invia mail   

Trabalhar

Trabalhar

di Jean Michel Effantin

Trabalhar
italiano L'occitano cisalpino trabalhar a la stessa origine del francese travailler e del piemontese travajé, il verbo latino *tripaliare « torturare ». Questo è formato sul nome dello strumento che legava il condannato : tre pali. Il verbo ha preso il senso di « sentire una pena, una fatica » prima di rimpiazzare in occitano, come nelle lingue vicine, i derivati dei verbi latini laborare o operare per significare « essere attivo per arrivare a un risultato, per guadagnare denaro ».

La forma generale dell'occitano moderno è trabalhar. In occitano la p intervocalica etimologica del latino è comunemente diventata b : il latino rapa « rapa » ha dato raba, come apicula « ape » ha dato abelha. L'italiano ha mantenuto la consonante latina (rapa, ape), quando in piemontese (rava, avija) come in francese (rave) l'indebolimento della p etimologica è andato più avanti, fino a v.
Però le parole circolano tra le lingue, ad esempio la forma abeille « ape » copiata sull'occitano ha respinto l'antico francese avette. In una parte delle valli le forme comuni in b di alcune parole sono sparite : la parola saba « linfa » è rimpiazzata per la sava dall'Alta Valle Susa alla Val Pellice (Bobbio, Salbertrand : [sava]), abelha per avelha nelle parlate di bassa valle (Paesana : [avëia], Luserna San Giovanni : [aveia]) o cubèrt « tetto » per cuvèrt.
Per travalhar anche le alte valli hanno adottato la forma in v (Blins, Elva), e trabalhar si mantiene solo in alcune rare parlate (Pontebernardo : [trabaiar]).

La pronuncia di travalhar, trabalhar cambia secondo la realizzazione di lh ([lh] o [i]) e la terminazione dell'infinito dei verbi del primo gruppo.
Dall'Alta Valle Susa alla Val Po la pronuncia [lh] tipica dell'occitano si mantiene : [travalhà] a Ostana, [travalhâ] in Val Germanasca, ma [travaià] a Sampeyre.
L'occitano cisalpino ha generalmente conservato nella pronuncia la –r dell'infinito al sud della Val Varaita e molto localmente nell'alta Val Chisone : [trabaiar, travaiar] si trova in alta Val Varaita (Bellino [travaiar]), in Val Maira (Elva [travaiar]), in media e alta Valle Stura (a Demonte e a monte), in Val Grana (Castelmagno, Pradleves), in Val Gesso, e a Limone in Val Vermenagna. A Usseaux e a Roure (Faetto) la finale dell'infinito è [–or] per i verbi del primo gruppo.
Nelle altre valli la -r dell'infinito non viene pronunciata però ha spesso allungato la vocale finale a : [travalhâ] (Val Germanasca), [travaiâ] (Vernante). La –r si mantiene tuttavia localmente in certi contesti : far-o [farou] « farlo » a Perosa, San Germano. Nelle parlate che non conservano la –r finale l'allungamento serve a opporre infinito e participio passato maschile : travalhar [travalhâ] e travalhat [travalhà]. In altre parlate il tratto distintivo è il timbro della vocale : a Ostana travalhar [travalhà] e travalhat [travalhò].
In media Val Varaita (borgate di Melle e di Frassino) e in alcune parlate delle basse valli centrali e meridionali (in Val Po a valle di Sanfront, Valgrana), la finale dell'infinito è [ê] : a travalhar corrisponde una pronuncia [travaiê]. In alta Val Chisone la finale è [ô] : a Pragelato [travalhô]. Queste modifiche del timbro della terminazione dell'infinito sono legate all'allungamento di a provocato dalla caduta di –r finale, la prima non è delle stessa natura di quella che ha portato in piemontese la finale dell'infinito a [e].

