L'empourtanço de ensenhament din i primìe an d'eicolo.
Lou meinâ, cant a l'atge de tre ans, intro din L'EICOLO MATERNALO, al a aboù el, un determinà bagatge d'esperiença faita en massimo part din l'ambient de la familho; cetta, lâ sioun itâ favouriâ e ez a dire, coundisiounâ da un counteste fisic, moural, soucial e decò coultural din lou cal al a vicù.
Cée dariè, revet uno impourtanço forto din lou deivouloupament de la persounalitâ enfantino perqué lou meinâ nen fai part integralo, esent membre de uno familho da la calo pren, aboù countinuitâ, d'esempli vicù e per quen councres de uzatgi, abituda, lengo e coûtumi.
Per eiquen lou meinâ, fichà din lou nàu ambient de l'Eicolo Maternalo, trobbo denant a el pluziera dificoultâ e ez a dire, proublema de diferento naturo cmà ad esemple lou deitac da la maire, loû rapors aboù la meitreso e aboù loû coumpanhs, lou chanjament de sâ abituda en visto d'autra ezigença que poioun venir da la vito de group. Eiquen determino, deran tout, un eifors de adattament dâ caire de lou souget, ez a dire a un égalament de soun coumportament respet a ço que pò esre lou dezideri e l'esigenço d'un autre meinâ.
El al a da subrar un'autro dificoultâ din la coumpareson de la lengo; tal proublemo al ée un pauc coumples perquè lou lengatge, èuro, al a pa mai un'empourtanço relativo coumo din la familho pouiò aguée, ma esencial perquè se sa maniero de s'esprime al ée pa coumprezo daz autri, el al ée de fait leisà a l'angle dâ group. Din l'ambient familhar, â countrari, lou meinâ ero coumprée meme se de vée prezentiò pluziera alteracions din l'esprecion verbalo perquè louz eran acoutumà a talo façon de lengatge; el, da soun cant, aviò degun moutiu per se milhourar.
Un autre fait sobre l'esprecion lenguistico al ée lou dialette, parlà en genre din lâ familha: lou meinâ, vicù per tre ans din quée determinà ambient din lou cal se parlo en dialette troubarè majora dificoultâ per se enserir ativament din l'eicolo maternalo. Eiquen el ée dougù a la strouturo atualo de l'eicolo que i proutejo pa la coulturo regiounalo e pa mens loû coûtumi e lâ lenga de lâ regions italiana. Louz ourientamens didattics dâ journ d'anquèu per l'eicolo maternalo, que sioun lâ direttiva generala per laz impoustacions de lâ diferenta l'attivitâ educativa faita din cetta, se limitan a citar, regart a l'educacion lenguistico, l'impourtanço de fovourir l'esprecion eipountaneò de louz eifans e de counsequencio decò en fourmo dialetalo; fai noutar, en outro, la nececitâ de pa crià lou meinâ que parlo en dialette per evitar que se clave pa din el meme e se sente frustrà e da eiquen separà da lou counteste soucial.
Lâ mema, soulinhan l'impourtanço de aribar gradoualament a l'esprecion italiano. De consequencio al ée clar que l'ourdinament eicoulastique de lou Stat Italian al encourajo pa gaire lâ tradicions coulturala e literaria de chaco region e minoranço, tendent â countrari, a lâ deitrouire en maniero coumpleto.
Un'acion per la salvo-gardio de cée patrimoni cultural en quée sens, douriò esre faito da louz ensanhans de sa memo inisiativo, ma malourouzament î la prennan pa en counsideracion, apourtant parelh de gravi daumatgi din lou deivouloupament psicologique dâ meinâ.
Malaurouzament eiquen aribbo decò per l'inhouranço envoulountario de louz ensenhans que bien de iatge il an da deivouloupar sa ativitâ educativa en luocs diferens da sa estracion coulturalo.
Al ée pa mens augurable que eiquen din l'avenir, a po esre realizable en maniero da poguée retroubar e de counsequencio tutelar tutta lâ liezons coulturala que nouz unisan a lâ generacions pasâ.
commenta