou lounc lac ou i ëst costituì da noumerouzë spiagë sourvelhaie da ëd banhin é afoulaië da gën ën vaquënsi. Piu tart ou meu spiegount qu’ès tratët ëd n’ouzënsi dooutout nourmala: ërz aivë doou lac ou sount pulidisimë é ën istà frësquë (23 gradi). Però meuc n’ëspiaja è i eust publica, la Plage de Marquisats (vizin aou chèntro), ërz aoutrë ou sount toutë a pagamënt.
Quë meuravìi tuiti si coustum coulërà, suëmën stëndù, manhà cou gëvount é meu zmiët nhint d’èstri ënt ‘oou queur dez Alp…é propi d’istà.
A l’estremità doou lac, vèrs est, ès trëvët lou Parc de l’Imperial. Lou parc ou pieut lou noum daou gro oubergi Imperial (ën l’estil Belle Époque) è i eu bèli arbou mounouméntal, d’ouzel ënt lë voulierë, ma più ëd tout l’ëspiagi princhipal (a pagamënt d’istà).
È i ëst cazi l’ëmbrunì, coustejou lou port sul rivë doou Thiou è veiou d’ëd lounh l’impounënt quëstel: vieui rezidënsi ëd li count ëd Ginevra é ëd li duc doou Genevois: ram minour ëd queu Savoia, fait da coustrousioun d’epouquë diversë (tra lou XII é lou XVI secoul), ënchëndiaië diversi vìi é la fin abëndounà (XVII secoul).
Ou sount istà riutilizà coumë cazérma fin aou 1947. A drèta ëd la porta ès trëvët l’area più vieui doou quëstel, la “Tour de la Reine”, doou XII secoul.
Vërdënt ërz indicasioun ëd la piënta doou quëstel eum butou ëdvant a la court é ën facha a mé trëvou lou “logis Vieux”, severa abitasioun ëd li count ëd Ginevra, carateurizaia da ‘na tourëtta. A mënchina ès trëvët la fachada rinashimëntal ëd queu Nemours (XVI secoul), sedë doou muzeo d’artë rejounal. A dreta ël “Logis Neuf”, fin doou XVI secoul, ëndoua ou istavount ël gouërnijoun doou quëstel. Aou foud dla court ès trëvët la queu Perrière a to la Tour Perrière (XV secoul) coustruvia daou duc Luigi I ëd Savoia. Ëncui sedë ëd “Observatoire régional des lacs alpins”.
(Da « Guida Fantasiosa de Lou Tsamin francoprouvensal», Giugno 2010)
scouta