Trabalhar qualcosa è « cambiare la forma per arrivare a un risultato » : trabalhar lo bòsc « lavorare il legno », un champ travalhat « un campo lavorato » (Rochemolles [in shan tŗavalhà].
Trabalhar, usato in modo intransitivo, significa « compiere un'azione per produrre o trasformare, specialmente per guadagnare denaro; studiare ».
Il trabalh « lavoro » è l'azione di lavorare, in particolare nel senso di « attività professionale », e anche il suo risultato, il prodotto finale. A Rochemolles il plurale di travalh [travà] è travaus [travaou].

Nel senso di « azioni che uno deve portare a conclusione, ma che non sono necessariamente in rapporto con suo mestiere » l'occitano utilizza anche la parola òbra. Come il verbo obrar « lavorare » (Val Germanasca [oubrâ]), è poco usata salvo per delle espressioni come: èsser entrin a son òbra [èse ëntrin a soun obbro] « essere all'opera, al proprio compito » (Val Germanasca), un jorn enobrant [jour noubront] (Bellino) « giorno feriale », aguer d'òbra a far [agué d'obŗ a fâ] « avere del lavoro da svolgere » (Rochemolles), se betar a l'òbra (Bellino) « mettersi al lavoro ». A Rochemolles " aguer pro d'òbra a far qualquaren " significa « avere difficoltà a ». A Salbertrand si fa la differenza tra una bèla òbra « un'attività interessante » e un bèl trabalh « una bella realizzazione, un bel oggetto ».

Un trabalhaor (Val Germanasca : travalhaor [travalhoou]) « lavoratore » è la persona attiva per la realizzazione di un lavoro, e anche un qualificativo usato per qualcuno al quale piace lavorare.
Uno che lavora male " trabalha aub lhi pès " [oub lî pè] (Val Germanasca), o abo los pès [bou lou pê] (Salbertrand), e fa un travalh de las jalinas [travalh dla jařinna] « lavoro da galline » (Salbertrand), un travalh assassinat , un travalh fach a la diaola « lavoro fatto alla diavola » (Bellino)
Girare in casa senza fare il proprio lavoro è tavanear (Rochemolles), lavorare senza impegnarsi è dardolhar [dardoulhâ] (Salbertrand).
Un lavoro per guadagnare denaro è un ganha pan « guadagna pane » (Salbertrand).

I proverbi danno delle regole per evitare di procrastinare, di remandar a deman ce que la se pòl far encuei [armandâ a dman s'qu'la s' po fâ ênqueùu] « rimandare a domani ciò che si può fare oggi » (Salbertrand) : " Travalh encomençat es metz fach " [travai encoumenssà es mes fach] (Bellino) « Lavoro incominciato è fatto a metà » e " Travalh fait fai pas pus paor " [travalh fait fai papì pòou] « Un lavoro fatto non fa più paura » (Val Germanasca).
E ancora : " Qui vòl un travalh mal fach, qu'al lo pague derant qu'al sie fach " [Qui vol en travai mal fach qu'ei lou pague dron qu'ei sié fach] « Chi vuole un lavoro fatto male ha solo da pagarlo prima che venga fatto », " L'es en travalhant qu'un empara " « È lavorando che si impara » (Val Germanasca)
Si dice che la ricchezza non è sempre il frutto del lavoro : " Lo travalh engraissa pas " [Lou travai engraisso pa] « Il lavoro non ingrassa » (Bellino), " Qui travalha malha la palha, qui fai rien malha lo fen " « Chi lavora mangia la paglia, chi non fa niente mangia il fieno » (Val Germanasca) o " Qui travalha manja la palha, qui fai pas ren manja lo fen " [qui travaio monjo la paio, qui fai paren monjo lou fen] (Bellino).
Ma che bisogna essere attento perché: " Qui travalha pas da polhen chal qu'al travalhe da ròssa " [qui travaio pa da pouien chal qu'ei travaie da rosso] « Chi non lavora da giovane, bisogna che lavori da vecchio » (Bellino)

