L'ei pa bel fa rencountrà i Sarvanot ent i roche dal Grapoun ou de Barbarin ou ent i barme nante i avìo vist miou reire peché. Al countavo d'avé-ie vist mec da daluenh, perqué cant'i veguìen aribà de gent i se stremaven. Cante i bramàven e sourtoù cante i grinhàven, la rentrounìo da l'adrech a l'ibac.
La gent dla rouà de Roure ero countento de vive dacant an aquìe Sarvanot sempre irous, belo cante la piouvìo fort. I s'arambàven ai caze dla rouà cante i sentìen la muzico e se fazìo festo. Cante i Sarvanot pouìen fa chadel, i èren ben countent. I s'amuzàven a fa de viscase senso gramisio ma que tenìen alegre la gent.
A Barmo Sarvan n'i avìo en gros troupel de Sarvanot, que enté na nuech de luno i s'èren amuzà a gavà toute i laouze dal cubert de na cazo e, sempre ent l'esteso nuech, i l'avìen mai recubert, en lisant 'smaravià i ome dla rouà. La fatigo per lour se sentìo pa.
I sourtìen suent de nuech, cante la gent durmìo. Si lobie e si voutin i fazìen ribatà i poum e i nouze; ent i 'stabi i miràven e i groupàven i 'stache di vache, i dounàven en baroun de fen meque ai bestie que ié piazìen e acò fazìo que i vache qu'avìen pa minjà brulàven e tout aquel tapage desviavo la gent. I entràven findi ent i caze e i s'amuzàven a baratà la bouato dal sucre bou aquelo dla sal.
De journ i 'spetàven i mendìe cante i anàven al lavòou e suent i 'tendìen just qu'i avésen 'stendù i bagage per arversà-ie en tero e apres i 'scapàven de courso en grinhant a crepo panso.
-Sarvanot endiaoulà- dizìo la gent senso rabio, apres a toute i marminele qu'i fazìen.
Carqui bot, bou i juec qu'i fazìen, i se piàven 'cò de pichote empique bou aquìe que bavardàven mal di Sarvanot. Carco gent que anavo per boulé pouìo pèrde-se perqué lour miràven suent d'arbou toumbà e de peire per stremà lou viol. I chasòou suent viràven tout lou journ senso veire manc n'ousel.
Cante aribavo lou temp de sià lou fen, i seguìen la gent que i avìo 'schampairà e maltratà: cante i avìen fenì de fa sechà lou fen ent al pra, i lou roubàven per pourtà-lou ent al pra d'aquele persoune que ié voulìen ben.
Tout subit i particular dla rouà semiàven enrabià: -Qui babaou nou fan encà perde temp! Pià-se gardo de fa-se veire...-
Ma aquele parole fazìen pa pòou e i Sarvanot lou sabìen ben e i respoundìen en grinhant fort.
Bou 'cò la rabio pasavo e la gent bou i Sarvanot vivìen coumo se viv bou i vezin, e i anàven d'acordi.