Cant la néu sarà tsalôntse,
digringoulent avôl boù gron tapadze,
i pourtarè, su soun pasadze,
la ruine, la mort e la dezoulascioun...
Toù sarè arantsà
boù forse e boù coulére,
rablà
din la pousìëre e din lë petren:
lâ rotsa, loû devée e loû dzarô
lâ grôndza, aut su l'alp,
lâ mizoûn
dë nostri vieladzi e lâ bourdzô
e méme lâ Croû
plantô
dapè lë batsô...

Cant la néu sarè tsalôntse
soubrarè dreite
nhanca mai une bröntse!

Paria l'omme d'oc.

Cant soun soone, qu'ée dzò trò lônc,
sarè finì
e finalmenta â pernarè counscense
a dizou gôre a tsì
à miprizà la tère dë Prouvense
en artsinhent
sa lengue e soun patouà,
pernent en balle sa dzent,
en itoufent
soun ôme e soun espritte dâ temp pasà!

Quî dzourn itsì,
c'mà la tsalôntse afrouze,
iclatarè l'arvire d'un pöpple fouità,
per trò lountemp leisà
dint un cantoun
-tsarne p'la mitrallhe e pël canoun,
valét din soun paî,
nhanca patroun d' soun ôme
e d' soû cattre fî
que soun deguu anô lönh per pa murî... -

E aloure a dizou gôre a tsì
à miprizà
la tère dë notre Prouvense
en artsinhent
sa lengue e soun patouà,
en itoufent
soun ôme e soun espritte dâ temp pasà.