Gli antichi testi valdesi presentano la forma obrar : " [Si alcun non vol obrar non mange] " « chi non vuol lavorare neppure mangi » (2 Tess. III-10, secondo la versione della Bibbia di Carpentras).
Lavor, presente nella stessa fonte nel senso di « lavoro » , appartiene alla famiglia del latino laborare « lavorare » che continua in occitano cisalpino con lavorar nel senso specifico di « lavorare un campo, voltando la sua terra con l'aratro antico o moderno, arare ».
occitan L'occitan cisalpin trabalhar a la mesma origina que lo francés travailler e lo piemontés travajé, lo vèrbe latin  *tripaliare « torturar ». Aquest es format sus lo nom de l'instrument que liava lo condamnat : tres pals. Lo vèrbe a pres lo sens de « sentir una pena, una fatiga » derant de se substituir en occitan, coma dins las lengas vesinas, ai derivats di vèrbes latins laborare o operare per signifiar « èsser actiu per arribar a un resultat, per ganhar d'argent ».

    La forma generala de l'occitan modèrne es trabalhar. En occitan la p intervocalica etimologica dal latin es comunament devengua b : lo latin rapa a donat raba, coma apicula a donat abelha. L'italian a mantengut la consonanta latina (rapa, ape), quand en piemontés (rava, avija) coma en francés (rave) l'afebliment de la p etimologica es anat pus luenh, fins a v.
    Mas las paraulas circulon entre las lengas, per exemple la forma abeille copiaa sus l'occitan a chaçat l'antic francés avette. Dins una partia de las valadas las formas comunas en b de cèrt'unas paraulas an dispareissut : la paraula saba es remplaçaa per la sava da la Val d'Ols a la Val Pelis (Buebi, Salbertrand : [sava]), abelha per avelha dins de parlars de bassa valada (Paisana : [avëia], Lusèrna Sant Jan : [aveia]) o cubèrt per cuvèrt.
    Per travalhar mesme las autas Valadas an adoptat la forma en v (Blins, Elva), e trabalhar  se manten pus qu'en qualqui ben rares parlars (Pontbernard : [trabaiar]).

    La prononciacion de travalhar, trabalhar chambia segon la realizacion de lh ([lh] o [i]) e la terminason de l'infinitiu di vèrbes dal premier grop.
    De la Val  d'Ols a la Val Pò la prononciacion [lh] tipica de l'occitan se manten : [travalhà] a Ostana, [travalhâ] en Val Sant Martin, mas [travaià] a Sant Peire.
    L'occitan cisalpin a en general conservat dins la prononciacion la -r de l'infinitiu al sud de Val Varacha e ben localament dins l'auta Val Cluson : [trabaiar, travaiar] se tròva en auta Val Varacha (Blins [travaiar]), en Val Maira (Elva [travaiar]), en mesana e auta Val d'Estura (a Demont e en amont), en Val Grana (Chastelmanh, Pradlievi), en Val Ges, e a Limon en Val Vermenanha. A Usseaus e a Roure (Faet) la finala de l'infinitiu es [-or] per lhi vèrbes dal premier grop.
    Dins las autras valadas la -r  de l'infinitiu es pas prononciaa mas ilh a sovent alonjat la vocala finala a : [travalhâ] (Val Sant Martin), [travaiâ] (Lo Vernant). La  -r  se manten totun localament dins cèrts contèxts : far-o [farou] « lo far » a Perosa, Sant German. Dins aquisti parlars que conservon pas la -r  finala l'alonjament sierve a opausar infinitiu e participi passat masculin : travalhar [travalhâ] e travalhat [travalhà]. Dins d'autri parlars lo trach distinctiu es lo timbre de la vocala : a Ostana travalhar [travalhà] e travalhat [travalhò].  
    En mesana Val Varacha (ruaas dal Mèl e de Fraisse) e dins de parlars de las bassas valadas centralas e meridionalas (dins la Val Po en aval de Sant Front, Valgrana), la finala de l'infinitiu es [ê] : a travalhar  correspond una prononciacion [travaiê]. En auta Val Cluson la finala es [ô] : a Prajalats [travalhô]. Aquestas modificacions dal timbre de la terminason de l'infinitiu son liaas a l'alonjament de a provocat per la chaüta de -r  finala, la premiera es pas de mesma natura qu'aquela qu'a portat en piemontés la finala de l'infinitiu a [e].

    Trabalhar  qualquaren l'es « chambiar la forma per arribar a un resultat » : trabalhar lo bòsc, un champ travalhat  (Ròchasmolas [in shan tŗavalhà].
    Trabalhar, empleat de maniera intransitiva, significa « acomplir un accion per produire o transformar, especialament per ganhar d'argent, estudiar ».
    Lo trabalh l'es l'accion de trabalhar, en particular dins lo sens de «activitat professionala», e decò son resultat, lo produch final. A Ròchasmolas lo plural de travalh [travà] es travaus [travaou].

    Dins lo sens d' « accions qu'un dèu menar a tèrme, mas que son pas necessariament en rapòrt abo son mestier », l'occitan emplea decò la paraula òbra.  Coma lo vèrbe obrar  « trabalhar » (Val Sant Martin [oubrâ]), ilh es pauc utilizaa en defòra d'expressions coma : èsser entrin a son òbra [èse ëntrin a soun obbro] (Val Sant Martin), un jorn enobrant [jour noubront] (Blins) « jorn de trabalh », aguer d'òbra a far [agué d'obr a fâ]  (Ròchasmolas), se betar a l'òbra (Blins). A Ròchamolas " aguer pro d'òbra a far qualquaren " significa « aver de dificultats a lo far ». A Salbertrand la se fai la diferéncia entre una bèla òbra  « una activitat interessanta » e un bèl trabalh « una bèla realizacion, un bèl objècte ».

    Un trabalhaor (Val Sant Martin : travalhaor [travalhoou]) es la persona activa per la realizacion d'un trabalh, e decò un qualificatiu enobrat per qualqu'un que lhi agrada de trabalhar.
    Qualqu'un que trabalha mal "trabalha aub lhi pès " [oub lî pè] (Val Sant Martin), o abo los pès [bou lou pê] (Salbertrand), e al fai un travalh de las jalinas [travalh dla jařinna] (Salbertrand), un travalh assassinat , un travalh fach a la diaola (Blins)
    Virar dins la maison sensa far son òbra l'es tavanear (Ròchasmolas), trabalhar sensa s'engatjar l'es dardolhar [dardoulhâ] (Salbertarnd).
    Un trabalh per ganhar d'argent es un ganha pan (Salbertrand).
    
    Lhi provèrbis donon de règlas per evitar de procrastinar, de remandar a deman ce que la se pòl far encuei  [armandâ a dman s'qu'la s' po fâ ênqueùu] (Salbertrand) : " Travalh encomençat es metz fach " [travai encoumenssà es mes fach] (Blins) e " Travalh fait fai pas pus paor " [travalh fait fai papì pòou] (Val Sant Martin).
    E encara : " Qui vòl un travalh mal fach, qu'al lo pague derant qu'al sie fach " [Qui vol en travai mal fach qu'ei lou pague dron qu'ei sié fach], " L'es en travalhant qu'un empara " (Val Sant Martin)
    Ilh dion que la richessa es pas totjorn lo fruch dal trabalh :  " Lo travalh engraissa pas " [Lou travai engraisso pa] (Blins), " Qui travalha malha la palha, qui fai rien malha lo fen " (Val Sant Martin) o " Qui travalha manja la palha, qui fai pas ren manja lo fen " [qui travaio monjo la paio, qui fai paren monjo lou fen] (Blins).
    Mas que chal far atencion, perqué : " Qui travalha pas da polhen chal qu'al travalhe da ròssa " [qui travaio pa da pouien chal qu'ei travaie da rosso] (Blins)

    Lhi ancians tèxts valdés presenton la forma obrar : " [Si alcun non vol obrar non mange] " (2 Tess. III-10, segond la version de la Bibla de Carpentràs).
    Lavor , present dins la mesma fònt dins lo sens de « trabalh » , aparten a la familha dal latin laborare  « trabalhar » qu'es continuat en occitan cisalpin per lavorar dins lo sens especific de « trabalhar un champ, en revirant sa terra abo l'araire o la celoira ».